Stop mare mortum compareixem al Parlament

 

Aquest dijous 18 de juliol Stop Mare Mortum hem comparegut a la Comissió d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, després de dues cites anul·lades, per parlar de la Resolució sobre vies legals i segures que el Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat ara fa dos anys, el 27 de juliol de 2017.

En la compareixença hem recordat que les vies legals i segures són mecanismes que es desprenen de les polítiques públiques dels estats per tal de garantir l’exercici del dret a la lliure circulació i facilitar el dret a l’asil de les persones desplaçades forçosament, preservant-ne tant la vida com la seva integritat i dignitat. “El seu establiment garanteix menys morts, menys riscos, menys tràfic d’éssers humans (en especial de dones i nenes), menys prostitució per supervivència, menys violacions, menys vulneracions de drets humans, menys patiment”, ha reivindicat Adriana Cabeceran, membre d’Stop Mare Mortum.

Només l’any 2018 es van registrar 2.297 morts a les seves aigües. I això només són xifres oficials. Per això “des de ja fa massa temps, els estats europeus – i l’espanyol en particular – obvien la seva corresponsabilitat en els desplaçaments forçats i no només no faciliten les vies legals i segures sinó que les restringeixen, abocant les persones a emprar rutes plenes de riscos i incerteses”, ha afegit.

Què demanem?

Stop Mare Mortum reclamem que es compleixi amb la resolució i que aquesta torni a ser ratificada pel Parlament. El text demana un corredor humanitari per als desplaçaments forçats i assignació pressupostària per a dur-lo a terme; ampliar el programa per estudiants refugiats/des més enllà de l’àmbit universitari; exigir el compliment de la Resolució A.871 de l’Organització Marítima internacional i facilitar els casos de polissonatge a Nacions Unides, així com establir un protocol per aquests casos, i incentivar a través del Pla Director de Cooperació al Desenvolupament el monitoratge de les vulneracions de drets humans i l’accés a la protecció internacional. Reclamem, per tant, crear un intergrup per fer seguiment d’aquesta resolució i poder treballar altres propostes. A més de demanar a la Generalitat que insti l’Estat a obrir un debat sobre la llei d’estrangeria, que consideri l’opció de recordar el nombre de morts al Mediterrani a l’inici de cada Ple del Parlament i que proposi una de les tantes persones migrants per rebre una medalla d’or, com a representant de totes aquelles que, de manera forçada i sense papers, s’atreveixen a creuar aquestes fronteres tant injustes i tant cruelment imposades..

Respostes a les intervencions dels grups parlamentaris

En el marc de la compareixença, els grups parlamentaris han fet reflexions i preguntes al voltant de la gestió de la migració i el paper de Catalunya, l’Estat i Europa.

En relació a la sentència condemnatòria a l’Estat espanyol pel seu incompliment del compromís d’acollida de persones (14.995) via reubicació, que el mateix Tribunal Suprem ha declarat impossible de complir fent cas a l’advocat de l’Estat, recordem que tot govern nou adquireix els compromisos del que el precedeix i que per tant, si finalment no s’ha dut a terme és per una manca de voluntat política. De la mateixa manera, contestem els partits polítics que reclamen un sistema de rescat europeu que no deixin passar per alt que el govern espanyol està desmantellant Salvament Marítim, un dels millors serveis civils europeus. Recordem, també, que actualment s’estan duent a terme polítiques de deportacions i acords bilaterals amb tercers països com el Marroc per frenar la migració.

Calen doncs, polítiques migratòries basades en drets humans que facin de contrapès als discursos xenòfobs. Espanya ho podria liderar però sembla que aquesta no és la direcció escollida. I remarquem que els discursos xenòfobs no es contraresten amb un augment del control migratori i la construcció de més fronteres, sinó amb polítiques valentes d’acollida basades amb els principis de solidaritat compartida i de respecte als drets humans. El major “efecte crida” és la manca d’alternatives i aquestes son, entre d’altres, l’aplicació de vies legals i segures per respectar el dret a la lliure circulació de les persones. Només així es combaten les “màfies”.

També reclamem una millor gestió de l’acollida. Què passa amb els menors estrangers sense referents que arriben a casa nostra? Què està fent la Generalitat?

Davant de tot això, exigim mesures urgents i aquestes passen per deixar les disputes competencials entre partits de banda i començar a pensar estratègies conjuntes per a aplicar vies legals i segures. La gestió migratòria no és ni caritat, ni una concessió voluntària, sinó un deure dels Estats per a garantir els drets humans. És una obligació.

 

Resolució: https://www.parlament.cat/getdocie/11008578

Aprovació ple: http://www.stopmaremortum.org/sin-categoria/el-parlament-de-catalunya-a-favor-de-les-vies-legals-i-segures-per-a-les-persones-desplacades-forcosament/

Sentència tribunal: http://www.stopmaremortum.org/noticies/stop-mare-mortum-valora-com-a-historica-la-sentencia-del-tribunal-suprem-que-condemna-al-govern-espanyol/

16J: Vine a fer el “Camí de refugi” per commemorar el dia de les persones refugiades

El proper diumenge 16 de juny Stop Mare Mortum us convida a una caminada de Sitges a Vilanova, amb dinar popular i concerts per reivindicar que cal aturar les morts al Mediterrani.

El 20 de juny se celebra el dia de les persones refugiades i, com cada any, Stop Mare Mortum volem que serveixi per denunciar les polítiques migratòries dels estats europeus que provoquen cada dia morts al Mediterrani, fins a convertir-lo en un gran cementiri. Reivindiquem l’aplicació de vies legals i segures per a que les persones no s’hagin de jugar la vida pel camí. Per això el proper diumenge 16 de juny organitzem el “Camí de Refugi”, una jornada que començarà a les 9.45 del matí amb una caminada de Sitges (estació de tren) a Vilanova i la Geltrú i que acabarà al Parc de Ribes Roges on hi haurà actuacions i dinar. Durant la caminada portarem les fotografies de persones desaparegudes al mar, gràcies al projecte Missing at the borders, una aliança entre diferents organitzacions de les dues ribes del Mediterrani que té per objectiu donar veu als familiars de les persones mortes o desaparegudes en el trajecte marítim per arribar a Europa.

Un cop a Vilanova es farà la performance “Muertos del Agua”, del col·lectiu A tres voces i l’actuació de Kaira percusión, un grup de percussió africana. Seguidament hi haurà dinar popular (paella vegetariana, broqueta de fruita i aigua). Acabarem la jornada amb la música cubana de “Sabor de Cuba” amb Beatriz Valladares Sanfiel i Màrius Milà i amb la barreja musical de les dues ribes de la Mediterrània de Yacine and the oriental groove.

Organitza Stop Mare Mortum Garraf amb la col·laboració de l’Ateneu Vilanoví, l’entitat cultural i esportiva GER de Sant Pere de Ribes i l’Ajuntament de Vilanova.

 

Detalls de l’activitat

Cal comprat tiquet de dinar prèviament omplint aquest formulari o físicament a:

  • Ger: c/del Pi 25, Sant Pere Ribes
  • Ateneu Vilanoví: Plaça Llarga 19, Vilanova i la Geltrú.

El preu de la paella és de 7€ i es pot fer una aportació de 10€ solidària. Cobrem el preu de cost per facilitar la participació de tothom al dinar, sense generar benefici per l’organització.

Es segueix el GR92 durant 8.70km. El desnivell és de +86m / -94m. L’excursió és apta per a tots els públics, però alguns trams poden impressionar a les persones amb vertigen.

Atrapades a Líbia: vulneracions de drets a les portes de l’Europa Fortalesa

Stop Mare Mortum organitzem una xerrada per parlar de la situació a Líbia de les persones que han emprès el camí migratori cap a Europa. Diverses organitzacions han denunciat les vulneracions de drets humans que s’hi cometen. En parlarem el proper dijous 6 de juny amb la investigadora Natàlia Ribas a les 18.30h a l’Àgora Andrés Benítez de Barcelona.

La falta de vies legals i segures obliga les persones que es desplacen a arriscar la seva vida en rutes migratòries extremadament perilloses. En la seva fugida cap a un territori segur, gairebé mig miler de persones ha creuat el Mediterrani a través de Líbia en els darrers tres anys. Almenys 10.000 dones, homes i infants hi han perdut la vida i més de mig milió hi han quedat retingudes. A més, la creixent tensió i inestabilitat al país ha forçat el desplaçament intern de centenars de milers de persones que fugen de la violència d’un estat fallit que no garanteix els drets humans de ningú. S’han denunciat maltractaments, explotació, violacions, tortura i mort.

A les portes de l’Europa fortalesa, Líbia s’ha convertit en un dels murs invisibles que blinda les fronteres exteriors europees. En una lògica d’externalització de la gestió migratòria, Líbia és la porta del darrere d’Europa: un espai de no-dret deliberadament aïllat de la mirada internacional.

Per als governs europeus, Líbia és un port segur on traslladar les persones que emprenen la travessia cap a Europa. Per a milers de persones migrants, en canvi, Líbia és una gran presó on pateixen detenció arbitrària i il·legal, violència sexual, extorsió, esclavatge i innumerables violacions dels drets més fonamentals.

Davant tanta opacitat, la xerrada-debat “Atrapades a Líbia: vulneracions de drets a les portes de l’Europa Fortalesa” té l’objectiu de compartir els resultats de la recerca de la investigadora Natàlia Ribas, a través de la seva tasca de camp a Tunísia i Sicília, sobre la situació de les persones migrants retingudes a Líbia.

Serà el proper dijous 6 de juny a les 18.30h a l’Àgora Juan Andrés Benítez (c/l’Aurora, 13. Barcelona). L’entrada és lliure i oberta a tothom.

 

“Educar per acollir” i “Rostres de la Mediterrània” al maig

Us presentem dues exposicions que podeu visitar aquests pròxims dies a Barcelona:

“Educar per acollir” a les Cotxeres de Sants.

Els dies 14 i 15 de maig podreu trobar l’exposició “Educar per acollir” a les Cotxeres de Sants. Recull els treballs i accions de la Xarxa Educativa de Sants-Montjuïc en Suport de les Persones Refugiades sobre refugi, migracions, conseqüències dels conflictes bèl·lics… que han preparat els infants i joves dels centres educatius. També faran diverses activitats que han preparat relacionades amb aquests treballs: reflexions en veu alta sobre la guerra civil espanyola, la guerra dels Balcans, la guerra de Síria i les seves conseqüències; una explicació de la petita investigació que ha fet una alumna sobre la tasca d’Open Arms i la situació dels menors estrangers no acompanyats un cop arriben a Europa, esquetxos de l’obra de teatre “Trencadís en gris. Infants d’una guerra perduda” creada per un curs de secundària, projeccions de fotografies i vídeos, etc.

La Xarxa Educativa està formada per diversos centres educatius del territori i Stop Mare Mortum Sants, Hostafrancs i la Bordeta. Treballa de manera conjunta amb els infants i joves per fomentar l’esperit crític i els valors dels drets humans, en concret, els drets de les persones migrants i refugiades.

600 infants i joves de diferents centres educatius vindran a veure l’exposició durant els matins de dimarts i dimecres (9.30-13 h) i a primera hora de la tarda (15-17 h). També podran gaudir de les diferents activitats preparades.

A la tarda (17-20 h), l’exposició estarà oberta al públic en general.

-I “Rostres de la Mediterrània”, oberta a la participació.

“Rostres de la Mediterrània” és una proposta artística i participativa de la plataforma que recull mes de 450 rostres d’artistes gràfics de 15 països de més de 30 països d’arreu del món: reflexionen sobre la situació que viuen les  persones refugiades que intenten arribar a Europa a través de la mar Mediterrània. El nostre propòsit és arribar a posar rostre a cadascuna de les més de 35.000 persones que han perdut la vida des de l’any 2000. Un objectiu tan inabastable com esfereïdor.

Fins al 30 de maig pots veure una mostra de  60 obres que formen l’exposició Centre Cí­vic Vallvidrera-Vázquez Montalbán.

Us animem a que recorregueu l’exposició i participeu! Descarregueu aquí la imatge base, https://www.facebook.com/104409936571… i envieu el vostre Rostre a art.stopmaremortum@gmail.com.

Polítiques de vida o polítiques de mort. I tu, què tries?

Publiquem l’editorial que trobareu al diari gratuït que hem repartit aquest divendres 26 d’abril on analitzem les poropostes dels partits polítics en matèria de protecció internacional de cara a les eleccions genrals d’aquest diumenge 28A.

T’has preguntat algun cop quantes morts pot causar una política pública?

Vivim en un no parar, en una rutina que sembla que ens atrapi i que, per moments, no ens deixa ni respirar. De la casa a la feina, si tens sort de tenir-ne, i de la feina a casa, sempre amb l’obligació d’encarar les diferents responsabilitats del dia a dia. Sovint, aquest tràfec ens impedeix parar un moment i reflexionar sobre aspectes que ens poden semblar llunyans però que ens defineixen com a societat. Si ens parem un instant a pensar, veurem que no ens són tan aliens i que segurament no responen al model de societat en la qual volem viure.   

“Hi ha polítiques que es decideixen a les nostres institucions i que provoquen que cada dia segueixi morint gent al mar.”

Les més de 18.000 persones que han mort els darrers cinc anys al Mediterrani intentant arribar a Europa les tenim, les tens, més a prop del que et penses. Segurament avui pel carrer t’has creuat amb algú que ha sobreviscut a aquest viatge i que, malauradament, és molt possible que hagi vist morir pel camí alguna persona coneguda, alguna amistat o algun familiar. Si ens aturem un moment i reflexionem veurem que hi ha polítiques que es decideixen a les nostres institucions i que provoquen que cada dia segueixi morint gent al mar. Són polítiques de mort. Com les que impedeixen que un vaixell com el de Open Arms o l’Aita Mari puguin rescatar persones; o com les que tanquen qualsevol porta legal i segura d’arribada a Europa, sabent que l’única que es deixa oberta és la porta al mar, on s’arrisca la vida sense saber si hi haurà un port segur on resguardar-se. Aquestes polítiques maten persones. Existeixen, però, alternatives.

Enfront d’aquestes polítiques de mort hi ha polítiques de vida que ens permeten ser optimistes. Parlem de totes aquelles polítiques que ja existeixen, que ja estan escrites i que només necessiten una voluntat política clara per ser aplicades: operacions de salvament marítim, vies legals i segures per arribar a Europa o processos de reagrupació familiar àgils, entre d’altres. Són aquelles polítiques sobre les quals demanem als partits polítics que es posicionin: seguiran apostant per les polítiques de mort o ho faran per les polítiques de vida? Tu (nosaltres) pots decidir si votes polítiques que causen morts o polítiques que les eviten respectant els drets humans.

Tu (nosaltres) pots decidir si votes polítiques que causen morts o polítiques que les eviten respectant els drets humans.”

Des de Stop Mare Mortum et convidem a llegir aquest diari que és una eina per reflexionar, conèixer quines són les alternatives a les polítiques de mort, saber qui ha estat coherent amb el seu discurs i qui no, qui proposa polítiques de vida o qui planteja polítiques de mort, sovint acompanyades d’un discurs basat en la por, el patriotisme i la seguretat. Com a ciutadania és important que parem un moment, reflexionem i decidim quina societat volem.

Repartim 11.000 exemplars de diaris gratuïts per explicar les polítiques d’asil pel 28A

L’acció s’emmarca en la campanya #VotaPolítiquesdeVida i vol visibilitzar la manca de voluntat política per abordar qüestions com el refugi, el salvament marítim o l’externalització de fronteres.

Des de les 7 del matí hem repartit a diferents punts de Barcelona els 11.000 exemplars de diari gratuïts on expliquem les propostes dels partits polítiques en matèria de protecció internacional per a les eleccions d’aquest 28A, especialment parades de metro com plaça de Catalunya, Estació de Sants, plaça de Sants o Fabra i Puig.També a vuit municipis com Badalona, Mataró, Cardedeu…

Durant aquestes darreres setmanes, a més, Stop Mare Mortum ens hem reunit amb Esquerra, Junts per Catalunya, el PSC i En Comú Podem per fer arribar les demandes. Amb Front Republicà no ha estat possible trobar una data i se’ls han fet arribar les propostes, i PP i Ciutadans no han respost a la proposta.

Quines polítiques de vida reclamem?

Des de la plataforma exigim que els partits polítics es comprometin a:

  • desenvolupar el reglament de la llei d’asil pendent des del 2009.
  • aplicar l’article 38 d’aquesta llei que permetria iniciar el procediment de sol·licitud de protecció internacional en ambaixades i consolats en país d’origen o trànsit.
  • complir amb la sentència del Tribunal Suprem que “condemna” l’Estat a acollir 19.449 persones compromeses des de Grècia i Itàlia.
  • acabar amb les expulsions en calent i les polítiques d’externalització de fronteres.
  • establir altres vies legals i segures d’accés com visats humanitaris o corredors humanitaris, així com facilitar la reagrupació familiar.
  • eliminar els obstacles a l’accés al dret d’Asil, com la impossibilitat d’accedir a les oficines d’asil de Ceuta i Melilla.
  • reforçar com a figura clau el Salvament Marítim, entès com a salvació i no com a instrument de Manteniment de fronteres.

Compartim també el vídeo que llancem a les xarxes socials i que forma part de la campanya.

T’emplacem a llegir el diari (PDF) i a compartir-lo.

 

Recomanacions per als infants i els més joves per a entendre les migracions

Aquest St Jordi us recomanem alguns llibres infantils i juvenils per acompanyar als més joves a entendre les diferents causes perquè migrem les persones, què es poden trobar pel camí, què implica tornar a començar en un nou país deixant enrere tot allò que estimes, i reflexionar sobre què podem fer nosaltres per ser una societat més acollidora i on els drets de totes les persones siguin respectats.

Ens recomanes tu algun altre? Gràcies i bona lectura !

‘Amina’ (2017), de Marta Lucena i Laura Ramos. Editorial Descontrol
Zenobia (2018), de Dürr y Horneman. Barbara Fiore Editora, Cartoné.
‘Ziba vino en un barco’(2008), de Liz Lofthouse y Robert Ingpen. Lóguez Ediciones.
‘Camina’ (2017), l·lustracions de Gemma Capdevila i textos d’Alguer Miquel.
‘Un regalo para Kushbu. Historias que cruzan fronteras’ (2017), de Gabi Martinez Ed. Astiberri
‘¡Al furgón!’ (2011), d’Henri Meunier Nathalie Choux. Takatuka.
‘El viaje’ (2016), de Francesca Sanna. La pequeña Impedimenta.
‘Migrante’ (2011), de Maxine Trottier e Isabelle Arsenault. Planeta DeAgostini
‘Akim corre’ (2015), de Claude K. Dubois. Lóguez Ediciones.
‘Vull tornar a ballar’ (2018), de Montse Vilella, il.lustracions de Montse Bugatell
‘Yo soy Adila. Historia ilustrada de Malala Yousafzai’ (2016) , d’Ediciones Jaguar i Amnistía Internacional.
‘La isla’ (2015), d’Armin Greder. Lóguez.
‘La llave’ (2010), d’Angèle Delaunois y Christine Delezenne. Lóguez.
‘Eloísa y los bichos’ ( 2012), Jairo Buitrago y Rafael Yockteng. El Jinete Azul.
‘Todo lo que pudimos’ (2018), Thi Bui,, Edicions Kraken
‘Amic Meu’ ( 2017), de l’associació Open Cultural Center
‘Ilegal’ (2017), de Eoin Colfer i Andrew Donkin, il.lustracions de Giovanni Rigano

Per una diada compromesa amb el dret a migrar

Fem que aquest Sant Jordi sigui una diada compromesa amb el dret a migrar i els drets humans! Per això des de Stop Mare Mortum, entre flors i llibres, continuem fent campanya: escollim les polítiques de vida per evitar el patiment i les morts, per a promoure més vies legals i segures, i rebutgem les polítiques de mort, amb el nostre vot i amb la nostra acció diària.

Demà distribuïm uns punts de llibre que ens interpel·len, que ens criden per a què no oblidem les persones mortes al Mediterrani, però també per què prenguem partit: #votapolítiquesdevida. Te’ls regalem! Els podràs trobar en el nostre estand,  al Nº 44 de la Pl. del Àngels (Macba) a Barcelona on el dimarts 23 d’abril de 15.00 a 20.00h hi serem fent un taller i un joc infantil i denunciant, un cop més, les polítiques de mort que porta a terme el govern espanyol, i altres governs europeus. Les imatges dels punts de llibre són  del projecte “Rostres de la Mediterrània”  i il·lustren les nostres exigències que volem difondre aquest 23 d’abril preelectoral.

També els podràs trobar en les següents llibreries:


Rostres de la Mediterrània és una proposta artística i participativa, oberta a artistes, que organitzem des de la plataforma Stop Mare Mortum. Volem crear una col·lecció digital formada per una obra d’art per cada vida perduda al Mediterrani des de l’any 2000, una imatge per a cadascuna d’aquestes 38.000 persones. Una forma de denunciar la mort de milers de persones a les fronteres europees i reflexionar sobre la situació de les persones, que intenten arribar a Europa a través del mar.

Fins al moment, artistes de 19 països ens han enviat al voltant de 360 obres. Stop Mare Mortum convida a persones creatives a il·lustrar més “rostres del Mediterrani”. Volem que el Mediterrani sigui un mar de trobada, al·legoria i intercanvi, i no una fossa comuna de persones que fugen de la misèria.Per a qualsevol pregunta, proposta o idea, envia’ns un correu electrònic a art.stopmaremortum@gmail.com

El 28A #VotaPolítiquesDeVida

Aquest divendres 12 d’abril ha començat la campanya electoral per les eleccions espanyoles el proper 28 d’abril. Hem vist com campanya rere campanya, els partits polítics, a través dels seus candidats i candidates, prometen mesures que finalment mai acaben aplicant. Stop Mare Mortum volem posar atenció en les polítiques migratòries, especialment en aquelles que podrien evitar les morts al Mediterrani. És per això que fem una crida a detectar les polítiques de mort i votar polítiques de vida.

Quines són les polítiques de mort?

Els darrers governs espanyols han apostat reiteradament per desenvolupar polítiques de mort. Polítiques que fomenten i amplifiquen la tragèdia a la Mediterrània. Els pactes bilaterals amb tercers països que no respecten els drets humans per tal externalitzar i fortificar les fronteres –com l’acord de readmissió entre Espanya i el Marroc que permet la repatriació de persones en situació irregular al país –, la militarització de la frontera sud incorporant elements lesius (tanques o concertines) i altres suposades millores tecnològiques i el desmantellament de salvament marítim, un cos civil que ha passat a estar controlat directament per la Guàrdia civil, que ha patit una apagada informativa a Twitter i al qual no se li renova el material deteriorat. Espanya continua impedint que es pugui sol·licitar la protecció internacional a Ceuta i Melilla i això vulnera el dret d’accés pel pas ( es separen menors de les seves famílies, hi ha extorsions econòmiques, etc.) i continua fent devolucions en calent tot i estar condemnades pel Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH). Cap govern ha iniciat el procés per desenvolupar el reglament de la Llei d’Asil tot i que hauria d’existir des del 2009, això implica que deu anys després encara no es poden habilitar vies legals i segures perquè les persones arribin a territori espanyol amb garanties. I amb tot, es persegueix i criminalitza la societat civil, exemples en són la periodista Helena Maleno o el bloqueig d’Open Arms o l’Aita Mari.

Què volem dir quan parlem de polítiques de vida?

És per això que Stop Mare Mortum exigim amb urgència que s’apliquin polítiques de vida que protegeixin el dret a migrar. Aquestes polítiques passen per garantir els drets humans i aturar les morts al Mediterrani. Això seria possible si es permetés sol·licitar protecció internacional en ambaixades a països d’origen o en tercers països de trànsit; si es complís amb la Sentència del Tribunal Suprem que obliga a l’Estat a executar els compromisos establerts de reubicació en el marc dels acords de la Unió Europea; si s’acabés amb les devolucions en calent i amb les polítiques d’externalització de fronteres – sovint encobertes en marcs d’acords de cooperació – i es garantís un discurs no discriminatori ni estigmatitzador per part de l’administració cap a les persones migrades i/o racialitzades. Altres mesures de caràcter humanitari serien expedir visats humanitaris o possibilitar corredors humanitaris per poder accedir a la protecció internacional.

 

Precisament, per exigir l’aplicació de polítiques de vida, durant aquesta campanya farem seguiment dels debats, programes i altres actes electorals perquè aquest 28A hi ha una cita on ens toca escollir entre polítiques de mort i polítiques de vida. La decisió està presa, Stop Mare Mortum apostem per les polítiques de vida perquè com a ciutadania del nord global som correponsables de les polítiques que es fan des dels governs occidentals. I tu, què votaràs? #VotaPolítiquesdeVida #StopPolítiquesdeMort

Posem sobre la taula les vies legals i segures a la campanya electoral

Stop Mare Mortum comença una ronda de partits per conèixer de primera mà quines són les polítiques migratòries i d’asil que inclouran els partits polítics en els seus programes electorals així com fer-los arribar les pròpies propostes de cara a les eleccions legislatives del pròxim 28 d’abril.

Stop Mare Mortum vol insistir als partits que cal defensar unes polítiques migratòries humanitzades, basades en el respecte als drets humans, i trencar definitivament amb la consideració amenaçadora i farcida de discursos de la por enfront les persones refugiades i migrants. Considera que cal cridar l’atenció més que mai en un marc cada cop més restrictiu, que s’encamina a postulats de l’extrema dreta, que s’han assumit sense problemes per altres formacions.

La ronda de partits ha començat amb ERC, i continuarà al llarg dels pròxims dies. Propostes concretes per acabar amb l’externalització de fronteres, i el reforç de les tasques de salvament de Salvament Marítim, o la possibilitat de sol.licitar protecció internacional en ambaixades i consolats seran per a Stop Mare Mortum eixos de campanya.

« Older posts

© 2019 Stop Mare Mortum

Theme by Anders NorenUp ↑

El lloc web www.stopmaremortum.org pot utilitzar cookies pròpies i de tercers per recopilar informació que ajudin a optimitzar la teva visita a les seves pàgines web. No s'utilitzaran les cookies per recollir informació de caràcter personal. Pots permetre el seu ús o rebutjar-lo, també pots canviar la seva configuració sempre que vulguis. Consulta la nostra Política de Cookies . Trobaràs més informació a la nostra Política de Privacitat El sitio web www.stopmaremortum.org puede utilizar cookies propias y de terceros para recopilar información que ayuden a optimizar tu visita a sus páginas web. No se utilizarán las cookies para recoger información de carácter personal. Puedes permitir su uso o rechazarlo, también puedes cambiar su configuración siempre que lo desees. Consulta nuestra Política de Cookies. Encontrarás más información en nuestra Política de Privacidad

ACEPTAR
Aviso de cookies