20J: Marcat per l’acollida de l’Aquarius i les 1.500 persones rescatades a la frontera sud

Aquest 20 de juny, amb motiu del Dia Mundial de les Persones Refugiades, Stop Mare Mortum s’ha sumat a la convocatòria d’aquest dimarts dia 19 de la Coordinadora Obrim Fronteres, de la qual en forma part. La concentració, realitzada a les 19h davant la Comissió Europea, portava per lema “Pel dret a la vida de les persones que busquen refugi”.

Des de Stop Mare Mortum expressem que aquest 20J no pot passar com un dia mundial més. La setmana passada el govern italià tancava els seus ports i es negava a acollir el vaixell de SOS Mediterraneé i Metges sense Fronteres que havia rescatat 629 persones al Mediterrani. Immediatament, alcaldes i alcaldesses de l’estat espanyol i d’Itàlia s’oferien a acollir-les als seus municipis. En aquest context, el nou executiu espanyol de Pedro Sánchez oferia el port de València per a l’acollida.

Volem pensar que s’ha obert una nova etapa pel que fa a la política espanyola d’asil i refugi amb el gest cap el vaixell Aquarius, que se suma a l’anunci de treure el filferro de gavinetes de la frontera sud i del retorn de la sanitat gratuïta universal per a totes les persones. Però al mateix temps, ens mantenim en alerta. Mentre més de 1.000 voluntaris i més de 600 periodistes esperaven l’Aquarius, es produïen 1.500 rescats a la costa del sud d’Espanya on, com a mínim, han mort quatre persones. Ara, a més, l’executiu deixa la porta oberta a que molts puguin acabar al Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) i en conseqüència puguin ser deportats als seus països d’origen.

Volem creure que el nou executiu espanyol plantejarà noves solucions, més duradores. Volem creure que serà valent i plantejarà canvis estructurals reals de les polítiques migratòries i d’asil a l’estat que estiguin lluny de ser un pedaç i que no siguin accions puntuals que cerquin titulars per a rentar-se la cara. Volem creure que les demandes de la ciutadania seran escoltades.

Fugir quan la teva vida perill no pot ser castigat. Migrar per buscar un futur millor no pot ser il·legal. És per això que des de Stop Mare Mortum continuen treballant i reclamant l’obertura de vies legals i segures d’accés a Europa per a que les persones en cerca de refugi puguin accedir amb garanties a un procés legal i segur que els permeti viatjar sense jugar-se la vida. Les més de 17.000 morts des del 2014, segons OIM, no poden quedar impunes. El dret internacional, la Declaració Universal dels Drets Humans, i l’Estatut del Refugiat estan sent vulnerats i emplacem a la ciutadania a defensar-los i reivindicar-nos.

Ens sumem al manifest de la COF i en fem difusió.


20 de Juny, Dia Mundial de les Persones Refugiades

Manifest de la Coordinadora Obrim Fronteres (COF)

Aquest nou 20 de juny, Dia mundial de les Persones Refugiades, la COF creada per a fer possible la unitat d’acció de les entitats que treballen i lluiten a Catalunya per fer efectiu el dret d’asil i el dret a migrar a casa nostra, denuncia que la situació de les persones que desesperadament cerquen refugi entre nosaltres per refer les seves vides, no només no ha millorat, sinó que està pitjor que mai. Ni el govern espanyol ni la Unió Europea han escoltat les protestes de la ciutadania que es van expressar a la gran manifestació que el 18 de febrer de 2017 va aplegar a Barcelona centenars de milers de persones amb el lema “Volem Acollir”. La COF fa una crida a mantenir i eixamplar aquesta protesta i a continuar exigint als diferents governs que acompleixin amb la seva obligació de respectar els drets humans i permetre la acollida digna a la que qualsevol persona té dret.

L’Europa que es proclama garant de la pau, del respecte als drets humans i de la cura del benestar social és una quimera que la realitat desmenteix. L’actitud obertament hostil vers les persones migrants que cerquen refugi a la Unió Europea de partits xenòfobs i de governs de països com Hongria, Polònia, Àustria (i ara també Itàlia), o les restriccions i incompliments d’acords presos sobre reubicacions de refugiats i refugiades dins la Unió Europea, l’externalització del control de migrants a canvi de diners a governs corruptes que no respecten els drets humans, així com el reforçament militar de les fronteres, ha degradat el dret d’asil a la mateixa Unió Europea a una loteria que només toca a uns pocs afortunats.

Les xifres globals (ACNUR) parlen soles: actualment hi ha 258 milions de persones migrants al món que fugen de la pobresa, la fam i les desigualtats, de les quals 68,5 milions han estat desplaçades per la força de la violència. D’aquestes, només 22,5 milions han trobat refugi en altres països. Actualment hi ha 2,8 milions de sol·licitants d’asil al món que encara no han rebut resposta i 10 milions de persones apàtrides que viuen repartides a 77 països. A la Unió Europea només hi viuen al voltant d’un milió de persones refugiades reconegudes, un 7,6% del total mundial i un 0,2% de la població de la Unió Europea. Espanya es va comprometre el 2015 a acollir 17.337 persones. Avui dia només n’han arribat 2.792 , el 16,10%.

Si afegim als patiments de les que fugen, els que produeixen la manca de vies legals i segures per arribar a la UE, obligant a les persones migrades a posar-se en mans de màfies i a pagar molts diners per un viatge infernal en els que molts milers de persones perden la vida violentament, són robades o resten sotmeses a patir una esclavitud que pensàvem que ja no veuríem mai més, es fa evident que la situació d’aquestes persones és inhumana i de genocidi a escala global.

Aquests patiments no acaben quan arriben a casa nostra, ja que moltes de les persones migrants i aquelles a qui se’ls ha denegat l’asil, no tenen o es queden “sense papers” per residir i treballar i sense els drets bàsics a la sanitat i l’educació quan no estan empadronades, quedant exposades a ser detingudes i portades a un Centre d’Internament per Estrangers per ser deportades. Així, han de sobreviure a una situació a la que només poden tenir accés a feines molt precàries. Especialment greu és la vulnerabilitat extrema dels i les menors no acompanyades, que també viuen amb nosaltres. Per tots aquests motius alguns col·lectius s’han mobilitzat per demanar la fi d’aquesta discriminació.

La COF se suma i dona suport a les lluites i reivindicacions de totes les persones i entitats que estan a la Tancada Pels Drets que des del 21 d’abril ocupa l’antiga Escola Massana, i també a les altres tancades a Poblenou, Badalona, l’Hospitalet i Blanes, i en nom de les entitats que la constitueixen i de tota la ciutadania que s’ha solidaritzat i mobilitzat per posar fi a la situació dramàtica que estem vivint, demanem de manera immediata:

  • Garantir el dret d’asil a totes les persones que ho sol·liciten. La revisió de la Llei i dels procediments del Pla d’Asil a Espanya per a una acollida digna, la derogació de la Llei d’Estrangeria i el tancament dels Centres d’Internament per a Estrangers.

  • Igualment, exigim vies legals i segures per les que han de fugir de casa seva i reclamem el canvi de les polítiques europees d’externalització del control i militarització de les fronteres i d’hostilitat vers les persones migrades forçosament.

Coordinadora Obrim Fronteres, 18 de juny de 2018

Semblança per a Stop Mare Mortum de Blanca Garcés

El passat 2 de maig es va fer l’acte de lliurament en què l’Institut Víctor Seix de Polemologia i UNIPAU van atorgar a Stop Mare Mortum la II Menció Federic Roda, juntament amb el Memorial Joan XXIII (el premi de Drets Humans més antic de Catalunya) atorgat a Jaume Botey.  Des de Stop Mare Mortum, com no podia ser d’una altra manera, vam dedicar la menció a totes i cadascuna de les persones que han de deixar casa seva forçadament.

Va ser tot un honor compartir aquest acte de reconeixement conjunt amb Jaume Botey, que malauradament, va morir fa poc i, que per tant, vam fer amb els seus familiars, amistats i persones conegudes.

La Blanca Garcés, investigadora de l’àrea de migracions del CIDOB, col.laboradora i amiga de Stop Mare Mortum, ens va fer la semblança que us posem a continuació. Unes paraules que ens emocionen i que ens donen empenta per seguir endavant amb el nostre objectiu.

ATUREM EL GENOCIDI AL MAR MEDITERRANI

Semblança per a Stop Mare Mortum de Blanca Garcés

Entrega de la Menció Frederic Roda

 

Morts

El 19 d’abril de 2015 un pesquer amb més de 700 persones a bord va bolcar al canal de Sicília. Venia d’Egipte i havia fet escala a Líbia. Li quedaven 130 km per arribar a Lampedusa.

De les més de 700 persones a bord, només 28 van sobreviure. A més, els equips de rescat van recuperar 24 cossos, 24 cossos morts. La resta va desaparèixer, sense deixar rastre, sense que les seves morts hagin pogut ser notificades, sense que els seus familiars i amics els hagin pogut enterrar. Potser molts d’ells encara esperen les seves trucades des de l’altre costat, des de la somiada Europa.

Són morts que ni tan sols tenen dret a morir, que no compten. Tampoc compten els morts, molts més, que han quedat a mig camí, desapareguts abans d’arribar a la Mediterrània.      

Després d’aquest naufragi fatídic n’han seguit molts més. El 2015 es van comptabilitzar 3,783 morts. Són xifres de morts trobats, de cossos rescatats, queden fora per tant els desapareguts. El 2016 aquesta xifra va arribar a 5,143. El 2017 a 3,039.

Les xifres diuen poc de les vides, dels rostres, de les esperances i els somnis, de la lluita per la supervivència de cadascun d’ells, de cadascuna d’elles. Darrera aquest ball de xifres perdem el compte, sovint perdem també la capacitat d’indignació. Les xifres fàcilment deixen de ser notícia. Oblidem també què signifiquen, deixem de preguntar-nos els seus perquès.

 

Stop Mare Mortum

Davant d’aquestes morts, davant l’oblit, davant la indiferència, davant la connivència, davant del cinisme, davant la pèrdua progressiva de drets, començant pel propi dret a la vida, la Plataforma Stop Mare Mortum es va constituir aquella primavera de 2015 per dir prou. Per dir no: no més morts a la Mediterrània; no més polítiques que vulnerin els drets fonamentals.

Però Stop Mare Mortum no només diu prou. També es va constituir per reclamar polítiques  d’acollida, per reclamar polítiques que obrin vies legals d’entrada, polítiques que respectin el dret a la vida i, no menys important, el dret a una vida digne.

Davant d’una Europa cada vegada més replegada en si mateixa, una Europa poruga, una Europa que no hi vol veure, un Europa que els prefereix ben lluny encara que això signifiqui traficar amb les seves vides, Stop Mare Mortum és un dels nostres IMPRESCINDIBLES, d’aquells imprescindibles dels que parlava Bertolt Brecht.

 

Denúncia i sensibilització

És un dels nostres IMPRESCINDIBLES per la seva labor de denuncia i sensibilització. Per denunciar i recordar-nos cadascuna d’aquestes morts, les que compten però també les que no compten. Stop Mare Mortum les denuncia recordant-les. I també les denuncia recordant-nos que no són morts accidentals.

No són morts accidentals perquè les seves causes tenen nom i cognom. No només el de les xarxes de traficants, creixentment temudes i perseguides des d’Europa. També el nom i cognom de cadascun dels projectes extractivistes, guerres fratricides i governs corruptes dels seus països d’origen.

Nom i cognom d’aquells que es lucren de la seva fugida, de quan el tot o res els fa presa fàcil (per no dir inevitable) de l’extorsió i explotació més descarada.

Nom i cognom també dels governs dels països de trànsit, amb qui Europa negocia polítiques comercials, però també minses ajudes al desenvolupament, a canvi de que no els deixin passar. Ràtzies policials, deportacions al mig del desert, camps de detenció que vulneren sistemàticament els drets més fonamentals, devolucions en calent cap a països en guerra. Aquests son només alguns dels exemples més flagrants del que s’està fent en aquests països en nom d’Europa o per a Europa sense dir el seu nom.

Finalment, en aquesta llista de noms i cognoms, Europa també hi apareix en nom propi. Tal com ha denunciat Stop Mare Mortum una i altra vegada, aquestes morts són l’altra cara de l’Europa fortalesa, d’una Europa que alça murs cada vegada més alts i mortífers, que construeix espais d’excepció dins i fora del seu territori, que fa de l’exclusió el dia a dia d’aquells que a pesar de tot aconsegueixen arribar.

 

Legal

Però Stop Mare Mortum és un dels nostres IMPRESCINDIBLES no només per la seva labor de denúncia social, també per la seva feina en l’àmbit legal.

Quan els camps de refugiats a Grècia es van convertir en camps d’excepció, marcats per esperes indefinidament llargues i la vulneració dels drets més bàsics, Stop Mare Mortum va treballar per facilitar les tasques de reubicació cap a Espanya.

Quan els expedients aportats van topar amb el silenci absolut, políticament voluntari i conscientment llarg, de l’Oficina d’Asil i Refugi, Stop Mare Mortum ha seguit treballant: des de Grècia, facilitant i assessorant els procediments d’asil, i des d’aquí, denunciant el govern espanyol davant del Tribunal Suprem per l’incompliment dels compromisos de reubicació. Només han arribat el 8%. Es la primera vegada a Europa que es denuncia un Estat per aquesta circumstancia. El recurs demanava el «compliment immediat i amb caràcter urgent» de les seves obligacions.

Sabem que els processos judicials són lents. Més lents encara quan aquells sobre els que recauen les decisions que s’imputen escapen de la persecució i viuen (o més aviat malviuen) en la més absoluta precarietat legal i material. Alhora, en una Europa embogida per les seves pròpies pors, la lluita judicial representa un recurs fonamental per posar límits a les propostes populistes, purs gestos simbòlics però no per això menys implacables, de la política i les polítiques migratòries actuals.

 

Legislatiu

Stop Mare Mortum denuncia, denuncia a través de les seves accions de mobilització i sensibilització i denuncia també en l’àmbit judicial. Però a més proposa. N’és exemple la proposta de resolució sobre vies legals i segures impulsada per Stop Mare Mortum i aprovada per unanimitat al Parlament de Catalunya el juliol de 2017.

Tampoc aquesta és una via ràpida. Tot i ser aprovada per unanimitat, la manca de finançament demostra la falta de compromís polític per tirar endavant actuacions concretes. Que s’hagi aprovat per unanimitat no vol dir doncs que les vies legals i segures es facin efectives. Però si obra la possibilitat. O en tot cas, converteix aquesta opció en la legítima i desitjable. Queda molt per fer. Però no és poc el que s’ha aconseguit.

 

Temps difícils

Però si alguna cosa fa que Stop Mare Mortum sigui absolutament IMPRESCINDIBLE és la seva constància, la seva incansable, infatigable i inesgotable insistència. Tal com deia David Fernàndez fa poques setmanes recordant les paraules d’Arcadi Oliveres, «els principis estan, sobretot, pels moments difícils. En els fàcils és ben fàcil invocar-los».

En el cas de Stop Mare Mortum, el context no sempre us ha sigut favorable. No només ha anat en contra l’Europa poruga, l’Europa fortalesa, aquesta Europa de gesticulacions simbòliques i populistes. També ha anat en contra una Barcelona que no sempre ha estat allà, no sempre us ha acompanyat. Recordo les primeres manifestacions, érem sorprenentment pocs. On quedaven el milió de persones de les manifestacions contra la guerra? Per què aleshores sí i pocs anys després no?

Érem pocs, però no per això heu defallit. Poc a poc hem anat sent més. Poc a poc us heu anat fent més presents, més visibles. No només al Parlament o als tribunals. No només en moments puntuals, com en la campanya Casa Vostra, Casa Nostra. Us heu fet presents en el dia a dia dels barris, als carrers, als centres cívics. Aquest premi és el reconeixement a tota aquesta labor, la més visible però també la més invisible.

Corren temps difícils. Com va dir Jean Cocteau, en temps difícils “tots sabien que era impossible. Els que no ho sabien, son precisament els que ho van fet”. Gràcies per haver-hi sigut, gràcies per no haver-ho sabut i gràcies per haver-ho fet i per seguir-ho fent, incansablement.

 

Blanca Garcés

2 maig 2018

 

Stop Mare Mortum rep la II Menció Frederic Roda otorgada per l’Institut Víctor Seix de Polemologia i UNIPAU

Donem les gràcies a la Universitat Internacional de la Pau (UNIPAU) i a l’Institut Victor Seix de Polemologia per la Menció Frederic Roda.  Agraim també a la Blanca Garcés per les seves paraules.

Aquest reconeixement el dediquem a totes i cadascuna de les persones que han de marxar d’allà on viuen. Per fam, per conflictes, per les seves idees, per la seva identitat o orientació sexual, etc.

A totes les dones i nenes, i també homes i nens, que a més a més veuen els seus drets vulnerats i han d’arriscar la seva vida perquè els Governs i institucions que en teoria ens representen no apliquen les vies legals i segures existents (els corredors humanitaris, els visats, etc.).

A totes i cadascuna de les que han mort ofegades al Mediterrani o en el seu trajecte per terra. I les seves històries personals, els seus projectes de vida, les seves famílies. Totes a la deriva. Més de 35.000 des de l’any 2000. 587 amb el que portem d’any. I això només son xifres oficials.

Denunciem el genocidi que provoca aquest sistema pervers. Exigim que es deixi de criminalitzar les organitzacions i persones defensores de drets humans. Aquí i a nivell mundial. I que d’una vegada per totes, es compleixi amb la legalitat existent i es reconeguin els drets de les persones migrants i refugiades, que són els de totes. Vies legals i segures ja!

Gràcies!

#ofegadesXmigrar: 3 anys del naufragi de Lampedusa

Aquest dimecres 18 d’abril al matí la plataforma Stop Mare Mortum  ha realitzat una acció sorpresa a la Plaça d’Universitat de Barcelona per denunciar les morts al Mediterrani i la criminalització tant de les organitzacions ​dels sud global que defensen el dret de les persones a migrar, com les del nord que exerceixen la solidaritat.

Acció #ofegadesXmigrar 18A. Foto: Stop Mare Mortum

Justament un 18 d’abril de 2015 es produïa un dels majors naufragis al Mediterrani: 900 persones morien a canal de Sicília, prop de l’illa de Lampedusa, en el seu trajecte cap a Europa. Arran d’aquest fet va néixer la plataforma Stop Mare Mortum, per donar una resposta europea a totes aquestes morts que lluny de ser espontànies, tenen responsables: els Estats europeus que amb les seves polítiques de defensa de l’Europa fortalesa obliden els drets humans. Des d’aquell abril d’ara fa tres anys Stop Mare Mortum no ha deixat de denunciar totes aquestes polítiques i de treballar des de la incidència política, l’acció al carrer i la sensibilització per capgirar-les.

De Lesbos a Barcelona

L’acció duta a terme aquest dimecres ha volgut tornar a posar a l’imaginari comú l’illa de Lesbos, símbol de la mal anomenada “crisi de refugiats” que va omplir portades als mitjans i va esdevenir punt d’inflexió per a la ciutadania. La imatge de la muntanya d’armilles a l’illa, les armilles restants dels naufragis i les arribades de barcasses, s’ha volgut traslladar al centre de Barcelona. La plaça Universitat, per una hora, s’ha convertit en Lesbos: una muntanya d’armilles cedides per Proactiva Open Arms; recital d’un poema i lectura de manifest.

Tal i com diem en el nostre manifest “el discurs de l’odi i la por ens parla d’amenaça migratòria i ofega els drets humans en nom de la seguretat. Nosaltres ens resistim a mirar cap a una altra banda i a entendre aquesta tragèdia com un nombre anònim” i afegim que sí hi ha una solució: “obrir vies legals i segures que evitin que la gent es vegi obligada a arriscar la seva vida en rutes cada vegada més mortíferes”. L’acció d’avui, a més, vol recordar que les morts no només es produeixen al Mediterrani, sinó que el desert del Sàhara és un cementiri molt més gran i els acords bilaterals entre països només el fan més gran. A més, denunciem la criminalització cap a les organitzacions, no només les europees, com Proactiva Open Arms, sinó també les dels països d’origen que denuncien les vulneracions de drets humans i on la seva tasca encara és més perillosa. És el cas dels companys d’alternatives Espaces Citoyens.

Acció #ofegadesXmigrar 18A. Foto: Stop Mare Mortum

Tres anys després, les morts al Mediterrani no s’aturen

El 18 d’abril de 2015, 900 persones van perdre la vida en un naufragi davant les costes de Lampedusa intentant buscar una vida millor a Europa. Avui, tres anys després, les morts al Mediterrani no s’aturen.

Lluny de ser una situació nova, més de 38.000 persones (i això només són les xifres oficials) hi han perdut la vida des de l’any 2000, 559 només des d’inicis de 2018: 38.000 persones amb històries, il·lusions, esperances i projectes de vida truncats per unes polítiques que fan prevaldre els interessos econòmics a la vida. 38.000 persones que emprenien un viatge de futur fugint de la violència, la injustícia i la pobresa que generen països com el nostre. 38.000 persones (i moltes d’altres!) que no són considerades ciutadanes, sinó migrants. Que no són considerades víctimes, sinó xifres.

El discurs de l’odi i la por ens parla d’amenaça migratòria i ofega els drets humans en nom de la seguretat. Nosaltres ens resistim a mirar cap a una altra banda i a entendre aquesta tragèdia com un nombre anònim. No podem tolerar la injustícia i no volem normalitzar la mort. No ho és, de normal! Són morts conseqüència d’unes polítiques que es poden canviar, que PODEM canviar. Existeixen alternatives i passen per obrir vies legals i segures que evitin que la gent es vegi obligada a arriscar la seva vida en rutes cada vegada més mortíferes.

Avui denunciem que, mentre el mar Mediterrani, el desert del Sàhara i tots aquells espais de no-dret de les rutes migratòries esdevenen fosses comunes cada vegada més grans, els estats europeus criminalitzen les persones que han pres la difícil decisió de marxar de casa seva. Cal defensar el dret a migrar i a la lliure circulació de les persones. Cal defensar el dret a buscar una vida millor, com ho van fer les nostres àvies i avis fugint de la dictadura franquista. Tinguem memòria!  

Denunciem també les situacions de violència física i econòmica que, executades o permeses pels seus propis governants, obliguen les persones a fugir de casa seva. Uns governants que massa sovint veiem estrènyer mans amb representants espanyols: recordem Rajoy viatjant a Guinea Equatorial per reunir-se amb el dictador Obiang l’any 2014 i al rei Felip VI rebent el dijous passat al príncep hereu d’Aràbia Saudita per tancar un acord de venda d’armament. No en siguem còmplices!

L’Europa hipòcrita que vol dir-se “dels drets humans” gira l’esquena a la injustícia i es blinda enfront d’aquelles persones que necessiten refugi mentre contracta altres estats perquè controlin les seves fronteres a base de terror i mort. Ho hem vist recentment entre la Unió Europea i Turquia, entre Itàlia i Líbia i ho seguim veient a la frontera sud espanyola, on és el Marroc qui controla que les persones migrants no puguin arribar. L’objectiu no és un altre que evitar imatges de gent ofegada davant de casa nostra. Europa se’n vol rentar la cara i, per fer-ho, comercialitza amb els drets humans. Deixar el control de fronteres a mans d’estats poc democràtics té com a únic resultat l’extrema vulneració dels drets. Denunciem unes polítiques que maten!

Volen esborrar el rastre de mort i eliminar-ne els testimonis. Per fer-ho, no només converteixen el dret a migrar en un delicte sinó que criminalitzen la solidaritat. Ara és Proactiva Open Arms a Itàlia o Moussa Tchangari i altres activistes a Níger, però abans han estat l’Helena Maleno o José Palazón a l’Estat espanyol, els bombers de ProemAid a Grècia, Cédric Herrou a França, i demà podries ser tu. Teixim suport!

La regressió de drets actual també arriba a casa nostra i ens condueix a una societat cada dia més injusta, racista, desigual, on les propostes de l’extrema dreta s’imposen sobre els drets i llibertats de les persones. No deixem que venci el discurs de la por i la xenofòbia. Fem-hi front!

Avui, davant les conseqüències de les polítiques genocides de l’Europa fortalesa, tornem a denunciar que, més que mai, els acords amb països com Turquia, Líbia o el Marroc, la construcció de murs i tanques, la persecució de la solidaritat i la criminalització de les persones migrants, el tancament de persones en centres d’internament o la venda d’armament que provoquen injustícia, patiment i mort. Una Europa fortalesa mai no podrà ser una Europa de drets i llibertats!

Pel dret a la vida i a la dignitat humana: NO MÉS MORTS, ni al mar Mediterrani ni enlloc!

#ofegadesXmigrar 

#Lampedusa

#ViesLegalsiSegures

TXARANGO COMPARTEIX EL COR DE LA TERRA

El març de 2017 Txarango va treure al mercat el seu tercer treball discogràfic, “El cor de la terra”. En aquest nou disc, escrit en plena crisi dels refugiats, Txarango va voler fer un cant a la possibilitat de crear un món millor.  “La música és el batec dels pobles i amb nosaltres portem els seus camins. Obriu totes les portes. Benvinguts al cor de la terra”. Aquest és el missatge que obre l’àlbum.

Des de la publicació del disc, el grup va anunciar la col·lectivització dels drets que generaria la venda dels temes cedint el 50% d’aquests a 14 entitats que treballen en la construcció d’altres mons i realitats necessàries. Una d’aquestes entitats és Stop Mare Mortum, que treballa per aconseguir un canvi en les polítiques europees migratòries, per acabar amb les morts al Mediterrani i garantir el dret a migrar gràcies a la creació de vies legals i segures.

A l’àlbum hi ha temes dedicats a la lliure circulació de les persones com “Obriu les portes”, o a la resistència com “Resiste y grita”, gravada amb la col·laboració de les refugiades del camp de Vasilika, a Grècia. També cal destacar altres com “Terra endins” interpretada, en català, per Manu Chao; “Mil ocells”cantada conjuntament amb Pau Donés; i altres col·laboracions com les de l’ugandès Safari Children’s Choir qui aporta la música protestant africana a “Meravellós regal”; o fins i tot “Som Foc”de The Cat Empire, gravada de forma conjunta des d’Austràlia.

Un any després, Txarango celebra la bona acollida del disc i que les 14 cançons que s’inclouen han generat més de 12.000 euros. En aquesta primera donació cada col·lectiu rebrà la quantitat de 917 euros. Des d’Stop Mare Mortum volem agrair molt calurosament l’interès i suport del grup a la nostra tasca, així com l’esperit solidari i actiu imparable de Txarango per crear un món millor.

Compartim amb vosaltres la cançó T’espero

Veus dissidents empresonades: també a Níger

Moussa Tchangari, secretari general d’Alternatives Espaces Citoyens de Níger, organització membre del Consell Internacional del Fòrum social mundial, està detingut al país juntament amb tres activistes més. Stop Mare Mortum vam tenir l’oportunitat, el desembre de 2016, de conèixer la tasca de l’entitat de la mà del periodista i membre Tcherno H. Boulama, a laTrobada Mediterrània d’Organitzacions i Col·lectius sobre Mobilitat Internacional. Deconstruïm l’Europa Fortalesa. Teixim xarxa” que vam organitzar conjuntament amb Lafede.cat a Barcelona per parlar de la situació de migrants i refugiades a Europa. Tchangari és també membre de la junta de la Fundació Frantz Fanon que ha iniciat un change.org i que animem a signar.

Segons el comunicat d’aquesta fundació, en Moussa Tchangari ha estat assetjat un cop més per les forces policials i la institució judicial nigeriana. Les forces de seguretat l’han detingut juntament amb Ali Idrissa (coordinador de la Xarxa d’Organitzacions per a la Transparència i l’Anàlisi Pressupostari, ROTAB), Nouhou Arzika (president del Moviment Patriòtic per una Ciutadania Responsable, MPCR) i Lirwana Abdourhamane (advocat i membre del MPCR), per haver fet una crida a una jornada de mobilització per apel·lar a l’abrogació de la “Llei de finances 2018”. Aquesta llei, denunciada com a antisocial i injusta i que s’aplica des de gener del 2018, afavoreix la instal·lació d’empreses transnacionals al Níger al mateix temps que sotmet cada cop més la seva ciutadania  a una pressió fiscal que la precaritza. A més, el grup de premsa Labari ha estat escorcollat i tancat. Posteriorment el Tribunal n’ha ordenat la reobertura.

La manifestació, que és la continuació de moltes altres que sempre s’han anat desenvolupant amb calma i sense cap violència, va ser prohibida per raons de seguretat a pesar que la Constitució del Níger garanteix les llibertats d’associació, de reunió, de comitiva i de manifestació dins les condicions establertes per la llei. Aquell mateix dia el partit presidencial, el PNDS Tareyya, celebrava a Niamey el seu congrés nacional.

Tot i que els detinguts no van participar a la marxa, segueixen a la presó i estan acusats d’haver organitzat aquesta manifestació, de complicitat amb actes de violència, d’agressió i de destrucció de béns públics. Cada vegada és més freqüent l’arrest de membres del moviment social i l’enviament d’alguns a presons allunyades més de 100 quilòmetres de la capital, a zones on domina l’estat d’emergència i que han estat objectiu d’uns quants atacs extremistes.

Aquests fets marquen una nova etapa en la deriva autoritària del govern del Níger, que segueix violant drets fonamentals del poble nigerí i es nega a escoltar la seva veu. La prohibició d’aquesta manifestació demostra un cop més com els estats prioritzen la implementació de polítiques de seguretat mentre incompleixen les disposicions de la Declaració Universal dels Drets Humans (DDHH), així com altres instruments regionals i internacionals relatius als DDHH que ja havien estat ratificats. Amb aquesta premisa no dubten a criminalitzar els membres dels moviments socials que lluiten en favor dels drets fonamentals de les persones.

La Fundació Frantz Fanon denuncia que aquestes detencions són totalment arbitràries i subratlla que no és el primer cop que Moussa Tchangari s’enfronta a acusacions que no es basen sobre cap proba i que és objecte d’assetjament per part de les forces policials i de les institucions jurídiques. Aquest assetjament jurídic, a més a més de la violència policial contra els manifestants, mostren que el govern nigerí només pretén enterrar i silenciar tota oposició a la Llei de finançament que precipitarà cada cop més la ciutadania nigerina cap a una gran precarietat.

 

Níger ens pot semblar lluny, però aquests actes ens queden ben propers. Recentment ho estem vivint a casa nostra on polítics i activistes són empresonats per les seves idees. Cada vegada més sovint som testimonis de com els Estats utilitzen les lleis i les forces policials per silenciar les veus dissidents que l’únic que fan és exigir el compliment dels Drets Humans per part dels seus governants. La violència exercida contra aquells qui defensen la lliure circulació de les persones és una cara més de l’externalització de fronteres per part dels Estats Europeus. Des de Stop Mare Mortum donem tot el nostre suport a les entitats nigerines que es veuen cada dia amenaçades i exigim l’alliberament de Moussa Tchangari, d’Ali Idrissa, de Nouhou Arzika, i de Lirwana Abdourhamane, i a la retirada de tots els càrrecs que pesen contra ells.  Us animem a signar el change.org que ha iniciat la Fundació Frantz Fanon pel seu allibertament, i la campanya No Callarem a casa nostra a favor de la llibertat d’expressió i manifestació.

Per la llibertat i els drets humans, no ens faran callar!

Unes 300 persones es concentren a Barcelona per exigir la llibertat de Proactiva Open Arms

La concentració, organitzada per Stop Mare Mortum i voluntaris/es d’Open Arms, davant la Comissió Europea ha acabat davant el consolat italià per demanar la llibertat de l’ONG i exigir vies legals i segures d’accés a Europa.

Acció #FreeOpenArms 24M 2018. Foto: stop Mare Mortum

Aquest dissabte 24 de març, unes 300 persones s’han concentrat, tot i la pluja, davant la delegació de la Comissió Europea a Barcelona cridats per Stop Mare Mortum i voluntaris i voluntàries de l’ONG badalonina Proactiva Open Arms davant les acusacions per part de la fiscalia italiana de tràfic de persones i associació criminal de l’ONG. La concentració, després de la lectura de dos manifestos, s’ha desplaçat fins al consolat Itàlia al carrer de Mallorca amb Pau Claris tallant el pas dels cotxes.

Els manifestants d’aquest dissabte proclamaven crits com “Llibertat Open Arms”, “Prou morts al Mediterrani”, “Salvar vides no és cap delicte”, “Cap persona no és il·legal” o “Unió Europea assassina”.

El cas d’Open Arms se suma a la persecució de defensors i defensores de drets humans arreu. És el cas, per exemple, de l’activista Helena Maleno perseguida pels tribunals marroquins o els bombers sevillans de Proem-aid, pendents dels tribunals grecs: “S’està perseguint qui defensa i protegeix els drets humans, com Open Arms, a qui salva vides, a qui fa la feina que haurien de fer els estats europeus. Per això exigim vies legals i segures d’accés a Europa”, reclamava Adriana Cabeceran, d’Stop Mare Mortum.

El cas d’Open Arms arriba la mateixa setmana que fa dos anys que es va pactar i aplicar l’acord entre els estats europeus i Turquia per frenar l’arribada de persones migrades i refugiades a sòl europeu. “L’acord entre UE i Turquia, com el de Itàlia amb Líbia, demostra la voluntat d’Europa d’externalitzar les seves fronteres i fer tot el possible perquè la gent en cerca de refugi no arribi. Prefereixen l’efecte mort a l’efecte crida”, reivindica Cabeceran.

Des d’Stop Mare Mortum exigim la llibertat d’Open Arms, que s’acabi amb la criminalització de la solidaritat i que s’apliquin vies legals i segures d’accés a Europa per evitar que la gent es jugui la vida durant la travessia pel Mediterrani o pel desert.

VEURE GALERIA

VÍDEO TV3

Salvar vides no és delicte!

CANVI DE DATA!

Stop Mare Mortum desconvoca la concentració del proper divendres 23 de març a Barcelona i se suma a la de dissabte 24 de març a les 12h. Els voluntaris/es de Proactiva Open Arms han convocat diverses manifestacions arreu d’Espanya i també a Pozzalo (Sicília) en suport a l’ONG badalonina. Stop Mare Mortum s’uneix sota el mateix lema “Salvar vides no és delicte!”. Tothom està cridat aquest dissabte 24 de març a les 12h davant l’edifici de la Comissió Europea a Barcelona.

 


S’han sumat al comunicat

  • Caravana Abriendo Fronteras
  • Asamblea de Apoyo a Personas Migrantes de Salamanca
  • Plataforma de Ayuda a Personas Refugiadas de Elche
  • Pasaje Seguro Cantabria
  • Just Helping People
  • Valencia es Refugi
  • Obrim Fronteres Valencia
  • Plataforma de Apoyo Refugiado Almansa

COMUNICAT

Arran de la detenció del vaixell de Proactiva Open Arms i la possible investigació per tràfic de persones i associació criminal, StopMM crida a  concentrar-se a favor de la solidaritat. Un cas el de Open Arms, que se suma als que javenen de lluny com el cas d’Helena Maleno o els bombers de Proem-aid. Denunciem la criminalització de la solidaritat per part dels estats europeus i exigim vies legals i segures d’accés a Europa.

Novament els estats europeus ataquen la solidaritat. Aquesta setmana l’ONG badalonina Proactiva Open Arms, que es dedica a fer salvament marítim, està sent investigada per tribunals italians per tràfic de persones i organització criminal. Per què? Per salvar vides al Mediterrani, vides que busquen un futur millor però que es troben atrapades per l’Europa fortalesa que les expulsa i les maltracta per evitar que arribin a sòl europeu.

Aquesta setmana, justament es compleixen dos anys de l’acord entre els estats europeus i Turquia, signat el 18 de març de 2016, precisament amb la finalitat d’aturar l’arribada de persones refugiades i migrants a través de les illes gregues. Un acord opac i que contradiu els drets més fonamentals recollits a la Declaració Universal dels Drets Humans, com ara que tothom qui està en perill al seu país d’origen té dret a sol·licitar l’asil. No és l’únic acord existent en el marc de l’externalització de fronteres, en trobem entre Espanya i Marroc o entre Itàlia i Líbia. I tot, per què? Perquè els Estats europeus volen defugir de les seves responsabilitats com garants de drets, perquè ens trobem cada cop més immersos en una Europa racista i on veiem que puja l’ultradreta, una Europa on enlloc d’obrir portes es col·loquen més tanques i concertines.

El cas d’Open Arms torna a posar sobre la taula la criminalització de la solidaritat i la voluntat dels estats europeus de preferir “l’efecte mort” a “l’efecte crida”. Des de ja fa temps veiem com el voluntariat, l’activisme, les ONG d’ajuda humanitària i les entitats autoorganitzades estan al punt de mira. Avui són Open Arms, però no són els únics: fa unes setmanes era l’activista Helena Maleno, per ajudar a salvar vides a l’Estret; també els tres bombers de PROEM-AID, Sevilla, acusats des de 2016 per actuar a l’illa de Lesbos; José Palazón que va rebre amenaces de querelles; les persones de l’Espai Antiracista de Salt acusades de delicte d’odi; Cédric Herrou, el francès condemnat a quatre mesos de presó per ajudar persones migrades a travessar la frontera entre França i Itàlia; i continuem amb un llarg etcètera de gent i organitzacions investigades o condemnades per fer la feina que haurien d’estar fent els estats: aplicar vies legals i segures d’accés a Europa.

Des de 2015, quan va esclatar la mal anomenada crisi de refugiats, han arribat més d’un milió i mig de persones i n’han mort al Mediterrani més de 12.500. Aquest any 2018 ja portem mig miler de morts, i el nombre no és més gran gràcies a la tasca de salvament marítim d’ONG com Open Arms. És per això que denunciem la criminalització de la solidaritat i exigim responsabilitats als estats i organismes europeus sobre totes aquestes morts. Alhora, reclamem que s’acabi amb el tràfic d’armament i l’explotació de recursos i persones d’altres països amb la complicitat de règims totalitaris. Mentre això no canviï, cada any milers de persones es veuran forçades a fugir de casa seva arriscant la seva vida en un periple que els pot costar la vida. Mentre això no canviï necessitarem la tasca dels companys i companyes de Proactiva Open Arms. De manera que exigim al fiscal en cap de Catania, Carmelo Zuccaro, conegut com “el sheriff del Mediterrani”, que retiri les ridícules acusacions contra els i les socorristes d’Open Arms i deixi d’obstaculitzar una feina que, davant la inacció dels Estats membre de la Unió Europea, salva milers de vides dia rere dia.

Per aquests motius us convoquem aquest dissabte 24 de març a les 12h davant l’edifici de la Comissió Europea a Barcelona (Passeig de Gràcia, 90) per marxar juntes cap al consolat italià i cridar ben alt que la solidaritat no és cap delicte!

COMUNICAT SALVAR VIDAS NO ES UN DELICTE

L’Europa fortalesa: espais de no dret i dolor

Aquest mes de març recordem que fa dos anys que va entrar en vigor l’acord UE-Turquia. Quin ha estat el resultat? Què ha passat des de llavors? Quina Europa estem construint? Repassem l’evolució d’aquests dos anys de morts i patiment i reflexionem d’on venim.

Acte dels 2 anys UE-Turquia. Stop Mare Mortum

“El més flagrant des de l’aplicació de l’acord UE-Turquia és que hem creat espais d’excepció dins Europa, com les illes gregues, que serveixen per dissuadir aquells que volien venir”. Aquestes paraules de Blanca Garcés, investigadora del CIDOB experta en migracions, resumeixen l’acte que Stop Mare Mortum va organitzar el passat 12 de març a Lleialtat Santsenca de Sants per recordar que es compleixen, aquest 18 de març, dos anys de la signatura de l’acord de la vergonya. Un acord, signat entre els estats europeus i Turquia, en total opacitat i impunitat, per frenar l’arribada de persones en cerca de refugi a Europa.

L’acte es va dividir en dues parts: una primera, que va permetre repassar la construcció de l’Europa fortalesa; i una segona, on el filferro que separa fronteres va agafar protagonisme.

Fronteres internes i externes

Pel que fa a la construcció de l’Europa fortalesa, Garcés va destacar quatre punts clau. El paper dels països veïns amb estats europeus, com per exemple Marroc: “Espanya és el primer estat que aplica polítiques d’externalització de fronteres. És un gran laboratori” . El paper d’aquests terces estats, on sovint hi ha una clara vulneració de drets, per controlar els fluxos migratoris és clau per posar fre al moviment de persones: “És molt més efectiu perquè són molt més impunes”. El segon element són les fronteres geogràfiques, les físiques, els murs i tanques que cada dia s’aixequen a Europa: “Espanya ha sigut pionera amb Ceuta i Melilla”, deia fent referència a l’exportació de la tecnologia aplicada a la frontera sud cap a altres llocs fronterers. A més, cal sumar-hi el mar i el seu control, per exemple, a través de l’OTAN a Grècia. El tercer són els espais d’excepció creats dins el continent, com les illes gregues o els camps de refugiades. Són llocs on les persones queden bloquejades i sense drets. I l’últim són els espais d’exclusió com els CIE, els camps de Paris o Calais, les expulsions, les detencions per perfil ètnic, els no dret. “Ara un sol·licitant d’asil és un immigrant il·legal fins que no es demostri el contrari”, denunciava Garcés. Els drets de les persones refugiades són constantment vulnerats.

I amb tot això, què és i què ha passat amb l’acord UE-Turquia? “Una nota de premsa, segons els juristes, i un pacte informal entre estats europeus i Turquia, segons el Tribunal de Justícia de Luxemburg”, explicava Garcés. L’objectiu principal era frenar l’arribada de persones per les illes gregues. Ha funcionat doncs? “Ho dubto, perquè la relació UE-Turquia no està en els seus millors moments”. Si bé el flux d’arribada ha passat de més de 1.700 persones al dia a 47 després de l’aplicació, per Garcés la rebaixa no es deu a l’acord sinó al tancament de la ruta dels Balcans amb tanques, devolucions, i violència, i creant “espais d’excepció”. Malgrat tot, l’acord és tant opac que tampoc se’n pot fer un bon seguiment.

 

Ferran Aragón i Jaume Sastre a l’acte 2 anys UE Turquia. Stop Mare Mortum

 La tecnologia del dolor

Garcés va parlar molt de fronteres i tanques, moltes de les quals inclouen concertines, el filferro de ganivetes. Quin paper té la tecnologia en el control migratori? “La majoria d’estats fa èmfasi en els sistemes d’alta tecnologia pel control del moviment, però tota aquesta aparença de modernitat amaga l’ús de l’antiga tecnologia: les ganivetes i el filferro”, segons Ferran Aragón del col·lectiu Allaqqat i Stop Mare Mortum. L’ús de ganivetes a les fronteres és novament un privilegi de l’Estat espanyol: a finals del 90 es va introduir el filferro i el 2005, amb el govern del PSOE, les ganivetes”, explicava Aragón, i afegia: “va ser una acció d’emergència, feta per l’exèrcit en un moment de gran afluència de migrants, sense planificació ni debat polític previ. Un cop va marxar l’emergència, les concertines es van quedar”. Aquest model de doble i triple tanca és el que després s’ha exportat a la resta d’Europa en estats com Hongria, on l’empresa espanyola European Security Fence s’ha apoderat del mercat del dolor.

El dolor, sí, aquesta és la idea bàsica de les concertines per frenar el moviment i marcar territori. Un element creat durant l’època de colonització d’Amèrica el 1870, explica l’expert Jaume Sastre, també d’Allaqqat. Des del control de bestiar durant la colonització, fins a la limitació de fronteres a l’actualitat: quina connexió hi ha? “El filferro talla la carn, provoca dolor”, diu Sastre. Les fronteres són “la implantació del sistema de dolor a gran escala”, remarca, “ara és lícit tallar pell per protegir fronteres”.

El dolor, els llocs de no dret, la repressió, el control, les vulneracions de drets humans… són mecanismes per a la contenció de les persones i del seu moviment. Mesures dissuasives perquè al final l’objectiu dels estats europeus és continuar mantenint els seus privilegis encara que sigui a costa de les vides de milers i milions de persones.

Veure Galeria de fotos

Xerrada

Torn de preguntes

« Older posts

© 2018 Stop Mare Mortum

Theme by Anders NorenUp ↑

El lloc web www.stopmaremortum.org pot utilitzar cookies pròpies i de tercers per recopilar informació que ajudin a optimitzar la teva visita a les seves pàgines web. No s'utilitzaran les cookies per recollir informació de caràcter personal. Pots permetre el seu ús o rebutjar-lo, també pots canviar la seva configuració sempre que vulguis. Consulta la nostra Política de Cookies . Trobaràs més informació a la nostra Política de Privacitat El sitio web www.stopmaremortum.org puede utilizar cookies propias y de terceros para recopilar información que ayuden a optimizar tu visita a sus páginas web. No se utilizarán las cookies para recoger información de carácter personal. Puedes permitir su uso o rechazarlo, también puedes cambiar su configuración siempre que lo desees. Consulta nuestra Política de Cookies. Encontrarás más información en nuestra Política de Privacidad

ACEPTAR
Aviso de cookies