Stop Mare Mortum rep la II Menció Frederic Roda otorgada per l’Institut Víctor Seix de Polemologia i UNIPAU

Donem les gràcies a la Universitat Internacional de la Pau (UNIPAU) i a l’Institut Victor Seix de Polemologia per la Menció Frederic Roda.  Agraim també a la Blanca Garcés per les seves paraules.

Aquest reconeixement el dediquem a totes i cadascuna de les persones que han de marxar d’allà on viuen. Per fam, per conflictes, per les seves idees, per la seva identitat o orientació sexual, etc.

A totes les dones i nenes, i també homes i nens, que a més a més veuen els seus drets vulnerats i han d’arriscar la seva vida perquè els Governs i institucions que en teoria ens representen no apliquen les vies legals i segures existents (els corredors humanitaris, els visats, etc.).

A totes i cadascuna de les que han mort ofegades al Mediterrani o en el seu trajecte per terra. I les seves històries personals, els seus projectes de vida, les seves famílies. Totes a la deriva. Més de 35.000 des de l’any 2000. 587 amb el que portem d’any. I això només son xifres oficials.

Denunciem el genocidi que provoca aquest sistema pervers. Exigim que es deixi de criminalitzar les organitzacions i persones defensores de drets humans. Aquí i a nivell mundial. I que d’una vegada per totes, es compleixi amb la legalitat existent i es reconeguin els drets de les persones migrants i refugiades, que són els de totes. Vies legals i segures ja!

Gràcies!

#ofegadesXmigrar: 3 anys del naufragi de Lampedusa

Aquest dimecres 18 d’abril al matí la plataforma Stop Mare Mortum  ha realitzat una acció sorpresa a la Plaça d’Universitat de Barcelona per denunciar les morts al Mediterrani i la criminalització tant de les organitzacions ​dels sud global que defensen el dret de les persones a migrar, com les del nord que exerceixen la solidaritat.

Acció #ofegadesXmigrar 18A. Foto: Stop Mare Mortum

Justament un 18 d’abril de 2015 es produïa un dels majors naufragis al Mediterrani: 900 persones morien a canal de Sicília, prop de l’illa de Lampedusa, en el seu trajecte cap a Europa. Arran d’aquest fet va néixer la plataforma Stop Mare Mortum, per donar una resposta europea a totes aquestes morts que lluny de ser espontànies, tenen responsables: els Estats europeus que amb les seves polítiques de defensa de l’Europa fortalesa obliden els drets humans. Des d’aquell abril d’ara fa tres anys Stop Mare Mortum no ha deixat de denunciar totes aquestes polítiques i de treballar des de la incidència política, l’acció al carrer i la sensibilització per capgirar-les.

De Lesbos a Barcelona

L’acció duta a terme aquest dimecres ha volgut tornar a posar a l’imaginari comú l’illa de Lesbos, símbol de la mal anomenada “crisi de refugiats” que va omplir portades als mitjans i va esdevenir punt d’inflexió per a la ciutadania. La imatge de la muntanya d’armilles a l’illa, les armilles restants dels naufragis i les arribades de barcasses, s’ha volgut traslladar al centre de Barcelona. La plaça Universitat, per una hora, s’ha convertit en Lesbos: una muntanya d’armilles cedides per Proactiva Open Arms; recital d’un poema i lectura de manifest.

Tal i com diem en el nostre manifest “el discurs de l’odi i la por ens parla d’amenaça migratòria i ofega els drets humans en nom de la seguretat. Nosaltres ens resistim a mirar cap a una altra banda i a entendre aquesta tragèdia com un nombre anònim” i afegim que sí hi ha una solució: “obrir vies legals i segures que evitin que la gent es vegi obligada a arriscar la seva vida en rutes cada vegada més mortíferes”. L’acció d’avui, a més, vol recordar que les morts no només es produeixen al Mediterrani, sinó que el desert del Sàhara és un cementiri molt més gran i els acords bilaterals entre països només el fan més gran. A més, denunciem la criminalització cap a les organitzacions, no només les europees, com Proactiva Open Arms, sinó també les dels països d’origen que denuncien les vulneracions de drets humans i on la seva tasca encara és més perillosa. És el cas dels companys d’alternatives Espaces Citoyens.

Acció #ofegadesXmigrar 18A. Foto: Stop Mare Mortum

Tres anys després, les morts al Mediterrani no s’aturen

El 18 d’abril de 2015, 900 persones van perdre la vida en un naufragi davant les costes de Lampedusa intentant buscar una vida millor a Europa. Avui, tres anys després, les morts al Mediterrani no s’aturen.

Lluny de ser una situació nova, més de 38.000 persones (i això només són les xifres oficials) hi han perdut la vida des de l’any 2000, 559 només des d’inicis de 2018: 38.000 persones amb històries, il·lusions, esperances i projectes de vida truncats per unes polítiques que fan prevaldre els interessos econòmics a la vida. 38.000 persones que emprenien un viatge de futur fugint de la violència, la injustícia i la pobresa que generen països com el nostre. 38.000 persones (i moltes d’altres!) que no són considerades ciutadanes, sinó migrants. Que no són considerades víctimes, sinó xifres.

El discurs de l’odi i la por ens parla d’amenaça migratòria i ofega els drets humans en nom de la seguretat. Nosaltres ens resistim a mirar cap a una altra banda i a entendre aquesta tragèdia com un nombre anònim. No podem tolerar la injustícia i no volem normalitzar la mort. No ho és, de normal! Són morts conseqüència d’unes polítiques que es poden canviar, que PODEM canviar. Existeixen alternatives i passen per obrir vies legals i segures que evitin que la gent es vegi obligada a arriscar la seva vida en rutes cada vegada més mortíferes.

Avui denunciem que, mentre el mar Mediterrani, el desert del Sàhara i tots aquells espais de no-dret de les rutes migratòries esdevenen fosses comunes cada vegada més grans, els estats europeus criminalitzen les persones que han pres la difícil decisió de marxar de casa seva. Cal defensar el dret a migrar i a la lliure circulació de les persones. Cal defensar el dret a buscar una vida millor, com ho van fer les nostres àvies i avis fugint de la dictadura franquista. Tinguem memòria!  

Denunciem també les situacions de violència física i econòmica que, executades o permeses pels seus propis governants, obliguen les persones a fugir de casa seva. Uns governants que massa sovint veiem estrènyer mans amb representants espanyols: recordem Rajoy viatjant a Guinea Equatorial per reunir-se amb el dictador Obiang l’any 2014 i al rei Felip VI rebent el dijous passat al príncep hereu d’Aràbia Saudita per tancar un acord de venda d’armament. No en siguem còmplices!

L’Europa hipòcrita que vol dir-se “dels drets humans” gira l’esquena a la injustícia i es blinda enfront d’aquelles persones que necessiten refugi mentre contracta altres estats perquè controlin les seves fronteres a base de terror i mort. Ho hem vist recentment entre la Unió Europea i Turquia, entre Itàlia i Líbia i ho seguim veient a la frontera sud espanyola, on és el Marroc qui controla que les persones migrants no puguin arribar. L’objectiu no és un altre que evitar imatges de gent ofegada davant de casa nostra. Europa se’n vol rentar la cara i, per fer-ho, comercialitza amb els drets humans. Deixar el control de fronteres a mans d’estats poc democràtics té com a únic resultat l’extrema vulneració dels drets. Denunciem unes polítiques que maten!

Volen esborrar el rastre de mort i eliminar-ne els testimonis. Per fer-ho, no només converteixen el dret a migrar en un delicte sinó que criminalitzen la solidaritat. Ara és Proactiva Open Arms a Itàlia o Moussa Tchangari i altres activistes a Níger, però abans han estat l’Helena Maleno o José Palazón a l’Estat espanyol, els bombers de ProemAid a Grècia, Cédric Herrou a França, i demà podries ser tu. Teixim suport!

La regressió de drets actual també arriba a casa nostra i ens condueix a una societat cada dia més injusta, racista, desigual, on les propostes de l’extrema dreta s’imposen sobre els drets i llibertats de les persones. No deixem que venci el discurs de la por i la xenofòbia. Fem-hi front!

Avui, davant les conseqüències de les polítiques genocides de l’Europa fortalesa, tornem a denunciar que, més que mai, els acords amb països com Turquia, Líbia o el Marroc, la construcció de murs i tanques, la persecució de la solidaritat i la criminalització de les persones migrants, el tancament de persones en centres d’internament o la venda d’armament que provoquen injustícia, patiment i mort. Una Europa fortalesa mai no podrà ser una Europa de drets i llibertats!

Pel dret a la vida i a la dignitat humana: NO MÉS MORTS, ni al mar Mediterrani ni enlloc!

#ofegadesXmigrar 

#Lampedusa

#ViesLegalsiSegures

TXARANGO COMPARTEIX EL COR DE LA TERRA

El març de 2017 Txarango va treure al mercat el seu tercer treball discogràfic, “El cor de la terra”. En aquest nou disc, escrit en plena crisi dels refugiats, Txarango va voler fer un cant a la possibilitat de crear un món millor.  “La música és el batec dels pobles i amb nosaltres portem els seus camins. Obriu totes les portes. Benvinguts al cor de la terra”. Aquest és el missatge que obre l’àlbum.

Des de la publicació del disc, el grup va anunciar la col·lectivització dels drets que generaria la venda dels temes cedint el 50% d’aquests a 14 entitats que treballen en la construcció d’altres mons i realitats necessàries. Una d’aquestes entitats és Stop Mare Mortum, que treballa per aconseguir un canvi en les polítiques europees migratòries, per acabar amb les morts al Mediterrani i garantir el dret a migrar gràcies a la creació de vies legals i segures.

A l’àlbum hi ha temes dedicats a la lliure circulació de les persones com “Obriu les portes”, o a la resistència com “Resiste y grita”, gravada amb la col·laboració de les refugiades del camp de Vasilika, a Grècia. També cal destacar altres com “Terra endins” interpretada, en català, per Manu Chao; “Mil ocells”cantada conjuntament amb Pau Donés; i altres col·laboracions com les de l’ugandès Safari Children’s Choir qui aporta la música protestant africana a “Meravellós regal”; o fins i tot “Som Foc”de The Cat Empire, gravada de forma conjunta des d’Austràlia.

Un any després, Txarango celebra la bona acollida del disc i que les 14 cançons que s’inclouen han generat més de 12.000 euros. En aquesta primera donació cada col·lectiu rebrà la quantitat de 917 euros. Des d’Stop Mare Mortum volem agrair molt calurosament l’interès i suport del grup a la nostra tasca, així com l’esperit solidari i actiu imparable de Txarango per crear un món millor.

Compartim amb vosaltres la cançó T’espero

Veus dissidents empresonades: també a Níger

Moussa Tchangari, secretari general d’Alternatives Espaces Citoyens de Níger, organització membre del Consell Internacional del Fòrum social mundial, està detingut al país juntament amb tres activistes més. Stop Mare Mortum vam tenir l’oportunitat, el desembre de 2016, de conèixer la tasca de l’entitat de la mà del periodista i membre Tcherno H. Boulama, a laTrobada Mediterrània d’Organitzacions i Col·lectius sobre Mobilitat Internacional. Deconstruïm l’Europa Fortalesa. Teixim xarxa” que vam organitzar conjuntament amb Lafede.cat a Barcelona per parlar de la situació de migrants i refugiades a Europa. Tchangari és també membre de la junta de la Fundació Frantz Fanon que ha iniciat un change.org i que animem a signar.

Segons el comunicat d’aquesta fundació, en Moussa Tchangari ha estat assetjat un cop més per les forces policials i la institució judicial nigeriana. Les forces de seguretat l’han detingut juntament amb Ali Idrissa (coordinador de la Xarxa d’Organitzacions per a la Transparència i l’Anàlisi Pressupostari, ROTAB), Nouhou Arzika (president del Moviment Patriòtic per una Ciutadania Responsable, MPCR) i Lirwana Abdourhamane (advocat i membre del MPCR), per haver fet una crida a una jornada de mobilització per apel·lar a l’abrogació de la “Llei de finances 2018”. Aquesta llei, denunciada com a antisocial i injusta i que s’aplica des de gener del 2018, afavoreix la instal·lació d’empreses transnacionals al Níger al mateix temps que sotmet cada cop més la seva ciutadania  a una pressió fiscal que la precaritza. A més, el grup de premsa Labari ha estat escorcollat i tancat. Posteriorment el Tribunal n’ha ordenat la reobertura.

La manifestació, que és la continuació de moltes altres que sempre s’han anat desenvolupant amb calma i sense cap violència, va ser prohibida per raons de seguretat a pesar que la Constitució del Níger garanteix les llibertats d’associació, de reunió, de comitiva i de manifestació dins les condicions establertes per la llei. Aquell mateix dia el partit presidencial, el PNDS Tareyya, celebrava a Niamey el seu congrés nacional.

Tot i que els detinguts no van participar a la marxa, segueixen a la presó i estan acusats d’haver organitzat aquesta manifestació, de complicitat amb actes de violència, d’agressió i de destrucció de béns públics. Cada vegada és més freqüent l’arrest de membres del moviment social i l’enviament d’alguns a presons allunyades més de 100 quilòmetres de la capital, a zones on domina l’estat d’emergència i que han estat objectiu d’uns quants atacs extremistes.

Aquests fets marquen una nova etapa en la deriva autoritària del govern del Níger, que segueix violant drets fonamentals del poble nigerí i es nega a escoltar la seva veu. La prohibició d’aquesta manifestació demostra un cop més com els estats prioritzen la implementació de polítiques de seguretat mentre incompleixen les disposicions de la Declaració Universal dels Drets Humans (DDHH), així com altres instruments regionals i internacionals relatius als DDHH que ja havien estat ratificats. Amb aquesta premisa no dubten a criminalitzar els membres dels moviments socials que lluiten en favor dels drets fonamentals de les persones.

La Fundació Frantz Fanon denuncia que aquestes detencions són totalment arbitràries i subratlla que no és el primer cop que Moussa Tchangari s’enfronta a acusacions que no es basen sobre cap proba i que és objecte d’assetjament per part de les forces policials i de les institucions jurídiques. Aquest assetjament jurídic, a més a més de la violència policial contra els manifestants, mostren que el govern nigerí només pretén enterrar i silenciar tota oposició a la Llei de finançament que precipitarà cada cop més la ciutadania nigerina cap a una gran precarietat.

 

Níger ens pot semblar lluny, però aquests actes ens queden ben propers. Recentment ho estem vivint a casa nostra on polítics i activistes són empresonats per les seves idees. Cada vegada més sovint som testimonis de com els Estats utilitzen les lleis i les forces policials per silenciar les veus dissidents que l’únic que fan és exigir el compliment dels Drets Humans per part dels seus governants. La violència exercida contra aquells qui defensen la lliure circulació de les persones és una cara més de l’externalització de fronteres per part dels Estats Europeus. Des de Stop Mare Mortum donem tot el nostre suport a les entitats nigerines que es veuen cada dia amenaçades i exigim l’alliberament de Moussa Tchangari, d’Ali Idrissa, de Nouhou Arzika, i de Lirwana Abdourhamane, i a la retirada de tots els càrrecs que pesen contra ells.  Us animem a signar el change.org que ha iniciat la Fundació Frantz Fanon pel seu allibertament, i la campanya No Callarem a casa nostra a favor de la llibertat d’expressió i manifestació.

Per la llibertat i els drets humans, no ens faran callar!

Unes 300 persones es concentren a Barcelona per exigir la llibertat de Proactiva Open Arms

La concentració, organitzada per Stop Mare Mortum i voluntaris/es d’Open Arms, davant la Comissió Europea ha acabat davant el consolat italià per demanar la llibertat de l’ONG i exigir vies legals i segures d’accés a Europa.

Acció #FreeOpenArms 24M 2018. Foto: stop Mare Mortum

Aquest dissabte 24 de març, unes 300 persones s’han concentrat, tot i la pluja, davant la delegació de la Comissió Europea a Barcelona cridats per Stop Mare Mortum i voluntaris i voluntàries de l’ONG badalonina Proactiva Open Arms davant les acusacions per part de la fiscalia italiana de tràfic de persones i associació criminal de l’ONG. La concentració, després de la lectura de dos manifestos, s’ha desplaçat fins al consolat Itàlia al carrer de Mallorca amb Pau Claris tallant el pas dels cotxes.

Els manifestants d’aquest dissabte proclamaven crits com “Llibertat Open Arms”, “Prou morts al Mediterrani”, “Salvar vides no és cap delicte”, “Cap persona no és il·legal” o “Unió Europea assassina”.

El cas d’Open Arms se suma a la persecució de defensors i defensores de drets humans arreu. És el cas, per exemple, de l’activista Helena Maleno perseguida pels tribunals marroquins o els bombers sevillans de Proem-aid, pendents dels tribunals grecs: “S’està perseguint qui defensa i protegeix els drets humans, com Open Arms, a qui salva vides, a qui fa la feina que haurien de fer els estats europeus. Per això exigim vies legals i segures d’accés a Europa”, reclamava Adriana Cabeceran, d’Stop Mare Mortum.

El cas d’Open Arms arriba la mateixa setmana que fa dos anys que es va pactar i aplicar l’acord entre els estats europeus i Turquia per frenar l’arribada de persones migrades i refugiades a sòl europeu. “L’acord entre UE i Turquia, com el de Itàlia amb Líbia, demostra la voluntat d’Europa d’externalitzar les seves fronteres i fer tot el possible perquè la gent en cerca de refugi no arribi. Prefereixen l’efecte mort a l’efecte crida”, reivindica Cabeceran.

Des d’Stop Mare Mortum exigim la llibertat d’Open Arms, que s’acabi amb la criminalització de la solidaritat i que s’apliquin vies legals i segures d’accés a Europa per evitar que la gent es jugui la vida durant la travessia pel Mediterrani o pel desert.

VEURE GALERIA

VÍDEO TV3

Salvar vides no és delicte!

CANVI DE DATA!

Stop Mare Mortum desconvoca la concentració del proper divendres 23 de març a Barcelona i se suma a la de dissabte 24 de març a les 12h. Els voluntaris/es de Proactiva Open Arms han convocat diverses manifestacions arreu d’Espanya i també a Pozzalo (Sicília) en suport a l’ONG badalonina. Stop Mare Mortum s’uneix sota el mateix lema “Salvar vides no és delicte!”. Tothom està cridat aquest dissabte 24 de març a les 12h davant l’edifici de la Comissió Europea a Barcelona.

 


S’han sumat al comunicat

  • Caravana Abriendo Fronteras
  • Asamblea de Apoyo a Personas Migrantes de Salamanca
  • Plataforma de Ayuda a Personas Refugiadas de Elche
  • Pasaje Seguro Cantabria
  • Just Helping People
  • Valencia es Refugi
  • Obrim Fronteres Valencia
  • Plataforma de Apoyo Refugiado Almansa

COMUNICAT

Arran de la detenció del vaixell de Proactiva Open Arms i la possible investigació per tràfic de persones i associació criminal, StopMM crida a  concentrar-se a favor de la solidaritat. Un cas el de Open Arms, que se suma als que javenen de lluny com el cas d’Helena Maleno o els bombers de Proem-aid. Denunciem la criminalització de la solidaritat per part dels estats europeus i exigim vies legals i segures d’accés a Europa.

Novament els estats europeus ataquen la solidaritat. Aquesta setmana l’ONG badalonina Proactiva Open Arms, que es dedica a fer salvament marítim, està sent investigada per tribunals italians per tràfic de persones i organització criminal. Per què? Per salvar vides al Mediterrani, vides que busquen un futur millor però que es troben atrapades per l’Europa fortalesa que les expulsa i les maltracta per evitar que arribin a sòl europeu.

Aquesta setmana, justament es compleixen dos anys de l’acord entre els estats europeus i Turquia, signat el 18 de març de 2016, precisament amb la finalitat d’aturar l’arribada de persones refugiades i migrants a través de les illes gregues. Un acord opac i que contradiu els drets més fonamentals recollits a la Declaració Universal dels Drets Humans, com ara que tothom qui està en perill al seu país d’origen té dret a sol·licitar l’asil. No és l’únic acord existent en el marc de l’externalització de fronteres, en trobem entre Espanya i Marroc o entre Itàlia i Líbia. I tot, per què? Perquè els Estats europeus volen defugir de les seves responsabilitats com garants de drets, perquè ens trobem cada cop més immersos en una Europa racista i on veiem que puja l’ultradreta, una Europa on enlloc d’obrir portes es col·loquen més tanques i concertines.

El cas d’Open Arms torna a posar sobre la taula la criminalització de la solidaritat i la voluntat dels estats europeus de preferir “l’efecte mort” a “l’efecte crida”. Des de ja fa temps veiem com el voluntariat, l’activisme, les ONG d’ajuda humanitària i les entitats autoorganitzades estan al punt de mira. Avui són Open Arms, però no són els únics: fa unes setmanes era l’activista Helena Maleno, per ajudar a salvar vides a l’Estret; també els tres bombers de PROEM-AID, Sevilla, acusats des de 2016 per actuar a l’illa de Lesbos; José Palazón que va rebre amenaces de querelles; les persones de l’Espai Antiracista de Salt acusades de delicte d’odi; Cédric Herrou, el francès condemnat a quatre mesos de presó per ajudar persones migrades a travessar la frontera entre França i Itàlia; i continuem amb un llarg etcètera de gent i organitzacions investigades o condemnades per fer la feina que haurien d’estar fent els estats: aplicar vies legals i segures d’accés a Europa.

Des de 2015, quan va esclatar la mal anomenada crisi de refugiats, han arribat més d’un milió i mig de persones i n’han mort al Mediterrani més de 12.500. Aquest any 2018 ja portem mig miler de morts, i el nombre no és més gran gràcies a la tasca de salvament marítim d’ONG com Open Arms. És per això que denunciem la criminalització de la solidaritat i exigim responsabilitats als estats i organismes europeus sobre totes aquestes morts. Alhora, reclamem que s’acabi amb el tràfic d’armament i l’explotació de recursos i persones d’altres països amb la complicitat de règims totalitaris. Mentre això no canviï, cada any milers de persones es veuran forçades a fugir de casa seva arriscant la seva vida en un periple que els pot costar la vida. Mentre això no canviï necessitarem la tasca dels companys i companyes de Proactiva Open Arms. De manera que exigim al fiscal en cap de Catania, Carmelo Zuccaro, conegut com “el sheriff del Mediterrani”, que retiri les ridícules acusacions contra els i les socorristes d’Open Arms i deixi d’obstaculitzar una feina que, davant la inacció dels Estats membre de la Unió Europea, salva milers de vides dia rere dia.

Per aquests motius us convoquem aquest dissabte 24 de març a les 12h davant l’edifici de la Comissió Europea a Barcelona (Passeig de Gràcia, 90) per marxar juntes cap al consolat italià i cridar ben alt que la solidaritat no és cap delicte!

COMUNICAT SALVAR VIDAS NO ES UN DELICTE

L’Europa fortalesa: espais de no dret i dolor

Aquest mes de març recordem que fa dos anys que va entrar en vigor l’acord UE-Turquia. Quin ha estat el resultat? Què ha passat des de llavors? Quina Europa estem construint? Repassem l’evolució d’aquests dos anys de morts i patiment i reflexionem d’on venim.

Acte dels 2 anys UE-Turquia. Stop Mare Mortum

“El més flagrant des de l’aplicació de l’acord UE-Turquia és que hem creat espais d’excepció dins Europa, com les illes gregues, que serveixen per dissuadir aquells que volien venir”. Aquestes paraules de Blanca Garcés, investigadora del CIDOB experta en migracions, resumeixen l’acte que Stop Mare Mortum va organitzar el passat 12 de març a Lleialtat Santsenca de Sants per recordar que es compleixen, aquest 18 de març, dos anys de la signatura de l’acord de la vergonya. Un acord, signat entre els estats europeus i Turquia, en total opacitat i impunitat, per frenar l’arribada de persones en cerca de refugi a Europa.

L’acte es va dividir en dues parts: una primera, que va permetre repassar la construcció de l’Europa fortalesa; i una segona, on el filferro que separa fronteres va agafar protagonisme.

Fronteres internes i externes

Pel que fa a la construcció de l’Europa fortalesa, Garcés va destacar quatre punts clau. El paper dels països veïns amb estats europeus, com per exemple Marroc: “Espanya és el primer estat que aplica polítiques d’externalització de fronteres. És un gran laboratori” . El paper d’aquests terces estats, on sovint hi ha una clara vulneració de drets, per controlar els fluxos migratoris és clau per posar fre al moviment de persones: “És molt més efectiu perquè són molt més impunes”. El segon element són les fronteres geogràfiques, les físiques, els murs i tanques que cada dia s’aixequen a Europa: “Espanya ha sigut pionera amb Ceuta i Melilla”, deia fent referència a l’exportació de la tecnologia aplicada a la frontera sud cap a altres llocs fronterers. A més, cal sumar-hi el mar i el seu control, per exemple, a través de l’OTAN a Grècia. El tercer són els espais d’excepció creats dins el continent, com les illes gregues o els camps de refugiades. Són llocs on les persones queden bloquejades i sense drets. I l’últim són els espais d’exclusió com els CIE, els camps de Paris o Calais, les expulsions, les detencions per perfil ètnic, els no dret. “Ara un sol·licitant d’asil és un immigrant il·legal fins que no es demostri el contrari”, denunciava Garcés. Els drets de les persones refugiades són constantment vulnerats.

I amb tot això, què és i què ha passat amb l’acord UE-Turquia? “Una nota de premsa, segons els juristes, i un pacte informal entre estats europeus i Turquia, segons el Tribunal de Justícia de Luxemburg”, explicava Garcés. L’objectiu principal era frenar l’arribada de persones per les illes gregues. Ha funcionat doncs? “Ho dubto, perquè la relació UE-Turquia no està en els seus millors moments”. Si bé el flux d’arribada ha passat de més de 1.700 persones al dia a 47 després de l’aplicació, per Garcés la rebaixa no es deu a l’acord sinó al tancament de la ruta dels Balcans amb tanques, devolucions, i violència, i creant “espais d’excepció”. Malgrat tot, l’acord és tant opac que tampoc se’n pot fer un bon seguiment.

 

Ferran Aragón i Jaume Sastre a l’acte 2 anys UE Turquia. Stop Mare Mortum

 La tecnologia del dolor

Garcés va parlar molt de fronteres i tanques, moltes de les quals inclouen concertines, el filferro de ganivetes. Quin paper té la tecnologia en el control migratori? “La majoria d’estats fa èmfasi en els sistemes d’alta tecnologia pel control del moviment, però tota aquesta aparença de modernitat amaga l’ús de l’antiga tecnologia: les ganivetes i el filferro”, segons Ferran Aragón del col·lectiu Allaqqat i Stop Mare Mortum. L’ús de ganivetes a les fronteres és novament un privilegi de l’Estat espanyol: a finals del 90 es va introduir el filferro i el 2005, amb el govern del PSOE, les ganivetes”, explicava Aragón, i afegia: “va ser una acció d’emergència, feta per l’exèrcit en un moment de gran afluència de migrants, sense planificació ni debat polític previ. Un cop va marxar l’emergència, les concertines es van quedar”. Aquest model de doble i triple tanca és el que després s’ha exportat a la resta d’Europa en estats com Hongria, on l’empresa espanyola European Security Fence s’ha apoderat del mercat del dolor.

El dolor, sí, aquesta és la idea bàsica de les concertines per frenar el moviment i marcar territori. Un element creat durant l’època de colonització d’Amèrica el 1870, explica l’expert Jaume Sastre, també d’Allaqqat. Des del control de bestiar durant la colonització, fins a la limitació de fronteres a l’actualitat: quina connexió hi ha? “El filferro talla la carn, provoca dolor”, diu Sastre. Les fronteres són “la implantació del sistema de dolor a gran escala”, remarca, “ara és lícit tallar pell per protegir fronteres”.

El dolor, els llocs de no dret, la repressió, el control, les vulneracions de drets humans… són mecanismes per a la contenció de les persones i del seu moviment. Mesures dissuasives perquè al final l’objectiu dels estats europeus és continuar mantenint els seus privilegis encara que sigui a costa de les vides de milers i milions de persones.

Veure Galeria de fotos

Xerrada

Torn de preguntes

Les dones, al centre de les violències en els desplaçaments forçats

Stop Mare Mortum se suma a la Vaga General Feminista convocada per aquest 8 de març per denunciar totes les violències i les desigualtats que pateixen les dones. Apostem per un 8M que sigui inclusiu i visibilitzi les discriminacions i opressions que pateixen TOTES les dones i per això posem el punt de mira en aquelles que es troben o s’han trobat en un procés migratori. 

Imatge: Anna Puiggròs

 

Aquest 8 de març Stop Mare Mortum volem reivindicar com les polítiques migratòries dels estats membres de la Unió Europea i la pròpia Unió, perjudiquen especialment les dones que es troben en un procés de desplaçament forçat. A principis de 2016, s’estimava que més del 55% de les persones refugiades que arribaven a Europa eren dones i menors, front al 27% de juny de 2015, segons CEAR. Des del naixement d’StopMM, el 2015, no hem parat d’exigir responsabilitats per les morts al Mediterrani i de treballar per l’aplicació de vies legals i segures per tal que les persones es puguin desplaçar amb plena llibertat i exercir els seus drets. Tres anys després, els estats membres de la Unió Europea, amb la col·laboració dels lobbies econòmics, han incrementat encara més les restriccions al moviment i, amb plena connivència dels països d’origen i de trànsit, han aconseguit que sigui encara més perillós desplaçar-se i que les fronteres siguin cada cop més segures i els éssers humans ho estiguin cada cop menys, especialment les dones .

Segons el Fons de Desenvolupament de les Nacions Unides per a les Dones (UNIFEM) el 70% de les persones que viuen en la pobresa absoluta i moren de fam són dones i nenes. En relació amb la feminització de la pobresa, el manteniment de la subordinació estructural de les dones arreu del món fa que qüestions com ara la desigualtat d’accés als recursos, la existència de múltiples discriminacions econòmiques i polítiques, o la persecució per motius de gènere (feminicidi, violència específica en cas de conflictes armats) empenyin a les dones a sortir del territori d’origen a la recerca de condicions més dignes o, fins i tot, com a única opció per salvar la vida.

I malgrat marxen per deixar enrere les situacions de violència, aquestes les persegueixen arreu. Així, dones i nenes s’enfronten a riscos físics i psicològics específics en els seus trànsits migratoris, incloent l’extorsió i l’explotació, la violació, l’assetjament sexual, el sexe de supervivència, el matrimoni forçat, el tràfic d’éssers humans o tot tipus d’humiliacions.

La perillositat per a les dones en desplaçament es veu accentuada per la impossibilitat d’accedir a vies legals i segures durant el seu viatge cap als països de destí escollits, ja que això les empeny a una major invisibilitat que fa que puguin ser explotades encara amb més impunitat, si és possible. La por a la persecució, la detenció o la deportació dificulta encara més la denúncia de les violències que les dones viuen i fa impossible el seu accés a la justícia, la defensa i reparació legal, amb conseqüències importants per a la seva salut física i mental.

L’explotació i la violència cap a les dones migrants no acaba un cop arriben a Europa: a les fronteres i els centres de detenció un nombre creixent de dones són abusades pels treballadors socials i els guàrdies de seguretat. A més, la masculinització del sector humanitari i el sistema d’asil és un factor clau que condueix a una major victimització sexual i una nova traumatització de les dones. Això demostra que la salut i el benestar de les dones, i en particular de les dones migrants, no és una prioritat en el sistema capitalista, racista i patriarcal actual.

Calen, doncs, vies legals i segures perquè les dones migrants puguin exercir i gaudir dels seus drets humans reconeixent la seva capacitat d’agència i la seva condició de subjectes polítics: les dones migrants no són vulnerables per se, sinó discriminades de manera estructural al llarg de tot el trajecte migratori. És imprescindible deixar d’invisibilitzar-les, incloure-les i comptar amb la seva presència en qualsevol espai de presa de decisions sòcio-polítiques que les puguin afectar als països d’origen, de trànsit i de destí.

Perquè cap dona no és il·legal​.

Perquè diem PROU al racisme i l’exclusió.

Perquè denunciem les polítiques migratòries i de fronteres de l’Estat espanyol i de la Unió Europea i ​exigim ​l’acolliment de totes les persones migrades, atenent al dret a la mobilitat human.

Perquè volem vies segures i legals per a les dones.

Perquè ens volem dones lliures en territoris lliures,

fem #VagaFeminista el proper #8M !!!

Dos anys de l’acord de la vergonya

Aquest març fa dos anys que es va signar l’acord UE-Turquia per frenar l’arribada de persones refugiades a Europa, Stop Mare Mortum volem respondre preguntes sobre aquest acord opac i sobre la construcció de l’Europa fortalesa i ho farem amb una xerrada amb Blanca Garcés, investigadora del CIDOB i Jaume Sastre i Ferran Aragón, del col·lectiu Allaqqat, el 12 de març a Lleialtat Santsenca.

El proper 18 de març es commemoren dos anys de la signatura del famós acord Unió Europea (UE) – Turquia que assentava una nova frontera invisible per frenar l’entrada de persones refugiades a Europa a través del Mediterrani oriental. L’acord, que Stop Mare Mortum i moltes altres organitzacions vam denunciar en el seu moment, va entrar en vigor el 20 de març de 2016 i permetia, entre d’altres coses, retornar a totes aquelles persones que intentessin creuar el mar de forma irregular des de les costes turques; augmentar el control marítim amb la intervenció militar de l’OTAN; i limitar el dret a l’asil segons la nacionalitat. Per cada persona retornada al país turc, una siriana seria reubicada a un país europeu. Tot a canvi de privilegis i quantitats econòmiques, que superaven els 6.000 milions d’euros, cap a l’Estat turc, on els drets humans són sistemàticament vulnerats.

Aquest acord, recordem, va provocar el bloqueig de fronteres i va dibuixar les terribles imatges de milers de persones estancades a Idomeni, Grècia, que no podien seguir el seu camí. Novament, la resposta europea al desplaçament forçat de centenars de milers de persones que fugien de la misèria, la guerra o les vulneracions de drets humans, tornava a ser aixecar murs i més murs, i prioritzar la mort davant la vida. Des de llavors, més de 380.000 persones han arribat a sòl europeu per mar i més de 7.500 han mort pel camí. S’ha demostrat que el sistema de reubicació i reassentament és insuficient i excloent, i mentrestant, milers de famílies han vist les seves vides fetes bocins.

Moltes preguntes ens vam fer llavors sobre aquest acord i moltes encara no han estat resoltes. L’acord UE-Turquia d’ara fa dos anys brilla per la seva opacitat i l’únic que han aconseguit és crear més murs, més filferros, més separació, més por. Malgrat les mostres de solidaritat internacional i les grans manifestacions com la del 21 de març de 2016 o  la del 18 de febrer de l’any passat a Barcelona, els països continuen posant per davant els interessos econòmics i polítics. El proper dilluns 12 de març a la tarda intentarem respondre algunes preguntes i fer-nos-en de noves sobre la construcció de l’Europa fortalesa i l’externalització de fronteres. Serà en una doble xerrada on primer parlarem de “Tecnologia i dolor: Una història de filferro espinós a l’Europa Fortalesa”, amb Ferran Aragón i  Jaume Sastre, i després de “La construcció de fronteres internes i externes” de la mà de Blanca Garcés, investigadora del CIDOB. L’acte començarà a les 19h a Lleialtat Santsenca i hi haurà torns de preguntes. La podeu seguir amb l’etiqueta #2anysUETurquia.

« Older posts

© 2018 Stop Mare Mortum

Theme by Anders NorenUp ↑

El sitio web www.stopmaremortum.org utiliza cookies propias y de terceros para recopilar información que ayuda a optimizar su visita a sus páginas web. No se utilizarán las cookies para recoger información de carácter personal. Usted puede permitir su uso o rechazarlo, también puede cambiar su configuración siempre que lo desee aquí. Encontrará más información en nuestra Política de Cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies