Una nova oportunitat perduda. El Pacte Mundial per a la Migració insuficient i no vinculant

Pacte Mundial per a la Migració.

Ahir, quan es complien 70 anys de la Declaració Universal dels Drets Humans, es va aprovar a  Marràqueix el Pacte Mundial per a la Migració amb el suport de més de 150 països, inclòs l’estat espanyol. Tot i que aquest pacte parteix d’uns principis rectors centrats en les persones, els drets humans i el gènere, des d’Stop Mare Mortum considerem que és insuficient:

És un acord de mínims i no vinculant. A més a més ha permès que nombrosos països, molts europeus, com ara Hongria, Àustria, Polònia, República Txeca, Estònia o d’altres com Estats Units,  Israel o República Dominicana no s’hi hagin adherit.

Aborda la qüestió de les Vies Legals cap a territori “segur” de manera insuficient. Tot i que el Pacte estipula que cal augmentar la disponibilitat i la flexibilitat de les vies de migració regular, es vinculen majoritàriament amb nivell d’estudis (“mobilitat acadèmica”), ocupació i mobilitat laboral. Pel que fa a les altres opcions considerades, no detalla suficientment quines han de ser ni com s’han d’implementar.

Un dels exemples és el cas dels visats humanitaris. El Pacte reconeix els visats humanitaris que possibilitarien que les persones no haguessin d’arriscar la seva vida al Mediterrani per arribar a territori segur. Tot i això, no es defineix en quines condicions es concediran aquests visats humanitaris, de què depèn la seva temporalitat o en quines condicions es podran sol·licitar.

Tampoc resol els casos de les reunificacions familiars. Tot i que la reunificació és una de les vies legals i segures, el Pacte no detalla quin concepte de família podrà acollir-se a aquesta via.

La manca de definició de moltes de les Vies Legals i Segures del Pacte Mundial per a la Migració fa que siguin els estats els que les apliquin absolutament al seu criteri. Un cop més, constatem que es deixa una porta oberta a les polítiques restrictives d’acollida de migrants, motivades per criteris de seguretat dels estats més que pels drets humans i els principis humanitaris.

Per tots aquests motius, Stop Mare Mortum demana al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que aquest sigui només el moviment inicial de la transformació de les polítiques migratòries. L’adhesió al Pacte Mundial per a la Migració és només un primer pas que ha d’anar acompanyat del desplegament de Vies Legals i Segures, amb una implementació real a casa nostra, que garanteixi que ningú hagi d’arriscar la seva vida fugint de guerres, pobresa, canvi climàtic o persecució.

Així mateix, demanem que es posin mesures per garantir la plena participació de la societat civil en el seguiment i monitoratge de la implementació del Pacte.

COMUNICAT: Més recursos i menys discursos irresponsables amb la immigració

Més recursos i menys discursos irresponsables. Prou d’alarmisme i sensacionalisme amb la immigració durant l’estiu

Durant els últims dies diferents líders polítics han viatjat a Ceuta per fer declaracions i alimentar el relat de col·lapse o invasió a la frontera sud. Han apel·lat a la cooperació i a l’ajuda internacional per tal d’evitar l’arribada de migrants. Lafede.cat, Stop Mare Mortum i Open Arms, com organitzacions i plataformes de cooperació i defensa dels drets humans han publicat avui un comunicat per denunciar que s’està fent un ús partidista i mediàtic de les migracions. Demanen rigor i responsabilitat als líders polítics i als periodistes.

Foto: Sergi Camara

Els responsables de l’Organització Internacional per les Migracions i d’ACNUR han confirmat que a Europa no hi ha cap “crisi migratòria” sinó una crisi política «alimentada per la narrativa tòxica» dels que s’esforcen en transmetre que la migració està fora de control. Totes les xifres desmenteixen la suposada “allau”. Des dels anys 60, el percentatge de persones que migren esdevé estable, al voltant del 3% de la població mundial, i els refugiats no arriben al 8% dels migrants a tot el món. A la Unió Europea suposen un 0,4% dels 508 milions d’habitants.

Les migracions són un problema si es vol que ho siguin, si es gestionen malament i s’expliquen encara pitjor. Les arribades per mar i terra a les nostres fronteres es converteixen en focus informatiu quan l’agenda política nacional es relaxa. L’estiu passat l’exministre popular Juan Ignacio Zoido va fregar les línies de l’èticament acceptable en insinuar que les ONG afavorien la immigració «irregular». Mesos després, hem vist com aquesta particular manera de retorçar la realitat té conseqüències legals i concretes en activistes com l’Helena Maleno o l’ONG de rescat marítim Proactiva Open Arms. Aquest cap de setmana Pablo Casado, president del PP, i Albert Rivera, president de Ciutadans, han utilitzat l’expressió ”efecte crida” per parlar de l’acollida de l’Aquarius i les arribades pel sud d’Espanya. Aquesta expressió no és nova, ja la va utilitzar l’exministre d’interior del PP Alberto Fernández Díaz el 2015 davant l’augment d’arribades a Grècia per via marítima. Enguany, però, les xifres parlen per si soles: les arribades s’han reduït a la meitat en relació a l’any passat en el conjunt de la UE. Arriba molta menys gent però mor molta més al mar.

Espanya és la ruta més curta i això, juntament amb les mesures polítiques adoptades fins ara per la UE i per Itàlia i Malta, el tancament de la ruta grega amb l’acord UE-Turquia i el recent el conflicte del Rif, ha convertit la frontera sud en la principal via d’entrada. Tot i que la situació a les nostres fronteres no té ni punt de comparació amb la d’altres països del sud els quals assumeixen el 80% de persones desplaçades del món, aquesta situació es podria haver previst i en conseqüència, dotar de més suport i recursos a Ceuta, Melilla i les costes andaluses per donar una millor resposta.

Molts dirigents polítics parlen de cooperació com a resposta al que està passant. Ho fan d’una manera profundament hipòcrita perquè són els mateixos que han reduït el pressupost de cooperació i ajuda humanitària a nivells de vergonya i, a més, han desviat els fons per a enfortir el control de fronteres. Espanya és el país de l’OCDE que més ha retallat l’ajuda al desenvolupament fins a situar-la al 0,20% de la Renda Nacional Bruta.

La UE té la capacitat i el deure, establert pel dret internacional, d’absorbir i acollir els fluxos migratoris actuals. L’únic problema real és que els responsables polítics de la UE i els seus estats membres no volen assumir la seva responsabilitat pel que fa a les causes de les migracions i els desplaçaments de població, i actuar en conseqüència. Això ha convertit les fronteres en espais d’impunitat on es vulneren els drets humans i a la ciutadania europea en còmplice dels crims que s’hi cometen.

És per això que demanem:

A tots els responsables polítics que no utilitzin la migració en les seves batalles polítiques i no alimentin amb fins electoralistes el discurs xenòfob amb arguments i dades tergiversades que no responen a la realitat. Davant les declaracions de Casado en que fa referència que l’Estat del benestar no pot donar papers a tothom ni assumir l’arribada de “milions d’africans” li recomanem que revisi les dades de percentatges de migrants i refugiats africans respecte el global. Li recordem que la migració forma part de la història i l’evolució humana, i que migrar és un dret que cal que els estats garanteixin sense excepcions.

Sovint es parla de “bonisme” per deslegitimar les organitzacions socials que clamem per una acollida digna. El compliment dels drets humans no és, afortunadament, una qüestió de bondat ni de caritat, sinó l’exigència d’un cos normatiu internacional que té com a darrer fi protegir el dret a la vida. Demanem una nova lògica de relació amb els fluxos migratoris, on les polítiques migratòries no s’utilitzin com a eines securitàries i repressives de control fronterer. Exigim a les institucions europees més corresponsabilitat i coordinació en la política migratòria en la línia de garantir vies legals i segures, per preservar la dignitat i evitar les morts i el patiment en ruta. Així com també cal posar en valor les aportacions culturals i econòmiques dels migrants.

– Al govern de Pedro Sánchez li recordem que s’ha compromès a retirar les concertines i que el Tribunal Europeu de drets humans ja ha condemnat l’Estat per les ‘devolucions en calent’, pràctica que també hauria d’eliminar-se. Així com els Centres d’Internament d’Estrangers (CIE). Igualment demanem més recursos per als dispositius d’assistència en frontera, i d’acollida pels governs autonòmics i els ajuntaments, i la derogació de la Llei d’Estrangeria.

També li recordem que esperem un pla d’acció per donar compliment a la Sentència del Tribunal Suprem condemna l’Estat a complir amb els compromisos europeus en matèria migratòria que obligaven a acollir a 19.449 persones, de les quals només han arribat 1.359. Igualment li demanem més recursos per a la cooperació internacional i una política digna de tal nom, i que es deixi de criminalitzar organitzacions i moviments socials que donen suport als migrants.

– Finalment, als periodistes els demanen responsabilitat en el tractament de les migracions i que no caiguin en narratives simplistes (de víctima o amenaça) ni siguin corretja de transmissió dels discursos oficials amb l’ús d’un llenguatge alarmista(allau, invasió, assalt etc.) que ni ajuden a entendre la complexitat del fenomen ni faciliten la convivència als nostres barris i ciutats. Els emplacem també a apropar-se a les associacions i col·lectius de persones migrants per contrastar les informacions.

En un món globalitzat, les nostres societats són el seu reflex, diverses i globals, i calen polítiques i polítics responsables i a l’alçada d’aquest moment històric per tal d’avançar i no retrocedir en l’horitzó d’un món millor per a tothom.

Stop Mare Mortum valora com a històrica la sentència del Tribunal Suprem que condemna al govern espanyol

Stop Mare Mortum espera que aquesta sentència impulsi al govern actual a fer un gir radical en les politiques migratòries i d’asil

La sentència del Tribunal Suprem condemna al govern espanyol al compliment dels compromisos establerts de reubicació i reassentament en les decisions europees de setembre de 2015 que l’obligaven a acollir a 19.449 persones des de Grècia i Itàlia, malgrat el termini hagi finalitzat.

Stop Mare Mortum considera que la sentència és històrica i no té precedents: és la primera vegada que un tribunal nacional condemna al seu govern per d’incompliment d’una decisió comunitària en el marc de les polítiques migratòries.

Es posa així  de manifest que el compliment dels drets humans va més enllà de la voluntat política sinó que és una obligació dels estats. Per tant el dret d’asil no és discrecional sinó que és exigible. La plataforma Stop Mare Mortum considera que és una oportunitat per al Govern de Pedro Sánchez per fer un canvi radical en les polítiques migratòries i d’asil més enllà de gestos puntuals.

És un bon moment per recordar que existeixen altres vies legals i segures que poden facilitar l’arribada de les persones sense posar en perill la seva integritat física ni la seva dignitat. 

L’ incompliment dels compromisos establerts en el marc de la Unió Europea ha tingut i té un cost per a milers de persones que han quedat atrapades en la irregularitat i s’han vist forçades a sortir amb traficants d’éssers humans de Grècia i Itàlia.

La sentència té a més una dimensió internacional quan apel.la al principi de solidaritat i posa de manifest que la responsabilitat d’acollida no ha estat compartida. Els resultats els veiem a Itàlia: com triomfen les solucions populistes quan no s’ha donat resposta solidària.

Stop Mare Mortum considera que aquesta victòria evidencia que la societat civil organitzada pot exercir control sobre l’acció política dels seus governs.

Stop Mare Mortum considera histórica la sentencia del Tribunal Supremo que condena al gobierno español

Stop Mare Mortum espera que esta sentencia impulse al gobierno actual a dar un giro radical a las políticas migratorias y de asilo

La sentencia del Tribunal Supremo, presentada por la plataforma ciudadana Stop Mare Mortum, condena al gobierno español a la ejecución de los compromisos establecidos de reubicación y reasentamiento en las decisiones europeas de septiembre de 2015 que obligan a acoger a 19.449 personas desde Grecia e Italia, a pesar de que el plazo ya ha finalizado.

Stop Mare Mortum considera que la sentencia es histórica y no tiene precedentes; es la primera vez que un tribunal nacional condena a su gobierno por el incumplimiento de una decisión comunitaria en el marco de las políticas migratorias.

Se pone de manifiesto así que el cumplimiento de los derechos humanos va más allá de la voluntad política, y es una obligación de los estados. El derecho de asilo no es discrecional y por tanto es exigible. La plataforma Stop Mare Mortum considera que es una oportunidad para el Gobierno de Pedro Sánchez para cambiar de forma radical las políticas migratorias y de asilo más allá de gestos puntuales.

Es el momento oportuno para recordar que existen otras vías legales y seguras que pueden facilitar la llegada de las personas sin poner en peligro su integridad física ni su dignidad. El incumplimiento de los compromisos establecidos en el marco de la Unión Europea ha tenido y tiene un coste para miles de personas que han quedado atrapadas en la irregularidad y se han visto forzadas a salir de Grecia e Italia con traficantes de seres humanos.

La sentencia tiene además una dimensión internacional al apelar al principio de solidaridad. Y demuestra que la responsabilidad de acogida no ha sido compartida por los estados miembros.

Los resultados se perciben en Italia donde las soluciones populistas han triunfado porque no se ha dado esta respuesta solidaria.

Stop Mare Mortum considera que esta victoria evidencia que la sociedad civil organizada puede ejercer control sobre la acción política de sus gobiernos.

 

Historical Judgement in Spain concerning asylum rights

  1. The Spanish Supreme Court declared the Spanish Government to have infringed EU Law when failed to fullfill its duties under the relocation scheme created by the Council

Last week’s Supreme Court Judgement declared the Government of Spain to have failed to relocate its quota of 19.449 refugees from Greece and Italy between 2015 and 2017 under two Council Decisions of May and September 2015. The Judgement partially admits and supports the suit filed by Stop Mare Mortum –a value-based civil society organization advocating for change on the European policies in order to create legal and safe pathways to Europe-. Stop mare Mortum asked the Supreme Court to declare that the Council Decisions contained clear and concrete obligations the Spanish Government had failed to respect. On this, both Stop and later the Supreme Court relied on a previous ECJ Judgement from 2017 that declared the quotes and obligations included in the Decisions as binding for all Member States and condemned Hungary and Czech Republic for the refuse to relocate any refugee from Greece or Italy.

Continue reading

Denunciem l’ús polític i mediàtic de l’arribada de 60 persones rescatades per Open Arms a Barcelona i reclamem vies legals i segures

• Reclamem vies legals i segures d’accés al territori perquè la gent no hagi d’arriscar la vida pel camí i, en conseqüència, no hagi de ser rescatada a alta mar

• Exigim un canvi de polítiques migratòries estatals i europees des d’un enfocament dels drets humans i no des de l’amenaça i l’externalització de fronteres

• Desitgem que es posi la mateixa atenció mediàtica en altres punts d’arribada, com la frontera sud, per exemple, on s’hi vulneren els drets humans, i que s’atorguin els mateixos drets a totes les persones

Foto: @bertral

Aquest dimecres 4 de juliol han arribat a Barcelona 60 persones rescatades a les costes de Líbia per l’ONG de salvament marítim catalana Proactiva Open Arms. La cobertura mediàtica que s’està fent, igual que amb l’arribada de l’Aquarius a València, demostra novament la falta d’estratègia per abordar un tema tant complex com la migració i el refugi. “Mentre a Barcelona desenes de periodistes esperen el vaixell d’OpenArms, més de 70 persones han estat rescatades a l’estret de Gibraltar i allà no hi ha ningú”, ha remarcat Toni Borrell, portaveu d’Stop Mare Mortum.

L’obertura de ports com els de Barcelona o València són una bona notícia i un punt d’esperança en el canvi de polítiques migratòries espanyoles, però des de Stop Mare Mortum reclamem que es posi la mateixa atenció mediàtica en altres punts d’arribada, com la frontera sud, per exemple, on s’hi vulneren els drets humans.

Establir vies legals i segures

És per això que continuem posant de manifest la necessitat d’establir d’una vegada per totes vies legals i segures d’accés a territori (per mitjà de visats, corredors humanitaris o atorgament d’asil a ambaixades en origen o països de trànsit) perquè la gent no s’hagi de jugar la vida pel camí i, en conseqüència, no hagi de ser rescatada a alta mar.

Constatem que cal un canvi radical de la política d’asil i refugi per millorar l’accés a territori de manera legal i segura, el sistema d’acollida, la inclusió social de les persones i la seva regularització. “Ens preguntem què passarà amb aquestes persones que avui arriben a Barcelona o al sud d’Espanya: acabaran en un CIE? Seran deportades? Tindran la possibilitat de desenvolupar la seva vida aquí amb normalitat?”, diu Borrell. Demanem, també, els mateixos drets per les que arriben amb l’Aquarius o Open Arms, que per les que arriben amb pastera per l’estret.

 

Foto: @bertral

La política europea lluny de respectar els drets humans

El canvi de polítiques migratòries que reclamem és evident que no s’està duent a terme a nivell europeu. A la trobada entre líders europeus de la setmana passada es va acordar dotar econòmicament Marroc i Espanya per “frenar la migració il·legal” enlloc d’atacar les causes que fan que la gent marxi de casa seva. És una mostra més de la política d’externalització de fronteres de la UE mitjançant acords amb tercers països no europeus per frenar l’arribada de migrants. També sembla que hi va haver acords per crear centres de migrants dins de la UE i la possibilitat de crear centres fora, amb acords amb tercers països i organitzacions com ACNUR o OIM. D’aquesta manera s’estableixen distincions entre refugiats i migrants econòmics per, a aquests últims, retornar-los als seus països d’origen.

Això demostra que novament s’aborda la migració com una amenaça enlloc d’enfocar-la des de la garantia dels drets humans i treballar les causes dels desplaçaments.

20J: Marcat per l’acollida de l’Aquarius i les 1.500 persones rescatades a la frontera sud

Aquest 20 de juny, amb motiu del Dia Mundial de les Persones Refugiades, Stop Mare Mortum s’ha sumat a la convocatòria d’aquest dimarts dia 19 de la Coordinadora Obrim Fronteres, de la qual en forma part. La concentració, realitzada a les 19h davant la Comissió Europea, portava per lema “Pel dret a la vida de les persones que busquen refugi”.

Des de Stop Mare Mortum expressem que aquest 20J no pot passar com un dia mundial més. La setmana passada el govern italià tancava els seus ports i es negava a acollir el vaixell de SOS Mediterraneé i Metges sense Fronteres que havia rescatat 629 persones al Mediterrani. Immediatament, alcaldes i alcaldesses de l’estat espanyol i d’Itàlia s’oferien a acollir-les als seus municipis. En aquest context, el nou executiu espanyol de Pedro Sánchez oferia el port de València per a l’acollida.

Volem pensar que s’ha obert una nova etapa pel que fa a la política espanyola d’asil i refugi amb el gest cap el vaixell Aquarius, que se suma a l’anunci de treure el filferro de gavinetes de la frontera sud i del retorn de la sanitat gratuïta universal per a totes les persones. Però al mateix temps, ens mantenim en alerta. Mentre més de 1.000 voluntaris i més de 600 periodistes esperaven l’Aquarius, es produïen 1.500 rescats a la costa del sud d’Espanya on, com a mínim, han mort quatre persones. Ara, a més, l’executiu deixa la porta oberta a que molts puguin acabar al Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) i en conseqüència puguin ser deportats als seus països d’origen.

Volem creure que el nou executiu espanyol plantejarà noves solucions, més duradores. Volem creure que serà valent i plantejarà canvis estructurals reals de les polítiques migratòries i d’asil a l’estat que estiguin lluny de ser un pedaç i que no siguin accions puntuals que cerquin titulars per a rentar-se la cara. Volem creure que les demandes de la ciutadania seran escoltades.

Fugir quan la teva vida perill no pot ser castigat. Migrar per buscar un futur millor no pot ser il·legal. És per això que des de Stop Mare Mortum continuen treballant i reclamant l’obertura de vies legals i segures d’accés a Europa per a que les persones en cerca de refugi puguin accedir amb garanties a un procés legal i segur que els permeti viatjar sense jugar-se la vida. Les més de 17.000 morts des del 2014, segons OIM, no poden quedar impunes. El dret internacional, la Declaració Universal dels Drets Humans, i l’Estatut del Refugiat estan sent vulnerats i emplacem a la ciutadania a defensar-los i reivindicar-nos.

Ens sumem al manifest de la COF i en fem difusió.


20 de Juny, Dia Mundial de les Persones Refugiades

Manifest de la Coordinadora Obrim Fronteres (COF)

Aquest nou 20 de juny, Dia mundial de les Persones Refugiades, la COF creada per a fer possible la unitat d’acció de les entitats que treballen i lluiten a Catalunya per fer efectiu el dret d’asil i el dret a migrar a casa nostra, denuncia que la situació de les persones que desesperadament cerquen refugi entre nosaltres per refer les seves vides, no només no ha millorat, sinó que està pitjor que mai. Ni el govern espanyol ni la Unió Europea han escoltat les protestes de la ciutadania que es van expressar a la gran manifestació que el 18 de febrer de 2017 va aplegar a Barcelona centenars de milers de persones amb el lema “Volem Acollir”. La COF fa una crida a mantenir i eixamplar aquesta protesta i a continuar exigint als diferents governs que acompleixin amb la seva obligació de respectar els drets humans i permetre la acollida digna a la que qualsevol persona té dret.

L’Europa que es proclama garant de la pau, del respecte als drets humans i de la cura del benestar social és una quimera que la realitat desmenteix. L’actitud obertament hostil vers les persones migrants que cerquen refugi a la Unió Europea de partits xenòfobs i de governs de països com Hongria, Polònia, Àustria (i ara també Itàlia), o les restriccions i incompliments d’acords presos sobre reubicacions de refugiats i refugiades dins la Unió Europea, l’externalització del control de migrants a canvi de diners a governs corruptes que no respecten els drets humans, així com el reforçament militar de les fronteres, ha degradat el dret d’asil a la mateixa Unió Europea a una loteria que només toca a uns pocs afortunats.

Les xifres globals (ACNUR) parlen soles: actualment hi ha 258 milions de persones migrants al món que fugen de la pobresa, la fam i les desigualtats, de les quals 68,5 milions han estat desplaçades per la força de la violència. D’aquestes, només 22,5 milions han trobat refugi en altres països. Actualment hi ha 2,8 milions de sol·licitants d’asil al món que encara no han rebut resposta i 10 milions de persones apàtrides que viuen repartides a 77 països. A la Unió Europea només hi viuen al voltant d’un milió de persones refugiades reconegudes, un 7,6% del total mundial i un 0,2% de la població de la Unió Europea. Espanya es va comprometre el 2015 a acollir 17.337 persones. Avui dia només n’han arribat 2.792 , el 16,10%.

Si afegim als patiments de les que fugen, els que produeixen la manca de vies legals i segures per arribar a la UE, obligant a les persones migrades a posar-se en mans de màfies i a pagar molts diners per un viatge infernal en els que molts milers de persones perden la vida violentament, són robades o resten sotmeses a patir una esclavitud que pensàvem que ja no veuríem mai més, es fa evident que la situació d’aquestes persones és inhumana i de genocidi a escala global.

Aquests patiments no acaben quan arriben a casa nostra, ja que moltes de les persones migrants i aquelles a qui se’ls ha denegat l’asil, no tenen o es queden “sense papers” per residir i treballar i sense els drets bàsics a la sanitat i l’educació quan no estan empadronades, quedant exposades a ser detingudes i portades a un Centre d’Internament per Estrangers per ser deportades. Així, han de sobreviure a una situació a la que només poden tenir accés a feines molt precàries. Especialment greu és la vulnerabilitat extrema dels i les menors no acompanyades, que també viuen amb nosaltres. Per tots aquests motius alguns col·lectius s’han mobilitzat per demanar la fi d’aquesta discriminació.

La COF se suma i dona suport a les lluites i reivindicacions de totes les persones i entitats que estan a la Tancada Pels Drets que des del 21 d’abril ocupa l’antiga Escola Massana, i també a les altres tancades a Poblenou, Badalona, l’Hospitalet i Blanes, i en nom de les entitats que la constitueixen i de tota la ciutadania que s’ha solidaritzat i mobilitzat per posar fi a la situació dramàtica que estem vivint, demanem de manera immediata:

  • Garantir el dret d’asil a totes les persones que ho sol·liciten. La revisió de la Llei i dels procediments del Pla d’Asil a Espanya per a una acollida digna, la derogació de la Llei d’Estrangeria i el tancament dels Centres d’Internament per a Estrangers.

  • Igualment, exigim vies legals i segures per les que han de fugir de casa seva i reclamem el canvi de les polítiques europees d’externalització del control i militarització de les fronteres i d’hostilitat vers les persones migrades forçosament.

Coordinadora Obrim Fronteres, 18 de juny de 2018

Semblança per a Stop Mare Mortum de Blanca Garcés

El passat 2 de maig es va fer l’acte de lliurament en què l’Institut Víctor Seix de Polemologia i UNIPAU van atorgar a Stop Mare Mortum la II Menció Federic Roda, juntament amb el Memorial Joan XXIII (el premi de Drets Humans més antic de Catalunya) atorgat a Jaume Botey.  Des de Stop Mare Mortum, com no podia ser d’una altra manera, vam dedicar la menció a totes i cadascuna de les persones que han de deixar casa seva forçadament.

Va ser tot un honor compartir aquest acte de reconeixement conjunt amb Jaume Botey, que malauradament, va morir fa poc i, que per tant, vam fer amb els seus familiars, amistats i persones conegudes.

La Blanca Garcés, investigadora de l’àrea de migracions del CIDOB, col.laboradora i amiga de Stop Mare Mortum, ens va fer la semblança que us posem a continuació. Unes paraules que ens emocionen i que ens donen empenta per seguir endavant amb el nostre objectiu.

ATUREM EL GENOCIDI AL MAR MEDITERRANI

Semblança per a Stop Mare Mortum de Blanca Garcés

Entrega de la Menció Frederic Roda

 

Morts

El 19 d’abril de 2015 un pesquer amb més de 700 persones a bord va bolcar al canal de Sicília. Venia d’Egipte i havia fet escala a Líbia. Li quedaven 130 km per arribar a Lampedusa.

De les més de 700 persones a bord, només 28 van sobreviure. A més, els equips de rescat van recuperar 24 cossos, 24 cossos morts. La resta va desaparèixer, sense deixar rastre, sense que les seves morts hagin pogut ser notificades, sense que els seus familiars i amics els hagin pogut enterrar. Potser molts d’ells encara esperen les seves trucades des de l’altre costat, des de la somiada Europa.

Són morts que ni tan sols tenen dret a morir, que no compten. Tampoc compten els morts, molts més, que han quedat a mig camí, desapareguts abans d’arribar a la Mediterrània.      

Després d’aquest naufragi fatídic n’han seguit molts més. El 2015 es van comptabilitzar 3,783 morts. Són xifres de morts trobats, de cossos rescatats, queden fora per tant els desapareguts. El 2016 aquesta xifra va arribar a 5,143. El 2017 a 3,039.

Les xifres diuen poc de les vides, dels rostres, de les esperances i els somnis, de la lluita per la supervivència de cadascun d’ells, de cadascuna d’elles. Darrera aquest ball de xifres perdem el compte, sovint perdem també la capacitat d’indignació. Les xifres fàcilment deixen de ser notícia. Oblidem també què signifiquen, deixem de preguntar-nos els seus perquès.

 

Stop Mare Mortum

Davant d’aquestes morts, davant l’oblit, davant la indiferència, davant la connivència, davant del cinisme, davant la pèrdua progressiva de drets, començant pel propi dret a la vida, la Plataforma Stop Mare Mortum es va constituir aquella primavera de 2015 per dir prou. Per dir no: no més morts a la Mediterrània; no més polítiques que vulnerin els drets fonamentals.

Però Stop Mare Mortum no només diu prou. També es va constituir per reclamar polítiques  d’acollida, per reclamar polítiques que obrin vies legals d’entrada, polítiques que respectin el dret a la vida i, no menys important, el dret a una vida digne.

Davant d’una Europa cada vegada més replegada en si mateixa, una Europa poruga, una Europa que no hi vol veure, un Europa que els prefereix ben lluny encara que això signifiqui traficar amb les seves vides, Stop Mare Mortum és un dels nostres IMPRESCINDIBLES, d’aquells imprescindibles dels que parlava Bertolt Brecht.

 

Denúncia i sensibilització

És un dels nostres IMPRESCINDIBLES per la seva labor de denuncia i sensibilització. Per denunciar i recordar-nos cadascuna d’aquestes morts, les que compten però també les que no compten. Stop Mare Mortum les denuncia recordant-les. I també les denuncia recordant-nos que no són morts accidentals.

No són morts accidentals perquè les seves causes tenen nom i cognom. No només el de les xarxes de traficants, creixentment temudes i perseguides des d’Europa. També el nom i cognom de cadascun dels projectes extractivistes, guerres fratricides i governs corruptes dels seus països d’origen.

Nom i cognom d’aquells que es lucren de la seva fugida, de quan el tot o res els fa presa fàcil (per no dir inevitable) de l’extorsió i explotació més descarada.

Nom i cognom també dels governs dels països de trànsit, amb qui Europa negocia polítiques comercials, però també minses ajudes al desenvolupament, a canvi de que no els deixin passar. Ràtzies policials, deportacions al mig del desert, camps de detenció que vulneren sistemàticament els drets més fonamentals, devolucions en calent cap a països en guerra. Aquests son només alguns dels exemples més flagrants del que s’està fent en aquests països en nom d’Europa o per a Europa sense dir el seu nom.

Finalment, en aquesta llista de noms i cognoms, Europa també hi apareix en nom propi. Tal com ha denunciat Stop Mare Mortum una i altra vegada, aquestes morts són l’altra cara de l’Europa fortalesa, d’una Europa que alça murs cada vegada més alts i mortífers, que construeix espais d’excepció dins i fora del seu territori, que fa de l’exclusió el dia a dia d’aquells que a pesar de tot aconsegueixen arribar.

 

Legal

Però Stop Mare Mortum és un dels nostres IMPRESCINDIBLES no només per la seva labor de denúncia social, també per la seva feina en l’àmbit legal.

Quan els camps de refugiats a Grècia es van convertir en camps d’excepció, marcats per esperes indefinidament llargues i la vulneració dels drets més bàsics, Stop Mare Mortum va treballar per facilitar les tasques de reubicació cap a Espanya.

Quan els expedients aportats van topar amb el silenci absolut, políticament voluntari i conscientment llarg, de l’Oficina d’Asil i Refugi, Stop Mare Mortum ha seguit treballant: des de Grècia, facilitant i assessorant els procediments d’asil, i des d’aquí, denunciant el govern espanyol davant del Tribunal Suprem per l’incompliment dels compromisos de reubicació. Només han arribat el 8%. Es la primera vegada a Europa que es denuncia un Estat per aquesta circumstancia. El recurs demanava el «compliment immediat i amb caràcter urgent» de les seves obligacions.

Sabem que els processos judicials són lents. Més lents encara quan aquells sobre els que recauen les decisions que s’imputen escapen de la persecució i viuen (o més aviat malviuen) en la més absoluta precarietat legal i material. Alhora, en una Europa embogida per les seves pròpies pors, la lluita judicial representa un recurs fonamental per posar límits a les propostes populistes, purs gestos simbòlics però no per això menys implacables, de la política i les polítiques migratòries actuals.

 

Legislatiu

Stop Mare Mortum denuncia, denuncia a través de les seves accions de mobilització i sensibilització i denuncia també en l’àmbit judicial. Però a més proposa. N’és exemple la proposta de resolució sobre vies legals i segures impulsada per Stop Mare Mortum i aprovada per unanimitat al Parlament de Catalunya el juliol de 2017.

Tampoc aquesta és una via ràpida. Tot i ser aprovada per unanimitat, la manca de finançament demostra la falta de compromís polític per tirar endavant actuacions concretes. Que s’hagi aprovat per unanimitat no vol dir doncs que les vies legals i segures es facin efectives. Però si obra la possibilitat. O en tot cas, converteix aquesta opció en la legítima i desitjable. Queda molt per fer. Però no és poc el que s’ha aconseguit.

 

Temps difícils

Però si alguna cosa fa que Stop Mare Mortum sigui absolutament IMPRESCINDIBLE és la seva constància, la seva incansable, infatigable i inesgotable insistència. Tal com deia David Fernàndez fa poques setmanes recordant les paraules d’Arcadi Oliveres, «els principis estan, sobretot, pels moments difícils. En els fàcils és ben fàcil invocar-los».

En el cas de Stop Mare Mortum, el context no sempre us ha sigut favorable. No només ha anat en contra l’Europa poruga, l’Europa fortalesa, aquesta Europa de gesticulacions simbòliques i populistes. També ha anat en contra una Barcelona que no sempre ha estat allà, no sempre us ha acompanyat. Recordo les primeres manifestacions, érem sorprenentment pocs. On quedaven el milió de persones de les manifestacions contra la guerra? Per què aleshores sí i pocs anys després no?

Érem pocs, però no per això heu defallit. Poc a poc hem anat sent més. Poc a poc us heu anat fent més presents, més visibles. No només al Parlament o als tribunals. No només en moments puntuals, com en la campanya Casa Vostra, Casa Nostra. Us heu fet presents en el dia a dia dels barris, als carrers, als centres cívics. Aquest premi és el reconeixement a tota aquesta labor, la més visible però també la més invisible.

Corren temps difícils. Com va dir Jean Cocteau, en temps difícils “tots sabien que era impossible. Els que no ho sabien, son precisament els que ho van fet”. Gràcies per haver-hi sigut, gràcies per no haver-ho sabut i gràcies per haver-ho fet i per seguir-ho fent, incansablement.

 

Blanca Garcés

2 maig 2018

 

Stop Mare Mortum rep la II Menció Frederic Roda otorgada per l’Institut Víctor Seix de Polemologia i UNIPAU

Donem les gràcies a la Universitat Internacional de la Pau (UNIPAU) i a l’Institut Victor Seix de Polemologia per la Menció Frederic Roda.  Agraim també a la Blanca Garcés per les seves paraules.

Aquest reconeixement el dediquem a totes i cadascuna de les persones que han de marxar d’allà on viuen. Per fam, per conflictes, per les seves idees, per la seva identitat o orientació sexual, etc.

A totes les dones i nenes, i també homes i nens, que a més a més veuen els seus drets vulnerats i han d’arriscar la seva vida perquè els Governs i institucions que en teoria ens representen no apliquen les vies legals i segures existents (els corredors humanitaris, els visats, etc.).

A totes i cadascuna de les que han mort ofegades al Mediterrani o en el seu trajecte per terra. I les seves històries personals, els seus projectes de vida, les seves famílies. Totes a la deriva. Més de 35.000 des de l’any 2000. 587 amb el que portem d’any. I això només son xifres oficials.

Denunciem el genocidi que provoca aquest sistema pervers. Exigim que es deixi de criminalitzar les organitzacions i persones defensores de drets humans. Aquí i a nivell mundial. I que d’una vegada per totes, es compleixi amb la legalitat existent i es reconeguin els drets de les persones migrants i refugiades, que són els de totes. Vies legals i segures ja!

Gràcies!

#ofegadesXmigrar: 3 anys del naufragi de Lampedusa

Aquest dimecres 18 d’abril al matí la plataforma Stop Mare Mortum  ha realitzat una acció sorpresa a la Plaça d’Universitat de Barcelona per denunciar les morts al Mediterrani i la criminalització tant de les organitzacions ​dels sud global que defensen el dret de les persones a migrar, com les del nord que exerceixen la solidaritat.

Acció #ofegadesXmigrar 18A. Foto: Stop Mare Mortum

Justament un 18 d’abril de 2015 es produïa un dels majors naufragis al Mediterrani: 900 persones morien a canal de Sicília, prop de l’illa de Lampedusa, en el seu trajecte cap a Europa. Arran d’aquest fet va néixer la plataforma Stop Mare Mortum, per donar una resposta europea a totes aquestes morts que lluny de ser espontànies, tenen responsables: els Estats europeus que amb les seves polítiques de defensa de l’Europa fortalesa obliden els drets humans. Des d’aquell abril d’ara fa tres anys Stop Mare Mortum no ha deixat de denunciar totes aquestes polítiques i de treballar des de la incidència política, l’acció al carrer i la sensibilització per capgirar-les.

De Lesbos a Barcelona

L’acció duta a terme aquest dimecres ha volgut tornar a posar a l’imaginari comú l’illa de Lesbos, símbol de la mal anomenada “crisi de refugiats” que va omplir portades als mitjans i va esdevenir punt d’inflexió per a la ciutadania. La imatge de la muntanya d’armilles a l’illa, les armilles restants dels naufragis i les arribades de barcasses, s’ha volgut traslladar al centre de Barcelona. La plaça Universitat, per una hora, s’ha convertit en Lesbos: una muntanya d’armilles cedides per Proactiva Open Arms; recital d’un poema i lectura de manifest.

Tal i com diem en el nostre manifest “el discurs de l’odi i la por ens parla d’amenaça migratòria i ofega els drets humans en nom de la seguretat. Nosaltres ens resistim a mirar cap a una altra banda i a entendre aquesta tragèdia com un nombre anònim” i afegim que sí hi ha una solució: “obrir vies legals i segures que evitin que la gent es vegi obligada a arriscar la seva vida en rutes cada vegada més mortíferes”. L’acció d’avui, a més, vol recordar que les morts no només es produeixen al Mediterrani, sinó que el desert del Sàhara és un cementiri molt més gran i els acords bilaterals entre països només el fan més gran. A més, denunciem la criminalització cap a les organitzacions, no només les europees, com Proactiva Open Arms, sinó també les dels països d’origen que denuncien les vulneracions de drets humans i on la seva tasca encara és més perillosa. És el cas dels companys d’alternatives Espaces Citoyens.

Acció #ofegadesXmigrar 18A. Foto: Stop Mare Mortum

« Older posts

© 2018 Stop Mare Mortum

Theme by Anders NorenUp ↑

El lloc web www.stopmaremortum.org pot utilitzar cookies pròpies i de tercers per recopilar informació que ajudin a optimitzar la teva visita a les seves pàgines web. No s'utilitzaran les cookies per recollir informació de caràcter personal. Pots permetre el seu ús o rebutjar-lo, també pots canviar la seva configuració sempre que vulguis. Consulta la nostra Política de Cookies . Trobaràs més informació a la nostra Política de Privacitat El sitio web www.stopmaremortum.org puede utilizar cookies propias y de terceros para recopilar información que ayuden a optimizar tu visita a sus páginas web. No se utilizarán las cookies para recoger información de carácter personal. Puedes permitir su uso o rechazarlo, también puedes cambiar su configuración siempre que lo desees. Consulta nuestra Política de Cookies. Encontrarás más información en nuestra Política de Privacidad

ACEPTAR
Aviso de cookies