Author: SMM

TXARANGO COMPARTEIX EL COR DE LA TERRA

El març de 2017 Txarango va treure al mercat el seu tercer treball discogràfic, “El cor de la terra”. En aquest nou disc, escrit en plena crisi dels refugiats, Txarango va voler fer un cant a la possibilitat de crear un món millor.  “La música és el batec dels pobles i amb nosaltres portem els seus camins. Obriu totes les portes. Benvinguts al cor de la terra”. Aquest és el missatge que obre l’àlbum.

Des de la publicació del disc, el grup va anunciar la col·lectivització dels drets que generaria la venda dels temes cedint el 50% d’aquests a 14 entitats que treballen en la construcció d’altres mons i realitats necessàries. Una d’aquestes entitats és Stop Mare Mortum, que treballa per aconseguir un canvi en les polítiques europees migratòries, per acabar amb les morts al Mediterrani i garantir el dret a migrar gràcies a la creació de vies legals i segures.

A l’àlbum hi ha temes dedicats a la lliure circulació de les persones com “Obriu les portes”, o a la resistència com “Resiste y grita”, gravada amb la col·laboració de les refugiades del camp de Vasilika, a Grècia. També cal destacar altres com “Terra endins” interpretada, en català, per Manu Chao; “Mil ocells”cantada conjuntament amb Pau Donés; i altres col·laboracions com les de l’ugandès Safari Children’s Choir qui aporta la música protestant africana a “Meravellós regal”; o fins i tot “Som Foc”de The Cat Empire, gravada de forma conjunta des d’Austràlia.

Un any després, Txarango celebra la bona acollida del disc i que les 14 cançons que s’inclouen han generat més de 12.000 euros. En aquesta primera donació cada col·lectiu rebrà la quantitat de 917 euros. Des d’Stop Mare Mortum volem agrair molt calurosament l’interès i suport del grup a la nostra tasca, així com l’esperit solidari i actiu imparable de Txarango per crear un món millor.

Compartim amb vosaltres la cançó T’espero

Noves morts silenciades

 

En dos dies han mort ofegades al Mar Mediterrani almenys 110 persones que cercaven una vida millor. 90 s’han ofegat a les costes de Líbia –on s’ha documentat, amb la connivència de la Unió Europea, esclavitud i tortures en els mal anomenats centres de refugiats– i les últimes  notícies parlen del naufragi d’una patera a la costa de Melilla que duia 47 persones a bord, de les qual s’han trobat surant més de 20 cossos sense vida. Gairebé 350 persones desaparegudes al Mediterrani en el que portem d’any, segons l’OIM. Algunes feien aquest viatge pensant en les seves famílies, en poder crear un projecte de futur. Però l’Europa fortalesa els ho ha impedit, ja no les tornaran a veure, ja no tindran l’oportunitat de lluitar per les fites que s’havien proposat. Totes havien deixat enrere molt per emprendre un camí que per elles ja no té retorn. La manca de vies legals i segures i les polítiques de fronteres les han assassinat. Europa i els seus estats membres  continuen apostant per impedir la migració fortificant les seves fronteres -ja existeixen més de 1.200km de tanques- i externalitzant-les a tercer països. 

A dia d’avui, cada vegada més Europa segueix externalitzant fronteres sense important les conseqüències com és el cas del  pacte UE-Turquia el denigrant pacte Itàlia-Líbia o de la nostra #FronteraSud, on l’estat espanyol ha estat pioner en l’externalització del control fronterer.

I no només continua dificultant el dret a la lliure de circulació, sinó que pretén invisibilitzar tots els crims que comet en nom de la seguretat i la protecció, com el recent arxivament del cas del Tarajal: no podem oblidar que agents de la Guardia Civil van disparar pots de fum i bales de goma des de l’espigó contra les persones que intentaven  creuar la frontera nedant. Com a mínim, 15 persones van morir ofegades ara fa 4 anys.

Com a ciutadania no podem restar passives davant d’aquests fets. Per això fem una crida a l’autoorganització, per tornar a demanar, o millor, a exigir responsabilitats polítiques als governs. Volem recordar que les nostres accions diàries, per petites que siguin, poden fer canviar aquests fets. Fins i tot, algunes de les nostres accions poden tenir molt a veure amb aquestes morts, com ara els productes que consumim, o  els bancs on tenim els diners, que poden ajudar a finançar  les guerres i els conflictes dels quals fugen aquestes persones.

 

Des d’Stop Mare Mortum ens solidaritzem amb les famílies que han perdut els seus éssers estimats. Famílies de Mali, Guinea Conakry, Costa d’Ivori d’entre altres països segons ha pogut verificar l’activista Helena Maleno, de Caminando Fronteras.

Seguirem lluitant per a que totes les persones tinguem dret a migrar de manera lliure i segura.

© 2018 Stop Mare Mortum

Theme by Anders NorenUp ↑