Category: NOTICIES

Stop Mare Mortum valora com a històrica la sentència del Tribunal Suprem que condemna al govern espanyol

Stop Mare Mortum espera que aquesta sentència impulsi al govern actual a fer un gir radical en les politiques migratòries i d’asil

La sentència del Tribunal Suprem condemna al govern espanyol al compliment dels compromisos establerts de reubicació i reassentament en les decisions europees de setembre de 2015 que l’obligaven a acollir a 19.449 persones des de Grècia i Itàlia, malgrat el termini hagi finalitzat.

Stop Mare Mortum considera que la sentència és històrica i no té precedents: és la primera vegada que un tribunal nacional condemna al seu govern per d’incompliment d’una decisió comunitària en el marc de les polítiques migratòries.

Es posa així  de manifest que el compliment dels drets humans va més enllà de la voluntat política sinó que és una obligació dels estats. Per tant el dret d’asil no és discrecional sinó que és exigible. La plataforma Stop Mare Mortum considera que és una oportunitat per al Govern de Pedro Sánchez per fer un canvi radical en les polítiques migratòries i d’asil més enllà de gestos puntuals.

És un bon moment per recordar que existeixen altres vies legals i segures que poden facilitar l’arribada de les persones sense posar en perill la seva integritat física ni la seva dignitat. 

L’ incompliment dels compromisos establerts en el marc de la Unió Europea ha tingut i té un cost per a milers de persones que han quedat atrapades en la irregularitat i s’han vist forçades a sortir amb traficants d’éssers humans de Grècia i Itàlia.

La sentència té a més una dimensió internacional quan apel.la al principi de solidaritat i posa de manifest que la responsabilitat d’acollida no ha estat compartida. Els resultats els veiem a Itàlia: com triomfen les solucions populistes quan no s’ha donat resposta solidària.

Stop Mare Mortum considera que aquesta victòria evidencia que la societat civil organitzada pot exercir control sobre l’acció política dels seus governs.

Stop Mare Mortum considera histórica la sentencia del Tribunal Supremo que condena al gobierno español

Stop Mare Mortum espera que esta sentencia impulse al gobierno actual a dar un giro radical a las políticas migratorias y de asilo

La sentencia del Tribunal Supremo, presentada por la plataforma ciudadana Stop Mare Mortum, condena al gobierno español a la ejecución de los compromisos establecidos de reubicación y reasentamiento en las decisiones europeas de septiembre de 2015 que obligan a acoger a 19.449 personas desde Grecia e Italia, a pesar de que el plazo ya ha finalizado.

Stop Mare Mortum considera que la sentencia es histórica y no tiene precedentes; es la primera vez que un tribunal nacional condena a su gobierno por el incumplimiento de una decisión comunitaria en el marco de las políticas migratorias.

Se pone de manifiesto así que el cumplimiento de los derechos humanos va más allá de la voluntad política, y es una obligación de los estados. El derecho de asilo no es discrecional y por tanto es exigible. La plataforma Stop Mare Mortum considera que es una oportunidad para el Gobierno de Pedro Sánchez para cambiar de forma radical las políticas migratorias y de asilo más allá de gestos puntuales.

Es el momento oportuno para recordar que existen otras vías legales y seguras que pueden facilitar la llegada de las personas sin poner en peligro su integridad física ni su dignidad. El incumplimiento de los compromisos establecidos en el marco de la Unión Europea ha tenido y tiene un coste para miles de personas que han quedado atrapadas en la irregularidad y se han visto forzadas a salir de Grecia e Italia con traficantes de seres humanos.

La sentencia tiene además una dimensión internacional al apelar al principio de solidaridad. Y demuestra que la responsabilidad de acogida no ha sido compartida por los estados miembros.

Los resultados se perciben en Italia donde las soluciones populistas han triunfado porque no se ha dado esta respuesta solidaria.

Stop Mare Mortum considera que esta victoria evidencia que la sociedad civil organizada puede ejercer control sobre la acción política de sus gobiernos.

 

20J: Marcat per l’acollida de l’Aquarius i les 1.500 persones rescatades a la frontera sud

Aquest 20 de juny, amb motiu del Dia Mundial de les Persones Refugiades, Stop Mare Mortum s’ha sumat a la convocatòria d’aquest dimarts dia 19 de la Coordinadora Obrim Fronteres, de la qual en forma part. La concentració, realitzada a les 19h davant la Comissió Europea, portava per lema “Pel dret a la vida de les persones que busquen refugi”.

Des de Stop Mare Mortum expressem que aquest 20J no pot passar com un dia mundial més. La setmana passada el govern italià tancava els seus ports i es negava a acollir el vaixell de SOS Mediterraneé i Metges sense Fronteres que havia rescatat 629 persones al Mediterrani. Immediatament, alcaldes i alcaldesses de l’estat espanyol i d’Itàlia s’oferien a acollir-les als seus municipis. En aquest context, el nou executiu espanyol de Pedro Sánchez oferia el port de València per a l’acollida.

Volem pensar que s’ha obert una nova etapa pel que fa a la política espanyola d’asil i refugi amb el gest cap el vaixell Aquarius, que se suma a l’anunci de treure el filferro de gavinetes de la frontera sud i del retorn de la sanitat gratuïta universal per a totes les persones. Però al mateix temps, ens mantenim en alerta. Mentre més de 1.000 voluntaris i més de 600 periodistes esperaven l’Aquarius, es produïen 1.500 rescats a la costa del sud d’Espanya on, com a mínim, han mort quatre persones. Ara, a més, l’executiu deixa la porta oberta a que molts puguin acabar al Centre d’Internament d’Estrangers (CIE) i en conseqüència puguin ser deportats als seus països d’origen.

Volem creure que el nou executiu espanyol plantejarà noves solucions, més duradores. Volem creure que serà valent i plantejarà canvis estructurals reals de les polítiques migratòries i d’asil a l’estat que estiguin lluny de ser un pedaç i que no siguin accions puntuals que cerquin titulars per a rentar-se la cara. Volem creure que les demandes de la ciutadania seran escoltades.

Fugir quan la teva vida perill no pot ser castigat. Migrar per buscar un futur millor no pot ser il·legal. És per això que des de Stop Mare Mortum continuen treballant i reclamant l’obertura de vies legals i segures d’accés a Europa per a que les persones en cerca de refugi puguin accedir amb garanties a un procés legal i segur que els permeti viatjar sense jugar-se la vida. Les més de 17.000 morts des del 2014, segons OIM, no poden quedar impunes. El dret internacional, la Declaració Universal dels Drets Humans, i l’Estatut del Refugiat estan sent vulnerats i emplacem a la ciutadania a defensar-los i reivindicar-nos.

Ens sumem al manifest de la COF i en fem difusió.


20 de Juny, Dia Mundial de les Persones Refugiades

Manifest de la Coordinadora Obrim Fronteres (COF)

Aquest nou 20 de juny, Dia mundial de les Persones Refugiades, la COF creada per a fer possible la unitat d’acció de les entitats que treballen i lluiten a Catalunya per fer efectiu el dret d’asil i el dret a migrar a casa nostra, denuncia que la situació de les persones que desesperadament cerquen refugi entre nosaltres per refer les seves vides, no només no ha millorat, sinó que està pitjor que mai. Ni el govern espanyol ni la Unió Europea han escoltat les protestes de la ciutadania que es van expressar a la gran manifestació que el 18 de febrer de 2017 va aplegar a Barcelona centenars de milers de persones amb el lema “Volem Acollir”. La COF fa una crida a mantenir i eixamplar aquesta protesta i a continuar exigint als diferents governs que acompleixin amb la seva obligació de respectar els drets humans i permetre la acollida digna a la que qualsevol persona té dret.

L’Europa que es proclama garant de la pau, del respecte als drets humans i de la cura del benestar social és una quimera que la realitat desmenteix. L’actitud obertament hostil vers les persones migrants que cerquen refugi a la Unió Europea de partits xenòfobs i de governs de països com Hongria, Polònia, Àustria (i ara també Itàlia), o les restriccions i incompliments d’acords presos sobre reubicacions de refugiats i refugiades dins la Unió Europea, l’externalització del control de migrants a canvi de diners a governs corruptes que no respecten els drets humans, així com el reforçament militar de les fronteres, ha degradat el dret d’asil a la mateixa Unió Europea a una loteria que només toca a uns pocs afortunats.

Les xifres globals (ACNUR) parlen soles: actualment hi ha 258 milions de persones migrants al món que fugen de la pobresa, la fam i les desigualtats, de les quals 68,5 milions han estat desplaçades per la força de la violència. D’aquestes, només 22,5 milions han trobat refugi en altres països. Actualment hi ha 2,8 milions de sol·licitants d’asil al món que encara no han rebut resposta i 10 milions de persones apàtrides que viuen repartides a 77 països. A la Unió Europea només hi viuen al voltant d’un milió de persones refugiades reconegudes, un 7,6% del total mundial i un 0,2% de la població de la Unió Europea. Espanya es va comprometre el 2015 a acollir 17.337 persones. Avui dia només n’han arribat 2.792 , el 16,10%.

Si afegim als patiments de les que fugen, els que produeixen la manca de vies legals i segures per arribar a la UE, obligant a les persones migrades a posar-se en mans de màfies i a pagar molts diners per un viatge infernal en els que molts milers de persones perden la vida violentament, són robades o resten sotmeses a patir una esclavitud que pensàvem que ja no veuríem mai més, es fa evident que la situació d’aquestes persones és inhumana i de genocidi a escala global.

Aquests patiments no acaben quan arriben a casa nostra, ja que moltes de les persones migrants i aquelles a qui se’ls ha denegat l’asil, no tenen o es queden “sense papers” per residir i treballar i sense els drets bàsics a la sanitat i l’educació quan no estan empadronades, quedant exposades a ser detingudes i portades a un Centre d’Internament per Estrangers per ser deportades. Així, han de sobreviure a una situació a la que només poden tenir accés a feines molt precàries. Especialment greu és la vulnerabilitat extrema dels i les menors no acompanyades, que també viuen amb nosaltres. Per tots aquests motius alguns col·lectius s’han mobilitzat per demanar la fi d’aquesta discriminació.

La COF se suma i dona suport a les lluites i reivindicacions de totes les persones i entitats que estan a la Tancada Pels Drets que des del 21 d’abril ocupa l’antiga Escola Massana, i també a les altres tancades a Poblenou, Badalona, l’Hospitalet i Blanes, i en nom de les entitats que la constitueixen i de tota la ciutadania que s’ha solidaritzat i mobilitzat per posar fi a la situació dramàtica que estem vivint, demanem de manera immediata:

  • Garantir el dret d’asil a totes les persones que ho sol·liciten. La revisió de la Llei i dels procediments del Pla d’Asil a Espanya per a una acollida digna, la derogació de la Llei d’Estrangeria i el tancament dels Centres d’Internament per a Estrangers.

  • Igualment, exigim vies legals i segures per les que han de fugir de casa seva i reclamem el canvi de les polítiques europees d’externalització del control i militarització de les fronteres i d’hostilitat vers les persones migrades forçosament.

Coordinadora Obrim Fronteres, 18 de juny de 2018

TXARANGO COMPARTEIX EL COR DE LA TERRA

El març de 2017 Txarango va treure al mercat el seu tercer treball discogràfic, “El cor de la terra”. En aquest nou disc, escrit en plena crisi dels refugiats, Txarango va voler fer un cant a la possibilitat de crear un món millor.  “La música és el batec dels pobles i amb nosaltres portem els seus camins. Obriu totes les portes. Benvinguts al cor de la terra”. Aquest és el missatge que obre l’àlbum.

Des de la publicació del disc, el grup va anunciar la col·lectivització dels drets que generaria la venda dels temes cedint el 50% d’aquests a 14 entitats que treballen en la construcció d’altres mons i realitats necessàries. Una d’aquestes entitats és Stop Mare Mortum, que treballa per aconseguir un canvi en les polítiques europees migratòries, per acabar amb les morts al Mediterrani i garantir el dret a migrar gràcies a la creació de vies legals i segures.

A l’àlbum hi ha temes dedicats a la lliure circulació de les persones com “Obriu les portes”, o a la resistència com “Resiste y grita”, gravada amb la col·laboració de les refugiades del camp de Vasilika, a Grècia. També cal destacar altres com “Terra endins” interpretada, en català, per Manu Chao; “Mil ocells”cantada conjuntament amb Pau Donés; i altres col·laboracions com les de l’ugandès Safari Children’s Choir qui aporta la música protestant africana a “Meravellós regal”; o fins i tot “Som Foc”de The Cat Empire, gravada de forma conjunta des d’Austràlia.

Un any després, Txarango celebra la bona acollida del disc i que les 14 cançons que s’inclouen han generat més de 12.000 euros. En aquesta primera donació cada col·lectiu rebrà la quantitat de 917 euros. Des d’Stop Mare Mortum volem agrair molt calurosament l’interès i suport del grup a la nostra tasca, així com l’esperit solidari i actiu imparable de Txarango per crear un món millor.

Compartim amb vosaltres la cançó T’espero

Manifestació multitudinària a Atenes quan es compleix un any del vergonyós tractat de la UE i Turquia

Més de 200.000 persones contra la guerra i en solidaritat amb els refugiats

54 punts arreu d’Europa van realitzar accions reivindicatives

Manifestació multitudinària a Atenes quan es compleix un any del vergonyós tractat de la UE i TurquiaDissabte 18 de març, una marxa formada per persones de tots els orígens va recórrer els carrers d’Atenes per denunciar el tracte vexatori que estan rebent les persones en recerca d’asil que estan estancades a les portes d’Europa, especialment després del tractat acordat entre la UE i Turquia el 18 de març de 2016, i en contra de la guerra que està debastant Síria des de 2011.

La manifestació estava organitzada per diverses organitzacions, col·lectius ciutadans d’esquerres i grups de persones sol·licitants d’asil que viuen o treballen a la ciutat. Famílies senceres, persones vingudes de diversos camps i squats del país, grups de voluntaris d’arreu del món i ciutadans grecs van reunir-se a la plaça Omonia per llegir diversos manifestos de denúncia en grec, anglès, àrab, persa i urdu. Els motius de la convocatòria eren diversos però tots relacionats amb tracte que estan rebent les persones sol·licitants d’asil a causa de les polítiques migratòries europees. El rebuig de la guerra de Síria, el rebuig dels grups neonazis que estan creixent a Europa, la llibertat de moviment, l’obertura de fronteres, la fi de les deportacions a Turquia i als països d’origen i el rebuig del racisme i la discriminació de qualsevol tipus van ser algunes de les demandes dels manifestants.

Després de la lectura de manifestos, la marxa –multicolor per les incontables pancartes en diverses llengües– va iniciar el recorregut cap a la plaça Sintagma, seu del parlament grec. Tot i la forta presència policial, no hi va haver incidents i va tenir un ambient festiu però alhora de forta denúncia i reivindicació. A les cares de les persones migrants es podia veure la ràbia i la frustració de l’estancament que estan patint quan cridaven consignes en diverses llengües.

Molts manifestants van recordar la nova data de la vergonya: des del passat 15 de març, una altra línia roja s’estableix per a les persones que són a Grècia en el seu viatge migratori, fent que aquells que arribin després d’aquesta data i que continuin cap a altres països poden ser retornats a Grècia. Aquesta reactivació del procés de Dublín a Grècia (suspès el 2011) s’efectua sota la recomanació de la UE, que considera que Grècia està en un període de millora i estabilització en relació a la situació de migrants i refugiats. Per revocar aquesta assumpció, alguns grups d’activistes han volgut denunciar la inacceptable situació de desprotecció que molts sol·licitants d’asilo pateixen a Grècia, les negligències comeses en els procediments d’asilo, la discriminació constant i falta d’informació… Un d’aquests grups, l’Athens Legal Support Team, format per activistes que ofereixen suport legal en diversos espais de la ciutat, ha recollit aquestes denúncies en 10 punts fonamentals:

– Deportacions més fàcils des de 15 de març de 2016

– L’estancament a les illes gregues per completar el pre-registre del procés d’asil

– L’oficina de petició d’asil: tracte vexatori i discriminació

– Reubicació: el rebuig dels refugiats no desitjats

– La reunificació, una espera inaguantable

– Els menors no acompanyats, oblidats

– L’arrest en camps de detenció de les persones indocumentades

– Les nacionalitats en risc, definides segons criteris indefinits

– Sobreviure als camps és cada cop més difícil
La reivindicació també va comptar amb la solidaritat de més de cinquanta punts arreu d’Europa, amb manifestacions i actes reivindicatius fets el mateix dissabte i que van tenir una gran resposta ciutadana. Concretament, es van fer accions a Guernika (País Basc), París (França), Londres (Regne Unit), Brussel·les (Bèlgica), tretze llocs d’Alemanya, tres ciutats d’Àustria, Zurich (Suïssa), Crakòvia (Polònia), vuit llocs d’Itàlia i catorze de Grècia. Pel que fa a Catalunya també hi va haver manifestacions a càrrec d’Unitat Contra el Feixisme i el Racisme (UCFR).

Aquí trobareu unes quantes fotos de la jornada a Atenes: http://dlampropoulos.weebly.com/anti-racist-demonstration-on-the-occasion-of-the-international-day-against-racism-in-athens.html

StopMM proposa al Parlament de Catalunya la creació d’un programa per a MENA i el finançament d’un corredor humanitari.

StopMM proposa al Parlament de Catalunya la creació d’un programa per a MENA i el finançament d’un corredor humanitari.
A la darrera sessió del Grup de Treball
sobre la Protecció dels Refugiats al Parlament de Catalunya, Stop Mare Mortum (StopMM) va presentar a les diputades i diputats dues experiències de vies legals i segures que ja són en funcionament. Es tracta de propostes que es podrien dur a terme  a Catalunya. Una d’elles la va detallar Xavier Vidal, de la Comunitat de Sant’Egidio a Catalunya, convidat per StopMM. L’altra va ser el programa d’actuacions amb menors no acompanyats (MENA) d’origen sirià a Andalusia.

Aquestes dues experiències posen en evidència que amb voluntat política i dins el marc legal vigent és possible acollir persones refugiades, a través de vies legals i segures. Aquest és l’argument que StopMM va defensar en la darrera compareixença al Parlament, en què va situar aquestes dues experiències com a exemples de les figures de protecció que ja existeixen. Protecció per als MENA; visats humanitaris, inclosos en el codi europeu de visats; i l’admissió humanitària, una fòrmula que ja han aplicat diversos països europeus per motiu de la guerra de Síria. En l’admissió humanitària, els estats membres admeten grups de població vulnerables entre les persones refugiades a tercers països, amb la finalitat de proporcionar una protecció per raons humanitàries

Xavier Vidal va donar a conèixer que, a començaments de l’any 2016, els ministeris d’Interior i d’Assumptes Exteriors italians van signar un “protocol d’entesa” amb un conjunt d’entitats eclesiàstiques pel qual establien l’obertura de corredors humanitaris sobre la base jurídica de l’article 25 delCodi de visats.

El primer grup de persones refugiades va arribar al febrer de 2016 i al llarg d’aquest any han arribat 700 persones a través del sistema pel qual, possiblement, la xifra ascendirà a 1.000 persones en el termini de dos anys.

Aquest acord resta al marge dels compromisos de reubicació i reassentament adquirits pels estats membres de la Unió Europea el 2015, però cal destacar que la xifra de 700 és superior a la suma de les persones acollides per 15 països de l’UE de manera individual, fet que indica tant l’importància de la voluntat política necessària, com l’efectivitat de la proposta de via segura i legal, que cal  tenir molt en compte. Recordem que, aquesta setmana precisament es signa l’acord del corredor humanitari amb França.

El programa de reubicació d’Andalusia, dins les quotes compromeses per part de l’Estat Espanyol l’any 2015 va consistir en l‘atenció i integració social de menors no acompanyats d’origen sirià, procedents de camps de refugiats de Grècia i d’Itàlia. A 23 de setembre de 2016 havien arribat 7 menors, dues noies i cinc nois. I el desembre de 2016 va arribar un menor més, és a dir, un total de 8, que van ser traslladats al municipi de Motril, a Granada.

StopMM ha exposat una sèrie de propostes a les parlamentàries i parlamentaris en la línia que, dins el seu àmbit competencial, es creï un programa d’acollida a MENA i, que els programes incloguin procediments que contemplin la figura de guarda provisional així com la sol.licitud d’asil amb la màximabrevetat possible.

D’altra banda també es va demanar una resolució del Parlament favorable a l’aplicació de l’admissió humanitària i l’establiment d’un corredor humanitari, i que aquest fos finançat pel Govern català.

VÍDEO: Vulneracions de drets humans a la frontera sud. A peu de tanca

Visibilitzar la vulneració de drets humans a la Frontera Sud és un dels objectius de la exposició fotogràfica “A peu de tanca” inaugurada el passat 22 de febrer. El recull de fotografies d’Antonio Sampere documenta la dura realitat de la migració a la frontera sud d’Espanya. L’exposició estarà al centre cívic del Pati Llimona (Barcelona) del 22 al 15 de març. Una exposició organitzada per Stop Mare Mortum amb la col·laboració de l’agència Pressenza, l’associació Cuidando a quien cuida i Pedagogía Ceuta.

Aquesta activitat vol visualitzar i denunciar la vulneracions de drets humans a les fronteres i la manca de vies legals i segures, és a dir, de la llei, per permetre l’arribada de les persones a sòl europeu.

 

Refugiats, condemnats a morir de fred

Tothom sabia que s’aprovava a Grècia una onada de fred amb temperatures extremes

ilustracion_sin_titulo

El darrer dia 5 de gener, Yannis Mouzalas, el ministre grec d’Immigració, va expressar públicament la seva satisfacció perquè cap immigrant o refugiat patia fred. Aquella mateixa nit, Grècia estava literalment congelada. I no és que no es sàpigues, tothom ho sabia i s’havia anunciat durant dies per les notícies: ‘Ariadna’, -que no fa referència a la filla del rei mitològic Minos, per suposat, per aquells que s’enrecorden- el fenomen meteorològic que afectaria a Grècia amb temperatures àrtiques a l’inici del 2017, ja havia arribat.

Actors locals, activistes i algunes ONG han estat lluitant per que es traslladin els refugiats dels camps a llocs millor habilitats. D’igual manera, els mateixos refugiats han expressat la urgent necessitat de calefacció, aigua calent i condicions de vida decents. «Els hi vam dir que si no teníem calefacció al camp per a tots, no deixaríem entrar a ningú (referint-se al personal de les ONG que estan al camp) », comentava M.O., pare de sis nens en un camp situat al nord de Grècia. «Coneixeu la meva situació, ho sabeu tot sobre mi i la meva família però no feu res…» deia L.S., mare soltera de quatre fills al camp de Softex, mentre amenaçava a un representant d’ACNUR amb la seva bossa just abans de Nadal.

Els dies més freds

El ministre d’Immigració creia que estaven fora de perill i tot sota control. Malgrat això, la realitat de les persones que es troben en camps petits no té res a veure amb aquestes declaracions, ja que milers de refugiats a Moria y Samos estan passant en tendes de campanya els dies més freds de les darreres dècades a Grècia.

Ahir pel matí no hi havia electricitat als camps de Softex i Vasilika, degut a la manca de calefacció central, les estufes elèctriques han col·lapsat la xarxa. Els camps de Vasilika i Oreokastro estan exposats a temperatures d’entre 10 i 15 sota zero graus. L’Ajuntament els ha facilitat estufes grans que, lamentablement, tenen un efecte limitat (o nul) en espais oberts tan grans.

Reptes sense resposta

De nou es podria dir que l’extraordinari nombre de refugiats i immigrants, juntament amb la recessió econòmica i les condicions de temperatura extrema, creen reptes als que el Govern hauria de donar resposta. Però aquest argument és evasiu i potencialment perillós, ja que ofereix una forma constant de coartada a pràctiques inacceptables.

Al mateix temps, sobre el terreny som testimonis de la gran despesa de recursos per part de les institucions i de les organitzacions. Tenim una crisis extraordinària i una partida de diners extraordinària per a fer-hi front. Desafortunadament, hi ha una total manca d’esforços coordinats per assegurar la seguretat de les persones en els camps de refugiats a Grècia. Segons la Constitució grega, «el respecte i la protecció de la dignitat humana són obligacions fonamentals de l’Estat.» I també indica: «Tota persona en territori grec gaudeix de la absoluta protecció de la vida, l’honor i la llibertat, sense prejudici de la seva nacionalitat, raça, idioma o creences religioses o polítiques.»

En altres paraules, és obligació de l’Estat vetllar per la seguretat i les condicions decents dintre (i fora) dels camps. I per tant, hem de concloure que exposar a les persones refugiades a temperatures àrtiques equival a un tracte inhumà, contrari al que l’article 3 de la Convenció Europea dels Drets Humans.

Article publicat a El Periodico per Angeliki Nikolopoulou el 9/1/2017. Link.

Versión en castellano / English version… Continue reading

Desallotjament del camp d’Idomeni III

Avui ha començat el desallotjament de l’assentament espontani d’Idomeni, a Grècia, però que durarà uns dies. La policia grega té les ordres de treure a tothom del camp. La jornada ha estat llarga i el camp s’ha buidat força. Us deixem amb el testimoni de l’Andrea Calderon, una de les voluntàries del Centre cultural que encara està dins el recinte.

[soundcloud url=”https://api.soundcloud.com/tracks/265766895″ params=”auto_play=false&hide_related=false&show_comments=true&show_user=true&show_reposts=false&visual=true” width=”100%” height=”450″ iframe=”true” /]

27F 12h Barcelona. Exigim VIES SEGURES per a les refugiades i migrants

La plataforma Stop Mare Mortum s’uneix a la cridIMG-20160217-WA0027a per a la Marxa Europea per a les Persones Refugiades que es convoca el dissabte 27 de febrer a les 12h davant la seu de la Comissió Europea (Ptg.Gràcia, 90).  Ho fem, juntes amb moltes altres entitats de manera unitària, per exigir d’una vegada per totes VIES SEGURES i legals per a que les persones que marxen de casa seva per qualsevol motiu siguin acollides a casa nostra amb dignitat i no hagin de patir el períple que suposa arribar a Europa en mans de les màfies.

Més d’un milió de persones van arribar el 2015 a Europa per la mar Mediterrània. Més de 3.700 van morir o desaparèixer pel camí.

Aquest 2016 ja en són més de 73.000 les que han arribat. Més de 410 han mort o desaparegut.

DIEM PROU! I EXIGIM VIES SEGURES!

Pel dret a la vida i a la dignitat, NO MÉS MORTS AL MAR MEDITERRANI!

MANIFEST #VIESSEGURES_CAT: Continue reading

© 2018 Stop Mare Mortum

Theme by Anders NorenUp ↑

El lloc web www.stopmaremortum.org pot utilitzar cookies pròpies i de tercers per recopilar informació que ajudin a optimitzar la teva visita a les seves pàgines web. No s'utilitzaran les cookies per recollir informació de caràcter personal. Pots permetre el seu ús o rebutjar-lo, també pots canviar la seva configuració sempre que vulguis. Consulta la nostra Política de Cookies . Trobaràs més informació a la nostra Política de Privacitat El sitio web www.stopmaremortum.org puede utilizar cookies propias y de terceros para recopilar información que ayuden a optimizar tu visita a sus páginas web. No se utilizarán las cookies para recoger información de carácter personal. Puedes permitir su uso o rechazarlo, también puedes cambiar su configuración siempre que lo desees. Consulta nuestra Política de Cookies. Encontrarás más información en nuestra Política de Privacidad

ACEPTAR
Aviso de cookies