Category: Uncategorized

Tres anys després, les morts al Mediterrani no s’aturen

El 18 d’abril de 2015, 900 persones van perdre la vida en un naufragi davant les costes de Lampedusa intentant buscar una vida millor a Europa. Avui, tres anys després, les morts al Mediterrani no s’aturen.

Lluny de ser una situació nova, més de 38.000 persones (i això només són les xifres oficials) hi han perdut la vida des de l’any 2000, 559 només des d’inicis de 2018: 38.000 persones amb històries, il·lusions, esperances i projectes de vida truncats per unes polítiques que fan prevaldre els interessos econòmics a la vida. 38.000 persones que emprenien un viatge de futur fugint de la violència, la injustícia i la pobresa que generen països com el nostre. 38.000 persones (i moltes d’altres!) que no són considerades ciutadanes, sinó migrants. Que no són considerades víctimes, sinó xifres.

El discurs de l’odi i la por ens parla d’amenaça migratòria i ofega els drets humans en nom de la seguretat. Nosaltres ens resistim a mirar cap a una altra banda i a entendre aquesta tragèdia com un nombre anònim. No podem tolerar la injustícia i no volem normalitzar la mort. No ho és, de normal! Són morts conseqüència d’unes polítiques que es poden canviar, que PODEM canviar. Existeixen alternatives i passen per obrir vies legals i segures que evitin que la gent es vegi obligada a arriscar la seva vida en rutes cada vegada més mortíferes.

Avui denunciem que, mentre el mar Mediterrani, el desert del Sàhara i tots aquells espais de no-dret de les rutes migratòries esdevenen fosses comunes cada vegada més grans, els estats europeus criminalitzen les persones que han pres la difícil decisió de marxar de casa seva. Cal defensar el dret a migrar i a la lliure circulació de les persones. Cal defensar el dret a buscar una vida millor, com ho van fer les nostres àvies i avis fugint de la dictadura franquista. Tinguem memòria!  

Denunciem també les situacions de violència física i econòmica que, executades o permeses pels seus propis governants, obliguen les persones a fugir de casa seva. Uns governants que massa sovint veiem estrènyer mans amb representants espanyols: recordem Rajoy viatjant a Guinea Equatorial per reunir-se amb el dictador Obiang l’any 2014 i al rei Felip VI rebent el dijous passat al príncep hereu d’Aràbia Saudita per tancar un acord de venda d’armament. No en siguem còmplices!

L’Europa hipòcrita que vol dir-se “dels drets humans” gira l’esquena a la injustícia i es blinda enfront d’aquelles persones que necessiten refugi mentre contracta altres estats perquè controlin les seves fronteres a base de terror i mort. Ho hem vist recentment entre la Unió Europea i Turquia, entre Itàlia i Líbia i ho seguim veient a la frontera sud espanyola, on és el Marroc qui controla que les persones migrants no puguin arribar. L’objectiu no és un altre que evitar imatges de gent ofegada davant de casa nostra. Europa se’n vol rentar la cara i, per fer-ho, comercialitza amb els drets humans. Deixar el control de fronteres a mans d’estats poc democràtics té com a únic resultat l’extrema vulneració dels drets. Denunciem unes polítiques que maten!

Volen esborrar el rastre de mort i eliminar-ne els testimonis. Per fer-ho, no només converteixen el dret a migrar en un delicte sinó que criminalitzen la solidaritat. Ara és Proactiva Open Arms a Itàlia o Moussa Tchangari i altres activistes a Níger, però abans han estat l’Helena Maleno o José Palazón a l’Estat espanyol, els bombers de ProemAid a Grècia, Cédric Herrou a França, i demà podries ser tu. Teixim suport!

La regressió de drets actual també arriba a casa nostra i ens condueix a una societat cada dia més injusta, racista, desigual, on les propostes de l’extrema dreta s’imposen sobre els drets i llibertats de les persones. No deixem que venci el discurs de la por i la xenofòbia. Fem-hi front!

Avui, davant les conseqüències de les polítiques genocides de l’Europa fortalesa, tornem a denunciar que, més que mai, els acords amb països com Turquia, Líbia o el Marroc, la construcció de murs i tanques, la persecució de la solidaritat i la criminalització de les persones migrants, el tancament de persones en centres d’internament o la venda d’armament que provoquen injustícia, patiment i mort. Una Europa fortalesa mai no podrà ser una Europa de drets i llibertats!

Pel dret a la vida i a la dignitat humana: NO MÉS MORTS, ni al mar Mediterrani ni enlloc!

#ofegadesXmigrar 

#Lampedusa

#ViesLegalsiSegures

TXARANGO COMPARTEIX EL COR DE LA TERRA

El març de 2017 Txarango va treure al mercat el seu tercer treball discogràfic, “El cor de la terra”. En aquest nou disc, escrit en plena crisi dels refugiats, Txarango va voler fer un cant a la possibilitat de crear un món millor.  “La música és el batec dels pobles i amb nosaltres portem els seus camins. Obriu totes les portes. Benvinguts al cor de la terra”. Aquest és el missatge que obre l’àlbum.

Des de la publicació del disc, el grup va anunciar la col·lectivització dels drets que generaria la venda dels temes cedint el 50% d’aquests a 14 entitats que treballen en la construcció d’altres mons i realitats necessàries. Una d’aquestes entitats és Stop Mare Mortum, que treballa per aconseguir un canvi en les polítiques europees migratòries, per acabar amb les morts al Mediterrani i garantir el dret a migrar gràcies a la creació de vies legals i segures.

A l’àlbum hi ha temes dedicats a la lliure circulació de les persones com “Obriu les portes”, o a la resistència com “Resiste y grita”, gravada amb la col·laboració de les refugiades del camp de Vasilika, a Grècia. També cal destacar altres com “Terra endins” interpretada, en català, per Manu Chao; “Mil ocells”cantada conjuntament amb Pau Donés; i altres col·laboracions com les de l’ugandès Safari Children’s Choir qui aporta la música protestant africana a “Meravellós regal”; o fins i tot “Som Foc”de The Cat Empire, gravada de forma conjunta des d’Austràlia.

Un any després, Txarango celebra la bona acollida del disc i que les 14 cançons que s’inclouen han generat més de 12.000 euros. En aquesta primera donació cada col·lectiu rebrà la quantitat de 917 euros. Des d’Stop Mare Mortum volem agrair molt calurosament l’interès i suport del grup a la nostra tasca, així com l’esperit solidari i actiu imparable de Txarango per crear un món millor.

Compartim amb vosaltres la cançó T’espero

Veus dissidents empresonades: també a Níger

Moussa Tchangari, secretari general d’Alternatives Espaces Citoyens de Níger, organització membre del Consell Internacional del Fòrum social mundial, està detingut al país juntament amb tres activistes més. Stop Mare Mortum vam tenir l’oportunitat, el desembre de 2016, de conèixer la tasca de l’entitat de la mà del periodista i membre Tcherno H. Boulama, a laTrobada Mediterrània d’Organitzacions i Col·lectius sobre Mobilitat Internacional. Deconstruïm l’Europa Fortalesa. Teixim xarxa” que vam organitzar conjuntament amb Lafede.cat a Barcelona per parlar de la situació de migrants i refugiades a Europa. Tchangari és també membre de la junta de la Fundació Frantz Fanon que ha iniciat un change.org i que animem a signar.

Segons el comunicat d’aquesta fundació, en Moussa Tchangari ha estat assetjat un cop més per les forces policials i la institució judicial nigeriana. Les forces de seguretat l’han detingut juntament amb Ali Idrissa (coordinador de la Xarxa d’Organitzacions per a la Transparència i l’Anàlisi Pressupostari, ROTAB), Nouhou Arzika (president del Moviment Patriòtic per una Ciutadania Responsable, MPCR) i Lirwana Abdourhamane (advocat i membre del MPCR), per haver fet una crida a una jornada de mobilització per apel·lar a l’abrogació de la “Llei de finances 2018”. Aquesta llei, denunciada com a antisocial i injusta i que s’aplica des de gener del 2018, afavoreix la instal·lació d’empreses transnacionals al Níger al mateix temps que sotmet cada cop més la seva ciutadania  a una pressió fiscal que la precaritza. A més, el grup de premsa Labari ha estat escorcollat i tancat. Posteriorment el Tribunal n’ha ordenat la reobertura.

La manifestació, que és la continuació de moltes altres que sempre s’han anat desenvolupant amb calma i sense cap violència, va ser prohibida per raons de seguretat a pesar que la Constitució del Níger garanteix les llibertats d’associació, de reunió, de comitiva i de manifestació dins les condicions establertes per la llei. Aquell mateix dia el partit presidencial, el PNDS Tareyya, celebrava a Niamey el seu congrés nacional.

Tot i que els detinguts no van participar a la marxa, segueixen a la presó i estan acusats d’haver organitzat aquesta manifestació, de complicitat amb actes de violència, d’agressió i de destrucció de béns públics. Cada vegada és més freqüent l’arrest de membres del moviment social i l’enviament d’alguns a presons allunyades més de 100 quilòmetres de la capital, a zones on domina l’estat d’emergència i que han estat objectiu d’uns quants atacs extremistes.

Aquests fets marquen una nova etapa en la deriva autoritària del govern del Níger, que segueix violant drets fonamentals del poble nigerí i es nega a escoltar la seva veu. La prohibició d’aquesta manifestació demostra un cop més com els estats prioritzen la implementació de polítiques de seguretat mentre incompleixen les disposicions de la Declaració Universal dels Drets Humans (DDHH), així com altres instruments regionals i internacionals relatius als DDHH que ja havien estat ratificats. Amb aquesta premisa no dubten a criminalitzar els membres dels moviments socials que lluiten en favor dels drets fonamentals de les persones.

La Fundació Frantz Fanon denuncia que aquestes detencions són totalment arbitràries i subratlla que no és el primer cop que Moussa Tchangari s’enfronta a acusacions que no es basen sobre cap proba i que és objecte d’assetjament per part de les forces policials i de les institucions jurídiques. Aquest assetjament jurídic, a més a més de la violència policial contra els manifestants, mostren que el govern nigerí només pretén enterrar i silenciar tota oposició a la Llei de finançament que precipitarà cada cop més la ciutadania nigerina cap a una gran precarietat.

 

Níger ens pot semblar lluny, però aquests actes ens queden ben propers. Recentment ho estem vivint a casa nostra on polítics i activistes són empresonats per les seves idees. Cada vegada més sovint som testimonis de com els Estats utilitzen les lleis i les forces policials per silenciar les veus dissidents que l’únic que fan és exigir el compliment dels Drets Humans per part dels seus governants. La violència exercida contra aquells qui defensen la lliure circulació de les persones és una cara més de l’externalització de fronteres per part dels Estats Europeus. Des de Stop Mare Mortum donem tot el nostre suport a les entitats nigerines que es veuen cada dia amenaçades i exigim l’alliberament de Moussa Tchangari, d’Ali Idrissa, de Nouhou Arzika, i de Lirwana Abdourhamane, i a la retirada de tots els càrrecs que pesen contra ells.  Us animem a signar el change.org que ha iniciat la Fundació Frantz Fanon pel seu allibertament, i la campanya No Callarem a casa nostra a favor de la llibertat d’expressió i manifestació.

Per la llibertat i els drets humans, no ens faran callar!

© 2018 Stop Mare Mortum

Theme by Anders NorenUp ↑

El lloc web www.stopmaremortum.org pot utilitzar cookies pròpies i de tercers per recopilar informació que ajudin a optimitzar la teva visita a les seves pàgines web. No s'utilitzaran les cookies per recollir informació de caràcter personal. Pots permetre el seu ús o rebutjar-lo, també pots canviar la seva configuració sempre que vulguis. Consulta la nostra Política de Cookies . Trobaràs més informació a la nostra Política de Privacitat El sitio web www.stopmaremortum.org puede utilizar cookies propias y de terceros para recopilar información que ayuden a optimizar tu visita a sus páginas web. No se utilizarán las cookies para recoger información de carácter personal. Puedes permitir su uso o rechazarlo, también puedes cambiar su configuración siempre que lo desees. Consulta nuestra Política de Cookies. Encontrarás más información en nuestra Política de Privacidad

ACEPTAR
Aviso de cookies