Stop Mare Mortum se suma a la Vaga General Feminista convocada per aquest 8 de març per denunciar totes les violències i les desigualtats que pateixen les dones. Apostem per un 8M que sigui inclusiu i visibilitzi les discriminacions i opressions que pateixen TOTES les dones i per això posem el punt de mira en aquelles que es troben o s’han trobat en un procés migratori. 

Imatge: Anna Puiggròs

 

Aquest 8 de març Stop Mare Mortum volem reivindicar com les polítiques migratòries dels estats membres de la Unió Europea i la pròpia Unió, perjudiquen especialment les dones que es troben en un procés de desplaçament forçat. A principis de 2016, s’estimava que més del 55% de les persones refugiades que arribaven a Europa eren dones i menors, front al 27% de juny de 2015, segons CEAR. Des del naixement d’StopMM, el 2015, no hem parat d’exigir responsabilitats per les morts al Mediterrani i de treballar per l’aplicació de vies legals i segures per tal que les persones es puguin desplaçar amb plena llibertat i exercir els seus drets. Tres anys després, els estats membres de la Unió Europea, amb la col·laboració dels lobbies econòmics, han incrementat encara més les restriccions al moviment i, amb plena connivència dels països d’origen i de trànsit, han aconseguit que sigui encara més perillós desplaçar-se i que les fronteres siguin cada cop més segures i els éssers humans ho estiguin cada cop menys, especialment les dones .

Segons el Fons de Desenvolupament de les Nacions Unides per a les Dones (UNIFEM) el 70% de les persones que viuen en la pobresa absoluta i moren de fam són dones i nenes. En relació amb la feminització de la pobresa, el manteniment de la subordinació estructural de les dones arreu del món fa que qüestions com ara la desigualtat d’accés als recursos, la existència de múltiples discriminacions econòmiques i polítiques, o la persecució per motius de gènere (feminicidi, violència específica en cas de conflictes armats) empenyin a les dones a sortir del territori d’origen a la recerca de condicions més dignes o, fins i tot, com a única opció per salvar la vida.

I malgrat marxen per deixar enrere les situacions de violència, aquestes les persegueixen arreu. Així, dones i nenes s’enfronten a riscos físics i psicològics específics en els seus trànsits migratoris, incloent l’extorsió i l’explotació, la violació, l’assetjament sexual, el sexe de supervivència, el matrimoni forçat, el tràfic d’éssers humans o tot tipus d’humiliacions.

La perillositat per a les dones en desplaçament es veu accentuada per la impossibilitat d’accedir a vies legals i segures durant el seu viatge cap als països de destí escollits, ja que això les empeny a una major invisibilitat que fa que puguin ser explotades encara amb més impunitat, si és possible. La por a la persecució, la detenció o la deportació dificulta encara més la denúncia de les violències que les dones viuen i fa impossible el seu accés a la justícia, la defensa i reparació legal, amb conseqüències importants per a la seva salut física i mental.

L’explotació i la violència cap a les dones migrants no acaba un cop arriben a Europa: a les fronteres i els centres de detenció un nombre creixent de dones són abusades pels treballadors socials i els guàrdies de seguretat. A més, la masculinització del sector humanitari i el sistema d’asil és un factor clau que condueix a una major victimització sexual i una nova traumatització de les dones. Això demostra que la salut i el benestar de les dones, i en particular de les dones migrants, no és una prioritat en el sistema capitalista, racista i patriarcal actual.

Calen, doncs, vies legals i segures perquè les dones migrants puguin exercir i gaudir dels seus drets humans reconeixent la seva capacitat d’agència i la seva condició de subjectes polítics: les dones migrants no són vulnerables per se, sinó discriminades de manera estructural al llarg de tot el trajecte migratori. És imprescindible deixar d’invisibilitzar-les, incloure-les i comptar amb la seva presència en qualsevol espai de presa de decisions sòcio-polítiques que les puguin afectar als països d’origen, de trànsit i de destí.

Perquè cap dona no és il·legal​.

Perquè diem PROU al racisme i l’exclusió.

Perquè denunciem les polítiques migratòries i de fronteres de l’Estat espanyol i de la Unió Europea i ​exigim ​l’acolliment de totes les persones migrades, atenent al dret a la mobilitat human.

Perquè volem vies segures i legals per a les dones.

Perquè ens volem dones lliures en territoris lliures,

fem #VagaFeminista el proper #8M !!!