El passat 2 de maig es va fer l’acte de lliurament en què l’Institut Víctor Seix de Polemologia i UNIPAU van atorgar a Stop Mare Mortum la II Menció Federic Roda, juntament amb el Memorial Joan XXIII (el premi de Drets Humans més antic de Catalunya) atorgat a Jaume Botey.  Des de Stop Mare Mortum, com no podia ser d’una altra manera, vam dedicar la menció a totes i cadascuna de les persones que han de deixar casa seva forçadament.

Va ser tot un honor compartir aquest acte de reconeixement conjunt amb Jaume Botey, que malauradament, va morir fa poc i, que per tant, vam fer amb els seus familiars, amistats i persones conegudes.

La Blanca Garcés, investigadora de l’àrea de migracions del CIDOB, col.laboradora i amiga de Stop Mare Mortum, ens va fer la semblança que us posem a continuació. Unes paraules que ens emocionen i que ens donen empenta per seguir endavant amb el nostre objectiu.

ATUREM EL GENOCIDI AL MAR MEDITERRANI

Semblança per a Stop Mare Mortum de Blanca Garcés

Entrega de la Menció Frederic Roda

 

Morts

El 19 d’abril de 2015 un pesquer amb més de 700 persones a bord va bolcar al canal de Sicília. Venia d’Egipte i havia fet escala a Líbia. Li quedaven 130 km per arribar a Lampedusa.

De les més de 700 persones a bord, només 28 van sobreviure. A més, els equips de rescat van recuperar 24 cossos, 24 cossos morts. La resta va desaparèixer, sense deixar rastre, sense que les seves morts hagin pogut ser notificades, sense que els seus familiars i amics els hagin pogut enterrar. Potser molts d’ells encara esperen les seves trucades des de l’altre costat, des de la somiada Europa.

Són morts que ni tan sols tenen dret a morir, que no compten. Tampoc compten els morts, molts més, que han quedat a mig camí, desapareguts abans d’arribar a la Mediterrània.      

Després d’aquest naufragi fatídic n’han seguit molts més. El 2015 es van comptabilitzar 3,783 morts. Són xifres de morts trobats, de cossos rescatats, queden fora per tant els desapareguts. El 2016 aquesta xifra va arribar a 5,143. El 2017 a 3,039.

Les xifres diuen poc de les vides, dels rostres, de les esperances i els somnis, de la lluita per la supervivència de cadascun d’ells, de cadascuna d’elles. Darrera aquest ball de xifres perdem el compte, sovint perdem també la capacitat d’indignació. Les xifres fàcilment deixen de ser notícia. Oblidem també què signifiquen, deixem de preguntar-nos els seus perquès.

 

Stop Mare Mortum

Davant d’aquestes morts, davant l’oblit, davant la indiferència, davant la connivència, davant del cinisme, davant la pèrdua progressiva de drets, començant pel propi dret a la vida, la Plataforma Stop Mare Mortum es va constituir aquella primavera de 2015 per dir prou. Per dir no: no més morts a la Mediterrània; no més polítiques que vulnerin els drets fonamentals.

Però Stop Mare Mortum no només diu prou. També es va constituir per reclamar polítiques  d’acollida, per reclamar polítiques que obrin vies legals d’entrada, polítiques que respectin el dret a la vida i, no menys important, el dret a una vida digne.

Davant d’una Europa cada vegada més replegada en si mateixa, una Europa poruga, una Europa que no hi vol veure, un Europa que els prefereix ben lluny encara que això signifiqui traficar amb les seves vides, Stop Mare Mortum és un dels nostres IMPRESCINDIBLES, d’aquells imprescindibles dels que parlava Bertolt Brecht.

 

Denúncia i sensibilització

És un dels nostres IMPRESCINDIBLES per la seva labor de denuncia i sensibilització. Per denunciar i recordar-nos cadascuna d’aquestes morts, les que compten però també les que no compten. Stop Mare Mortum les denuncia recordant-les. I també les denuncia recordant-nos que no són morts accidentals.

No són morts accidentals perquè les seves causes tenen nom i cognom. No només el de les xarxes de traficants, creixentment temudes i perseguides des d’Europa. També el nom i cognom de cadascun dels projectes extractivistes, guerres fratricides i governs corruptes dels seus països d’origen.

Nom i cognom d’aquells que es lucren de la seva fugida, de quan el tot o res els fa presa fàcil (per no dir inevitable) de l’extorsió i explotació més descarada.

Nom i cognom també dels governs dels països de trànsit, amb qui Europa negocia polítiques comercials, però també minses ajudes al desenvolupament, a canvi de que no els deixin passar. Ràtzies policials, deportacions al mig del desert, camps de detenció que vulneren sistemàticament els drets més fonamentals, devolucions en calent cap a països en guerra. Aquests son només alguns dels exemples més flagrants del que s’està fent en aquests països en nom d’Europa o per a Europa sense dir el seu nom.

Finalment, en aquesta llista de noms i cognoms, Europa també hi apareix en nom propi. Tal com ha denunciat Stop Mare Mortum una i altra vegada, aquestes morts són l’altra cara de l’Europa fortalesa, d’una Europa que alça murs cada vegada més alts i mortífers, que construeix espais d’excepció dins i fora del seu territori, que fa de l’exclusió el dia a dia d’aquells que a pesar de tot aconsegueixen arribar.

 

Legal

Però Stop Mare Mortum és un dels nostres IMPRESCINDIBLES no només per la seva labor de denúncia social, també per la seva feina en l’àmbit legal.

Quan els camps de refugiats a Grècia es van convertir en camps d’excepció, marcats per esperes indefinidament llargues i la vulneració dels drets més bàsics, Stop Mare Mortum va treballar per facilitar les tasques de reubicació cap a Espanya.

Quan els expedients aportats van topar amb el silenci absolut, políticament voluntari i conscientment llarg, de l’Oficina d’Asil i Refugi, Stop Mare Mortum ha seguit treballant: des de Grècia, facilitant i assessorant els procediments d’asil, i des d’aquí, denunciant el govern espanyol davant del Tribunal Suprem per l’incompliment dels compromisos de reubicació. Només han arribat el 8%. Es la primera vegada a Europa que es denuncia un Estat per aquesta circumstancia. El recurs demanava el «compliment immediat i amb caràcter urgent» de les seves obligacions.

Sabem que els processos judicials són lents. Més lents encara quan aquells sobre els que recauen les decisions que s’imputen escapen de la persecució i viuen (o més aviat malviuen) en la més absoluta precarietat legal i material. Alhora, en una Europa embogida per les seves pròpies pors, la lluita judicial representa un recurs fonamental per posar límits a les propostes populistes, purs gestos simbòlics però no per això menys implacables, de la política i les polítiques migratòries actuals.

 

Legislatiu

Stop Mare Mortum denuncia, denuncia a través de les seves accions de mobilització i sensibilització i denuncia també en l’àmbit judicial. Però a més proposa. N’és exemple la proposta de resolució sobre vies legals i segures impulsada per Stop Mare Mortum i aprovada per unanimitat al Parlament de Catalunya el juliol de 2017.

Tampoc aquesta és una via ràpida. Tot i ser aprovada per unanimitat, la manca de finançament demostra la falta de compromís polític per tirar endavant actuacions concretes. Que s’hagi aprovat per unanimitat no vol dir doncs que les vies legals i segures es facin efectives. Però si obra la possibilitat. O en tot cas, converteix aquesta opció en la legítima i desitjable. Queda molt per fer. Però no és poc el que s’ha aconseguit.

 

Temps difícils

Però si alguna cosa fa que Stop Mare Mortum sigui absolutament IMPRESCINDIBLE és la seva constància, la seva incansable, infatigable i inesgotable insistència. Tal com deia David Fernàndez fa poques setmanes recordant les paraules d’Arcadi Oliveres, «els principis estan, sobretot, pels moments difícils. En els fàcils és ben fàcil invocar-los».

En el cas de Stop Mare Mortum, el context no sempre us ha sigut favorable. No només ha anat en contra l’Europa poruga, l’Europa fortalesa, aquesta Europa de gesticulacions simbòliques i populistes. També ha anat en contra una Barcelona que no sempre ha estat allà, no sempre us ha acompanyat. Recordo les primeres manifestacions, érem sorprenentment pocs. On quedaven el milió de persones de les manifestacions contra la guerra? Per què aleshores sí i pocs anys després no?

Érem pocs, però no per això heu defallit. Poc a poc hem anat sent més. Poc a poc us heu anat fent més presents, més visibles. No només al Parlament o als tribunals. No només en moments puntuals, com en la campanya Casa Vostra, Casa Nostra. Us heu fet presents en el dia a dia dels barris, als carrers, als centres cívics. Aquest premi és el reconeixement a tota aquesta labor, la més visible però també la més invisible.

Corren temps difícils. Com va dir Jean Cocteau, en temps difícils “tots sabien que era impossible. Els que no ho sabien, son precisament els que ho van fet”. Gràcies per haver-hi sigut, gràcies per no haver-ho sabut i gràcies per haver-ho fet i per seguir-ho fent, incansablement.

 

Blanca Garcés

2 maig 2018