Page 2 of 16

Les dones, al centre de les violències en els desplaçaments forçats

Stop Mare Mortum se suma a la Vaga General Feminista convocada per aquest 8 de març per denunciar totes les violències i les desigualtats que pateixen les dones. Apostem per un 8M que sigui inclusiu i visibilitzi les discriminacions i opressions que pateixen TOTES les dones i per això posem el punt de mira en aquelles que es troben o s’han trobat en un procés migratori. 

Imatge: Anna Puiggròs

 

Aquest 8 de març Stop Mare Mortum volem reivindicar com les polítiques migratòries dels estats membres de la Unió Europea i la pròpia Unió, perjudiquen especialment les dones que es troben en un procés de desplaçament forçat. A principis de 2016, s’estimava que més del 55% de les persones refugiades que arribaven a Europa eren dones i menors, front al 27% de juny de 2015, segons CEAR. Des del naixement d’StopMM, el 2015, no hem parat d’exigir responsabilitats per les morts al Mediterrani i de treballar per l’aplicació de vies legals i segures per tal que les persones es puguin desplaçar amb plena llibertat i exercir els seus drets. Tres anys després, els estats membres de la Unió Europea, amb la col·laboració dels lobbies econòmics, han incrementat encara més les restriccions al moviment i, amb plena connivència dels països d’origen i de trànsit, han aconseguit que sigui encara més perillós desplaçar-se i que les fronteres siguin cada cop més segures i els éssers humans ho estiguin cada cop menys, especialment les dones .

Segons el Fons de Desenvolupament de les Nacions Unides per a les Dones (UNIFEM) el 70% de les persones que viuen en la pobresa absoluta i moren de fam són dones i nenes. En relació amb la feminització de la pobresa, el manteniment de la subordinació estructural de les dones arreu del món fa que qüestions com ara la desigualtat d’accés als recursos, la existència de múltiples discriminacions econòmiques i polítiques, o la persecució per motius de gènere (feminicidi, violència específica en cas de conflictes armats) empenyin a les dones a sortir del territori d’origen a la recerca de condicions més dignes o, fins i tot, com a única opció per salvar la vida.

I malgrat marxen per deixar enrere les situacions de violència, aquestes les persegueixen arreu. Així, dones i nenes s’enfronten a riscos físics i psicològics específics en els seus trànsits migratoris, incloent l’extorsió i l’explotació, la violació, l’assetjament sexual, el sexe de supervivència, el matrimoni forçat, el tràfic d’éssers humans o tot tipus d’humiliacions.

La perillositat per a les dones en desplaçament es veu accentuada per la impossibilitat d’accedir a vies legals i segures durant el seu viatge cap als països de destí escollits, ja que això les empeny a una major invisibilitat que fa que puguin ser explotades encara amb més impunitat, si és possible. La por a la persecució, la detenció o la deportació dificulta encara més la denúncia de les violències que les dones viuen i fa impossible el seu accés a la justícia, la defensa i reparació legal, amb conseqüències importants per a la seva salut física i mental.

L’explotació i la violència cap a les dones migrants no acaba un cop arriben a Europa: a les fronteres i els centres de detenció un nombre creixent de dones són abusades pels treballadors socials i els guàrdies de seguretat. A més, la masculinització del sector humanitari i el sistema d’asil és un factor clau que condueix a una major victimització sexual i una nova traumatització de les dones. Això demostra que la salut i el benestar de les dones, i en particular de les dones migrants, no és una prioritat en el sistema capitalista, racista i patriarcal actual.

Calen, doncs, vies legals i segures perquè les dones migrants puguin exercir i gaudir dels seus drets humans reconeixent la seva capacitat d’agència i la seva condició de subjectes polítics: les dones migrants no són vulnerables per se, sinó discriminades de manera estructural al llarg de tot el trajecte migratori. És imprescindible deixar d’invisibilitzar-les, incloure-les i comptar amb la seva presència en qualsevol espai de presa de decisions sòcio-polítiques que les puguin afectar als països d’origen, de trànsit i de destí.

Perquè cap dona no és il·legal​.

Perquè diem PROU al racisme i l’exclusió.

Perquè denunciem les polítiques migratòries i de fronteres de l’Estat espanyol i de la Unió Europea i ​exigim ​l’acolliment de totes les persones migrades, atenent al dret a la mobilitat human.

Perquè volem vies segures i legals per a les dones.

Perquè ens volem dones lliures en territoris lliures,

fem #VagaFeminista el proper #8M !!!

Dos anys de l’acord de la vergonya

Aquest març fa dos anys que es va signar l’acord UE-Turquia per frenar l’arribada de persones refugiades a Europa, Stop Mare Mortum volem respondre preguntes sobre aquest acord opac i sobre la construcció de l’Europa fortalesa i ho farem amb una xerrada amb Blanca Garcés, investigadora del CIDOB i Jaume Sastre i Ferran Aragón, del col·lectiu Allaqqat, el 12 de març a Lleialtat Santsenca.

El proper 18 de març es commemoren dos anys de la signatura del famós acord Unió Europea (UE) – Turquia que assentava una nova frontera invisible per frenar l’entrada de persones refugiades a Europa a través del Mediterrani oriental. L’acord, que Stop Mare Mortum i moltes altres organitzacions vam denunciar en el seu moment, va entrar en vigor el 20 de març de 2016 i permetia, entre d’altres coses, retornar a totes aquelles persones que intentessin creuar el mar de forma irregular des de les costes turques; augmentar el control marítim amb la intervenció militar de l’OTAN; i limitar el dret a l’asil segons la nacionalitat. Per cada persona retornada al país turc, una siriana seria reubicada a un país europeu. Tot a canvi de privilegis i quantitats econòmiques, que superaven els 6.000 milions d’euros, cap a l’Estat turc, on els drets humans són sistemàticament vulnerats.

Aquest acord, recordem, va provocar el bloqueig de fronteres i va dibuixar les terribles imatges de milers de persones estancades a Idomeni, Grècia, que no podien seguir el seu camí. Novament, la resposta europea al desplaçament forçat de centenars de milers de persones que fugien de la misèria, la guerra o les vulneracions de drets humans, tornava a ser aixecar murs i més murs, i prioritzar la mort davant la vida. Des de llavors, més de 380.000 persones han arribat a sòl europeu per mar i més de 7.500 han mort pel camí. S’ha demostrat que el sistema de reubicació i reassentament és insuficient i excloent, i mentrestant, milers de famílies han vist les seves vides fetes bocins.

Moltes preguntes ens vam fer llavors sobre aquest acord i moltes encara no han estat resoltes. L’acord UE-Turquia d’ara fa dos anys brilla per la seva opacitat i l’únic que han aconseguit és crear més murs, més filferros, més separació, més por. Malgrat les mostres de solidaritat internacional i les grans manifestacions com la del 21 de març de 2016 o  la del 18 de febrer de l’any passat a Barcelona, els països continuen posant per davant els interessos econòmics i polítics. El proper dilluns 12 de març a la tarda intentarem respondre algunes preguntes i fer-nos-en de noves sobre la construcció de l’Europa fortalesa i l’externalització de fronteres. Serà en una doble xerrada on primer parlarem de “Tecnologia i dolor: Una història de filferro espinós a l’Europa Fortalesa”, amb Ferran Aragón i  Jaume Sastre, i després de “La construcció de fronteres internes i externes” de la mà de Blanca Garcés, investigadora del CIDOB. L’acte començarà a les 19h a Lleialtat Santsenca i hi haurà torns de preguntes. La podeu seguir amb l’etiqueta #2anysUETurquia.

Noves morts silenciades

 

En dos dies han mort ofegades al Mar Mediterrani almenys 110 persones que cercaven una vida millor. 90 s’han ofegat a les costes de Líbia –on s’ha documentat, amb la connivència de la Unió Europea, esclavitud i tortures en els mal anomenats centres de refugiats– i les últimes  notícies parlen del naufragi d’una patera a la costa de Melilla que duia 47 persones a bord, de les qual s’han trobat surant més de 20 cossos sense vida. Gairebé 350 persones desaparegudes al Mediterrani en el que portem d’any, segons l’OIM. Algunes feien aquest viatge pensant en les seves famílies, en poder crear un projecte de futur. Però l’Europa fortalesa els ho ha impedit, ja no les tornaran a veure, ja no tindran l’oportunitat de lluitar per les fites que s’havien proposat. Totes havien deixat enrere molt per emprendre un camí que per elles ja no té retorn. La manca de vies legals i segures i les polítiques de fronteres les han assassinat. Europa i els seus estats membres  continuen apostant per impedir la migració fortificant les seves fronteres -ja existeixen més de 1.200km de tanques- i externalitzant-les a tercer països. 

A dia d’avui, cada vegada més Europa segueix externalitzant fronteres sense important les conseqüències com és el cas del  pacte UE-Turquia el denigrant pacte Itàlia-Líbia o de la nostra #FronteraSud, on l’estat espanyol ha estat pioner en l’externalització del control fronterer.

I no només continua dificultant el dret a la lliure de circulació, sinó que pretén invisibilitzar tots els crims que comet en nom de la seguretat i la protecció, com el recent arxivament del cas del Tarajal: no podem oblidar que agents de la Guardia Civil van disparar pots de fum i bales de goma des de l’espigó contra les persones que intentaven  creuar la frontera nedant. Com a mínim, 15 persones van morir ofegades ara fa 4 anys.

Com a ciutadania no podem restar passives davant d’aquests fets. Per això fem una crida a l’autoorganització, per tornar a demanar, o millor, a exigir responsabilitats polítiques als governs. Volem recordar que les nostres accions diàries, per petites que siguin, poden fer canviar aquests fets. Fins i tot, algunes de les nostres accions poden tenir molt a veure amb aquestes morts, com ara els productes que consumim, o  els bancs on tenim els diners, que poden ajudar a finançar  les guerres i els conflictes dels quals fugen aquestes persones.

 

Des d’Stop Mare Mortum ens solidaritzem amb les famílies que han perdut els seus éssers estimats. Famílies de Mali, Guinea Conakry, Costa d’Ivori d’entre altres països segons ha pogut verificar l’activista Helena Maleno, de Caminando Fronteras.

Seguirem lluitant per a que totes les persones tinguem dret a migrar de manera lliure i segura.

Stop Mare Mortum rep els diners recaptats pel SIOF durant la campanya d’objecció fiscal del 2016 i 2017

Aquest mes de desembre, el Servei d’Informació de l’Objecció Fiscal a les despeses militars ha lliurat a Stop Mare Mortum els diners que va recaptar durant la campanya d’objecció fiscal del 2016 i 2017 (renda 2015 i 2016).

La despesa militar espanyola actual ascendeix a 18.776 milions d’€, una quantitat que representa 51,4 milions diaris i un 1,64% del PIB, molt per sobre del 1% que assenyala la ministra de Defensa, María Dolores de Cospedal, segons diu l’informe 34 del @CentreDelas.

És evident que aquesta despesa és causa de guerres que fan que les persones hagin de deixar els seus països, arriscant les seves vides per les polítiques migratòries i d’asil que tenim a l’Estat Espanyol.

Des d’Stop Mare Mortum estem molt agraïdes per la sensibilitat del SIOF a la realitat de les persones que cerquen asil i refugi i, pel reconeixement a la nostra labor vers aquesta realitat reclamant un canvi en les polítiques europees d’estrangeria i migratòries amb la proposta d’aplicació de #ViesLegalsiSegures.

Per aquestes raons, des d’Stop Mare Mortum animem a tothom a col·laborar en la propera campanya del 2018 (renda 2017), tal com s’explica en el vídeo.

Més info: http://www.objecciofiscal.org

10D: Dia Mundial dels Drets Humans #QuèPenseuFer?

 

 

En el marc de la celebració del Dia Mundial dels Drets Humans i amb l’actual context polític de campanya electoral, des de Stop Mare Mortum llancem la campanya #QuèPenseuFer? Volem recordar als partits polítics l’aprovació al Parlament, el 27/07/2017, de la resolució de suport a les vies legals i segures d’accés al dret d’asil i al dret a la lliure circulació.

Des de Stop Mare Mortum entenem que la materialització d’aquesta resolució depèn, en primera instància, de la voluntat política dels partits. Per aquest motiu ens preguntem què pensen fer les candidatures respecte a:

  • Contribuir al finançament d’un corredor humanitari pels desplaçaments forçats que inclogui un procés d’acollida integral participat pels múltiples actors institucionals, socials i cívics de Catalunya
  • L’incompliment dels compromisos Europeus de reubicació i reassentament: s’han acollit 1.257 persones en lloc de les 19.449 a que s’havien compromès en un primer moment.
  • La facilitació de l’arribada de menors sense acompanyament provinents de països tercers, juntament amb la garantia d’un procés d’acollida integral i el disseny i l’execució de programes de batxillerat, cicles superiors i formació universitària.
  • La vulneració diària dels drets humans a la frontera sud amb pràctiques violentes i devolucions en calent, i amb l’acord signat entre la UE i Turquia concernint la devolució a aquest país de persones arribades a territori europeu

Instem a les diferents candidatures a que es posicionin públicament durant la campanya electoral plantejant com treballaran en la pròxima legislatura per assolir els compromisos de la citada resolució.

Aquí podeu llegir la resolució complerta: https://www.parlament.cat/getdocie/11008578

 

La demanda d’Stop Mare Mortum admesa a tràmit pel Tribunal Suprem

ThingLink

El passat 26 de setembre finalitzava el termini per acollir les més de 19.000 persones que haurien d’haver arribat a Espanya en compliment amb el programa de reubicació i reassentament. Dos anys després de les dues decisions europees d’obligat compliment per a tots els estats membres, l’incompliment és general i flagrant en el cas de l’estat espanyol. Segons dades oficials de la Comissió Europea, el passat 6 de setembre l’Estat Espanyol només havia acollit 1.257 persones, posant de manifest la seva falta de voluntat política. És per aquest motiu que des de Stop Mare Mortum vam presentar una demanda contra el govern espanyol gràcies a la col·laboració d’un equip legal d’expertes i amb el suport de l’ACDDH. En aquests moments, el Tribunal Suprem ha admès a tràmit la demanda, reconeixent també la legitimitat del moviment social per a exigir els drets col·lectius de les persones refugiades que es vulneren amb aquest incompliment. És la primera vegada a Europa que es porta davant la justícia a un Estat europeu per aquesta raó, que en tinguem coneixement. Voldríem que animés a moviments i organitzacions d’arreu a emprendre accions legals similars per tal d’exigir el compliment d’aquest acord, que tot i ser absolutament insuficient i de mínims, és exigible.

Stop Mare Mortum presenta al Tribunal Suprem la demanda contra el govern espanyol per incomplir les quotes d’admissió de refugiats

És la primera vegada a Europa que es porta davant la justícia a un Estat per aquesta raó

El recurs vol que el Suprem ordeni el compliment immediat de la reubicació d’aquestes persones a Espanya

Foto: ThingLink

Stop Mare Mortum ha presentat aquest matí un recurs contenciós administratiu contra el Govern espanyol pel flagrant incompliment del seu compromís amb el programa de reubicació de persones en cerca de refugi a Grècia i Itàlia. És la primera vegada a Europa que es denuncia davant els tribunals de justícia a un estat per aquesta circumstància. El passat 24 d’abril Stop Mare Mortum, amb la col·laboració de l’Associació Catalana de Defensa dels Drets Humans, va presentar una sol·licitud de requeriment demanant formalment al Govern Espanyol el compliment de les obligacions citades, a la qual el govern no ha respost en el termini previst legalment. Davant d’aquest silenci administratiu es presenta una denúncia davant el Tribunal Suprem per obligar al Govern de l’Estat a respectar els seus compromisos internacionals i els Drets Fonamentals de les persones refugiades.

En concret es sol·licita que la justícia “ordeni al govern d’Espanya que acompleixi immediatament i amb caràcter urgent les seves obligacions de reubicació de les persones” a les que s’havia compromès a rebre. També es demana al Suprem, mitjançant dues mesures cautelars, que no s’esperi a la resolució d’aquest recurs contenciós administratiu per que es produeixi aquesta reubicació, amb unes mesures “que s’adoptin sense escoltar a l’altre part per raó de la concurrència de circumstàncies d’especial urgència en el present.

Atenent a les darreres dades oficials presentades per la Comissió Europea el passat 6 de setembre, i a 20 dies de finalitzar el termini, l’Estat Espanyol només ha acollit 1.257 sol·licitants d’asil, posant de manifest la seva falta de voluntat política i un incompliment greu de les obligacions internacionals que l’Estat a contret amb la UE.

Alhora, i com han denunciat ACNUR i l’enviat especial de Nacions Unides a Grècia, aquest incompliment agreuja la situació a Grècia i Itàlia i condemna a les persones refugiades a viure en “condicions inhumanes, amb desabastiment alimentari i falta d’infraestructura sanitària” i en unes situacions reconegudes d’explotació sexual a menors i matrimonis forçats per tal de sortir de la misèria.

Stop Mare Mortum és una plataforma ciutadana que té per objectiu fomentar un canvi en les polítiques europees d’estrangeria i migratòries.

Stop Mare Mortum

Catalunya, 27 de setembre de 2017

Leer en castellano…
Stop Mare Mortum presenta al Tribunal Supremo la demanda contra el gobierno español por incumplir las cuotas de admisión de refugiadas

Es la primera vez que en Europa se lleva ante la justicia a un Estado por esta razón

El recurso quiere que el Supremo ordene el cumplimiento inmediato de la reubicación de estas personas en España

Stop Mare Mortum ha presentado esta mañana un recurso contencioso administrativo y demanda ante el Tribunal Supremo contra el gobierno español por el flagrante incumplimiento de su compromiso ante el programa de reubicación de personas que buscan refugio en Grecia e Italia. Es la primera vez en Europa que se denuncia ante los tribunales de justicia a un estado por esta circunstancia.El pasado 24 de abril Stop Mare Mortum, con la colaboración de la Associació Catalana de Defensa dels Drets Humans y de un grupo de juristas, presentó una solicitud de requerimiento pidiendo formalmente al gobierno español el cumplimiento de las citadas obligaciones, solicitud a la que el gobierno no ha respondido en el plazo legalmente previsto.Ante este silencio administrativo se ha presentado un preceptivo recurso contencioso ante el Tribunal Supremo para obligar al gobierno del estado a respetar sus compromisos internacionales y los Derechos Fundamentales de las personas refugiadas.

En concreto se solicita que la justicia “ordene al gobierno de España que cumpla inmediatamente y con carácter urgente sus obligaciones de reubicaciones de las personas” a las que se había comprometido a recibir.

También se pide al Supremo, mediante dos medidas cautelares, que no espere a la resolución de este recurso contencioso administrativo para que se produzca esta reubicación, con unas medidas “que se adopten sin escuchar a la otra parte por razón de concurrencia de circunstancias de especial urgencia en el presente”. A tenor de los últimos datos oficiales presentados por la Comisión Europea el pasado 6 de de setiembre, y a 20 días de finalizar el plazo, el Estado Español solo ha acogido a 1.257 solicitantes de asilo, poniendo de manifiesto su falta de voluntad política y un incumplimiento grave de las obligaciones internacionales que contrajo con la UE.

Al mismo tiempo, y como han denunciado ACNUR y el enviado especial de Naciones Unidas en Grecia, este incumplimiento agrava la situación en Grecia e Italia y condena a las personas refugiadas a vivir en “condiciones inhumanas, con desabastecimiento alimentario y falta de infraestructura sanitaria” y en situaciones reconocidas de explotación sexual a menores y matrimonios forzados a fin de salir de la miseria.

Stop Mare Mortum es una plataforma ciudadana que tiene por objetivo fomentar un cambio en las políticas europeas de estranjería y migración.

Stop Mare Mortum
Barcelona, 27 de setiembre de 2017

Queden 0 dies


Ara fa dos anys l’Estat espanyol va comprometre’s a acollir al seu territori 19.449 persones refugiades dins del Programa de reubicació de la Unió Europea, en el marc d’unes​ ​decisions​ ​europees​ ​les​ ​quals​ ​l’obliguen​ ​legalment.

Avui finalitza el termini per complir amb aquestes obligacions i, d’acord les darreres dades oficials de la Comissió Europea, el Govern espanyol n’ha acollit només el 6,5% de les quals 1089 des de Grècia i 168 des d’Itàlia.

Stop Mare Mortum hem rebutjat i denunciat reiteradament la mesquinesa del sistema de “quotes”, ja que vulnera i mercantilitza els drets humans i anul.la la llibertat de les persones a l’hora de decidir on volen dur a terme el seu projecte de vida.

Tanmateix exigim el compliment d’aquests mínims i insuficients compromisos legals i polítics, així com l’aplicació de vies legals i segures que garanteixin el dret a la lliure circulació i l’accés a​ ​la​ ​protecció​ ​internacional.

En conseqüència, el passat abril Stop Mare Mortum vam presentar formalment una sol.licitud de requeriment pel compliment dels compromisos de reubicació i que demà, un cop finalitzat el termini i sense haver rebut una resposta, tindrà continuació en una denúncia al Govern espanyol per obligar-lo a respectar els seus compromisos internacionals,​ ​i​ ​per​ ​tant​ ​l’acollida​ ​de​ ​totes​ ​les​ ​persones​ ​que​ ​falten​ ​a​ ​dia​ ​d’avui.

#NoSurtenElsComptes​ ​​
#ForaDeTermini
#ProuExcuses
#SeguiremExigint

Manifestació #26A. Posicionament Stop Mare Mortum

Després dels atemptats del passat 17 d’agost a Barcelona i Cambrils, aquest dissabte 26 d’agost de 2017 estarem al carrer per donar tot el nostre suport a les víctimes i familiars, i per cridar ben fort que volem acabar amb els actes violents existents aquí i a tots aquells països on més pateixen barbàries com aquesta: l’Iraq, l’Afganistan, el Iemen, Nigèria o Síria, entre d’altres. Per això hem signat el manifest de col·lectius.

Però deixem clar que no ens sentim còmodes i que no és la manifestació ni l’acte que voldríem. No ens agrada compartir espai amb aquells que alimenten la violència i en fan ostentació. Aquells que vulneren sistemàticament els drets humans. Aquells que ens prefereixen callades. Però hi serem per a què no sigui un passeig planer. Hi serem per:

  • Denunciar novament la hipocresia del govern espanyol i de bona part dels estats europeus que, per una banda condemnen el terrorisme, i per l’altra, segueixen mantenint acords comercials i de venda d’armament amb països com l’Aràbia Saudita, que promouen i financen l’extremisme més violent.
  • Denunciar, com hem fet tantes altres vegades, la hipocresia d’uns governs que s’omplen la boca parlant de drets i llibertats i alhora, tanquen les fronteres i posen tots els impediments possibles perquè aquelles persones que fugen del terrorisme i de les guerres com les de Síria o el Iemen, on ja han mort més de 500.000 persones, no puguin trobar asil a Europa. A aquests morts també cal afegir-hi les més de 37.000 persones que han perdut la vida al Mediterrani des de l’any 2000 fugint de la violència, i les quals s’han vist obligades a arriscar la seva vida per arribar a una Europa que de la mà dels seus governants ha tancat les vies legals i segures per trobar refugi.
  • Denunciar que aquestes polítiques no només maten persones, sinó que també fomenten uns discursos racistes i xenòfobs que busquen criminalitzar a una part de la societat per la seva creença o origen.

Per tot això, estarem dissabte 26 d’agost a la manifestació però hi serem al darrera, amb el poble, perquè renunciem a estar properes a membres del govern espanyol, de la monarquia i d’unes forces de seguretat que no ens representen. Aquesta és la política que volem? NO. Aquests són els líders que ens representen? NO

Quedem a les 17h davant del Consolat de Cuba a Passeig de gràcia 34 (entre Consell de cent i Diputació) i #anemdeblau perquè les seves polítiques són les nostres morts, aquí i allà.

Abans us animem a anar a l’acte previ a les 16h a Rambla Catalunya amb Aragó.

 

El Parlament de Catalunya, a favor de les Vies legals i segures per a les persones desplaçades forçosament

La Generalitat rebutja el finançament íntegre d’un corredor humanitari

La proposta de resolució sobre vies legals i segures impulsada per Stop Mare Mortum s’ha aprovat per unanimitat al parlament de Catalunya.

Stop Mare Mortum ha treballat intensament en aquest text des de fa set mesos. Ho ha fet dins de l’Intergrup per a la Protecció dels Refugiats de Catalunya, amb els diferents grups parlamentaris.

Continuarem treballant per aconseguir els mecanismes per a la lliure circulació i per a proporcionar el dret d’asil a les persones desplaçades forçosament.

Moments posteriors a l’aprovació de la resolució.

Nota de  premsa

27 de juliol

El Ple del Parlament ha aprovat aquest dijous la resolució “sobre el suport a les vies legals i segures d’accés al dret d’asil i sobre l’exercici del dret a la llibertat de circulació”. És una fita rellevant perquè no té precedents a l’Estat espanyol. Stop Mare Mortum ha treballat en les propostes que s’han recollit en aquest document durant els mesos precedents, en el marc de l’Intergrup per a la Protecció dels Refugiats al Parlament de Catalunya.

Les vies legals i segures són tots aquells mecanismes per assegurar l’accés a la lliure circulació i proporcionar el dret d’asil a les persones desplaçades forçosament. Malgrat que la decisió sobre l’entrada a un territori és part de les atribucions sobiranes d’un Estat, des d’altres nivells governamentals es tenen competències en molts àmbits que poden garantir i recolzar la seguretat i la legalitat de les rutes migratòries.

Els grups parlamentaris han aprovat per unanimitat la proposta de resolució impulsada per Stop Mare Mortum i presentada pels grups de Junts pel Sí, Catalunya sí que es Pot i la CUP-CC. El PSC també hi ha votat a favor. Els grups parlamentaris PP i Ciutadans han votat en contra d’alguns punts i s’han abstingut en la majoria.

El Parlament ha votat a favor d’adoptar un programa d’acollida per a menors no acompanyats, que permeti la seva arribada i acollida en condicions; d’ampliar els visats acadèmics a estudiants no universitaris i de demanar a la Generalitat que insti el govern espanyol a aprovar l’establiment d’un corredor humanitari que garanteixi l’arribada a Catalunya de persones de forma legal i segura, i que la seva estada no tingui una durada determinada ni limitacions laborals ni d’accés a la nacionalitat.

D’altra banda, Stop Mare Mortum lamenta que la Generalitat no finançarà el corredor humanitari íntegrament, tal com vam proposar. La proposta ha estat rebutjada abans d’arribar al Ple perquè el grup parlamentari que dona suport al Govern de Catalunya, JxSí, s’hi va posicionar en contra. També van rebutjar les esmenes de CSQP i el PSC relatives al finançament i cofinançament respectivament.

Stop Mare Mortum considera que el redactat final relatiu al corredor humanitari minva la solidesa de la proposta de resolució i mostra la manca de compromís a l’hora de concretar actuacions a favor de les persones que demanen protecció internacional.

Des de Stop Mare Mortum seguirem treballant per l’adopció de vies legals i segures i demanem un compromís clar en aquest sentit, que desplegui i concreti la voluntat d’acollida manifestada en el discurs de les institucions catalanes.

Stop Mare Mortum som una plataforma ciutadana que té per objectiu fomentar un canvi en les polítiques europees d’estrangeria i migratòries.

Stop Mare Mortum

 

« Older posts Newer posts »

© 2018 Stop Mare Mortum

Theme by Anders NorenUp ↑

El lloc web www.stopmaremortum.org pot utilitzar cookies pròpies i de tercers per recopilar informació que ajudin a optimitzar la teva visita a les seves pàgines web. No s'utilitzaran les cookies per recollir informació de caràcter personal. Pots permetre el seu ús o rebutjar-lo, també pots canviar la seva configuració sempre que vulguis. Consulta la nostra Política de Cookies . Trobaràs més informació a la nostra Política de Privacitat El sitio web www.stopmaremortum.org puede utilizar cookies propias y de terceros para recopilar información que ayuden a optimizar tu visita a sus páginas web. No se utilizarán las cookies para recoger información de carácter personal. Puedes permitir su uso o rechazarlo, también puedes cambiar su configuración siempre que lo desees. Consulta nuestra Política de Cookies. Encontrarás más información en nuestra Política de Privacidad

ACEPTAR
Aviso de cookies