• Reclamem vies legals i segures d’accés al territori perquè la gent no hagi d’arriscar la vida pel camí i, en conseqüència, no hagi de ser rescatada a alta mar

• Exigim un canvi de polítiques migratòries estatals i europees des d’un enfocament dels drets humans i no des de l’amenaça i l’externalització de fronteres

• Desitgem que es posi la mateixa atenció mediàtica en altres punts d’arribada, com la frontera sud, per exemple, on s’hi vulneren els drets humans, i que s’atorguin els mateixos drets a totes les persones

Foto: @bertral

Aquest dimecres 4 de juliol han arribat a Barcelona 60 persones rescatades a les costes de Líbia per l’ONG de salvament marítim catalana Proactiva Open Arms. La cobertura mediàtica que s’està fent, igual que amb l’arribada de l’Aquarius a València, demostra novament la falta d’estratègia per abordar un tema tant complex com la migració i el refugi. “Mentre a Barcelona desenes de periodistes esperen el vaixell d’OpenArms, més de 70 persones han estat rescatades a l’estret de Gibraltar i allà no hi ha ningú”, ha remarcat Toni Borrell, portaveu d’Stop Mare Mortum.

L’obertura de ports com els de Barcelona o València són una bona notícia i un punt d’esperança en el canvi de polítiques migratòries espanyoles, però des de Stop Mare Mortum reclamem que es posi la mateixa atenció mediàtica en altres punts d’arribada, com la frontera sud, per exemple, on s’hi vulneren els drets humans.

Establir vies legals i segures

És per això que continuem posant de manifest la necessitat d’establir d’una vegada per totes vies legals i segures d’accés a territori (per mitjà de visats, corredors humanitaris o atorgament d’asil a ambaixades en origen o països de trànsit) perquè la gent no s’hagi de jugar la vida pel camí i, en conseqüència, no hagi de ser rescatada a alta mar.

Constatem que cal un canvi radical de la política d’asil i refugi per millorar l’accés a territori de manera legal i segura, el sistema d’acollida, la inclusió social de les persones i la seva regularització. “Ens preguntem què passarà amb aquestes persones que avui arriben a Barcelona o al sud d’Espanya: acabaran en un CIE? Seran deportades? Tindran la possibilitat de desenvolupar la seva vida aquí amb normalitat?”, diu Borrell. Demanem, també, els mateixos drets per les que arriben amb l’Aquarius o Open Arms, que per les que arriben amb pastera per l’estret.

 

Foto: @bertral

La política europea lluny de respectar els drets humans

El canvi de polítiques migratòries que reclamem és evident que no s’està duent a terme a nivell europeu. A la trobada entre líders europeus de la setmana passada es va acordar dotar econòmicament Marroc i Espanya per “frenar la migració il·legal” enlloc d’atacar les causes que fan que la gent marxi de casa seva. És una mostra més de la política d’externalització de fronteres de la UE mitjançant acords amb tercers països no europeus per frenar l’arribada de migrants. També sembla que hi va haver acords per crear centres de migrants dins de la UE i la possibilitat de crear centres fora, amb acords amb tercers països i organitzacions com ACNUR o OIM. D’aquesta manera s’estableixen distincions entre refugiats i migrants econòmics per, a aquests últims, retornar-los als seus països d’origen.

Això demostra que novament s’aborda la migració com una amenaça enlloc d’enfocar-la des de la garantia dels drets humans i treballar les causes dels desplaçaments.