Tag: Frontera sud

COMUNICAT: Més recursos i menys discursos irresponsables amb la immigració

Més recursos i menys discursos irresponsables. Prou d’alarmisme i sensacionalisme amb la immigració durant l’estiu

Durant els últims dies diferents líders polítics han viatjat a Ceuta per fer declaracions i alimentar el relat de col·lapse o invasió a la frontera sud. Han apel·lat a la cooperació i a l’ajuda internacional per tal d’evitar l’arribada de migrants. Lafede.cat, Stop Mare Mortum i Open Arms, com organitzacions i plataformes de cooperació i defensa dels drets humans han publicat avui un comunicat per denunciar que s’està fent un ús partidista i mediàtic de les migracions. Demanen rigor i responsabilitat als líders polítics i als periodistes.

Foto: Sergi Camara

Els responsables de l’Organització Internacional per les Migracions i d’ACNUR han confirmat que a Europa no hi ha cap “crisi migratòria” sinó una crisi política «alimentada per la narrativa tòxica» dels que s’esforcen en transmetre que la migració està fora de control. Totes les xifres desmenteixen la suposada “allau”. Des dels anys 60, el percentatge de persones que migren esdevé estable, al voltant del 3% de la població mundial, i els refugiats no arriben al 8% dels migrants a tot el món. A la Unió Europea suposen un 0,4% dels 508 milions d’habitants.

Les migracions són un problema si es vol que ho siguin, si es gestionen malament i s’expliquen encara pitjor. Les arribades per mar i terra a les nostres fronteres es converteixen en focus informatiu quan l’agenda política nacional es relaxa. L’estiu passat l’exministre popular Juan Ignacio Zoido va fregar les línies de l’èticament acceptable en insinuar que les ONG afavorien la immigració «irregular». Mesos després, hem vist com aquesta particular manera de retorçar la realitat té conseqüències legals i concretes en activistes com l’Helena Maleno o l’ONG de rescat marítim Proactiva Open Arms. Aquest cap de setmana Pablo Casado, president del PP, i Albert Rivera, president de Ciutadans, han utilitzat l’expressió ”efecte crida” per parlar de l’acollida de l’Aquarius i les arribades pel sud d’Espanya. Aquesta expressió no és nova, ja la va utilitzar l’exministre d’interior del PP Alberto Fernández Díaz el 2015 davant l’augment d’arribades a Grècia per via marítima. Enguany, però, les xifres parlen per si soles: les arribades s’han reduït a la meitat en relació a l’any passat en el conjunt de la UE. Arriba molta menys gent però mor molta més al mar.

Espanya és la ruta més curta i això, juntament amb les mesures polítiques adoptades fins ara per la UE i per Itàlia i Malta, el tancament de la ruta grega amb l’acord UE-Turquia i el recent el conflicte del Rif, ha convertit la frontera sud en la principal via d’entrada. Tot i que la situació a les nostres fronteres no té ni punt de comparació amb la d’altres països del sud els quals assumeixen el 80% de persones desplaçades del món, aquesta situació es podria haver previst i en conseqüència, dotar de més suport i recursos a Ceuta, Melilla i les costes andaluses per donar una millor resposta.

Molts dirigents polítics parlen de cooperació com a resposta al que està passant. Ho fan d’una manera profundament hipòcrita perquè són els mateixos que han reduït el pressupost de cooperació i ajuda humanitària a nivells de vergonya i, a més, han desviat els fons per a enfortir el control de fronteres. Espanya és el país de l’OCDE que més ha retallat l’ajuda al desenvolupament fins a situar-la al 0,20% de la Renda Nacional Bruta.

La UE té la capacitat i el deure, establert pel dret internacional, d’absorbir i acollir els fluxos migratoris actuals. L’únic problema real és que els responsables polítics de la UE i els seus estats membres no volen assumir la seva responsabilitat pel que fa a les causes de les migracions i els desplaçaments de població, i actuar en conseqüència. Això ha convertit les fronteres en espais d’impunitat on es vulneren els drets humans i a la ciutadania europea en còmplice dels crims que s’hi cometen.

És per això que demanem:

A tots els responsables polítics que no utilitzin la migració en les seves batalles polítiques i no alimentin amb fins electoralistes el discurs xenòfob amb arguments i dades tergiversades que no responen a la realitat. Davant les declaracions de Casado en que fa referència que l’Estat del benestar no pot donar papers a tothom ni assumir l’arribada de “milions d’africans” li recomanem que revisi les dades de percentatges de migrants i refugiats africans respecte el global. Li recordem que la migració forma part de la història i l’evolució humana, i que migrar és un dret que cal que els estats garanteixin sense excepcions.

Sovint es parla de “bonisme” per deslegitimar les organitzacions socials que clamem per una acollida digna. El compliment dels drets humans no és, afortunadament, una qüestió de bondat ni de caritat, sinó l’exigència d’un cos normatiu internacional que té com a darrer fi protegir el dret a la vida. Demanem una nova lògica de relació amb els fluxos migratoris, on les polítiques migratòries no s’utilitzin com a eines securitàries i repressives de control fronterer. Exigim a les institucions europees més corresponsabilitat i coordinació en la política migratòria en la línia de garantir vies legals i segures, per preservar la dignitat i evitar les morts i el patiment en ruta. Així com també cal posar en valor les aportacions culturals i econòmiques dels migrants.

– Al govern de Pedro Sánchez li recordem que s’ha compromès a retirar les concertines i que el Tribunal Europeu de drets humans ja ha condemnat l’Estat per les ‘devolucions en calent’, pràctica que també hauria d’eliminar-se. Així com els Centres d’Internament d’Estrangers (CIE). Igualment demanem més recursos per als dispositius d’assistència en frontera, i d’acollida pels governs autonòmics i els ajuntaments, i la derogació de la Llei d’Estrangeria.

També li recordem que esperem un pla d’acció per donar compliment a la Sentència del Tribunal Suprem condemna l’Estat a complir amb els compromisos europeus en matèria migratòria que obligaven a acollir a 19.449 persones, de les quals només han arribat 1.359. Igualment li demanem més recursos per a la cooperació internacional i una política digna de tal nom, i que es deixi de criminalitzar organitzacions i moviments socials que donen suport als migrants.

– Finalment, als periodistes els demanen responsabilitat en el tractament de les migracions i que no caiguin en narratives simplistes (de víctima o amenaça) ni siguin corretja de transmissió dels discursos oficials amb l’ús d’un llenguatge alarmista(allau, invasió, assalt etc.) que ni ajuden a entendre la complexitat del fenomen ni faciliten la convivència als nostres barris i ciutats. Els emplacem també a apropar-se a les associacions i col·lectius de persones migrants per contrastar les informacions.

En un món globalitzat, les nostres societats són el seu reflex, diverses i globals, i calen polítiques i polítics responsables i a l’alçada d’aquest moment històric per tal d’avançar i no retrocedir en l’horitzó d’un món millor per a tothom.

Caravana ‘Obrint Fronteres’: Cap al restabliment de la legalitat a la Frontera Sud

LA TANCA

La tanca de Melilla va ser construïda el 1998 y des de aleshores s’hi ha anat invertint per a millorar la seva impermeabilitat, al mateix temps que la seva lesivitat. Actualment son dos tanques de sis metres d’alçada les que pretenen dissuadir les migrants.

I no només tracten de dissuadir-les sinó que posen en perill les seves vides. S’ha incorporat una “teranyina” de cable d’acer entre les dos tanques, una tanca addicional “anti-escalada” i ganivetes al capdamunt. Només algunes d’aquestes ganivetes van ser retirades el 2007.El 2009, Sambo Sadiako, de 30 anys, va morir a la tanca de Ceuta. La primera versió del govern culpava les condicions climatològiques i afirmava que Sadiako va caure, colpejant-se contra el terra. Més endavant la autòpsia va determinar que “l’immigrant havia mort a la concertina de la segona tanca, que va acabar tallant-li una de les artèries, causant-li la mort per pèrdua massiva de sang”.

L’any 2013, el qui aleshores era ministre, José Fernández Díaz, va decidir tornar a posar totes les ganivetes. La zona fronterera compta també amb sensors de moviment i soroll, videocàmeres de vigilància, llums d’alta intensitat i equips de visió nocturna. Es tracta de tecnologia fronterera punta. Tot un laboratori de proves per a la resta de tanques europees en construcció.

SALTS A LA TANCA

Les polítiques basades en crear una tanca cada cop més perillosa no han impedit que les migrants, desesperades, s’arrisquin a saltar-la, com evidencien els repetits intents. El darrer dilluns 8 de maig es va produir un altre salt de migrants a la tanca de Melilla. Cent deu, de les tres-centes persones subsaharianes que ho van intentar, van aconseguir entrar en territori espanyol. Els “salts massius”, dels que ens alerta la premsa periòdicament, són més segurs per a les persones que vulguin passar ja que eviten majors represàlies de la policia marroquí en cas de no tenir èxit.

EXTERNALITZACIÓ DE FRONTERES

Espanya ha estat pionera en la externalització del control fronterer que actualment està duent a terme la Unió Europea. L’informe “Frontera Sud: laboratori de les polítiques europees”, publicat pel Centre d’Assumptes Internacionals de Barcelona (CIDOB), assegura que la violència de la policia turca contra les migrants, la construcció de les tanques a països com Bulgària, Àustria o Macedònia, i l’intent de legalitzar les devolucions “en calent”, no són res nou per a qui segueixi l’actualitat a la Frontera Sud.L’externalització de les fronteres es basa en exercir un control fronterer més enllà de les fronteres geogràfiques. Això s’aconsegueix implicant els països d’origen i trànsit en el control dels processos migratoris. El problema que això genera és la seguretat de les migrants queda en mans de països que sistemàticament violen els drets humans. En el cas dels acords de l’estat espanyol amb Marroc, els fons que es podrien haver destinat a l’admissió de immigrants s’han invertit en augmentar la presencia policial i militar a la tanca.

LA SITUACIÓ A LA FRONTERA SUR

La clau per a que es puguin aconseguir aquest acords és declarar els tercers països com a llocs “segurs”. Tanmateix, en el cas de la frontera sud, nombroses organitzacions y mitjans de documentació han estat monitoritzant la violació sistemàtica de Drets Humans per part de les forces de seguretat marroquines. Les autoritats marroquines van començar a fer batudes en els campaments d’immigrants propers a la tanca, cremant-los i arrasant-los. El mes de novembre dos persones van morir asfixiades en una d’aquestes batudes.

Una altra de les practiques dutes a terme per les autoritats marroquines són els desplaçament forçosos. Les migrants corrent el risc de ser traslladades forçosament a alguna ciutat del sud a més de 900 quilometres de la frontera. La consigna es basa en buidar el nord d’immigrants i impedir que els de l’Àfrica Negra s’acostin a la frontera eliminant les seves opcions de sol·licitar asil a la frontera. Per això la seva única opció és arriscar-se a saltar la tanca.

Però sens dubte la pràctica més utilitzada són les devolucions “en calent”. L’Estat Espanyol empara les devolucions de migrants al costat marroquí sense que se’l hagi proporcionat assistència legal, sense comprovar si són menors o refugiades i fins i tot sense realitzar controls mèdics.

“M’havien pegat molt. Sagnava i no podia veure-hi perquè la sang de la cara no em deixava. Vaig estar allà dalt de la tanca, però vaig pensar que em desmaiava i que cauria. Vaig baixar i vaig notar la mà d’un guàrdia civil espanyol, em va agafar del braç, vaig pensar que havia vist que estava molt malament, però em va empènyer amb força y aleshores vaig notar el braç i el bastó d’un militar marroquí”. Aquest és el relat de R.A., ingressat en un hospital de Tànger després d’un intent de salt de la tanca, recollit per la ONG Caminando Fronteras, en el seu informe “Tras la Frontera”.

Les devolucions “en calent” han estat denunciades per nombroses ONGs, les nacions Unides, el Consell Europeu i fins i tot els governs de Canadà, Australia o Estats Units.

L’ APOSTA DE L’ESTAT ESPANYOL

A pesar de les violacions de Drets humans i les barbaritats que es comenten a la frontera sud, l’Estat Espanyol segueix entestat en apostar per les mateixes polítiques. Casualment, durant la presentació d’un nou projecte europeu de col·laboració policial amb sis països del Sahel, just després del darrer salt a la tanca, l’actual ministre d’interior,José Ignacio Zoido, va declarar:“seguirem reforçant la seguretat per protegir la frontera”. Després va defensar la persistent cooperació amb Marroc en matèria d’immigració

L’Estat Espanyol no només reafirma la seva aposta per l’externalització de les fronteres sinó que fins i tot gosa afirmar que el “model espanyol” ha de ser “la via a seguir” a les fronteres de Turquia.

CARAVANA FRONTERA SUD

Per mirar de revertir les polítiques migratòries, la caravana “Obrint Fronteres” sortirà el divendres 14 de juliol des de més de vint punts de l’Estat Espanyol cap a la frontera sud. La caravana pretén denunciar les polítiques migratòries tant de la Unió Europea com d’Espanya. Les entitats participants reivindicaran que es respectin els drets humans dels milions de persones que fugen de la guerra, la gana, les conseqüències del canvi climàtic o la tracta i tràfic de persones. Els col·lectius participants es reuniran a Madrid i passaran per Sevilla, Algeciras, Ceuta, Melilla i Almeria per a realitzar actes reivindicatius i activitats. Per a que la nostra veu tingui més força, convidem a totes les que vulguin a unir-se a la caravana “Obrint Fronteres” a participar o bé de les activitats que es desenvoluparan en els diferents territoris o bé a afegir-se als autobusos i ajudar-nos a visibilitzar la frontera sud.

Informació i inscripcions: https://abriendofronteras.net/

Continue reading

VÍDEO: Vulneracions de drets humans a la frontera sud. A peu de tanca

Visibilitzar la vulneració de drets humans a la Frontera Sud és un dels objectius de la exposició fotogràfica “A peu de tanca” inaugurada el passat 22 de febrer. El recull de fotografies d’Antonio Sampere documenta la dura realitat de la migració a la frontera sud d’Espanya. L’exposició estarà al centre cívic del Pati Llimona (Barcelona) del 22 al 15 de març. Una exposició organitzada per Stop Mare Mortum amb la col·laboració de l’agència Pressenza, l’associació Cuidando a quien cuida i Pedagogía Ceuta.

Aquesta activitat vol visualitzar i denunciar la vulneracions de drets humans a les fronteres i la manca de vies legals i segures, és a dir, de la llei, per permetre l’arribada de les persones a sòl europeu.

 

Inaugurem una exposició fotogràfica per visibilitzar la frontera sud espanyola

L’exposició “A peu de tanca” és un recull de fotografies que documenta la dura realitat de la migració a la frontera sud d’Espanya i que estarà al centre cívic del Pati Llimona (Barcelona) del 22 al 15 de març. Una exposició organitzada per Stop Mare Mortum amb la col·laboració de l’agència Pressenza, l’associació Cuidando a quien cuida i Pedagogía Ceuta. L’objectiu és visibilitzar i denunciar la vulneració repetida de drets humans a la frontera de l’Estat espanyol.

El dimecres 22 de febrer a les 19h s’inaugura l’exposició “A peu de tanca (Frontera sud)” amb un acte de presentació al voltant de la situació a la frontera espanyola (Ceuta i Melilla) on, a més del mateix fotògraf, hi intervindran, Júlia Trias  -coordinadora de Migracions d’Iridia-, Jara Esbert-Pérez d’Stop Mare Mortum i un testimoni de frontera.

El fotoperiodista Antonio Sampere estructura el relat visual de l’exposició “A peu de tanca” en tres parts: l’espera als campaments assentats als boscos al Nord del Marroc -després d’un viatge ple de vexacions-; la convivència amb la decisió de quan saltar la tanca; i l’estroncament de les expectatives respecte Europa un cop tancats als Centres d’Estada Temporal per a Immigrants (CETI). Sampere és fotoperiodista per l’agència internacional Pressenza i testimoni directe del drama de la migració transfronterera al nord d’Àfrica.

Des d’Stop Mare Mortum entenem que les polítiques migratòries europees i la manca de voluntat dels Estats membres i la Unió Europea han esdevingut el major obstacle per salvar la vida de milers de persones que moren a les portes d’Europa. Segons l’OIM, des de l’any 2000 han mort més de 35.000 persones al mar Mediterrani, i més de 5.000 persones només l’any 2016. Segons l’Associació Pro Drets Humans d’Andalusia, la xifra de morts i desapareguts que han intentat arribar a Espanya per la frontera sud d’Europa podria voltar, aproximadament, les 300 persones. Parlem de persones refugiades i migrants, i aquestes no passen només per Grècia, també cada dia n’arriben per les fronteres espanyoles. Creiem que és vital posar el focus en aquesta realitat i aportar testimonis directes per generar consciència per pressionar les autoritats corresponents perquè actuïn reclamant el dret al refugi mitjançant vies legals i segures.

6F: Mobilitzacions en commemoració dels fets de Tarajal

transact6f_barcelona_v1_CAT_fbAquest dissabte 6 de febrer sortim al carrer a Barcelona. Ho fem per recordar les 15 persones mortes i tantes altres desaparegudes ara fa dos anys en mans de la Guàrdia Civil espanyola i reivindicar justícia per aquells fets.

DISSABTE 6 DE FEBRER

17h a la Delegació del Govern espanyol (C/ Mallorca 278)

La mobilització acabarà als Cinemes Girona on a les 19h es fa l’estrena del documental “Tarajal: Desmuntant la impunitat de la frontera sud”, una producció de Metromuster i l’Observatori DESC. Continue reading

© 2018 Stop Mare Mortum

Theme by Anders NorenUp ↑

El lloc web www.stopmaremortum.org pot utilitzar cookies pròpies i de tercers per recopilar informació que ajudin a optimitzar la teva visita a les seves pàgines web. No s'utilitzaran les cookies per recollir informació de caràcter personal. Pots permetre el seu ús o rebutjar-lo, també pots canviar la seva configuració sempre que vulguis. Consulta la nostra Política de Cookies . Trobaràs més informació a la nostra Política de Privacitat El sitio web www.stopmaremortum.org puede utilizar cookies propias y de terceros para recopilar información que ayuden a optimizar tu visita a sus páginas web. No se utilizarán las cookies para recoger información de carácter personal. Puedes permitir su uso o rechazarlo, también puedes cambiar su configuración siempre que lo desees. Consulta nuestra Política de Cookies. Encontrarás más información en nuestra Política de Privacidad

ACEPTAR
Aviso de cookies