Tag: MORTS

2019: LLuites col·lectives per afrontar les polítiques antimigratòries

Acabem un any 2018 amb una sentència que condemna l’Estat espanyol per incompliment de quotes, però amb molt camí per fer encara  per aplicar vies legals i segures i acabar amb les morts al Mediterrani.

Stop Mare Mortum acabem l’any amb una victòria col·lectiva. No només nostra sinó de totes les que portem anys batallant per denunciar les vulneracions de drets humans de les desplaçades i les morts per ofegament en el gran cementiri del Mediterrani. Aquest any hem aconseguit una sentència pionera: aquest juliol el Tribunal Suprem va condemnar l’Estat per l’incompliment dels acords sobre les quotes d’acollida de persones refugiades per reubicació (de Grècia i Itàlia) i reassentament (tercers països fora de la UE), fruit dels pactes europeus del 2015. Estem contentes perquè demostra que la societat organitzada és capaç d’assolir fites com aquestes.

Malgrat tot, el nou govern espanyol del PSOE, encapçalat pel president Pedro Sánchez, no ha respost a la demanda a l’alçada d’un executiu socialista: no ha mogut fitxa. No només no s’ha dignat augmentar el nombre de places d’acollida, sinó que tampoc ha presentat cap proposta econòmica per executar el que diu la sentència: acollir 19.449 persones. Aquest 2019, doncs, seguirem lluitant pel seu compliment.

Però el desencís respecte el canvi de govern no acaba aquí. Malauradament no ens vam equivocar quan vam avisar que, si no hi havia un canvi estructural en les polítiques d’asil espanyoles, s’estaria aprofintant l’avinentesa en benefici propi, malgrat els primers gestos d’obertura en temes migratoris per part de Sánchez,  com l’acollida de l’Aquarius a València.

“No és una crisi humanitària, sinó una irreponsabilitat per part dels nostres governs.”

El PSOE no ha fet cap canvi clau: no ha tancat els CIE, no ha acabat amb les devolucions en calent, no ha tret les concertines (malgrat la promesa del ministre d’interior el mes de juliol de treure-les amb “caràcter immediat”), no ha resolt el col·lapse en el sistema d’asil ni ha mostrat cap voluntat per desenvolupar el reglament de la Llei d’asil 12/2009 (pendent des de fa nou anys) que permetria aplicar les vies legals i segures. Aquest reglament serviria per evitar morts, vulneracions de drets humans, agressions en el trànsit i violència cap a les dones. Permetria garantir un mínim de dignitat, però novament no hi ha cap voluntat política.

Perquè les morts no s’aturen: acabem el 2018 amb 2.500, comptabilitzades segons ACNUR. 2.500 vides. 2.500 històries. 2.500 persones. I recordem: no és una tragèdia, és una falta de voluntat política. No és una crisi humanitària, sinó una irreponsabilitat per part dels nostres governs.

I mentre continuen les morts, s’enforteixen les fronteres: 1.000 km de murs físics a Europa, segons el darrer informe del Centre Delàs. A més cal sumar-hi els que són intangibles. I mentre continuen les morts, es criminalitza la solidaritat i la defensa dels drets humans: es persegueix a Proactiva Open Arms, a l’Aquarius o a activistes com Helena Maleno.

Amb tot, continua l’externalització de fronteres i un exemple n’és l’espanyola, la frontera sud, a través de l’acord bilateral entre Espanya i el Marroc. Però veiem com no serveix per a res: 63.000 arribades el 2018 per aquesta frontera on es vulneren els drets humans de manera sistemàtica.

“Aquest any tenim el gran repte de continuar treballant per construir una xarxa de col·lectius i persones cada cop més gran per transformar les polítiques antimigratòries.”

I just a casa del soci espanyol, a Marràqueix, 150 països van signar aquest desembre el Pacte Mundial per les Migracions. Una nova oportunitat perduda. Un pacte insuficient i no vinculant, on les vies legals i segures van lligades a la mobilitat acadèmica i laboral, i no queden gens definides. On l’aplicació dels acords queda novament a mercè de la voluntat política dels Estats sense mecanismes de seguiment i on els criteris de seguretat continuen sent una prioritat per davant dels drets humans.

Mentrestant el Parlament europeu insta a la Comissió Europea a fer una proposta legislativa comuna sobre visats humanitaris. A priori, una bona notícia. Novament haurem de veure en què es tradueix i si mai arriba a una Europa  que està a les portes d’unes eleccions, amb l’extrema dreta picant de mans.

Acabem el 2018 enfortides amb la victòria al Tribunal Suprem, però preocupades per la gran feina que ens espera aquest 2019. Aquest any tenim el gran repte de continuar treballant per construir una xarxa de col·lectius i persones cada cop més gran per transformar les polítiques antimigratòries si volem que els drets humans i la dignitat guanyin la partida.

#ofegadesXmigrar: 3 anys del naufragi de Lampedusa

Aquest dimecres 18 d’abril al matí la plataforma Stop Mare Mortum  ha realitzat una acció sorpresa a la Plaça d’Universitat de Barcelona per denunciar les morts al Mediterrani i la criminalització tant de les organitzacions ​dels sud global que defensen el dret de les persones a migrar, com les del nord que exerceixen la solidaritat.

Acció #ofegadesXmigrar 18A. Foto: Stop Mare Mortum

Justament un 18 d’abril de 2015 es produïa un dels majors naufragis al Mediterrani: 900 persones morien a canal de Sicília, prop de l’illa de Lampedusa, en el seu trajecte cap a Europa. Arran d’aquest fet va néixer la plataforma Stop Mare Mortum, per donar una resposta europea a totes aquestes morts que lluny de ser espontànies, tenen responsables: els Estats europeus que amb les seves polítiques de defensa de l’Europa fortalesa obliden els drets humans. Des d’aquell abril d’ara fa tres anys Stop Mare Mortum no ha deixat de denunciar totes aquestes polítiques i de treballar des de la incidència política, l’acció al carrer i la sensibilització per capgirar-les.

De Lesbos a Barcelona

L’acció duta a terme aquest dimecres ha volgut tornar a posar a l’imaginari comú l’illa de Lesbos, símbol de la mal anomenada “crisi de refugiats” que va omplir portades als mitjans i va esdevenir punt d’inflexió per a la ciutadania. La imatge de la muntanya d’armilles a l’illa, les armilles restants dels naufragis i les arribades de barcasses, s’ha volgut traslladar al centre de Barcelona. La plaça Universitat, per una hora, s’ha convertit en Lesbos: una muntanya d’armilles cedides per Proactiva Open Arms; recital d’un poema i lectura de manifest.

Tal i com diem en el nostre manifest “el discurs de l’odi i la por ens parla d’amenaça migratòria i ofega els drets humans en nom de la seguretat. Nosaltres ens resistim a mirar cap a una altra banda i a entendre aquesta tragèdia com un nombre anònim” i afegim que sí hi ha una solució: “obrir vies legals i segures que evitin que la gent es vegi obligada a arriscar la seva vida en rutes cada vegada més mortíferes”. L’acció d’avui, a més, vol recordar que les morts no només es produeixen al Mediterrani, sinó que el desert del Sàhara és un cementiri molt més gran i els acords bilaterals entre països només el fan més gran. A més, denunciem la criminalització cap a les organitzacions, no només les europees, com Proactiva Open Arms, sinó també les dels països d’origen que denuncien les vulneracions de drets humans i on la seva tasca encara és més perillosa. És el cas dels companys d’alternatives Espaces Citoyens.

Acció #ofegadesXmigrar 18A. Foto: Stop Mare Mortum

18A, denunciem les morts al Mediterrani i l’incompliment dels compromisos sobre refugiades

Foto: Anna Fàbrega (StopMM)

Avui denunciem novament les constants morts al Mediterrani. Ho hem fet aquest matí davant la Delegació del Govern espanyol i a la tarda tarda a les 19h convoquem a la ciutadania a concentrar-se davant la Comissió Europea. Durant 10minuts hem tallat el trànsit del carrer Mallorca amb Roger de Llúria i s’ha fet una performance de simulant els morts al mar amb armilles i mantes tèrmiques. També s’han desplegat varies pancartes sota el meva “Vies legals i segures”. S’ha acabat amb la lectura d’un text sota el nom #NOsurtenelscomptes per denunciar novament les morts al mar Mediterrani i la inacció dels governs europeus, entre ells l’Estat espanyol, davant aquesta situació. Denunciem que ni els compromisos s’estan complint, ni els drets humans s’estan respectant.

Per què el 18 d’abril?

Fa dos anys en aquesta data, més de 900 persones van morir en un naufragi al canal de Sicília intentant arribar a Itàlia. Aquest fet va provocar la creació de la plataforma Stop Mare Mortum que, des de llavors, no ha parat de denunciar aquestes morts i les conseqüències de la construcció de l’Europa Fortalesa i treballa per canviar les polítiques migratòries i d’asil estatals i europees. L’any passat també morien 500 persones en el mateix camí, i fa una setmana (13 d’abril) n’eren 100.

Les morts no s’aturen

El 2015 van morir més de 3.700 persones, el 2016 5.000 i amb el que portem de 2017 ja en són 826 (dades d’ACNUR). Aquestes dades demostren la inoperància dels Estats europeus que, lluny de complir els seus compromisos (l’Estat espanyol, per exemple, es va comprometre a reubicar 16.000 persones en dos anys i en porta 887) i d’aplicar vies legals i segures d’accés a territori per garantir el dret a migrar, continuen aplicant polítiques que van en contra els drets humans.

 

StopMM_18Abril_17: Continue reading

Tanquem l’any amb més de 5.000 morts ofegades. UErgonya

Sub-saharan refugees and migrants on an overcrowded dinghy wait to be rescued by a team of the Spanish NGO Proactiva Open Arms  24 miles north of Sabratha  Lybia  inside the so called Search and Rescue zone SAR  early in the morning on Tuesday  July 19  2016   AP Photo Santi Palacios

Sub-saharan refugees and migrants on an overcrowded dinghy wait to be rescued by a team of the Spanish NGO Proactiva Open Arms 24 miles north of Sabratha Lybia inside the so called Search and Rescue zone SAR early in the morning on Tuesday July 19 2016 AP Photo Santi Palacios

Un cop més hi ha un titular a primera pàgina que colpeja les consciències adormides per les festes de Nadal: “Creix el drama de les pasteres abarrotades”. Més de 5000 persones s’han ofegat aquest any en el Mediterrani intentant arribar a Europa”, “El passat dia 22 de desembre 100 persones més moren en dos naufragis” … (El Periódico 22/12/2016). Avui acaba l’any i hem d’assumir un nou i escandalós balanç global. Els governs autonòmics/regionals, estatals i europeus haurien d’explicar el clamorós fracàs de les seves polítiques de mobilitat migratòria, de refugiades i de dret d’asil.

Tot i el cost desmesurat de la construcció i el manteniment de l’Europa fortalesa, segueixen:

  • Augmentant el nombre de víctimes
  • Empitjorant la situació en els camps (ja no de trànsit sinó d’incerta supervivència) de refugiades.
  • Obstaculitzant i allargant els tràmits legals per a l’obtenció de visats, asil i residencia.
  • La continuada passivitat (indiferència) davant les actuacions de les màfies i del tràfic il·lícit de persones (es penalitza més les persones que transporten o acullen per lliure que les màfies organitzades).
  • Segueix la opacitat dels acords bilaterals per establir rutes més insegures i repatriacions en calent, que condicionen ajudes i fons per al desenvolupament.
  • Augmenta la indiferència còmplice sobre l’increment de versions islamofòbiques, xenòfobes i racistes en els medis de comunicació (i la manipulació informativa en els darrers atemptats)
  • Es segueix utilitzant el vergonyós tractat amb Turquia per frenar l’arribada de refugiades i fomentar la conflictivitat bèl·lica en les seves fronteres.
  • Seguim sense una política digna de mobilitat de persones a Europa, sense vies segures d’arribada i acollida, sense visats temporals humanitaris, sense…

Es cansa el teclat relatant tanta impotència, tanta indignació, tant dolor…. Què ens està passant? La crisi és nostra, no de les persones refugiades.

Durant el 2017 hem de poder enfrontar les institucions polítiques a l’actitud hostil i de rebuig de la ciutadania, per a que s’iniciï el final de tanta ignomínia.

Mesurem la nostra frivolitat. Volem estar a la moda o volem que la moda sigui la justícia global?

“7 de cada 10 sol·licituds de protecció internacional a l’Estat espanyol es deneguen” Font: CEAR

A finals d’octubre, una investigació de la cadena britànica BBC alertava que persones refugiades d’orígen sirià eren explotades a tallers turcs per cosint per grans marques, en la que s’anomenaven les firmes espanyoles MANGO i ZARA. En aquest cas, l’empresa catalana MANGO va explicar que els treballs es van subcontractar a un taller que, al no ser proveïdor directe, no estava auditat per ells. D’ençà de la notícia, MANGO va anunciar que deixava de fer-li encàrrecs. D’aquesta manera l’empresa tractava el fet com si fos un cas aïllat o gens habitual en un sector tèxtil cada cop més deslocalitzat a països empobrits. Precisament un sector immers en un model econòmic global de dinàmiques explotadores i d’entramats complexes que busca reduir costos de producció a costa d’uns salaris més baixos i unes condicions de treball, sovint, indignes. A qui volen enganyar? Disposen d’un departament de Responsabilitat Social Corporativa, és cert. Arrel de l‘incendi d’un centre tèxtil de Bangladesh el 2013 en el que van perdre la vida prop de 200 persones, van contractar un ex-directiu d’Inditex (grup empresarial al que pertany Zara) expert en solucionar conflictes laborals en països empobrits. Des de llavors han establert un codi de conducta per les seves empreses proveïdores. Celebrem els petits passos, però els posem en qüestió. El nivell de frivolitat és alt, massa alt. Stop Mare Mortum pensem que és vergonyosa la impunitat amb la que es mouen les empreses sense controls estatals.

El dimecres 16 de novembre era notícia l’arribada d’un camió al centre logístic de MANGO de Lliçà d’Amunt procedent de Turquia amb la carga habitual i deu persones, entre les quals hi havia quatre menors. Es tracta de persones refugiades kurdes que per raons polítiques són susceptibles de sol·licitar protecció internacional.

Per una banda, cal destacar que les informacions que estaven propagant els mitjans de comunicació clarament perjudicaven a aquestes persones. L’especulació sobre si haurien pujat a França, quan el container havia arribat des de Turquia, sense tenir fonts clares, l’únic que feia era generar dubtes sobre si se’ls hauria d’aplicar el protocol de Dublín i tornar-los a França, fossin menors o no.  Per altra banda, la firma no ha trigat en abordar el problema mediàtic que li pot suposar aquest fet amb declaracions de suport adreçades a les entitats encarregades de gestionar la situació d’aquestes persones. D’aquesta estratègia de reputació corporativa se’n diu Greenwashing.

Finalment, la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat (CCAR) serà l’encarregada de tramitar la sol·licitud de protecció internacional de totes les persones que viatjaven amagades al camió. En aquest context, cal assenyalar que en l’actualitat, a l’Estat espanyol es rebutgen set de cada deu sol·licituds d’asil. En concret el 2015 el percentatge de sol·licituds de persones denegades va ser del 68,51%, segons les dades de l’informe de CEAR 2016Si s’extrapola la ràtio espanyola, en el cas de les persones provinents de Turquia amb camió, set de les deu rebrien una denegació.

Saskia Sassen, professora de Sociologia i membre del Comitè sobre Pensament Global a la Universitat de Columbia (Nova York), proposa que la gran complexitat de l’economia global fa que sigui difícil traçar línies de responsabilitat per als desplaçaments, desallotjaments i erradicacions que provoca com perquè les que es beneficien del sistema se sentin responsables del mal que causen (Sassen, 2015). El cas que denunciem en aquest article n’és un exemple. Davant d’aquets fets cal que la ciutadania reclami lleis que contravinguin aquestes dinàmiques explotadores de persones i del medi àmbient en el que vivim. Les lleis són les normes del joc i aquestes es poden modificar o crear-ne de noves per tal de construir un món més just. Cal que ens preguntem doncs, quin joc preferim?

Com a consumidores també tenim la oportunitat de pressionar a empreses o països en contra de determinades polítiques, mostrant el nostre descontent i/o canviant els nostres hàbits de consum. Tenim l’exemple recent del poble de Trondheim de Noruega que ha anunciat que no comprarà productes fabricats a territoris palestins ocupats. Precisament fa poc el Parlament de Catalunya ha aprovat la creació d’un Centre d’Avaluació dels Impactes de les Empreses Catalanes a l’Exterior impulsat des de la societat civil a través del grup d’empreses i Drets Humans de Lafede.cat. Esperem que aquesta promesa es faci realitat i que d’una vegada per totes es faci un seguiment de l’actuació de la indústria catalana a tercers països, amb les sancions correponent quan calgui, per acabar, ara sí, amb la impunitat de les empreses.

L’opinió publica és fonamental a l’hora d’incidir en el canvi de polítiques de les empreses i també dels Estats. Des de Stop Mare Mortum denúnciem la falta de voluntat política per l’aplicació de vies segures i legals a través dels mecanismes ja existents com són la protecció internacional, la reunificació familiar, els visats humanitaris, els visats acadèmics i laborals, etc. Les polítiques de l’Europa de la fortalesa es tradueixen en mort, com és fa cada dia més evident al Mediterrani on enguany ja han perdut la vida més de 4.621 persones, xifra superior a les 3.500 vides que es van perdre l’any 2015, segons dades de l’últim informe d’ACNUR. No és una tragedia, és un genocidi!

Alcem la veu. Triem a on comprem i decidim quin món construïm!

Leer en castellano… Continue reading

© 2019 Stop Mare Mortum

Theme by Anders NorenUp ↑

El lloc web www.stopmaremortum.org pot utilitzar cookies pròpies i de tercers per recopilar informació que ajudin a optimitzar la teva visita a les seves pàgines web. No s'utilitzaran les cookies per recollir informació de caràcter personal. Pots permetre el seu ús o rebutjar-lo, també pots canviar la seva configuració sempre que vulguis. Consulta la nostra Política de Cookies . Trobaràs més informació a la nostra Política de Privacitat El sitio web www.stopmaremortum.org puede utilizar cookies propias y de terceros para recopilar información que ayuden a optimizar tu visita a sus páginas web. No se utilizarán las cookies para recoger información de carácter personal. Puedes permitir su uso o rechazarlo, también puedes cambiar su configuración siempre que lo desees. Consulta nuestra Política de Cookies. Encontrarás más información en nuestra Política de Privacidad

ACEPTAR
Aviso de cookies