Tag: refugiades (page 1 of 3)

8M: vaga feminista perquè volem dones lliures en terres lliures

Stop Mare Mortum ens sumem a la vaga feminista convocada pel proper divendres 8 de març, Dia de la dona treballadora, per denunciar les múltiples violències que pateixen les dones pel fet de ser dones. I a més, reivindiquem que les companyes migrades i refugiades les viuen encara amb més dura per les discriminacions afegides a causa del seu origen i les situacions a les que han de fer front.

És per aquest motiu que des del grup de treball de gènere ens hem sumat, no només al manifest global ““Juntes som més fortes! Cap pas enrere”, sinó que hem signat també el manifest del grup de migrantas “Manifest per una vaga feminista descolonial i antiracista” i hi donem plenament suport. I ho fem, com diuen elles, “des del vincle del reconeixement entre les diferències que s’activa amb la pràctica feminista descolonial i antiracista”.

Stop Mare Mortum hem decidit unir-nos amb el lema “Dones lliures en terres lliures” i hem convocat a les 17 h a plaça de Sants per sumar-nos a la columna mixta del comité de vaga 8M de Sants.

Stop Mare Mortum inicia accions legals contra l’Estat per incomplir les quotes d’arribada de refugiades

És la primera vegada que una entitat acudeix a la justícia per aquest motiu a tota Europa

Stop Mare Mortum hem decidit emprendre accions legals contra l’Estat davant el flagrant incompliment de les quotes d’arribada de refugiats que es van acordar amb la resta de països de la Unió Europea. En concret s’ha presentat un requeriment, pas previ a la presentació d’un procediment contenciós administratiu, on s’insta al govern de Mariano Rajoy a acomplir les obligacions de reubicació per part d’Espanya, que des de setembre del 2015 i fins a l’actualitat només ha acollit menys del 5% de les 19.500 persones que haurien d’haver arribat. Aquesta iniciativa és la primera que es presenta a nivell espanyol i europeu.

Tal i com ha comentat una de les portaveus d’Stop Mare Mortum, Sònia Ros, “la situació de totes aquestes persones i la inacció conscient del govern ens ha portat a iniciar aquestes accions legals perquè sigui la justícia la que faci acomplir al govern la llei que l’executiu de Rajoy no respecta. També és una darrera oportunitat que li donem per acollir a totes aquestes persones que tenen el dret de ser acollides”. Tot i això Ros ha deixat clar “que l’acompliment de les quotes és un mínim, ja que aquest no és el sistema que hauria de funcionar, si no un de fronteres obertes i sense restriccions a nivell no només espanyol, sinó també europeu. El sistema de quotes és una vulneració de drets humans per si mateix”. A més, Ros també ha encoratjat a resta d’Europa a fer el mateix: “esperonem a la societat civil d’altres països europeus a aprendre les mateixes accions legals”.

Tot el procediment s’ha fet en col·laboració de la Comissió de Drets del Col·legi d’Advocats de Barcelona i de diferents advocats, entre ells Isabel Baixeras i Alexandre Peñalver, que han explicat el detall de tot el procés que ara s’inicia. Com comentava Baixeras: “l’administració espanyola està subjecta al dret europeu i aquestes decisions són d’obligat compliment”.

Aquest requeriment, al qual l’Estat té un termini de 3 mesos per contestar (fins el 21 de juliol), és el pas previ i necessari per la interposició d’un contenciós administratiu: “en el cas que no fos atès, pot ser denegat expressament o simplement no contestat, en qualsevol dels dos casos anirem a contenciós administratiu”, remarca Baixeras, i afegeix: “aquest requeriment està adreçat directament al president del govern, Mariano Rajoy, perquè és la màxima instància política que hauria de fer complir les obligacions que venen d’Europa”.

En aquest sentit Baixeras ha remarcat: “L’escrit que presentem té inclosa una mesura cautelar perquè es compleixin les quotes d’arribada. Com segurament no es compliran, haurà de ser la justícia, en aquest cas la possibilitat que en un recurs contenciós i hagi també mesures cautelars preses pel propi jutge, qui obliguin a executar les quotes”. En el requeriment es diu que es “requereix al president del Govern que adopti les disposicions i mesures oportunes que procedeixin a fi de esmenar i corregir de manera immediata i urgent l’incompliment de l’obligació que tenia de reubicar efectivament” fins a un total de uns 19.500 persones refugiades. Per fer això possible es demana una “mesura provisional consistent en oferir, aprovar i executar les reubicacions, com a mínim, en la proporció que correspongui als mesos ja transcorreguts en base al criteri de dividir el total reubicacions entre els 24 mesos des de setembre de 2015”.

Peñalver ha recordat que en l’últim informe de 10 d’abril de la Comissió Europea, Espanya surt malparada i continuar incomplint reiteradament els seus compromisos: “L’Estat té l’obligació d’ofertar places i executar-les, no és una qüestió voluntària: l’Estat hauria d’haver ofertat places cada 3 mesos fins el desembre de 2016 i ara cada mes fins a setembre de 2017”. L’Estat ha ofertat poc més de 1.000 places i n’ha executat unes 800, que no representen ni el 5%.

Rafael Calderón, membre de la Comissió de defensa del ICAB, expressa el seu suport a la iniciativa legal d’Stop Mare Mortum. “Des de la comissió venim recolzant des de fa molt de temps iniciatives de denuncia de la vulneració dels drets humans de les persones refugiades”, ha dit.

Hashtag: #JusticiaXRefugiades

18A, denunciem les morts al Mediterrani i l’incompliment dels compromisos sobre refugiades

Foto: Anna Fàbrega (StopMM)

Avui denunciem novament les constants morts al Mediterrani. Ho hem fet aquest matí davant la Delegació del Govern espanyol i a la tarda tarda a les 19h convoquem a la ciutadania a concentrar-se davant la Comissió Europea. Durant 10minuts hem tallat el trànsit del carrer Mallorca amb Roger de Llúria i s’ha fet una performance de simulant els morts al mar amb armilles i mantes tèrmiques. També s’han desplegat varies pancartes sota el meva “Vies legals i segures”. S’ha acabat amb la lectura d’un text sota el nom #NOsurtenelscomptes per denunciar novament les morts al mar Mediterrani i la inacció dels governs europeus, entre ells l’Estat espanyol, davant aquesta situació. Denunciem que ni els compromisos s’estan complint, ni els drets humans s’estan respectant.

Per què el 18 d’abril?

Fa dos anys en aquesta data, més de 900 persones van morir en un naufragi al canal de Sicília intentant arribar a Itàlia. Aquest fet va provocar la creació de la plataforma Stop Mare Mortum que, des de llavors, no ha parat de denunciar aquestes morts i les conseqüències de la construcció de l’Europa Fortalesa i treballa per canviar les polítiques migratòries i d’asil estatals i europees. L’any passat també morien 500 persones en el mateix camí, i fa una setmana (13 d’abril) n’eren 100.

Les morts no s’aturen

El 2015 van morir més de 3.700 persones, el 2016 5.000 i amb el que portem de 2017 ja en són 826 (dades d’ACNUR). Aquestes dades demostren la inoperància dels Estats europeus que, lluny de complir els seus compromisos (l’Estat espanyol, per exemple, es va comprometre a reubicar 16.000 persones en dos anys i en porta 887) i d’aplicar vies legals i segures d’accés a territori per garantir el dret a migrar, continuen aplicant polítiques que van en contra els drets humans.

 

StopMM_18Abril_17: Continue reading

Manifestació multitudinària a Atenes quan es compleix un any del vergonyós tractat de la UE i Turquia

Més de 200.000 persones contra la guerra i en solidaritat amb els refugiats

54 punts arreu d’Europa van realitzar accions reivindicatives

Manifestació multitudinària a Atenes quan es compleix un any del vergonyós tractat de la UE i TurquiaDissabte 18 de març, una marxa formada per persones de tots els orígens va recórrer els carrers d’Atenes per denunciar el tracte vexatori que estan rebent les persones en recerca d’asil que estan estancades a les portes d’Europa, especialment després del tractat acordat entre la UE i Turquia el 18 de març de 2016, i en contra de la guerra que està debastant Síria des de 2011.

La manifestació estava organitzada per diverses organitzacions, col·lectius ciutadans d’esquerres i grups de persones sol·licitants d’asil que viuen o treballen a la ciutat. Famílies senceres, persones vingudes de diversos camps i squats del país, grups de voluntaris d’arreu del món i ciutadans grecs van reunir-se a la plaça Omonia per llegir diversos manifestos de denúncia en grec, anglès, àrab, persa i urdu. Els motius de la convocatòria eren diversos però tots relacionats amb tracte que estan rebent les persones sol·licitants d’asil a causa de les polítiques migratòries europees. El rebuig de la guerra de Síria, el rebuig dels grups neonazis que estan creixent a Europa, la llibertat de moviment, l’obertura de fronteres, la fi de les deportacions a Turquia i als països d’origen i el rebuig del racisme i la discriminació de qualsevol tipus van ser algunes de les demandes dels manifestants.

Després de la lectura de manifestos, la marxa –multicolor per les incontables pancartes en diverses llengües– va iniciar el recorregut cap a la plaça Sintagma, seu del parlament grec. Tot i la forta presència policial, no hi va haver incidents i va tenir un ambient festiu però alhora de forta denúncia i reivindicació. A les cares de les persones migrants es podia veure la ràbia i la frustració de l’estancament que estan patint quan cridaven consignes en diverses llengües.

Molts manifestants van recordar la nova data de la vergonya: des del passat 15 de març, una altra línia roja s’estableix per a les persones que són a Grècia en el seu viatge migratori, fent que aquells que arribin després d’aquesta data i que continuin cap a altres països poden ser retornats a Grècia. Aquesta reactivació del procés de Dublín a Grècia (suspès el 2011) s’efectua sota la recomanació de la UE, que considera que Grècia està en un període de millora i estabilització en relació a la situació de migrants i refugiats. Per revocar aquesta assumpció, alguns grups d’activistes han volgut denunciar la inacceptable situació de desprotecció que molts sol·licitants d’asilo pateixen a Grècia, les negligències comeses en els procediments d’asilo, la discriminació constant i falta d’informació… Un d’aquests grups, l’Athens Legal Support Team, format per activistes que ofereixen suport legal en diversos espais de la ciutat, ha recollit aquestes denúncies en 10 punts fonamentals:

– Deportacions més fàcils des de 15 de març de 2016

– L’estancament a les illes gregues per completar el pre-registre del procés d’asil

– L’oficina de petició d’asil: tracte vexatori i discriminació

– Reubicació: el rebuig dels refugiats no desitjats

– La reunificació, una espera inaguantable

– Els menors no acompanyats, oblidats

– L’arrest en camps de detenció de les persones indocumentades

– Les nacionalitats en risc, definides segons criteris indefinits

– Sobreviure als camps és cada cop més difícil
La reivindicació també va comptar amb la solidaritat de més de cinquanta punts arreu d’Europa, amb manifestacions i actes reivindicatius fets el mateix dissabte i que van tenir una gran resposta ciutadana. Concretament, es van fer accions a Guernika (País Basc), París (França), Londres (Regne Unit), Brussel·les (Bèlgica), tretze llocs d’Alemanya, tres ciutats d’Àustria, Zurich (Suïssa), Crakòvia (Polònia), vuit llocs d’Itàlia i catorze de Grècia. Pel que fa a Catalunya també hi va haver manifestacions a càrrec d’Unitat Contra el Feixisme i el Racisme (UCFR).

Aquí trobareu unes quantes fotos de la jornada a Atenes: http://dlampropoulos.weebly.com/anti-racist-demonstration-on-the-occasion-of-the-international-day-against-racism-in-athens.html

VÍDEO: Vulneracions de drets humans a la frontera sud. A peu de tanca

Visibilitzar la vulneració de drets humans a la Frontera Sud és un dels objectius de la exposició fotogràfica “A peu de tanca” inaugurada el passat 22 de febrer. El recull de fotografies d’Antonio Sampere documenta la dura realitat de la migració a la frontera sud d’Espanya. L’exposició estarà al centre cívic del Pati Llimona (Barcelona) del 22 al 15 de març. Una exposició organitzada per Stop Mare Mortum amb la col·laboració de l’agència Pressenza, l’associació Cuidando a quien cuida i Pedagogía Ceuta.

Aquesta activitat vol visualitzar i denunciar la vulneracions de drets humans a les fronteres i la manca de vies legals i segures, és a dir, de la llei, per permetre l’arribada de les persones a sòl europeu.

 

#NoUEFortaleza, los Estados entierran los Derechos Humanos

SopMareMortum_26F17

Amigas y amigos, compañeros y compañeras, ciudadanía del mundo.

Nos encontramos hoy aquí, muy a nuestro pesar, para visibilizar la muerte de la Declaración de los Derechos Humanos. Nacida en 1948 como un brote de esperanza para los pueblos, muere, en estos días, a manos de sus progenitores: los estados y sus gobiernos. Gobiernos que, ya sea por su inacción o con sus acciones, la han convertido, golpe a golpe, en papel mojado.

Papel mojado por el mar Mediterráneo donde más de 40.000 personas han muerto desde el año 2000 intentando llegar a Europa en busca del refugio y la vida digna que la Declaración y el derecho internacional les prometían.

Papel mojado por las lluvias torrenciales o las nevadas caídas sobre los campos de refugiadas sin refugio. Sobre Idomeni, Eko… y tantos otros lugares, donde malviven familias enteras que huyen de los conflictos armados. Solo en Grecia,  58.000 personas están retenidas a la espera de que se cumpla el derecho de asilo. Pero son muchas más; en todo el planeta más de 290 millones de personas son desplazadas o refugiadas.

La declaración esta mojada y manchada de sangre. De sangre derramada por las personas heridas con las cuchillas de las concertinas en las vallas de Ceuta y Melilla, ciudades españolas donde no se aplica el derecho Internacional convirtiéndose así en un agujero negro para los derechos humanos.

Es papel mojado por el llanto de los 10.000 menores que han desaparecido en Europa, probablemente víctimas del tráfico de órganos o de las redes de prostitución. Niñas y niños que ya no juegan, separados de sus familias. Familias rotas por la guerra y los traficantes de personas. Una infancia que Europa tenía  y tiene la obligación de proteger y que, sin embargo, abandona a su suerte.

La declaración esta mojada por el sudor del trabajo esclavo, en precario y sin derechos, al que se ven abocadas, día tras día, millones de personas en todo el mundo. Muchas de ellas en nuestro país, al no poder legalizar su situación y no tener reconocidos sus derechos por falta de voluntad política.

Los derechos humanos son hoy papel mojado por las llamadas migrantes económicas. Personas en busca de un futuro después de que sus países hayan sido expoliados por el colonialismo de las grandes potencias, la globalización neoliberal o el cambio climático que ha desolado su sociedad y su tierra. En definitiva, papel mojado por el dolor y el sufrimiento de tantas y tantas personas a las que más allá de palabras vacías no se les ha dado una protección real y efectiva.

Nosotras no enterramos la Declaración de los Derechos Humanos, otras lo han hecho antes. Para nosotras,  dicen, en nuestro nombre. En nombre de la ciudadanía de los estados privilegiados, en nombre de la seguridad nacional. Fomentando el odio, el miedo y el racismo. Gobernantes psicópatas, mercachifles sin escrúpulos y parlanchines hipócritas han convertido lo que tenía que ser la Europa de los pueblos, la de la libre circulación de las personas, la de los derechos,  en la Europa Fortaleza. La Europa de los muros, las vallas y  las fronteras. La Europa que prima los intereses económicos a las personas. La venta de armas a la paz. La Europa de Frontex que prefiere gastar el dinero en vallas y represión a habilitar vías seguras y legales. La  que prefiere retener, deportar, detener en CIEs o delvolver en caliente a dar una acogida digna a las personas.  La Europa de los tratados de la vergüenza que externaliza fronteras a países no democráticos en vez de asumir sus responsabilidades.

No, nosotras decimos no.  No en nuestro nombre.

Las ideas y conceptos que defendía la Declaración de los Derechos Humanos siguen vivas en el imaginario y la esperanza de quién sufre. En los corazones y en las mentes de toda la gente de bien de este, nuestro planeta.  Seguiremos luchando y exigiendo que se cumplan. No queremos privilegios.  Queremos derechos en igualdad y dignidad para todo ser humano. Si los gobiernos no tienen memoria, nosotras no olvidamos.

Declaración de los Derechos Humanos. Hasta siempre, compañera. Que la humanidad guarde tu alma en su seno. Para que un día, al fin, reinen en el mundo la libertad, la igualdad y la fraternidad.

Que así sea.

[youtube https://www.youtube.com/watch?v=BXK9SCWUsCw&w=560&h=315]

Per què és important que el 18F sortim al carrer a manifestar-nos?

mani18f4Aquest dissabte 18F és un d’aquells dies on la ciutadania pot donar un cop de puny a la taula i dir PROU! Prou a la violació sistemàtica de drets humans  que veiem dia rere dia dins i fora de les nostres fronteres. Estem davant d’una oportunitat única de demostrar que la ciutadania no tan sols està en contra d’aquelles polítiques racistes que estan privant a milers de persones de buscar refugi, o simplement, de buscar una vida millor que els permeti viure amb dignitat. També és un moment únic per fer arribar les propostes que la Plataforma Stop Mare Mortum, o tants altres moviments defensors dels drets humans, portem tant de temps exigint i que, fins ara, no han estat escoltades pels governants.

És el moment de sortir al carrer i exigir als dirigents d’ajuntaments, parlament autonòmic, estatal i europeu, solucions per evitar tantes morts i violacions de drets humans. Solucions que estan a les seves mans i que depenen únicament de voluntat política, aquesta voluntat que fins ara no han tingut i que ha portat a milers de persones a perdre la vida al Mediterrani, a quedar atrapades a les fronteres europees en condicions deplorables, a ser deportades o retornades sense que es complissin els seus drets, a no concedir-los el dret a una protecció internacional, o a que no tinguessin accés a uns drets bàsics com la sanitat o l’educació.

Aquest dissabte 18F sortirem al carrer per exigir:

  • Que el dret a la lliure circulació sigui una realitat que no estigui determinada per la nacionalitat, o per la preferència dels estats en favor d’una o una altra.
  • Que s’obrin vies legals i segures que evitin que es repeteixi una tragèdia que ja ha deixat més de 35.000 persones al mar Mediterrani des de l’any 2000 i que ha suposat la tragèdia humanitària més greu des de la Segona Guerra Mundial.
  • Que s’asseguri el dret a un procés de sol·licitud de protecció internacional amb garanties d’acord amb les lleis internacionals, i no en base a una subjectivitat dels governs que, com en el cas espanyol, ha deixat sense protecció a un 70% de les persones que ho ha  sol·licitat.
  • Que s’acabi amb les polítiques d’externalització de fronteres amb les quals els estats europeus controlen els fluxos migratoris a partir de contractes amb tercers estats. Uns acords que busquen frenar i reprimir a totes aquelles persones que volen arribar a Europa o que ja es troben aquí. L’últim exemple és l’acord UE-TK, però també hi ha altres exemples que fa anys que es repeteixen, com l’acord entre Espanya i el Marroc, o la mateixa existència dels CIEs.
  • Que es derogui una Llei d’Estrangeria que estableix ciutadania de primera i de segona i que criminalitza segons el l’origen.
  • Que s’asseguri una acollida digne a totes aquelles persones que ja es troben a Catalunya, on ajuntaments, Generalitat i estat espanyol tenen competències per assegurar que es compleixin uns drets bàsics com són l’habitatge, la sanitat, l’educació o el dret al treball.

Si vols que els governants compleixin els drets humans, aquest dissabte tens una cita ineludible per fer sentir la teva veu. Serà un dia únic on tenim la possibilitat de marcar un abans i un després perquè els governs ens escoltin!

Discurs d’StopMM pronunciat al Gran Concert per a les persones refugiades

Inaugurem una exposició fotogràfica per visibilitzar la frontera sud espanyola

L’exposició “A peu de tanca” és un recull de fotografies que documenta la dura realitat de la migració a la frontera sud d’Espanya i que estarà al centre cívic del Pati Llimona (Barcelona) del 22 al 15 de març. Una exposició organitzada per Stop Mare Mortum amb la col·laboració de l’agència Pressenza, l’associació Cuidando a quien cuida i Pedagogía Ceuta. L’objectiu és visibilitzar i denunciar la vulneració repetida de drets humans a la frontera de l’Estat espanyol.

El dimecres 22 de febrer a les 19h s’inaugura l’exposició “A peu de tanca (Frontera sud)” amb un acte de presentació al voltant de la situació a la frontera espanyola (Ceuta i Melilla) on, a més del mateix fotògraf, hi intervindran, Júlia Trias  -coordinadora de Migracions d’Iridia-, Jara Esbert-Pérez d’Stop Mare Mortum i un testimoni de frontera.

El fotoperiodista Antonio Sampere estructura el relat visual de l’exposició “A peu de tanca” en tres parts: l’espera als campaments assentats als boscos al Nord del Marroc -després d’un viatge ple de vexacions-; la convivència amb la decisió de quan saltar la tanca; i l’estroncament de les expectatives respecte Europa un cop tancats als Centres d’Estada Temporal per a Immigrants (CETI). Sampere és fotoperiodista per l’agència internacional Pressenza i testimoni directe del drama de la migració transfronterera al nord d’Àfrica.

Des d’Stop Mare Mortum entenem que les polítiques migratòries europees i la manca de voluntat dels Estats membres i la Unió Europea han esdevingut el major obstacle per salvar la vida de milers de persones que moren a les portes d’Europa. Segons l’OIM, des de l’any 2000 han mort més de 35.000 persones al mar Mediterrani, i més de 5.000 persones només l’any 2016. Segons l’Associació Pro Drets Humans d’Andalusia, la xifra de morts i desapareguts que han intentat arribar a Espanya per la frontera sud d’Europa podria voltar, aproximadament, les 300 persones. Parlem de persones refugiades i migrants, i aquestes no passen només per Grècia, també cada dia n’arriben per les fronteres espanyoles. Creiem que és vital posar el focus en aquesta realitat i aportar testimonis directes per generar consciència per pressionar les autoritats corresponents perquè actuïn reclamant el dret al refugi mitjançant vies legals i segures.

“Que les vulguem acollir no és allò important sinó que puguin anar allà on elles desitgin”

Discurs íntegre d’Stop Mare Mortum al concert #VolemAcollir al Palau Sant Jordi (Barcelona) de Casa nostra, casa vostra
http://www.ccma.cat/video/embed/5650307

(discurs del minut 1 amb 8.30)

Les milions de persones que han de deixar casa seva arreu del món ho fan forçades per causes diverses. N’hi ha que pateixen diferents motius de discriminació. Algunes fugen de conflictes alimentats per la lucrativa indústria de la guerra i pels interessos de les grans potències. D’altres són obligades a marxar per l’empobriment dels seus països per polítiques comercials depredadores i unes empreses transnacionals que roben el peix, buiden les mines i expropien les terres per sembrar-hi la fam i la misèria. Vivim en un món globalitzat i no podem creure que l’únic que no es globalitzi siguin les conseqüències de les nostres accions, assumim-ne la nostra coresponsabilitat.

Foto CNCV

Avui no som aquí per demanar-vos concessions a vosaltres, els governs. Som aquí per exigir-vos el compliment de les vostres obligacions: garantir el dret a l’asil i el dret a la lliure circulació. El que tenim a la porta d’Europa no és una crisi de refugiats, sinó la incompetència de la vostra responsabilitat política. Sou una Europa i un Estat Espanyol que assassineu deixant ofegar cada any milers de persones a la Mediterrània. Ho feu amb unes polítiques d’immigració homicides que utilitzeu en contra d’elles com a polítiques de seguretat i de repressió. Però per més que les hi arrabasseu els drets i les menyspreeu no aconseguireu deshumanitzar-les ni esgarrapar-los una sola engruna de dignitat ni un bri de ganes de viure.

En lloc d’aplicar les vies legals i segures existents incentiveu el negoci del tràfic de persones i signeu acords il·legítims d’expulsió amb governs autoritaris subcontractats. Regategeu vides humanes en un sistema de quotes mesquí, que mercantilitza i desuniversalitza els drets, i que ni tant sols teniu la decència de complir. I també sou tan covards que amagueu les vostres prioritats polítiques darrera la fal·làcia recorrent de manca de recursos econòmics.

Govern espanyol, fa pocs dies et sentíem tenir la poca vergonya de presumir de ser el referent europeu en la construcció de murs i en l’externalització de fronteres a Ceuta i Melilla. A la frontera sud d’Europa on has convertit en quotidianitat les devolucions en calent i les mutilacions de les concertines. Un cop aquí encara els negueu la ciutadania plena, restringint-los els drets civils i el dret més emancipador, el del treball. Tot això d’acord amb unes polítiques institucionals racistes que també els poden tancar en un CIE per acabar sent expulsades en un vol de deportació. Els Ajuntaments i la Generalitat són els responsables de garantir una acollida digna, que no assenyalin Madrid per encobrir les seves pròpies mancances.

A uns els veneu les armes i als altres ens voleu vendre la por. No us la comprem. Perquè nosaltres som les que tenim memòria històrica, som les que hem aprés a prendre consciencia dels nostres privilegis i sabem el preu de quedar-se de mans plegades, però sobretot: som persones. A diferència de vosaltres, som capaces d’empatitzar, de plorar, d’estimar i de rebel·lar-nos. Som la ciutadania i creiem que l’acció social pren sentit en l’acció col·lectiva, per això fa molts anys que ens organitzem en moviments socials, en caus, en associacions de veïns i veïnes, etc. Prenem el compromís d’estar vigilants a que totes les administracions garanteixin els drets humans i la justícia social. Volem ser l’eina que extirpa el racisme, la xenofòbia, el feixisme i la islamofòbia dels nostres pobles i ciutats, perquè estem convençudes que la diversitat és la nostra força i la nostra major riquesa.

Però nosaltres no som les protagonistes, ho són els herois i les heroïnes que tossudament s’arrapen a la vida. Que les vulguem acollir no és allò important sinó que puguin anar allà on elles desitgin i també que entre totes preservem els drets de les moltes persones migrades i refugiades que ja són aquí, per poder fer una casa plegades en condicions d’igualtat. Perquè totes som una. Si deixem que ens prengueu un sol dret a una de nosaltres sabem que arribarà un dia en que totes els perdrem tots. Així que mentre vosaltres continueu construint murs, nosaltres hi seguirem esbotzant les portes, mentre vosaltres continueu cavant fosses, nosaltres seguirem teixint ponts. Ens voleu meselles, ens voleu submises però ens trobareu rebels.

Obriu fronteres! Cap persona no és il·legal!

Palau St. Jordi de Barcelona, 11 de febrer de 2017

foto cncv 2

La solidaritat no és delicte!

300116-solidaritat

Aquest 28 de desembre, dues activistes basques, Mikel Zuloaga i Begoña Huarte, van ser detingudes per les autoritats gregues quan intentaven creuar frontera fins al País Basc amb vuit persones refugiades a l’autocaravana. Dues d’elles segueixen detingudes.

Les vuit refugiades, segons ens ha explicat una d’elles, la Natasha, van estar informades en tot moment del procediment, els perills i les conseqüències d’aquest acte. Hi ha quines van renunciar a participar, altres van optar provar-ho. Són elles, tot i les condicions, les que decideixen.

La desobediència és vàlida per desobeir lleis injustes, però s’ha de plantejar bé i donar tota la informació, sobretot a les principals afectades, en aquest cas les persones en cerca de refugi.

Quant els governs no fan la seva feina, gairebé sempre la ciutadania pren la davantera. La ciutadania acostuma a anar sempre per davant dels governs i acaba exigint, amb el seu exemple, que aquest compleixin les seves obligacions.

Es indignant que, malgrat pressions, manifestacions i milers de signatures, els governs europeus no responguin i desobeeixen les seves pròpies lleis que els obliguen a complir amb la seva responsabilitat, la del respecte als drets humans.

Es més indignant, encara, que quan la ciutadania pren la iniciativa, els governs la criminalitzi i utilitzin, ara sí, la llei per castigar les que fan el que els pertocaria a ells.

Volem les refugiades a aquí d’una vegada. Les volem a través de vies segures i legals.

Volem la llibertat per Mikel i Begoña i per totes les que, com elles, han intentat simplement desobeir governs injustos, o més ben dir, obeir la Declaració Universal dels Drets Humans.

Volem que cap més persona no mori pel camí. Més de 5.000 persones comptabilitzades ofegades aquest 2016 a la Mediterrània. No és aquest un argument prou fort per actuar?

Per la llibertat de les detingudes i el respecte absolut cap a les persones en cerca de refugi.

Més informació: http://www.pikaramagazine.com/2016/12/dos-activistas-vascas-detenidas-en-grecia-cuando-intentaban-trasladar-a-un-grupo-de-refugiados-desde-grecia/ (Hibai Arbide)

Older posts

© 2019 Stop Mare Mortum

Theme by Anders NorenUp ↑

El lloc web www.stopmaremortum.org pot utilitzar cookies pròpies i de tercers per recopilar informació que ajudin a optimitzar la teva visita a les seves pàgines web. No s'utilitzaran les cookies per recollir informació de caràcter personal. Pots permetre el seu ús o rebutjar-lo, també pots canviar la seva configuració sempre que vulguis. Consulta la nostra Política de Cookies . Trobaràs més informació a la nostra Política de Privacitat El sitio web www.stopmaremortum.org puede utilizar cookies propias y de terceros para recopilar información que ayuden a optimizar tu visita a sus páginas web. No se utilizarán las cookies para recoger información de carácter personal. Puedes permitir su uso o rechazarlo, también puedes cambiar su configuración siempre que lo desees. Consulta nuestra Política de Cookies. Encontrarás más información en nuestra Política de Privacidad

ACEPTAR
Aviso de cookies