Tag: refugiats (page 1 of 2)

Una nova oportunitat perduda. El Pacte Mundial per a la Migració insuficient i no vinculant

Pacte Mundial per a la Migració.

Ahir, quan es complien 70 anys de la Declaració Universal dels Drets Humans, es va aprovar a  Marràqueix el Pacte Mundial per a la Migració amb el suport de més de 150 països, inclòs l’estat espanyol. Tot i que aquest pacte parteix d’uns principis rectors centrats en les persones, els drets humans i el gènere, des d’Stop Mare Mortum considerem que és insuficient:

És un acord de mínims i no vinculant. A més a més ha permès que nombrosos països, molts europeus, com ara Hongria, Àustria, Polònia, República Txeca, Estònia o d’altres com Estats Units,  Israel o República Dominicana no s’hi hagin adherit.

Aborda la qüestió de les Vies Legals cap a territori “segur” de manera insuficient. Tot i que el Pacte estipula que cal augmentar la disponibilitat i la flexibilitat de les vies de migració regular, es vinculen majoritàriament amb nivell d’estudis (“mobilitat acadèmica”), ocupació i mobilitat laboral. Pel que fa a les altres opcions considerades, no detalla suficientment quines han de ser ni com s’han d’implementar.

Un dels exemples és el cas dels visats humanitaris. El Pacte reconeix els visats humanitaris que possibilitarien que les persones no haguessin d’arriscar la seva vida al Mediterrani per arribar a territori segur. Tot i això, no es defineix en quines condicions es concediran aquests visats humanitaris, de què depèn la seva temporalitat o en quines condicions es podran sol·licitar.

Tampoc resol els casos de les reunificacions familiars. Tot i que la reunificació és una de les vies legals i segures, el Pacte no detalla quin concepte de família podrà acollir-se a aquesta via.

La manca de definició de moltes de les Vies Legals i Segures del Pacte Mundial per a la Migració fa que siguin els estats els que les apliquin absolutament al seu criteri. Un cop més, constatem que es deixa una porta oberta a les polítiques restrictives d’acollida de migrants, motivades per criteris de seguretat dels estats més que pels drets humans i els principis humanitaris.

Per tots aquests motius, Stop Mare Mortum demana al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que aquest sigui només el moviment inicial de la transformació de les polítiques migratòries. L’adhesió al Pacte Mundial per a la Migració és només un primer pas que ha d’anar acompanyat del desplegament de Vies Legals i Segures, amb una implementació real a casa nostra, que garanteixi que ningú hagi d’arriscar la seva vida fugint de guerres, pobresa, canvi climàtic o persecució.

Així mateix, demanem que es posin mesures per garantir la plena participació de la societat civil en el seguiment i monitoratge de la implementació del Pacte.

COMUNICAT: Més recursos i menys discursos irresponsables amb la immigració

Més recursos i menys discursos irresponsables. Prou d’alarmisme i sensacionalisme amb la immigració durant l’estiu

Durant els últims dies diferents líders polítics han viatjat a Ceuta per fer declaracions i alimentar el relat de col·lapse o invasió a la frontera sud. Han apel·lat a la cooperació i a l’ajuda internacional per tal d’evitar l’arribada de migrants. Lafede.cat, Stop Mare Mortum i Open Arms, com organitzacions i plataformes de cooperació i defensa dels drets humans han publicat avui un comunicat per denunciar que s’està fent un ús partidista i mediàtic de les migracions. Demanen rigor i responsabilitat als líders polítics i als periodistes.

Foto: Sergi Camara

Els responsables de l’Organització Internacional per les Migracions i d’ACNUR han confirmat que a Europa no hi ha cap “crisi migratòria” sinó una crisi política «alimentada per la narrativa tòxica» dels que s’esforcen en transmetre que la migració està fora de control. Totes les xifres desmenteixen la suposada “allau”. Des dels anys 60, el percentatge de persones que migren esdevé estable, al voltant del 3% de la població mundial, i els refugiats no arriben al 8% dels migrants a tot el món. A la Unió Europea suposen un 0,4% dels 508 milions d’habitants.

Les migracions són un problema si es vol que ho siguin, si es gestionen malament i s’expliquen encara pitjor. Les arribades per mar i terra a les nostres fronteres es converteixen en focus informatiu quan l’agenda política nacional es relaxa. L’estiu passat l’exministre popular Juan Ignacio Zoido va fregar les línies de l’èticament acceptable en insinuar que les ONG afavorien la immigració «irregular». Mesos després, hem vist com aquesta particular manera de retorçar la realitat té conseqüències legals i concretes en activistes com l’Helena Maleno o l’ONG de rescat marítim Proactiva Open Arms. Aquest cap de setmana Pablo Casado, president del PP, i Albert Rivera, president de Ciutadans, han utilitzat l’expressió ”efecte crida” per parlar de l’acollida de l’Aquarius i les arribades pel sud d’Espanya. Aquesta expressió no és nova, ja la va utilitzar l’exministre d’interior del PP Alberto Fernández Díaz el 2015 davant l’augment d’arribades a Grècia per via marítima. Enguany, però, les xifres parlen per si soles: les arribades s’han reduït a la meitat en relació a l’any passat en el conjunt de la UE. Arriba molta menys gent però mor molta més al mar.

Espanya és la ruta més curta i això, juntament amb les mesures polítiques adoptades fins ara per la UE i per Itàlia i Malta, el tancament de la ruta grega amb l’acord UE-Turquia i el recent el conflicte del Rif, ha convertit la frontera sud en la principal via d’entrada. Tot i que la situació a les nostres fronteres no té ni punt de comparació amb la d’altres països del sud els quals assumeixen el 80% de persones desplaçades del món, aquesta situació es podria haver previst i en conseqüència, dotar de més suport i recursos a Ceuta, Melilla i les costes andaluses per donar una millor resposta.

Molts dirigents polítics parlen de cooperació com a resposta al que està passant. Ho fan d’una manera profundament hipòcrita perquè són els mateixos que han reduït el pressupost de cooperació i ajuda humanitària a nivells de vergonya i, a més, han desviat els fons per a enfortir el control de fronteres. Espanya és el país de l’OCDE que més ha retallat l’ajuda al desenvolupament fins a situar-la al 0,20% de la Renda Nacional Bruta.

La UE té la capacitat i el deure, establert pel dret internacional, d’absorbir i acollir els fluxos migratoris actuals. L’únic problema real és que els responsables polítics de la UE i els seus estats membres no volen assumir la seva responsabilitat pel que fa a les causes de les migracions i els desplaçaments de població, i actuar en conseqüència. Això ha convertit les fronteres en espais d’impunitat on es vulneren els drets humans i a la ciutadania europea en còmplice dels crims que s’hi cometen.

És per això que demanem:

A tots els responsables polítics que no utilitzin la migració en les seves batalles polítiques i no alimentin amb fins electoralistes el discurs xenòfob amb arguments i dades tergiversades que no responen a la realitat. Davant les declaracions de Casado en que fa referència que l’Estat del benestar no pot donar papers a tothom ni assumir l’arribada de “milions d’africans” li recomanem que revisi les dades de percentatges de migrants i refugiats africans respecte el global. Li recordem que la migració forma part de la història i l’evolució humana, i que migrar és un dret que cal que els estats garanteixin sense excepcions.

Sovint es parla de “bonisme” per deslegitimar les organitzacions socials que clamem per una acollida digna. El compliment dels drets humans no és, afortunadament, una qüestió de bondat ni de caritat, sinó l’exigència d’un cos normatiu internacional que té com a darrer fi protegir el dret a la vida. Demanem una nova lògica de relació amb els fluxos migratoris, on les polítiques migratòries no s’utilitzin com a eines securitàries i repressives de control fronterer. Exigim a les institucions europees més corresponsabilitat i coordinació en la política migratòria en la línia de garantir vies legals i segures, per preservar la dignitat i evitar les morts i el patiment en ruta. Així com també cal posar en valor les aportacions culturals i econòmiques dels migrants.

– Al govern de Pedro Sánchez li recordem que s’ha compromès a retirar les concertines i que el Tribunal Europeu de drets humans ja ha condemnat l’Estat per les ‘devolucions en calent’, pràctica que també hauria d’eliminar-se. Així com els Centres d’Internament d’Estrangers (CIE). Igualment demanem més recursos per als dispositius d’assistència en frontera, i d’acollida pels governs autonòmics i els ajuntaments, i la derogació de la Llei d’Estrangeria.

També li recordem que esperem un pla d’acció per donar compliment a la Sentència del Tribunal Suprem condemna l’Estat a complir amb els compromisos europeus en matèria migratòria que obligaven a acollir a 19.449 persones, de les quals només han arribat 1.359. Igualment li demanem més recursos per a la cooperació internacional i una política digna de tal nom, i que es deixi de criminalitzar organitzacions i moviments socials que donen suport als migrants.

– Finalment, als periodistes els demanen responsabilitat en el tractament de les migracions i que no caiguin en narratives simplistes (de víctima o amenaça) ni siguin corretja de transmissió dels discursos oficials amb l’ús d’un llenguatge alarmista(allau, invasió, assalt etc.) que ni ajuden a entendre la complexitat del fenomen ni faciliten la convivència als nostres barris i ciutats. Els emplacem també a apropar-se a les associacions i col·lectius de persones migrants per contrastar les informacions.

En un món globalitzat, les nostres societats són el seu reflex, diverses i globals, i calen polítiques i polítics responsables i a l’alçada d’aquest moment històric per tal d’avançar i no retrocedir en l’horitzó d’un món millor per a tothom.

Historical Judgement in Spain concerning asylum rights

  1. The Spanish Supreme Court declared the Spanish Government to have infringed EU Law when failed to fullfill its duties under the relocation scheme created by the Council

Last week’s Supreme Court Judgement declared the Government of Spain to have failed to relocate its quota of 19.449 refugees from Greece and Italy between 2015 and 2017 under two Council Decisions of May and September 2015. The Judgement partially admits and supports the suit filed by Stop Mare Mortum –a value-based civil society organization advocating for change on the European policies in order to create legal and safe pathways to Europe-. Stop mare Mortum asked the Supreme Court to declare that the Council Decisions contained clear and concrete obligations the Spanish Government had failed to respect. On this, both Stop and later the Supreme Court relied on a previous ECJ Judgement from 2017 that declared the quotes and obligations included in the Decisions as binding for all Member States and condemned Hungary and Czech Republic for the refuse to relocate any refugee from Greece or Italy.

Continue reading

Unes 300 persones es concentren a Barcelona per exigir la llibertat de Proactiva Open Arms

La concentració, organitzada per Stop Mare Mortum i voluntaris/es d’Open Arms, davant la Comissió Europea ha acabat davant el consolat italià per demanar la llibertat de l’ONG i exigir vies legals i segures d’accés a Europa.

Acció #FreeOpenArms 24M 2018. Foto: stop Mare Mortum

Aquest dissabte 24 de març, unes 300 persones s’han concentrat, tot i la pluja, davant la delegació de la Comissió Europea a Barcelona cridats per Stop Mare Mortum i voluntaris i voluntàries de l’ONG badalonina Proactiva Open Arms davant les acusacions per part de la fiscalia italiana de tràfic de persones i associació criminal de l’ONG. La concentració, després de la lectura de dos manifestos, s’ha desplaçat fins al consolat Itàlia al carrer de Mallorca amb Pau Claris tallant el pas dels cotxes.

Els manifestants d’aquest dissabte proclamaven crits com “Llibertat Open Arms”, “Prou morts al Mediterrani”, “Salvar vides no és cap delicte”, “Cap persona no és il·legal” o “Unió Europea assassina”.

El cas d’Open Arms se suma a la persecució de defensors i defensores de drets humans arreu. És el cas, per exemple, de l’activista Helena Maleno perseguida pels tribunals marroquins o els bombers sevillans de Proem-aid, pendents dels tribunals grecs: “S’està perseguint qui defensa i protegeix els drets humans, com Open Arms, a qui salva vides, a qui fa la feina que haurien de fer els estats europeus. Per això exigim vies legals i segures d’accés a Europa”, reclamava Adriana Cabeceran, d’Stop Mare Mortum.

El cas d’Open Arms arriba la mateixa setmana que fa dos anys que es va pactar i aplicar l’acord entre els estats europeus i Turquia per frenar l’arribada de persones migrades i refugiades a sòl europeu. “L’acord entre UE i Turquia, com el de Itàlia amb Líbia, demostra la voluntat d’Europa d’externalitzar les seves fronteres i fer tot el possible perquè la gent en cerca de refugi no arribi. Prefereixen l’efecte mort a l’efecte crida”, reivindica Cabeceran.

Des d’Stop Mare Mortum exigim la llibertat d’Open Arms, que s’acabi amb la criminalització de la solidaritat i que s’apliquin vies legals i segures d’accés a Europa per evitar que la gent es jugui la vida durant la travessia pel Mediterrani o pel desert.

VEURE GALERIA

VÍDEO TV3

L’Europa fortalesa: espais de no dret i dolor

Aquest mes de març recordem que fa dos anys que va entrar en vigor l’acord UE-Turquia. Quin ha estat el resultat? Què ha passat des de llavors? Quina Europa estem construint? Repassem l’evolució d’aquests dos anys de morts i patiment i reflexionem d’on venim.

Acte dels 2 anys UE-Turquia. Stop Mare Mortum

“El més flagrant des de l’aplicació de l’acord UE-Turquia és que hem creat espais d’excepció dins Europa, com les illes gregues, que serveixen per dissuadir aquells que volien venir”. Aquestes paraules de Blanca Garcés, investigadora del CIDOB experta en migracions, resumeixen l’acte que Stop Mare Mortum va organitzar el passat 12 de març a Lleialtat Santsenca de Sants per recordar que es compleixen, aquest 18 de març, dos anys de la signatura de l’acord de la vergonya. Un acord, signat entre els estats europeus i Turquia, en total opacitat i impunitat, per frenar l’arribada de persones en cerca de refugi a Europa.

L’acte es va dividir en dues parts: una primera, que va permetre repassar la construcció de l’Europa fortalesa; i una segona, on el filferro que separa fronteres va agafar protagonisme.

Fronteres internes i externes

Pel que fa a la construcció de l’Europa fortalesa, Garcés va destacar quatre punts clau. El paper dels països veïns amb estats europeus, com per exemple Marroc: “Espanya és el primer estat que aplica polítiques d’externalització de fronteres. És un gran laboratori” . El paper d’aquests terces estats, on sovint hi ha una clara vulneració de drets, per controlar els fluxos migratoris és clau per posar fre al moviment de persones: “És molt més efectiu perquè són molt més impunes”. El segon element són les fronteres geogràfiques, les físiques, els murs i tanques que cada dia s’aixequen a Europa: “Espanya ha sigut pionera amb Ceuta i Melilla”, deia fent referència a l’exportació de la tecnologia aplicada a la frontera sud cap a altres llocs fronterers. A més, cal sumar-hi el mar i el seu control, per exemple, a través de l’OTAN a Grècia. El tercer són els espais d’excepció creats dins el continent, com les illes gregues o els camps de refugiades. Són llocs on les persones queden bloquejades i sense drets. I l’últim són els espais d’exclusió com els CIE, els camps de Paris o Calais, les expulsions, les detencions per perfil ètnic, els no dret. “Ara un sol·licitant d’asil és un immigrant il·legal fins que no es demostri el contrari”, denunciava Garcés. Els drets de les persones refugiades són constantment vulnerats.

I amb tot això, què és i què ha passat amb l’acord UE-Turquia? “Una nota de premsa, segons els juristes, i un pacte informal entre estats europeus i Turquia, segons el Tribunal de Justícia de Luxemburg”, explicava Garcés. L’objectiu principal era frenar l’arribada de persones per les illes gregues. Ha funcionat doncs? “Ho dubto, perquè la relació UE-Turquia no està en els seus millors moments”. Si bé el flux d’arribada ha passat de més de 1.700 persones al dia a 47 després de l’aplicació, per Garcés la rebaixa no es deu a l’acord sinó al tancament de la ruta dels Balcans amb tanques, devolucions, i violència, i creant “espais d’excepció”. Malgrat tot, l’acord és tant opac que tampoc se’n pot fer un bon seguiment.

 

Ferran Aragón i Jaume Sastre a l’acte 2 anys UE Turquia. Stop Mare Mortum

 La tecnologia del dolor

Garcés va parlar molt de fronteres i tanques, moltes de les quals inclouen concertines, el filferro de ganivetes. Quin paper té la tecnologia en el control migratori? “La majoria d’estats fa èmfasi en els sistemes d’alta tecnologia pel control del moviment, però tota aquesta aparença de modernitat amaga l’ús de l’antiga tecnologia: les ganivetes i el filferro”, segons Ferran Aragón del col·lectiu Allaqqat i Stop Mare Mortum. L’ús de ganivetes a les fronteres és novament un privilegi de l’Estat espanyol: a finals del 90 es va introduir el filferro i el 2005, amb el govern del PSOE, les ganivetes”, explicava Aragón, i afegia: “va ser una acció d’emergència, feta per l’exèrcit en un moment de gran afluència de migrants, sense planificació ni debat polític previ. Un cop va marxar l’emergència, les concertines es van quedar”. Aquest model de doble i triple tanca és el que després s’ha exportat a la resta d’Europa en estats com Hongria, on l’empresa espanyola European Security Fence s’ha apoderat del mercat del dolor.

El dolor, sí, aquesta és la idea bàsica de les concertines per frenar el moviment i marcar territori. Un element creat durant l’època de colonització d’Amèrica el 1870, explica l’expert Jaume Sastre, també d’Allaqqat. Des del control de bestiar durant la colonització, fins a la limitació de fronteres a l’actualitat: quina connexió hi ha? “El filferro talla la carn, provoca dolor”, diu Sastre. Les fronteres són “la implantació del sistema de dolor a gran escala”, remarca, “ara és lícit tallar pell per protegir fronteres”.

El dolor, els llocs de no dret, la repressió, el control, les vulneracions de drets humans… són mecanismes per a la contenció de les persones i del seu moviment. Mesures dissuasives perquè al final l’objectiu dels estats europeus és continuar mantenint els seus privilegis encara que sigui a costa de les vides de milers i milions de persones.

Veure Galeria de fotos

Xerrada

Torn de preguntes

Calendari 2017. Una proposta d’acompanyament

00-presentacio-alaa_72

El temps és un concepte estrany que ens produeix sentiments contradictoris, el vivim i el sentim de moltes maneres, segons les circumstàncies s’allarga i s’escurça, es modela i s’emmotlla. L’Alaa Dukhan i tantes altres persones viuen el pas del temps amb angoixa i sofriment com a company de viatge.

Aquest 2017, des d’Stop Mare Mortum volem prendre consciència d’aquesta espera llarga, de la lentitud del temps quan no hi ha solucions, quan res canvia, quan ja no saps a on mirar. El Calendari 2017 és una proposta d’acompanyament.

Descarregueu-vos cada mes l’entrega del calendari, com a símbol d’acompanyament de l’Alaa i de totes aquelles persones que esperen que les coses canviïn.

Podeu fer una aportació voluntària, els diners recollits aniran destinats a fer digna l’espera d’aquestes persones fins arribar al seu destí en el procés de reubicació de la Unió Europea que estem facilitant des de la nostra Plataforma.

No ens aturem. El 2017 seguirem treballant per un futur més digne.

Descarregat el calendari: Calendari DESEMBRE- STOPMM (pdf)

Descarregat el calendari: Calendari GENER – STOPMM (pdf)

Descarregat el calendari: Calendari FEBRER- STOPMM (pdf)

Descarregat el calendari: Calendari MARÇ- STOPMM (pdf)

Descarregat el calendari: Calendari ABRIL- STOPMM (pdf)

Descarregat el calendari: Calendari MAIG – STOPMM (pdf)

Descarregat el calendari: Calendari JUNY – STOPMM (pdf)

Descarregat el calendari: Calendari JULIOL – STOPMM (pdf)

Descarregat el calendari: Calendari AGOST – STOPMM (pdf)

Descarregat el calendari: Calendari SETEMBRE – STOPMM (pdf)

Descarregat el calendari: Calendari OCTUBRE – STOPMM (pdf)

Descarregat el calendari: Calendari NOVEMBRE – STOPMM (pdf)

Descarregat el calendari: Calendari DESEMBRE – STOPMM (pdf)

Aposta pel projecte jurídic: Caixa d’Enginyers: ES78 3025 0005 8214 3328 2790 (Concepte: Calendari)

Alaa ens passa un vídeo sobre la protesta per part de refugiades i voluntàries davant el desallotjament del camp. Perquè la resistència és la seva única arma.

Informacions des de Grècia. Camp espontani de Hara

Hara és un dels camps espontanis, és a dir, no oficials situats al nord de Grècia prop del que fins ara era Idomeni, desallotjat la setmana del 24 de maig, juntament amb Ekostation i BP. És al voltant de l’anomenat Hotel Hara. Ens arriben notícies de voluntaris de la Plataforma per la pau de Lloret que estan sobre el terreny els quals ens informen que sembla ser que s’està desallotjant aquest assentament a poc a poc. Sembla ser que personal del Ministeri d’Immigració grec els demanen que es desplacin als camps oficials de Tessalònica prometent-los que seran a Alemanya en tres mesos.

 

Concentració 25M per condemnar al desallotjament d’Idomeni

Avui, dimecres 25 de maig, a les 20h convoquem a tothom a la Plaça Sant Jaume a Barcelona en condemna al desallotjament del camp d’Idomeni (Grècia)

A partir d’avui no ens faran callar! Cada dimecres a les 22h cassolada des dels balcons!

COMUNICAT

cartellAhir al matí va començar el desallotjament de l’assentament d’Idomeni, al pas fronterer entre Grècia i l’Antiga República Iugoslava de Macedònia. Això succeeix quasi tres mesos després que els governs europeus donessin per clausurada la ruta balcànica i, com a conseqüència, deixessin atrapades a Idomeni i zones properes més de 15.000 persones. I recordem que més de 54.000 estan estancades al país, segons dades de l’ACNUR. Durant aquest temps l’única resposta per part de les autoritats europees i el govern grec ha estat una estratègia de desgast en la qual inacció, negligència i repressió violenta s’han combinat per a desmoralitzar i minar les esperances de les persones refugiades. En les darreres setmanes hem hagut de veure amb ràbia i desconcert com els i les habitants del camp eren abandonades a les inclemències del temps que convertiren Idomeni en un fangar infecte. També hem presenciat com els esclats d’indignació eren reprimits cruelment amb gasos lacrimògens que es llançaren indiscriminadament en zones on habitaven famílies; un acarnissament absurd amb un efecte especialment dramàtic sobre la molt nombrosa mainada i gent gran. La repressió també s’ha dirigit cap als i les voluntàries que han sofert campanyes de desprestigi i detencions sense cap mena de fonament. La llista de despropòsits és inacabable: repartiment d’aliments en mal estat, aplicacions telemàtiques d’asil inoperatives, difusió d’informació enganyosa per part de les autoritats.

Desallotjant Idomeni s’està desallotjant la cara visible de la vergonya europea. Però l’objectiu no és garantir un tracte més digne a aquestes persones, sinó amagar-les als ulls de la opinió pública. Ja durant el desallotjament s’ha expulsat a periodistes i voluntaris del camp. El cert és que el destí que espera a les persones refugiades són camps de concentració; sota control militar, sense llibertat de moviment, d’accés restringit per a voluntaris, periodistes i ONGs, amb condicions sanitàries inadequades i atenció mèdica limitada. Impossible construir una vida i un futur en llocs on no hi ha res a fer, cap tipus d’activitat o feina, cap mena d’oferta educativa o cultural. Moria, Katsikas, Katerini, Koutsohero, Halkeró, Giannitsá són alguns noms dels camps de vergonya.

Des de Stop Mare Mortum denunciem ja no només el maltracte sistemàtic que han patit les persones refugiades a Idomeni, sinó també la flagrant violació dels drets humans que suposa empresonar-les ara en camps de concentració. Uns drets, com el dret d’asil, reconegut a l’article 14 de la Declaració dels Drets Humans i a l’article 18 de la Carta fundacional de la Unió Europa que no s’està garantint per una clara manca de voluntat política, així com tots els processos de reubicació que els Estats es neguen a engegar amb l’agilitat i la rapidesa que requereix aquesta situació. Assenyalem a la Unió Europea com a instigadora d’aquestes polítiques inhumanes que dinamiten els valors de solidaritat en que suposadament està fundada la pròpia Unió. Assenyalem al govern grec com a responsable d’haver expulsat la societat civil i deixat en mans del ministeri de defensa, actualment controlat pel partit d’extrema dreta ANEL, la gestió d’aquesta crisi.

Finalment fem una crida a tota la ciutadania per a que exigeixi als nostres governants que no permetin l’existència de camps de concentració a Europa i que compleixin les lleis que garanteixen el dret d’asil a la Unió Europea.

Desallotjament del camp d’Idomeni III

Avui ha començat el desallotjament de l’assentament espontani d’Idomeni, a Grècia, però que durarà uns dies. La policia grega té les ordres de treure a tothom del camp. La jornada ha estat llarga i el camp s’ha buidat força. Us deixem amb el testimoni de l’Andrea Calderon, una de les voluntàries del Centre cultural que encara està dins el recinte.

[soundcloud url=”https://api.soundcloud.com/tracks/265766895″ params=”auto_play=false&hide_related=false&show_comments=true&show_user=true&show_reposts=false&visual=true” width=”100%” height=”450″ iframe=”true” /]

Older posts

© 2018 Stop Mare Mortum

Theme by Anders NorenUp ↑

El lloc web www.stopmaremortum.org pot utilitzar cookies pròpies i de tercers per recopilar informació que ajudin a optimitzar la teva visita a les seves pàgines web. No s'utilitzaran les cookies per recollir informació de caràcter personal. Pots permetre el seu ús o rebutjar-lo, també pots canviar la seva configuració sempre que vulguis. Consulta la nostra Política de Cookies . Trobaràs més informació a la nostra Política de Privacitat El sitio web www.stopmaremortum.org puede utilizar cookies propias y de terceros para recopilar información que ayuden a optimizar tu visita a sus páginas web. No se utilizarán las cookies para recoger información de carácter personal. Puedes permitir su uso o rechazarlo, también puedes cambiar su configuración siempre que lo desees. Consulta nuestra Política de Cookies. Encontrarás más información en nuestra Política de Privacidad

ACEPTAR
Aviso de cookies