Tag: vies legals i segures (page 1 of 2)

2019: LLuites col·lectives per afrontar les polítiques antimigratòries

Acabem un any 2018 amb una sentència que condemna l’Estat espanyol per incompliment de quotes, però amb molt camí per fer encara  per aplicar vies legals i segures i acabar amb les morts al Mediterrani.

Stop Mare Mortum acabem l’any amb una victòria col·lectiva. No només nostra sinó de totes les que portem anys batallant per denunciar les vulneracions de drets humans de les desplaçades i les morts per ofegament en el gran cementiri del Mediterrani. Aquest any hem aconseguit una sentència pionera: aquest juliol el Tribunal Suprem va condemnar l’Estat per l’incompliment dels acords sobre les quotes d’acollida de persones refugiades per reubicació (de Grècia i Itàlia) i reassentament (tercers països fora de la UE), fruit dels pactes europeus del 2015. Estem contentes perquè demostra que la societat organitzada és capaç d’assolir fites com aquestes.

Malgrat tot, el nou govern espanyol del PSOE, encapçalat pel president Pedro Sánchez, no ha respost a la demanda a l’alçada d’un executiu socialista: no ha mogut fitxa. No només no s’ha dignat augmentar el nombre de places d’acollida, sinó que tampoc ha presentat cap proposta econòmica per executar el que diu la sentència: acollir 19.449 persones. Aquest 2019, doncs, seguirem lluitant pel seu compliment.

Però el desencís respecte el canvi de govern no acaba aquí. Malauradament no ens vam equivocar quan vam avisar que, si no hi havia un canvi estructural en les polítiques d’asil espanyoles, s’estaria aprofintant l’avinentesa en benefici propi, malgrat els primers gestos d’obertura en temes migratoris per part de Sánchez,  com l’acollida de l’Aquarius a València.

“No és una crisi humanitària, sinó una irreponsabilitat per part dels nostres governs.”

El PSOE no ha fet cap canvi clau: no ha tancat els CIE, no ha acabat amb les devolucions en calent, no ha tret les concertines (malgrat la promesa del ministre d’interior el mes de juliol de treure-les amb “caràcter immediat”), no ha resolt el col·lapse en el sistema d’asil ni ha mostrat cap voluntat per desenvolupar el reglament de la Llei d’asil 12/2009 (pendent des de fa nou anys) que permetria aplicar les vies legals i segures. Aquest reglament serviria per evitar morts, vulneracions de drets humans, agressions en el trànsit i violència cap a les dones. Permetria garantir un mínim de dignitat, però novament no hi ha cap voluntat política.

Perquè les morts no s’aturen: acabem el 2018 amb 2.500, comptabilitzades segons ACNUR. 2.500 vides. 2.500 històries. 2.500 persones. I recordem: no és una tragèdia, és una falta de voluntat política. No és una crisi humanitària, sinó una irreponsabilitat per part dels nostres governs.

I mentre continuen les morts, s’enforteixen les fronteres: 1.000 km de murs físics a Europa, segons el darrer informe del Centre Delàs. A més cal sumar-hi els que són intangibles. I mentre continuen les morts, es criminalitza la solidaritat i la defensa dels drets humans: es persegueix a Proactiva Open Arms, a l’Aquarius o a activistes com Helena Maleno.

Amb tot, continua l’externalització de fronteres i un exemple n’és l’espanyola, la frontera sud, a través de l’acord bilateral entre Espanya i el Marroc. Però veiem com no serveix per a res: 63.000 arribades el 2018 per aquesta frontera on es vulneren els drets humans de manera sistemàtica.

“Aquest any tenim el gran repte de continuar treballant per construir una xarxa de col·lectius i persones cada cop més gran per transformar les polítiques antimigratòries.”

I just a casa del soci espanyol, a Marràqueix, 150 països van signar aquest desembre el Pacte Mundial per les Migracions. Una nova oportunitat perduda. Un pacte insuficient i no vinculant, on les vies legals i segures van lligades a la mobilitat acadèmica i laboral, i no queden gens definides. On l’aplicació dels acords queda novament a mercè de la voluntat política dels Estats sense mecanismes de seguiment i on els criteris de seguretat continuen sent una prioritat per davant dels drets humans.

Mentrestant el Parlament europeu insta a la Comissió Europea a fer una proposta legislativa comuna sobre visats humanitaris. A priori, una bona notícia. Novament haurem de veure en què es tradueix i si mai arriba a una Europa  que està a les portes d’unes eleccions, amb l’extrema dreta picant de mans.

Acabem el 2018 enfortides amb la victòria al Tribunal Suprem, però preocupades per la gran feina que ens espera aquest 2019. Aquest any tenim el gran repte de continuar treballant per construir una xarxa de col·lectius i persones cada cop més gran per transformar les polítiques antimigratòries si volem que els drets humans i la dignitat guanyin la partida.

TXARANGO COMPARTEIX EL COR DE LA TERRA

El març de 2017 Txarango va treure al mercat el seu tercer treball discogràfic, “El cor de la terra”. En aquest nou disc, escrit en plena crisi dels refugiats, Txarango va voler fer un cant a la possibilitat de crear un món millor.  “La música és el batec dels pobles i amb nosaltres portem els seus camins. Obriu totes les portes. Benvinguts al cor de la terra”. Aquest és el missatge que obre l’àlbum.

Des de la publicació del disc, el grup va anunciar la col·lectivització dels drets que generaria la venda dels temes cedint el 50% d’aquests a 14 entitats que treballen en la construcció d’altres mons i realitats necessàries. Una d’aquestes entitats és Stop Mare Mortum, que treballa per aconseguir un canvi en les polítiques europees migratòries, per acabar amb les morts al Mediterrani i garantir el dret a migrar gràcies a la creació de vies legals i segures.

A l’àlbum hi ha temes dedicats a la lliure circulació de les persones com “Obriu les portes”, o a la resistència com “Resiste y grita”, gravada amb la col·laboració de les refugiades del camp de Vasilika, a Grècia. També cal destacar altres com “Terra endins” interpretada, en català, per Manu Chao; “Mil ocells”cantada conjuntament amb Pau Donés; i altres col·laboracions com les de l’ugandès Safari Children’s Choir qui aporta la música protestant africana a “Meravellós regal”; o fins i tot “Som Foc”de The Cat Empire, gravada de forma conjunta des d’Austràlia.

Un any després, Txarango celebra la bona acollida del disc i que les 14 cançons que s’inclouen han generat més de 12.000 euros. En aquesta primera donació cada col·lectiu rebrà la quantitat de 917 euros. Des d’Stop Mare Mortum volem agrair molt calurosament l’interès i suport del grup a la nostra tasca, així com l’esperit solidari i actiu imparable de Txarango per crear un món millor.

Compartim amb vosaltres la cançó T’espero

Stop Mare Mortum rep els diners recaptats pel SIOF durant la campanya d’objecció fiscal del 2016 i 2017

Aquest mes de desembre, el Servei d’Informació de l’Objecció Fiscal a les despeses militars ha lliurat a Stop Mare Mortum els diners que va recaptar durant la campanya d’objecció fiscal del 2016 i 2017 (renda 2015 i 2016).

La despesa militar espanyola actual ascendeix a 18.776 milions d’€, una quantitat que representa 51,4 milions diaris i un 1,64% del PIB, molt per sobre del 1% que assenyala la ministra de Defensa, María Dolores de Cospedal, segons diu l’informe 34 del @CentreDelas.

És evident que aquesta despesa és causa de guerres que fan que les persones hagin de deixar els seus països, arriscant les seves vides per les polítiques migratòries i d’asil que tenim a l’Estat Espanyol.

Des d’Stop Mare Mortum estem molt agraïdes per la sensibilitat del SIOF a la realitat de les persones que cerquen asil i refugi i, pel reconeixement a la nostra labor vers aquesta realitat reclamant un canvi en les polítiques europees d’estrangeria i migratòries amb la proposta d’aplicació de #ViesLegalsiSegures.

Per aquestes raons, des d’Stop Mare Mortum animem a tothom a col·laborar en la propera campanya del 2018 (renda 2017), tal com s’explica en el vídeo.

Més info: http://www.objecciofiscal.org

El debat sobre vies legals i segures a les portes del ple del Parlament de Catalunya


Queden pocs dies per a que escoltem debatre una proposta de resolució sobre vies legals i segures a la sala de plens del Parlament de Catalunya. Aquest text és el fruit d’un acord entre els grups parlamentaris que han escoltat les peticions i reclamacions vinculades a les vies legals i segures que Stop Mare Mortum ha portat a l’Intergrup sobre protecció dels refugiats al Parlament de Catalunya. Han estat set mesos de treball intens per tal de presentar a les diputades i els diputats un espectre el més ampli possible de quina és la situació a Europa i a Catalunya: quina és la legislació que no s’aplica, quina no està desenvolupada, quins són els forats negres que aprofiten els governs per incomplir els seus compromisos internacionals, etc…. L’Intergrup també ha abordat els reptes actuals en l’acollida de persones refugiades, de la mà d’entitats com Asil.cat i la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat.

Després de les negociacions bilaterals amb els grups parlamentaris i la revisió de l’esborrany de proposta presentat per StopMM, ara és el moment de redactar el text definitiu que es presentarà a la Mesa del Parlament per al seu tràmit. L’objectiu és que aquest sigui un document de referència política que empenyi els partits a definir-se respecte a les polítiques del Govern en relació a les vies legals i segures. Les recomanacions de l’Intergrup es convertiran així en acords de ple al Parlament. Fins i tot en els punts del text que depassen el marc competencial de la Generalitat, StopMM considera rellevant obtenir un compromís majoritari.

A dia d’avui, l’incompliment de la legislació vigent per part dels estats europeus, l’espanyol entre ells, fa que les persones que fugen dels seus països hi tinguin l’entrada tancada. L’accés es converteix en un procés perillós i moltes vegades de llarga durada, on es veuen abocades a tractes inhumans, cruels i degradants.

Caravana ‘Obrint Fronteres’: Cap al restabliment de la legalitat a la Frontera Sud

LA TANCA

La tanca de Melilla va ser construïda el 1998 y des de aleshores s’hi ha anat invertint per a millorar la seva impermeabilitat, al mateix temps que la seva lesivitat. Actualment son dos tanques de sis metres d’alçada les que pretenen dissuadir les migrants.

I no només tracten de dissuadir-les sinó que posen en perill les seves vides. S’ha incorporat una “teranyina” de cable d’acer entre les dos tanques, una tanca addicional “anti-escalada” i ganivetes al capdamunt. Només algunes d’aquestes ganivetes van ser retirades el 2007.El 2009, Sambo Sadiako, de 30 anys, va morir a la tanca de Ceuta. La primera versió del govern culpava les condicions climatològiques i afirmava que Sadiako va caure, colpejant-se contra el terra. Més endavant la autòpsia va determinar que “l’immigrant havia mort a la concertina de la segona tanca, que va acabar tallant-li una de les artèries, causant-li la mort per pèrdua massiva de sang”.

L’any 2013, el qui aleshores era ministre, José Fernández Díaz, va decidir tornar a posar totes les ganivetes. La zona fronterera compta també amb sensors de moviment i soroll, videocàmeres de vigilància, llums d’alta intensitat i equips de visió nocturna. Es tracta de tecnologia fronterera punta. Tot un laboratori de proves per a la resta de tanques europees en construcció.

SALTS A LA TANCA

Les polítiques basades en crear una tanca cada cop més perillosa no han impedit que les migrants, desesperades, s’arrisquin a saltar-la, com evidencien els repetits intents. El darrer dilluns 8 de maig es va produir un altre salt de migrants a la tanca de Melilla. Cent deu, de les tres-centes persones subsaharianes que ho van intentar, van aconseguir entrar en territori espanyol. Els “salts massius”, dels que ens alerta la premsa periòdicament, són més segurs per a les persones que vulguin passar ja que eviten majors represàlies de la policia marroquí en cas de no tenir èxit.

EXTERNALITZACIÓ DE FRONTERES

Espanya ha estat pionera en la externalització del control fronterer que actualment està duent a terme la Unió Europea. L’informe “Frontera Sud: laboratori de les polítiques europees”, publicat pel Centre d’Assumptes Internacionals de Barcelona (CIDOB), assegura que la violència de la policia turca contra les migrants, la construcció de les tanques a països com Bulgària, Àustria o Macedònia, i l’intent de legalitzar les devolucions “en calent”, no són res nou per a qui segueixi l’actualitat a la Frontera Sud.L’externalització de les fronteres es basa en exercir un control fronterer més enllà de les fronteres geogràfiques. Això s’aconsegueix implicant els països d’origen i trànsit en el control dels processos migratoris. El problema que això genera és la seguretat de les migrants queda en mans de països que sistemàticament violen els drets humans. En el cas dels acords de l’estat espanyol amb Marroc, els fons que es podrien haver destinat a l’admissió de immigrants s’han invertit en augmentar la presencia policial i militar a la tanca.

LA SITUACIÓ A LA FRONTERA SUR

La clau per a que es puguin aconseguir aquest acords és declarar els tercers països com a llocs “segurs”. Tanmateix, en el cas de la frontera sud, nombroses organitzacions y mitjans de documentació han estat monitoritzant la violació sistemàtica de Drets Humans per part de les forces de seguretat marroquines. Les autoritats marroquines van començar a fer batudes en els campaments d’immigrants propers a la tanca, cremant-los i arrasant-los. El mes de novembre dos persones van morir asfixiades en una d’aquestes batudes.

Una altra de les practiques dutes a terme per les autoritats marroquines són els desplaçament forçosos. Les migrants corrent el risc de ser traslladades forçosament a alguna ciutat del sud a més de 900 quilometres de la frontera. La consigna es basa en buidar el nord d’immigrants i impedir que els de l’Àfrica Negra s’acostin a la frontera eliminant les seves opcions de sol·licitar asil a la frontera. Per això la seva única opció és arriscar-se a saltar la tanca.

Però sens dubte la pràctica més utilitzada són les devolucions “en calent”. L’Estat Espanyol empara les devolucions de migrants al costat marroquí sense que se’l hagi proporcionat assistència legal, sense comprovar si són menors o refugiades i fins i tot sense realitzar controls mèdics.

“M’havien pegat molt. Sagnava i no podia veure-hi perquè la sang de la cara no em deixava. Vaig estar allà dalt de la tanca, però vaig pensar que em desmaiava i que cauria. Vaig baixar i vaig notar la mà d’un guàrdia civil espanyol, em va agafar del braç, vaig pensar que havia vist que estava molt malament, però em va empènyer amb força y aleshores vaig notar el braç i el bastó d’un militar marroquí”. Aquest és el relat de R.A., ingressat en un hospital de Tànger després d’un intent de salt de la tanca, recollit per la ONG Caminando Fronteras, en el seu informe “Tras la Frontera”.

Les devolucions “en calent” han estat denunciades per nombroses ONGs, les nacions Unides, el Consell Europeu i fins i tot els governs de Canadà, Australia o Estats Units.

L’ APOSTA DE L’ESTAT ESPANYOL

A pesar de les violacions de Drets humans i les barbaritats que es comenten a la frontera sud, l’Estat Espanyol segueix entestat en apostar per les mateixes polítiques. Casualment, durant la presentació d’un nou projecte europeu de col·laboració policial amb sis països del Sahel, just després del darrer salt a la tanca, l’actual ministre d’interior,José Ignacio Zoido, va declarar:“seguirem reforçant la seguretat per protegir la frontera”. Després va defensar la persistent cooperació amb Marroc en matèria d’immigració

L’Estat Espanyol no només reafirma la seva aposta per l’externalització de les fronteres sinó que fins i tot gosa afirmar que el “model espanyol” ha de ser “la via a seguir” a les fronteres de Turquia.

CARAVANA FRONTERA SUD

Per mirar de revertir les polítiques migratòries, la caravana “Obrint Fronteres” sortirà el divendres 14 de juliol des de més de vint punts de l’Estat Espanyol cap a la frontera sud. La caravana pretén denunciar les polítiques migratòries tant de la Unió Europea com d’Espanya. Les entitats participants reivindicaran que es respectin els drets humans dels milions de persones que fugen de la guerra, la gana, les conseqüències del canvi climàtic o la tracta i tràfic de persones. Els col·lectius participants es reuniran a Madrid i passaran per Sevilla, Algeciras, Ceuta, Melilla i Almeria per a realitzar actes reivindicatius i activitats. Per a que la nostra veu tingui més força, convidem a totes les que vulguin a unir-se a la caravana “Obrint Fronteres” a participar o bé de les activitats que es desenvoluparan en els diferents territoris o bé a afegir-se als autobusos i ajudar-nos a visibilitzar la frontera sud.

Informació i inscripcions: https://abriendofronteras.net/

Continue reading

18A, denunciem les morts al Mediterrani i l’incompliment dels compromisos sobre refugiades

Foto: Anna Fàbrega (StopMM)

Avui denunciem novament les constants morts al Mediterrani. Ho hem fet aquest matí davant la Delegació del Govern espanyol i a la tarda tarda a les 19h convoquem a la ciutadania a concentrar-se davant la Comissió Europea. Durant 10minuts hem tallat el trànsit del carrer Mallorca amb Roger de Llúria i s’ha fet una performance de simulant els morts al mar amb armilles i mantes tèrmiques. També s’han desplegat varies pancartes sota el meva “Vies legals i segures”. S’ha acabat amb la lectura d’un text sota el nom #NOsurtenelscomptes per denunciar novament les morts al mar Mediterrani i la inacció dels governs europeus, entre ells l’Estat espanyol, davant aquesta situació. Denunciem que ni els compromisos s’estan complint, ni els drets humans s’estan respectant.

Per què el 18 d’abril?

Fa dos anys en aquesta data, més de 900 persones van morir en un naufragi al canal de Sicília intentant arribar a Itàlia. Aquest fet va provocar la creació de la plataforma Stop Mare Mortum que, des de llavors, no ha parat de denunciar aquestes morts i les conseqüències de la construcció de l’Europa Fortalesa i treballa per canviar les polítiques migratòries i d’asil estatals i europees. L’any passat també morien 500 persones en el mateix camí, i fa una setmana (13 d’abril) n’eren 100.

Les morts no s’aturen

El 2015 van morir més de 3.700 persones, el 2016 5.000 i amb el que portem de 2017 ja en són 826 (dades d’ACNUR). Aquestes dades demostren la inoperància dels Estats europeus que, lluny de complir els seus compromisos (l’Estat espanyol, per exemple, es va comprometre a reubicar 16.000 persones en dos anys i en porta 887) i d’aplicar vies legals i segures d’accés a territori per garantir el dret a migrar, continuen aplicant polítiques que van en contra els drets humans.

 

StopMM_18Abril_17: Continue reading

Stop Mare Mortum acorda al parlament de catalunya treballar en una resolució a favor de les vies legals i segures

SMM al Parlament CAT

Stop Mare Mortum començarà a treballar una proposta de resolució en el marc del ple de Parlament abans de l’estiu de 2017. L’acord s’ha obtingut amb les diputades i diputats de l’intergrup sobre protecció dels refugiats al Parlament de Catalunya. La proposta recollirà les peticions per garantir les Vies Legals i Segures que StopMM ha presentat al grup en els darrers mesos.

A partir d’ara s’inicia un procés de negociació amb els grups parlamentaris amb l’objectiu d’arribar al text més consensuat possible, d’acord amb les propostes realitzades per StopMM. La resolució vol recollir el compromís del Parlament català respecte als mecanismes per garantir Vies Legals i Segures per a persones que vulguin arribar a Catalunya i a l’Estat espanyol, així com sol·licitar al Govern de la Generalitat que, endegui accions que les facilitin.

En aquesta darrera sessió, a banda de tancar l’acord per presentar una resolució, StopMM va fer, de nou, propostes concretes. Entre elles, que insti al Govern central a que es torni a poder sol·licitar asil en ambaixades i consolats de tercers països (tant en origen com en països de trànsit) i eliminar el visat de trànsit a aeroports per a persones de països en conflicte. També es va instar al Govern de la Generalitat a ampliar la concessió de  visats acadèmics com ara els ja existents fruits del conveni entre la Universitat i l’Ajuntament de Barcelona i ampliar-ho a altres cicles formatius. StopMM també va fer un crit d’atenció sobre situacions de polissonatge als ports catalans on no s’acompleixen procediments tan bàsics com informar de la seva presència o garantir l’assistència legal i d’interpretació als polissons.

A dia d’avui, l’incompliment de la legislació vigent per part dels Estats europeus, l’espanyol entre ells, fa que les persones que fugen dels seus països tinguin tancada la seva entrada. L’accés es converteix en un procés  perillós i moltes vegades de llarga durada,  on es veuen abocats a tractes inhumans.

Manifestació multitudinària a Atenes quan es compleix un any del vergonyós tractat de la UE i Turquia

Més de 200.000 persones contra la guerra i en solidaritat amb els refugiats

54 punts arreu d’Europa van realitzar accions reivindicatives

Manifestació multitudinària a Atenes quan es compleix un any del vergonyós tractat de la UE i TurquiaDissabte 18 de març, una marxa formada per persones de tots els orígens va recórrer els carrers d’Atenes per denunciar el tracte vexatori que estan rebent les persones en recerca d’asil que estan estancades a les portes d’Europa, especialment després del tractat acordat entre la UE i Turquia el 18 de març de 2016, i en contra de la guerra que està debastant Síria des de 2011.

La manifestació estava organitzada per diverses organitzacions, col·lectius ciutadans d’esquerres i grups de persones sol·licitants d’asil que viuen o treballen a la ciutat. Famílies senceres, persones vingudes de diversos camps i squats del país, grups de voluntaris d’arreu del món i ciutadans grecs van reunir-se a la plaça Omonia per llegir diversos manifestos de denúncia en grec, anglès, àrab, persa i urdu. Els motius de la convocatòria eren diversos però tots relacionats amb tracte que estan rebent les persones sol·licitants d’asil a causa de les polítiques migratòries europees. El rebuig de la guerra de Síria, el rebuig dels grups neonazis que estan creixent a Europa, la llibertat de moviment, l’obertura de fronteres, la fi de les deportacions a Turquia i als països d’origen i el rebuig del racisme i la discriminació de qualsevol tipus van ser algunes de les demandes dels manifestants.

Després de la lectura de manifestos, la marxa –multicolor per les incontables pancartes en diverses llengües– va iniciar el recorregut cap a la plaça Sintagma, seu del parlament grec. Tot i la forta presència policial, no hi va haver incidents i va tenir un ambient festiu però alhora de forta denúncia i reivindicació. A les cares de les persones migrants es podia veure la ràbia i la frustració de l’estancament que estan patint quan cridaven consignes en diverses llengües.

Molts manifestants van recordar la nova data de la vergonya: des del passat 15 de març, una altra línia roja s’estableix per a les persones que són a Grècia en el seu viatge migratori, fent que aquells que arribin després d’aquesta data i que continuin cap a altres països poden ser retornats a Grècia. Aquesta reactivació del procés de Dublín a Grècia (suspès el 2011) s’efectua sota la recomanació de la UE, que considera que Grècia està en un període de millora i estabilització en relació a la situació de migrants i refugiats. Per revocar aquesta assumpció, alguns grups d’activistes han volgut denunciar la inacceptable situació de desprotecció que molts sol·licitants d’asilo pateixen a Grècia, les negligències comeses en els procediments d’asilo, la discriminació constant i falta d’informació… Un d’aquests grups, l’Athens Legal Support Team, format per activistes que ofereixen suport legal en diversos espais de la ciutat, ha recollit aquestes denúncies en 10 punts fonamentals:

– Deportacions més fàcils des de 15 de març de 2016

– L’estancament a les illes gregues per completar el pre-registre del procés d’asil

– L’oficina de petició d’asil: tracte vexatori i discriminació

– Reubicació: el rebuig dels refugiats no desitjats

– La reunificació, una espera inaguantable

– Els menors no acompanyats, oblidats

– L’arrest en camps de detenció de les persones indocumentades

– Les nacionalitats en risc, definides segons criteris indefinits

– Sobreviure als camps és cada cop més difícil
La reivindicació també va comptar amb la solidaritat de més de cinquanta punts arreu d’Europa, amb manifestacions i actes reivindicatius fets el mateix dissabte i que van tenir una gran resposta ciutadana. Concretament, es van fer accions a Guernika (País Basc), París (França), Londres (Regne Unit), Brussel·les (Bèlgica), tretze llocs d’Alemanya, tres ciutats d’Àustria, Zurich (Suïssa), Crakòvia (Polònia), vuit llocs d’Itàlia i catorze de Grècia. Pel que fa a Catalunya també hi va haver manifestacions a càrrec d’Unitat Contra el Feixisme i el Racisme (UCFR).

Aquí trobareu unes quantes fotos de la jornada a Atenes: http://dlampropoulos.weebly.com/anti-racist-demonstration-on-the-occasion-of-the-international-day-against-racism-in-athens.html

StopMM proposa al Parlament de Catalunya la creació d’un programa per a MENA i el finançament d’un corredor humanitari.

StopMM proposa al Parlament de Catalunya la creació d’un programa per a MENA i el finançament d’un corredor humanitari.
A la darrera sessió del Grup de Treball
sobre la Protecció dels Refugiats al Parlament de Catalunya, Stop Mare Mortum (StopMM) va presentar a les diputades i diputats dues experiències de vies legals i segures que ja són en funcionament. Es tracta de propostes que es podrien dur a terme  a Catalunya. Una d’elles la va detallar Xavier Vidal, de la Comunitat de Sant’Egidio a Catalunya, convidat per StopMM. L’altra va ser el programa d’actuacions amb menors no acompanyats (MENA) d’origen sirià a Andalusia.

Aquestes dues experiències posen en evidència que amb voluntat política i dins el marc legal vigent és possible acollir persones refugiades, a través de vies legals i segures. Aquest és l’argument que StopMM va defensar en la darrera compareixença al Parlament, en què va situar aquestes dues experiències com a exemples de les figures de protecció que ja existeixen. Protecció per als MENA; visats humanitaris, inclosos en el codi europeu de visats; i l’admissió humanitària, una fòrmula que ja han aplicat diversos països europeus per motiu de la guerra de Síria. En l’admissió humanitària, els estats membres admeten grups de població vulnerables entre les persones refugiades a tercers països, amb la finalitat de proporcionar una protecció per raons humanitàries

Xavier Vidal va donar a conèixer que, a començaments de l’any 2016, els ministeris d’Interior i d’Assumptes Exteriors italians van signar un “protocol d’entesa” amb un conjunt d’entitats eclesiàstiques pel qual establien l’obertura de corredors humanitaris sobre la base jurídica de l’article 25 delCodi de visats.

El primer grup de persones refugiades va arribar al febrer de 2016 i al llarg d’aquest any han arribat 700 persones a través del sistema pel qual, possiblement, la xifra ascendirà a 1.000 persones en el termini de dos anys.

Aquest acord resta al marge dels compromisos de reubicació i reassentament adquirits pels estats membres de la Unió Europea el 2015, però cal destacar que la xifra de 700 és superior a la suma de les persones acollides per 15 països de l’UE de manera individual, fet que indica tant l’importància de la voluntat política necessària, com l’efectivitat de la proposta de via segura i legal, que cal  tenir molt en compte. Recordem que, aquesta setmana precisament es signa l’acord del corredor humanitari amb França.

El programa de reubicació d’Andalusia, dins les quotes compromeses per part de l’Estat Espanyol l’any 2015 va consistir en l‘atenció i integració social de menors no acompanyats d’origen sirià, procedents de camps de refugiats de Grècia i d’Itàlia. A 23 de setembre de 2016 havien arribat 7 menors, dues noies i cinc nois. I el desembre de 2016 va arribar un menor més, és a dir, un total de 8, que van ser traslladats al municipi de Motril, a Granada.

StopMM ha exposat una sèrie de propostes a les parlamentàries i parlamentaris en la línia que, dins el seu àmbit competencial, es creï un programa d’acollida a MENA i, que els programes incloguin procediments que contemplin la figura de guarda provisional així com la sol.licitud d’asil amb la màximabrevetat possible.

D’altra banda també es va demanar una resolució del Parlament favorable a l’aplicació de l’admissió humanitària i l’establiment d’un corredor humanitari, i que aquest fos finançat pel Govern català.

VÍDEO: Vulneracions de drets humans a la frontera sud. A peu de tanca

Visibilitzar la vulneració de drets humans a la Frontera Sud és un dels objectius de la exposició fotogràfica “A peu de tanca” inaugurada el passat 22 de febrer. El recull de fotografies d’Antonio Sampere documenta la dura realitat de la migració a la frontera sud d’Espanya. L’exposició estarà al centre cívic del Pati Llimona (Barcelona) del 22 al 15 de març. Una exposició organitzada per Stop Mare Mortum amb la col·laboració de l’agència Pressenza, l’associació Cuidando a quien cuida i Pedagogía Ceuta.

Aquesta activitat vol visualitzar i denunciar la vulneracions de drets humans a les fronteres i la manca de vies legals i segures, és a dir, de la llei, per permetre l’arribada de les persones a sòl europeu.

 

Older posts

© 2019 Stop Mare Mortum

Theme by Anders NorenUp ↑

El lloc web www.stopmaremortum.org pot utilitzar cookies pròpies i de tercers per recopilar informació que ajudin a optimitzar la teva visita a les seves pàgines web. No s'utilitzaran les cookies per recollir informació de caràcter personal. Pots permetre el seu ús o rebutjar-lo, també pots canviar la seva configuració sempre que vulguis. Consulta la nostra Política de Cookies . Trobaràs més informació a la nostra Política de Privacitat El sitio web www.stopmaremortum.org puede utilizar cookies propias y de terceros para recopilar información que ayuden a optimizar tu visita a sus páginas web. No se utilizarán las cookies para recoger información de carácter personal. Puedes permitir su uso o rechazarlo, también puedes cambiar su configuración siempre que lo desees. Consulta nuestra Política de Cookies. Encontrarás más información en nuestra Política de Privacidad

ACEPTAR
Aviso de cookies