El 18 d’abril de 2015, 900 persones van perdre la vida en un naufragi davant les costes de Lampedusa intentant buscar una vida millor a Europa. Avui, tres anys després, les morts al Mediterrani no s’aturen.
Lluny de ser una situació nova, més de 38.000 persones (i això només són les xifres oficials) hi han perdut la vida des de l’any 2000, 559 només des d’inicis de 2018: 38.000 persones amb històries, il·lusions, esperances i projectes de vida truncats per unes polítiques que fan prevaldre els interessos econòmics a la vida. 38.000 persones que emprenien un viatge de futur fugint de la violència, la injustícia i la pobresa que generen països com el nostre. 38.000 persones (i moltes d’altres!) que no són considerades ciutadanes, sinó migrants. Que no són considerades víctimes, sinó xifres.
El discurs de l’odi i la por ens parla d’amenaça migratòria i ofega els drets humans en nom de la seguretat. Nosaltres ens resistim a mirar cap a una altra banda i a entendre aquesta tragèdia com un nombre anònim. No podem tolerar la injustícia i no volem normalitzar la mort. No ho és, de normal! Són morts conseqüència d’unes polítiques que es poden canviar, que PODEM canviar. Existeixen alternatives i passen per obrir vies legals i segures que evitin que la gent es vegi obligada a arriscar la seva vida en rutes cada vegada més mortíferes.
Avui denunciem que, mentre el mar Mediterrani, el desert del Sàhara i tots aquells espais de no-dret de les rutes migratòries esdevenen fosses comunes cada vegada més grans, els estats europeus criminalitzen les persones que han pres la difícil decisió de marxar de casa seva. Cal defensar el dret a migrar i a la lliure circulació de les persones. Cal defensar el dret a buscar una vida millor, com ho van fer les nostres àvies i avis fugint de la dictadura franquista. Tinguem memòria!
Denunciem també les situacions de violència física i econòmica que, executades o permeses pels seus propis governants, obliguen les persones a fugir de casa seva. Uns governants que massa sovint veiem estrènyer mans amb representants espanyols: recordem Rajoy viatjant a Guinea Equatorial per reunir-se amb el dictador Obiang l’any 2014 i al rei Felip VI rebent el dijous passat al príncep hereu d’Aràbia Saudita per tancar un acord de venda d’armament. No en siguem còmplices!
L’Europa hipòcrita que vol dir-se “dels drets humans” gira l’esquena a la injustícia i es blinda enfront d’aquelles persones que necessiten refugi mentre contracta altres estats perquè controlin les seves fronteres a base de terror i mort. Ho hem vist recentment entre la Unió Europea i Turquia, entre Itàlia i Líbia i ho seguim veient a la frontera sud espanyola, on és el Marroc qui controla que les persones migrants no puguin arribar. L’objectiu no és un altre que evitar imatges de gent ofegada davant de casa nostra. Europa se’n vol rentar la cara i, per fer-ho, comercialitza amb els drets humans. Deixar el control de fronteres a mans d’estats poc democràtics té com a únic resultat l’extrema vulneració dels drets. Denunciem unes polítiques que maten!
Volen esborrar el rastre de mort i eliminar-ne els testimonis. Per fer-ho, no només converteixen el dret a migrar en un delicte sinó que criminalitzen la solidaritat. Ara és Proactiva Open Arms a Itàlia o Moussa Tchangari i altres activistes a Níger, però abans han estat l’Helena Maleno o José Palazón a l’Estat espanyol, els bombers de ProemAid a Grècia, Cédric Herrou a França, i demà podries ser tu. Teixim suport!
La regressió de drets actual també arriba a casa nostra i ens condueix a una societat cada dia més injusta, racista, desigual, on les propostes de l’extrema dreta s’imposen sobre els drets i llibertats de les persones. No deixem que venci el discurs de la por i la xenofòbia. Fem-hi front!
Avui, davant les conseqüències de les polítiques genocides de l’Europa fortalesa, tornem a denunciar que, més que mai, els acords amb països com Turquia, Líbia o el Marroc, la construcció de murs i tanques, la persecució de la solidaritat i la criminalització de les persones migrants, el tancament de persones en centres d’internament o la venda d’armament que provoquen injustícia, patiment i mort. Una Europa fortalesa mai no podrà ser una Europa de drets i llibertats!
Pel dret a la vida i a la dignitat humana: NO MÉS MORTS, ni al mar Mediterrani ni enlloc!