El tràfic d’éssers humans des d’una perspectiva de gènere i drets humans

A principis d’any, l’ONU denunciava “la impunitat” del tràfic de persones i alertava que no para d’augmentar. El tràfic amb finalitats d’explotació sexual és la més comuna: a les zones de conflicte, –amb el 59%- continua sent el delicte més freqüent de “l’esclavitud del segle XXI”. Segons el seu Informe Global sobre Tràfic de Persones del 2018, més del 70% de les víctimes globals del tràfic de persones són nenes, noies i dones. Els homes conformen el grup més gran en els casos de treballs forçats, que és la segona destinació d’aquest tràfic -amb un 34%-.

Són només un apunt pel que fa a les xifres, ja esgarrifoses i significatives relacionades amb el tràfic de persones. L’ONU adverteix però que són la punta de l’iceberg: hi ha estats que no disposen dels mecanismes adequats per perseguir aquest delicte, i per tant moltes víctimes no són detectades.

Des de Stop Mare Mortum volem visibilitzar també aquesta situació: el tràfic d’éssers humans ha esdevingut, en els darrers anys, el segon negoci més lucratiu a nivell mundial. El desplaçament forçós de milions de persones en tot el món, la recerca d’un futur millor… pot generar unes condicions de vulnerabilitat que poden traduir-se en el fet que aquestes persones esdevinguin víctimes de determinats delictes i greus violacions de drets humans. Les xifres ens indiquen que cal adoptar una perspectiva de gènere per fer-hi front.

Comptem amb instruments jurídics que reconeixen els drets que els Estats han de garantir a les víctimes del tràfic de persones, però és suficient? De quina manera podríem prevenir, informar, detectar les potencials víctimes del tràfic de persones que actualment estan “creuant” la Mediterrània?

Una xerrada sobre el tràfic d’éssers humans des d’una perspectiva de gènere i drets humans, amb Alba Alonso, d’AdotratriusSicar.cat.  El proper dia 28 de febrer, de les 18.30 a les 20.30 h a les Cotxeres de Sants. (Edifici C. Plaça Bonet i Muixí, 7. 4a planta. Sala 41, Barcelona)

L’entrada és gratuïta i es pot assistir sense inscripció prèvia, però ens agradaria que omplíssis aquest formulari:
https://goo.gl/forms/2zEyqhoNiFh59G7A2

El govern espanyol menteix en relació al compliment de la sentència del Tribunal Suprem sobre l’acollida de persones refugiades

Stop Mare Mortum denunciem que el govern espanyol, mitjançant les actuacions de l’Advocat de l’estat, ha demanat al Tribunal Suprem que declari la impossibilitat material i jurídica d’executar la sentència condemnatòria sobre l’incompliment del programa de reubicació i aclarim que sí hi ha gent susceptible de ser acollida des de Grècia i Itàlia.

Secretaria del Estado en Migraciones, Consuelo Rumí, i Ministra de Trabajo, Migración i Seguridad Social.

COMUNICAT

La Secretària d’Estat en Migracions, Consuelo Rumí, en roda de premsa ahir 17 de gener, menteix en relació a l’execució de la sentència condemnatòria del Tribunal Suprem a l’Estat espanyol per incompliment dels acords europeus de 2015 en matèria de reubicació de persones des de Grècia i Itàlia. El Tribunal, en una sentència del passat mes de juliol, obliga el govern a acollir les 19.449 persones compromeses de les quals només unes 1.300 havien arribat a territori espanyol.

Rumí, responent a una pregunta de eldiario.es, va dir: “aquest govern vol complir amb la sentència però ens han de dir com ho hem de fer” i afegeix: “l’incompliment amb la UE és del govern del PP i era en relació a un número de persones que eren objectes de refugi i asil que ara ja no estan on estaven. Per tant, estem a l’espera que el Tribunal ens digui d’on podem treure aquestes persones que son objecte de reubicació. No podem fer una altra cosa”. A més, remarca que ja han posat en coneixement de la Unió Europea que estan a l’espera per a poder complir.

Davant d’aquestes declaracions, i en tant que Stop Mare Mortum, amb el suport de l’Associació Catalana per a la Defensa dels Drets Humans, hem estat l’entitat impulsora del recurs per incompliment, volem aclarir que:

  • És vergonyós que sis mesos després de la condemna escoltem declaracions d’intencions i no plans d’execució.
  •  L’Advocat de l’Estat, entenem que representant la voluntat del govern, s’ha oposat sistemàticament al compliment de la reubicació tant en l’escrit de contestació a la demanda, com en les al·legacions posteriors i en l’actual fase d’execució.
  • Contràriament a les declaracions de la Secretaria d’Estat de Migracions, lluny d’haver demanat informació al Tribunal Suprem sobre com dur a terme l’execució, el govern ha demanat als magistrats que declarin la impossibilitat material i jurídica d’executar la sentència.
  • En tot cas, el Tribunal Suprem no és l’òrgan que ha de dictaminar com s’ha de dur a terme el compliment o on es troben les persones susceptibles de ser reubicades. Ben al contrari, és la part que incompleix la responsable de comunicar al Tribunal com s’executarà la sentència que la condemna. Per tant, en aquest cas, és el govern espanyol de Pedro Sánchez qui hauria d’haver determinat, en primer lloc, quin seria l’òrgan responsable i quins serien els mecanismes que utilitzaria per tal de dur a terme les obligacions que es deriven de la sentència del passat juliol.
  • Tot i així, i segons les comunicacions que l’advocat de l’Estat al Suprem, en cap cas el govern ha demanat al Tribunal que es pronunciï sobre com traslladar les persones reubicables. Per contra, ha demanat explícitament no traslladar a cap persona perquè al·lega la impossibilitat material i jurídica per fer-ho, exposant que no queden persones reubicables.
  • Sí que hi ha persones que poden ser reubicades des de Grècia i Itàlia. En el seu moment Stop Mare Mortum ja vam comunicar al Tribunal que si es considerava que no quedaven persones reubicables era perquè no se les havia identificat degudament com a resultat de la inacció dels estats i, per tant, no podia ser una justificació per al incompliment.

Per tant, des de Stop Mare Mortum considerem que, pel contingut de les diferents comunicacions amb el Tribunal, l’Estat mai s’ha pres seriosament aquest procés judicial. Des de l’inici amb el govern de Rajoy, quan en nombroses ocasions va intentar que el Tribunal ens declarés no legítims per dur a terme la demanda reclamant el compliment de compromisos polítics que garantien drets col·lectius; fins la darrera comunicació – fa uns dies- ja sota les directrius de l’actual govern de Sánchez on, en un to d’absolut enfrontament amb l’entitat demandant i menystenint el propi Tribunal, planteja “la impossibilitat material i jurídica d’executar la sentència”.

L’acció de l’Advocat de l’Estat en comunicació amb el Tribunal Suprem que el va condemnar ha estat vaga, amb respostes poc fonamentades, i en cap cas apunten al compliment de la sentència. Una voluntat d’incompliment en consonància amb les explicacions de la mateixa Secretària d’Estat de Migracions en la roda de premsa d’ahir. Denunciem, doncs, la hipocresia del nou govern del PSOE que a l’inici del seu mandat i en posteriors ocasions ha expressat davant dels mitjans de comunicació la seva voluntat de complir amb la sentència, alhora que demana la nul·litat de l’execució i que es nega a reunir-se amb nosaltres per tal d’elaborar possibles vies de compliment del programa de reubicació o construir mecanismes alternatius de protecció cap a les persones que s’han vist afectades per l’incompliment dels acords.

 

RESPOSTES DE L’ADVOCAT DE L’ESTAT

El gobierno español miente en relación al cumplimiento de la sentencia del Tribunal Supremo sobre la acogida de personas refugiadas

Stop Mare Mortum denunciamos que el gobierno, mediante las actuaciones del Abogado del Estado, ha pedido al Tribunal Supremo que declare la imposibilidad material y jurídica de ejecutar la sentencia condenatoria sobre el incumplimiento del programa de reubicación y aclaramos que sí hay gente susceptible de ser acogida desde Grecia i Italia.

Secretaria del Estado en Migraciones, Consuelo Rumí, i Ministra de Trabajo, Migración i Seguridad Social.

COMUNICADO

La Secretaria del Estado en Migraciones, Consuelo Rumí, en rueda de prensa ayer 17 de enero, miente en relación a la ejecución de la sentencia condenatoria del Tribunal Supremo al Estado español por incumplimiento de los acuerdos europeos de 2015 en materia de reubicación de personas desde Grecia y Italia. El Tribunal, en una sentencia del pasado mes de julio, obliga al gobierno a acoger las 19.449 personas pactadas de las cuáles sólo alrededor de 1.300 han llegado a territorio español.

Rumí, respondiendo a una pregunta de eldiario.es, dijo: “este gobierno quiere cumplir con la sentencia pero nos tienen que decir cómo hacerlo” y añade: “el incumplimiento con la UE es del gobierno del PP y era en relación a un número de personas con petición de refugio y asilo que ahora ya no están donde estaban. Por lo tanto, seguimos a la espera de que el Tribunal nos diga de donde podemos sacar estas personas que son objeto de reubicación. No podemos hacer otra cosa”. Además, remarca que ya han comunicado a la Unión Europea que están esperando para poder cumplir.

Ante estas declaraciones, y ya que Stop Mare Mortum, con el apoyo de la Associació Catalana per a la Defensa dels Drets Humanos, hemos sido la entidad impulsora del recurso por incumplimiento, queremos aclarar que:

  • Es vergonzoso que seis meses después de la condena escuchemos declaraciones de intenciones y no planes de ejecución.
  • El Abogado del Estado, entendemos que representante de la voluntad del gobierno, se ha opuesto sistemáticamente al cumplimiento de la reubicación, tanto en el escrito de contestación a la demanda, como en las alegaciones posteriores y en la actual fase de ejecución.
  • Contrariamente a las declaraciones de la Secretaría de Estado de Migraciones, lejos de haber pedido información al Tribunal Supremo sobre cómo implantar la ejecución, el gobierno ha pedido a los magistrados que declaren “la imposibilidad material y jurídica de ejecutar la sentencia”.
  • En todo caso, el Tribunal Supremo no es el órgano que tiene que dictaminar cómo se tiene que llevar a cabo el cumplimiento o donde se encuentran las personas susceptibles a ser reubicadas. Muy al contrario, es la parte que incumple la responsable de comunicar al Tribunal cómo se ejecutará la sentencia que la condena. Por lo tanto, en este caso, es el gobierno español de Pedro Sánchez quién habría determinado, en primer lugar, quien sería el órgano responsable y cuáles serían los mecanismos que utilizará para llevar a cabo las obligaciones que se derivan de la sentencia del pasado mes de julio.
  • En todo caso, y según las comunicaciones que el abogado del Estado ha presentado durante el procedimiento al Supremo, en ningún caso el gobierno ha pedido al Tribunal que se pronuncie sobre como trasladar las personas reubicables. Sin embargo, ha pedido explícitamente no trasladar a nadie porque alega la imposibilidad material y jurídica para hacerlo, exponiendo que no quedan personas reubicables.
  • Sí que hay personas que pueden ser reubicadas desde Grecia y Italia. En su momento, Stop Mare Mortum ya comunicamos al Tribunal que si se consideraba que no quedaban personas reubicables era porque no se les había identificado debidamente como resultado de la inacción de los estados y, por lo tanto, no podía ser justificación alguna para el incumplimiento.

Por lo tanto, desde Stop Mare Mortum consideramos que, por el contenido de las diferentes comunicaciones con el Tribunal, el Estado nunca se ha tomado en serio este procedimiento judicial. Desde el inicio, cuando el gobierno de Mariano Rajoy en numerosas ocasiones intentó que el Tribunal nos declarase no legítimos para llevar a cabo la demanda reclamando el cumplimiento de compromisos políticos que garantizaban derechos colectivos, hasta esta última comunicación – hace unos días- ya con las directrices del actual gobierno de Sánchez, donde con un tono de absoluto enfrentamiento con la entidad demandante y menospreciando el propio Tribunal, plantea “la imposibilidad material y jurídica de ejecutar la sentencia”.

La acción del Abogado del Estado en la comunicación con el Tribunal Supremo que lo condenó ha sido vaga, con respuestas poco fundamentadas, y en ningún caso apunta al cumplimiento de la sentencia. Una voluntad de incumplimiento en consonancia con las explicaciones de la misma Secretaria de Estado de Migraciones en rueda de prensa ayer. Denunciamos, pues, la hipocresía del nuevo gobierno del PSOE que al inicio de su mandato y en posteriores ocasiones ha expresado ante los medios de comunicación su voluntad de cumplir con la sentencia, a la vez que pide la nulidad de la ejecución y se niega a reunirse con nosotras para diseñar posibles vías de cumplimiento del programa de reubicación, o construir mecanismos alternativos de protección hacia las personas que se han visto afectadas por el incumplimiento de estos acuerdos.

 

RESPUESTAS DEL ABOGADO DEL ESTADO

ELS VAIVENS DEL GOVERN CENTRAL

Les polítiques d’asil i migració del Govern de Pedro Sánchez són difícils de seguir, sotmeses com estan a uns vaivens desconcertants. El que sí se’n podria dir és que són una decepció, fins i tot una traïció, perquè va infondre esperances amb gestos de cara a la galeria com el rescat de l’Aquarius, amb les 630 persones migrades a bord rebutjades per Itàlia i Malta,que va desembarcar a València al juny de l’any passat. Semblava que per fi algun govern plantava cara a les polítiques d’ultradreta xenòfobes que ens escanyen a totes. Que hi havia una escletxa a l’Europa fortalesa.

Però aquest Govern no ha desfet el nus al coll de les migrants valentes i desesperades que es llancen al mar no pas per gust. Si la decisió respecte a l’Aquarius va ser fruit de la ingenuïtat o hipocresia no ho sabem. Però sí sabem que el que ha vingut al darrera és un cop de puny a la boca de l’estómac, per dolorós, per inesperat, per decebedor.

Que els pocs vestigis de solidaritat i humanitat que queden al mar es criminalitzin i aturin amb astúcies i paranys administratius és abaixar el cap, allunyar-se d’un  l’Estat que hauria de defensar amb convenciment els drets humans i en canvi estreny la llibertat de les persones.

Quina mà gronxa les polítiques del Govern de Pedro Sánchez?

  • Impedeix salpar l’Open Arms per continuar rescatant persones a 25 milles de la costa líbia.
  • No ha executat la sentència que obliga l’Estat espanyol a reubicar i acollir 19.449 persones des de Grècia i Itàlia.
  • Prefereix esperar a que el Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg es pronuncïi definitivament en comptes d’aturar ja les devolucions en calent (658 l’any passat a Ceuta i Melilla)
  • No ha tret les ganivetes de les tanques de la Frontera Sud, tal i com va prometre, per sustituir-les per un mètode menys “cruent”.

No ens cansarem de protestar, que és el que cal quan es limiten els drets de les persones. Tanques, devolucions en calent, cadenes per a vaixells que no salpen, dil.lacions legals…Amb aquestes actuacions el Govern central contribueix de manera activa a que  l’arribada a Espanya sigui una carrera d’obstacles d’alt risc per a les persones que busquen millorar les seves vides. Mentre Sánchez espera i avalua, el patiment i les morts al Mediterrani augmenten.

 

#ViesLegalsISegures

2019: LLuites col·lectives per afrontar les polítiques antimigratòries

Acabem un any 2018 amb una sentència que condemna l’Estat espanyol per incompliment de quotes, però amb molt camí per fer encara  per aplicar vies legals i segures i acabar amb les morts al Mediterrani.

Stop Mare Mortum acabem l’any amb una victòria col·lectiva. No només nostra sinó de totes les que portem anys batallant per denunciar les vulneracions de drets humans de les desplaçades i les morts per ofegament en el gran cementiri del Mediterrani. Aquest any hem aconseguit una sentència pionera: aquest juliol el Tribunal Suprem va condemnar l’Estat per l’incompliment dels acords sobre les quotes d’acollida de persones refugiades per reubicació (de Grècia i Itàlia) i reassentament (tercers països fora de la UE), fruit dels pactes europeus del 2015. Estem contentes perquè demostra que la societat organitzada és capaç d’assolir fites com aquestes.

Malgrat tot, el nou govern espanyol del PSOE, encapçalat pel president Pedro Sánchez, no ha respost a la demanda a l’alçada d’un executiu socialista: no ha mogut fitxa. No només no s’ha dignat augmentar el nombre de places d’acollida, sinó que tampoc ha presentat cap proposta econòmica per executar el que diu la sentència: acollir 19.449 persones. Aquest 2019, doncs, seguirem lluitant pel seu compliment.

Però el desencís respecte el canvi de govern no acaba aquí. Malauradament no ens vam equivocar quan vam avisar que, si no hi havia un canvi estructural en les polítiques d’asil espanyoles, s’estaria aprofintant l’avinentesa en benefici propi, malgrat els primers gestos d’obertura en temes migratoris per part de Sánchez,  com l’acollida de l’Aquarius a València.

“No és una crisi humanitària, sinó una irreponsabilitat per part dels nostres governs.”

El PSOE no ha fet cap canvi clau: no ha tancat els CIE, no ha acabat amb les devolucions en calent, no ha tret les concertines (malgrat la promesa del ministre d’interior el mes de juliol de treure-les amb “caràcter immediat”), no ha resolt el col·lapse en el sistema d’asil ni ha mostrat cap voluntat per desenvolupar el reglament de la Llei d’asil 12/2009 (pendent des de fa nou anys) que permetria aplicar les vies legals i segures. Aquest reglament serviria per evitar morts, vulneracions de drets humans, agressions en el trànsit i violència cap a les dones. Permetria garantir un mínim de dignitat, però novament no hi ha cap voluntat política.

Perquè les morts no s’aturen: acabem el 2018 amb 2.500, comptabilitzades segons ACNUR. 2.500 vides. 2.500 històries. 2.500 persones. I recordem: no és una tragèdia, és una falta de voluntat política. No és una crisi humanitària, sinó una irreponsabilitat per part dels nostres governs.

I mentre continuen les morts, s’enforteixen les fronteres: 1.000 km de murs físics a Europa, segons el darrer informe del Centre Delàs. A més cal sumar-hi els que són intangibles. I mentre continuen les morts, es criminalitza la solidaritat i la defensa dels drets humans: es persegueix a Proactiva Open Arms, a l’Aquarius o a activistes com Helena Maleno.

Amb tot, continua l’externalització de fronteres i un exemple n’és l’espanyola, la frontera sud, a través de l’acord bilateral entre Espanya i el Marroc. Però veiem com no serveix per a res: 63.000 arribades el 2018 per aquesta frontera on es vulneren els drets humans de manera sistemàtica.

“Aquest any tenim el gran repte de continuar treballant per construir una xarxa de col·lectius i persones cada cop més gran per transformar les polítiques antimigratòries.”

I just a casa del soci espanyol, a Marràqueix, 150 països van signar aquest desembre el Pacte Mundial per les Migracions. Una nova oportunitat perduda. Un pacte insuficient i no vinculant, on les vies legals i segures van lligades a la mobilitat acadèmica i laboral, i no queden gens definides. On l’aplicació dels acords queda novament a mercè de la voluntat política dels Estats sense mecanismes de seguiment i on els criteris de seguretat continuen sent una prioritat per davant dels drets humans.

Mentrestant el Parlament europeu insta a la Comissió Europea a fer una proposta legislativa comuna sobre visats humanitaris. A priori, una bona notícia. Novament haurem de veure en què es tradueix i si mai arriba a una Europa  que està a les portes d’unes eleccions, amb l’extrema dreta picant de mans.

Acabem el 2018 enfortides amb la victòria al Tribunal Suprem, però preocupades per la gran feina que ens espera aquest 2019. Aquest any tenim el gran repte de continuar treballant per construir una xarxa de col·lectius i persones cada cop més gran per transformar les polítiques antimigratòries si volem que els drets humans i la dignitat guanyin la partida.

Una nova oportunitat perduda. El Pacte Mundial per a la Migració insuficient i no vinculant

Pacte Mundial per a la Migració.

Ahir, quan es complien 70 anys de la Declaració Universal dels Drets Humans, es va aprovar a  Marràqueix el Pacte Mundial per a la Migració amb el suport de més de 150 països, inclòs l’estat espanyol. Tot i que aquest pacte parteix d’uns principis rectors centrats en les persones, els drets humans i el gènere, des d’Stop Mare Mortum considerem que és insuficient:

És un acord de mínims i no vinculant. A més a més ha permès que nombrosos països, molts europeus, com ara Hongria, Àustria, Polònia, República Txeca, Estònia o d’altres com Estats Units,  Israel o República Dominicana no s’hi hagin adherit.

Aborda la qüestió de les Vies Legals cap a territori “segur” de manera insuficient. Tot i que el Pacte estipula que cal augmentar la disponibilitat i la flexibilitat de les vies de migració regular, es vinculen majoritàriament amb nivell d’estudis (“mobilitat acadèmica”), ocupació i mobilitat laboral. Pel que fa a les altres opcions considerades, no detalla suficientment quines han de ser ni com s’han d’implementar.

Un dels exemples és el cas dels visats humanitaris. El Pacte reconeix els visats humanitaris que possibilitarien que les persones no haguessin d’arriscar la seva vida al Mediterrani per arribar a territori segur. Tot i això, no es defineix en quines condicions es concediran aquests visats humanitaris, de què depèn la seva temporalitat o en quines condicions es podran sol·licitar.

Tampoc resol els casos de les reunificacions familiars. Tot i que la reunificació és una de les vies legals i segures, el Pacte no detalla quin concepte de família podrà acollir-se a aquesta via.

La manca de definició de moltes de les Vies Legals i Segures del Pacte Mundial per a la Migració fa que siguin els estats els que les apliquin absolutament al seu criteri. Un cop més, constatem que es deixa una porta oberta a les polítiques restrictives d’acollida de migrants, motivades per criteris de seguretat dels estats més que pels drets humans i els principis humanitaris.

Per tots aquests motius, Stop Mare Mortum demana al president del govern espanyol, Pedro Sánchez, que aquest sigui només el moviment inicial de la transformació de les polítiques migratòries. L’adhesió al Pacte Mundial per a la Migració és només un primer pas que ha d’anar acompanyat del desplegament de Vies Legals i Segures, amb una implementació real a casa nostra, que garanteixi que ningú hagi d’arriscar la seva vida fugint de guerres, pobresa, canvi climàtic o persecució.

Així mateix, demanem que es posin mesures per garantir la plena participació de la societat civil en el seguiment i monitoratge de la implementació del Pacte.

COMUNICAT: Més recursos i menys discursos irresponsables amb la immigració

Més recursos i menys discursos irresponsables. Prou d’alarmisme i sensacionalisme amb la immigració durant l’estiu

Durant els últims dies diferents líders polítics han viatjat a Ceuta per fer declaracions i alimentar el relat de col·lapse o invasió a la frontera sud. Han apel·lat a la cooperació i a l’ajuda internacional per tal d’evitar l’arribada de migrants. Lafede.cat, Stop Mare Mortum i Open Arms, com organitzacions i plataformes de cooperació i defensa dels drets humans han publicat avui un comunicat per denunciar que s’està fent un ús partidista i mediàtic de les migracions. Demanen rigor i responsabilitat als líders polítics i als periodistes.

Foto: Sergi Camara

Els responsables de l’Organització Internacional per les Migracions i d’ACNUR han confirmat que a Europa no hi ha cap “crisi migratòria” sinó una crisi política «alimentada per la narrativa tòxica» dels que s’esforcen en transmetre que la migració està fora de control. Totes les xifres desmenteixen la suposada “allau”. Des dels anys 60, el percentatge de persones que migren esdevé estable, al voltant del 3% de la població mundial, i els refugiats no arriben al 8% dels migrants a tot el món. A la Unió Europea suposen un 0,4% dels 508 milions d’habitants.

Les migracions són un problema si es vol que ho siguin, si es gestionen malament i s’expliquen encara pitjor. Les arribades per mar i terra a les nostres fronteres es converteixen en focus informatiu quan l’agenda política nacional es relaxa. L’estiu passat l’exministre popular Juan Ignacio Zoido va fregar les línies de l’èticament acceptable en insinuar que les ONG afavorien la immigració «irregular». Mesos després, hem vist com aquesta particular manera de retorçar la realitat té conseqüències legals i concretes en activistes com l’Helena Maleno o l’ONG de rescat marítim Proactiva Open Arms. Aquest cap de setmana Pablo Casado, president del PP, i Albert Rivera, president de Ciutadans, han utilitzat l’expressió ”efecte crida” per parlar de l’acollida de l’Aquarius i les arribades pel sud d’Espanya. Aquesta expressió no és nova, ja la va utilitzar l’exministre d’interior del PP Alberto Fernández Díaz el 2015 davant l’augment d’arribades a Grècia per via marítima. Enguany, però, les xifres parlen per si soles: les arribades s’han reduït a la meitat en relació a l’any passat en el conjunt de la UE. Arriba molta menys gent però mor molta més al mar.

Espanya és la ruta més curta i això, juntament amb les mesures polítiques adoptades fins ara per la UE i per Itàlia i Malta, el tancament de la ruta grega amb l’acord UE-Turquia i el recent el conflicte del Rif, ha convertit la frontera sud en la principal via d’entrada. Tot i que la situació a les nostres fronteres no té ni punt de comparació amb la d’altres països del sud els quals assumeixen el 80% de persones desplaçades del món, aquesta situació es podria haver previst i en conseqüència, dotar de més suport i recursos a Ceuta, Melilla i les costes andaluses per donar una millor resposta.

Molts dirigents polítics parlen de cooperació com a resposta al que està passant. Ho fan d’una manera profundament hipòcrita perquè són els mateixos que han reduït el pressupost de cooperació i ajuda humanitària a nivells de vergonya i, a més, han desviat els fons per a enfortir el control de fronteres. Espanya és el país de l’OCDE que més ha retallat l’ajuda al desenvolupament fins a situar-la al 0,20% de la Renda Nacional Bruta.

La UE té la capacitat i el deure, establert pel dret internacional, d’absorbir i acollir els fluxos migratoris actuals. L’únic problema real és que els responsables polítics de la UE i els seus estats membres no volen assumir la seva responsabilitat pel que fa a les causes de les migracions i els desplaçaments de població, i actuar en conseqüència. Això ha convertit les fronteres en espais d’impunitat on es vulneren els drets humans i a la ciutadania europea en còmplice dels crims que s’hi cometen.

És per això que demanem:

A tots els responsables polítics que no utilitzin la migració en les seves batalles polítiques i no alimentin amb fins electoralistes el discurs xenòfob amb arguments i dades tergiversades que no responen a la realitat. Davant les declaracions de Casado en que fa referència que l’Estat del benestar no pot donar papers a tothom ni assumir l’arribada de “milions d’africans” li recomanem que revisi les dades de percentatges de migrants i refugiats africans respecte el global. Li recordem que la migració forma part de la història i l’evolució humana, i que migrar és un dret que cal que els estats garanteixin sense excepcions.

Sovint es parla de “bonisme” per deslegitimar les organitzacions socials que clamem per una acollida digna. El compliment dels drets humans no és, afortunadament, una qüestió de bondat ni de caritat, sinó l’exigència d’un cos normatiu internacional que té com a darrer fi protegir el dret a la vida. Demanem una nova lògica de relació amb els fluxos migratoris, on les polítiques migratòries no s’utilitzin com a eines securitàries i repressives de control fronterer. Exigim a les institucions europees més corresponsabilitat i coordinació en la política migratòria en la línia de garantir vies legals i segures, per preservar la dignitat i evitar les morts i el patiment en ruta. Així com també cal posar en valor les aportacions culturals i econòmiques dels migrants.

– Al govern de Pedro Sánchez li recordem que s’ha compromès a retirar les concertines i que el Tribunal Europeu de drets humans ja ha condemnat l’Estat per les ‘devolucions en calent’, pràctica que també hauria d’eliminar-se. Així com els Centres d’Internament d’Estrangers (CIE). Igualment demanem més recursos per als dispositius d’assistència en frontera, i d’acollida pels governs autonòmics i els ajuntaments, i la derogació de la Llei d’Estrangeria.

També li recordem que esperem un pla d’acció per donar compliment a la Sentència del Tribunal Suprem condemna l’Estat a complir amb els compromisos europeus en matèria migratòria que obligaven a acollir a 19.449 persones, de les quals només han arribat 1.359. Igualment li demanem més recursos per a la cooperació internacional i una política digna de tal nom, i que es deixi de criminalitzar organitzacions i moviments socials que donen suport als migrants.

– Finalment, als periodistes els demanen responsabilitat en el tractament de les migracions i que no caiguin en narratives simplistes (de víctima o amenaça) ni siguin corretja de transmissió dels discursos oficials amb l’ús d’un llenguatge alarmista(allau, invasió, assalt etc.) que ni ajuden a entendre la complexitat del fenomen ni faciliten la convivència als nostres barris i ciutats. Els emplacem també a apropar-se a les associacions i col·lectius de persones migrants per contrastar les informacions.

En un món globalitzat, les nostres societats són el seu reflex, diverses i globals, i calen polítiques i polítics responsables i a l’alçada d’aquest moment històric per tal d’avançar i no retrocedir en l’horitzó d’un món millor per a tothom.

Stop Mare Mortum valora com a històrica la sentència del Tribunal Suprem que condemna al govern espanyol

Stop Mare Mortum espera que aquesta sentència impulsi al govern actual a fer un gir radical en les politiques migratòries i d’asil

La sentència del Tribunal Suprem condemna al govern espanyol al compliment dels compromisos establerts de reubicació i reassentament en les decisions europees de setembre de 2015 que l’obligaven a acollir a 19.449 persones des de Grècia i Itàlia, malgrat el termini hagi finalitzat.

Stop Mare Mortum considera que la sentència és històrica i no té precedents: és la primera vegada que un tribunal nacional condemna al seu govern per d’incompliment d’una decisió comunitària en el marc de les polítiques migratòries.

Es posa així  de manifest que el compliment dels drets humans va més enllà de la voluntat política sinó que és una obligació dels estats. Per tant el dret d’asil no és discrecional sinó que és exigible. La plataforma Stop Mare Mortum considera que és una oportunitat per al Govern de Pedro Sánchez per fer un canvi radical en les polítiques migratòries i d’asil més enllà de gestos puntuals.

És un bon moment per recordar que existeixen altres vies legals i segures que poden facilitar l’arribada de les persones sense posar en perill la seva integritat física ni la seva dignitat. 

L’ incompliment dels compromisos establerts en el marc de la Unió Europea ha tingut i té un cost per a milers de persones que han quedat atrapades en la irregularitat i s’han vist forçades a sortir amb traficants d’éssers humans de Grècia i Itàlia.

La sentència té a més una dimensió internacional quan apel.la al principi de solidaritat i posa de manifest que la responsabilitat d’acollida no ha estat compartida. Els resultats els veiem a Itàlia: com triomfen les solucions populistes quan no s’ha donat resposta solidària.

Stop Mare Mortum considera que aquesta victòria evidencia que la societat civil organitzada pot exercir control sobre l’acció política dels seus governs.

Stop Mare Mortum considera histórica la sentencia del Tribunal Supremo que condena al gobierno español

Stop Mare Mortum espera que esta sentencia impulse al gobierno actual a dar un giro radical a las políticas migratorias y de asilo

La sentencia del Tribunal Supremo, presentada por la plataforma ciudadana Stop Mare Mortum, condena al gobierno español a la ejecución de los compromisos establecidos de reubicación y reasentamiento en las decisiones europeas de septiembre de 2015 que obligan a acoger a 19.449 personas desde Grecia e Italia, a pesar de que el plazo ya ha finalizado.

Stop Mare Mortum considera que la sentencia es histórica y no tiene precedentes; es la primera vez que un tribunal nacional condena a su gobierno por el incumplimiento de una decisión comunitaria en el marco de las políticas migratorias.

Se pone de manifiesto así que el cumplimiento de los derechos humanos va más allá de la voluntad política, y es una obligación de los estados. El derecho de asilo no es discrecional y por tanto es exigible. La plataforma Stop Mare Mortum considera que es una oportunidad para el Gobierno de Pedro Sánchez para cambiar de forma radical las políticas migratorias y de asilo más allá de gestos puntuales.

Es el momento oportuno para recordar que existen otras vías legales y seguras que pueden facilitar la llegada de las personas sin poner en peligro su integridad física ni su dignidad. El incumplimiento de los compromisos establecidos en el marco de la Unión Europea ha tenido y tiene un coste para miles de personas que han quedado atrapadas en la irregularidad y se han visto forzadas a salir de Grecia e Italia con traficantes de seres humanos.

La sentencia tiene además una dimensión internacional al apelar al principio de solidaridad. Y demuestra que la responsabilidad de acogida no ha sido compartida por los estados miembros.

Los resultados se perciben en Italia donde las soluciones populistas han triunfado porque no se ha dado esta respuesta solidaria.

Stop Mare Mortum considera que esta victoria evidencia que la sociedad civil organizada puede ejercer control sobre la acción política de sus gobiernos.

 

Historical Judgement in Spain concerning asylum rights

  1. The Spanish Supreme Court declared the Spanish Government to have infringed EU Law when failed to fullfill its duties under the relocation scheme created by the Council

Last week’s Supreme Court Judgement declared the Government of Spain to have failed to relocate its quota of 19.449 refugees from Greece and Italy between 2015 and 2017 under two Council Decisions of May and September 2015. The Judgement partially admits and supports the suit filed by Stop Mare Mortum –a value-based civil society organization advocating for change on the European policies in order to create legal and safe pathways to Europe-. Stop mare Mortum asked the Supreme Court to declare that the Council Decisions contained clear and concrete obligations the Spanish Government had failed to respect. On this, both Stop and later the Supreme Court relied on a previous ECJ Judgement from 2017 that declared the quotes and obligations included in the Decisions as binding for all Member States and condemned Hungary and Czech Republic for the refuse to relocate any refugee from Greece or Italy.

Continue reading

« Older posts

© 2019 Stop Mare Mortum

Theme by Anders NorenUp ↑

El lloc web www.stopmaremortum.org pot utilitzar cookies pròpies i de tercers per recopilar informació que ajudin a optimitzar la teva visita a les seves pàgines web. No s'utilitzaran les cookies per recollir informació de caràcter personal. Pots permetre el seu ús o rebutjar-lo, també pots canviar la seva configuració sempre que vulguis. Consulta la nostra Política de Cookies . Trobaràs més informació a la nostra Política de Privacitat El sitio web www.stopmaremortum.org puede utilizar cookies propias y de terceros para recopilar información que ayuden a optimizar tu visita a sus páginas web. No se utilizarán las cookies para recoger información de carácter personal. Puedes permitir su uso o rechazarlo, también puedes cambiar su configuración siempre que lo desees. Consulta nuestra Política de Cookies. Encontrarás más información en nuestra Política de Privacidad

ACEPTAR
Aviso de cookies