Category: NOTICIES (page 1 of 12)

#ofegadesXmigrar: 3 anys del naufragi de Lampedusa

Aquest dimecres 18 d’abril al matí la plataforma Stop Mare Mortum  ha realitzat una acció sorpresa a la Plaça d’Universitat de Barcelona per denunciar les morts al Mediterrani i la criminalització tant de les organitzacions ​dels sud global que defensen el dret de les persones a migrar, com les del nord que exerceixen la solidaritat.

Acció #ofegadesXmigrar 18A. Foto: Stop Mare Mortum

Justament un 18 d’abril de 2015 es produïa un dels majors naufragis al Mediterrani: 900 persones morien a canal de Sicília, prop de l’illa de Lampedusa, en el seu trajecte cap a Europa. Arran d’aquest fet va néixer la plataforma Stop Mare Mortum, per donar una resposta europea a totes aquestes morts que lluny de ser espontànies, tenen responsables: els Estats europeus que amb les seves polítiques de defensa de l’Europa fortalesa obliden els drets humans. Des d’aquell abril d’ara fa tres anys Stop Mare Mortum no ha deixat de denunciar totes aquestes polítiques i de treballar des de la incidència política, l’acció al carrer i la sensibilització per capgirar-les.

De Lesbos a Barcelona

L’acció duta a terme aquest dimecres ha volgut tornar a posar a l’imaginari comú l’illa de Lesbos, símbol de la mal anomenada “crisi de refugiats” que va omplir portades als mitjans i va esdevenir punt d’inflexió per a la ciutadania. La imatge de la muntanya d’armilles a l’illa, les armilles restants dels naufragis i les arribades de barcasses, s’ha volgut traslladar al centre de Barcelona. La plaça Universitat, per una hora, s’ha convertit en Lesbos: una muntanya d’armilles cedides per Proactiva Open Arms; recital d’un poema i lectura de manifest.

Tal i com diem en el nostre manifest “el discurs de l’odi i la por ens parla d’amenaça migratòria i ofega els drets humans en nom de la seguretat. Nosaltres ens resistim a mirar cap a una altra banda i a entendre aquesta tragèdia com un nombre anònim” i afegim que sí hi ha una solució: “obrir vies legals i segures que evitin que la gent es vegi obligada a arriscar la seva vida en rutes cada vegada més mortíferes”. L’acció d’avui, a més, vol recordar que les morts no només es produeixen al Mediterrani, sinó que el desert del Sàhara és un cementiri molt més gran i els acords bilaterals entre països només el fan més gran. A més, denunciem la criminalització cap a les organitzacions, no només les europees, com Proactiva Open Arms, sinó també les dels països d’origen que denuncien les vulneracions de drets humans i on la seva tasca encara és més perillosa. És el cas dels companys d’alternatives Espaces Citoyens.

Acció #ofegadesXmigrar 18A. Foto: Stop Mare Mortum

Unes 300 persones es concentren a Barcelona per exigir la llibertat de Proactiva Open Arms

La concentració, organitzada per Stop Mare Mortum i voluntaris/es d’Open Arms, davant la Comissió Europea ha acabat davant el consolat italià per demanar la llibertat de l’ONG i exigir vies legals i segures d’accés a Europa.

Acció #FreeOpenArms 24M 2018. Foto: stop Mare Mortum

Aquest dissabte 24 de març, unes 300 persones s’han concentrat, tot i la pluja, davant la delegació de la Comissió Europea a Barcelona cridats per Stop Mare Mortum i voluntaris i voluntàries de l’ONG badalonina Proactiva Open Arms davant les acusacions per part de la fiscalia italiana de tràfic de persones i associació criminal de l’ONG. La concentració, després de la lectura de dos manifestos, s’ha desplaçat fins al consolat Itàlia al carrer de Mallorca amb Pau Claris tallant el pas dels cotxes.

Els manifestants d’aquest dissabte proclamaven crits com “Llibertat Open Arms”, “Prou morts al Mediterrani”, “Salvar vides no és cap delicte”, “Cap persona no és il·legal” o “Unió Europea assassina”.

El cas d’Open Arms se suma a la persecució de defensors i defensores de drets humans arreu. És el cas, per exemple, de l’activista Helena Maleno perseguida pels tribunals marroquins o els bombers sevillans de Proem-aid, pendents dels tribunals grecs: “S’està perseguint qui defensa i protegeix els drets humans, com Open Arms, a qui salva vides, a qui fa la feina que haurien de fer els estats europeus. Per això exigim vies legals i segures d’accés a Europa”, reclamava Adriana Cabeceran, d’Stop Mare Mortum.

El cas d’Open Arms arriba la mateixa setmana que fa dos anys que es va pactar i aplicar l’acord entre els estats europeus i Turquia per frenar l’arribada de persones migrades i refugiades a sòl europeu. “L’acord entre UE i Turquia, com el de Itàlia amb Líbia, demostra la voluntat d’Europa d’externalitzar les seves fronteres i fer tot el possible perquè la gent en cerca de refugi no arribi. Prefereixen l’efecte mort a l’efecte crida”, reivindica Cabeceran.

Des d’Stop Mare Mortum exigim la llibertat d’Open Arms, que s’acabi amb la criminalització de la solidaritat i que s’apliquin vies legals i segures d’accés a Europa per evitar que la gent es jugui la vida durant la travessia pel Mediterrani o pel desert.

VEURE GALERIA

VÍDEO TV3

Salvar vides no és delicte!

CANVI DE DATA!

Stop Mare Mortum desconvoca la concentració del proper divendres 23 de març a Barcelona i se suma a la de dissabte 24 de març a les 12h. Els voluntaris/es de Proactiva Open Arms han convocat diverses manifestacions arreu d’Espanya i també a Pozzalo (Sicília) en suport a l’ONG badalonina. Stop Mare Mortum s’uneix sota el mateix lema “Salvar vides no és delicte!”. Tothom està cridat aquest dissabte 24 de març a les 12h davant l’edifici de la Comissió Europea a Barcelona.

 


S’han sumat al comunicat

  • Caravana Abriendo Fronteras
  • Asamblea de Apoyo a Personas Migrantes de Salamanca
  • Plataforma de Ayuda a Personas Refugiadas de Elche
  • Pasaje Seguro Cantabria
  • Just Helping People
  • Valencia es Refugi
  • Obrim Fronteres Valencia
  • Plataforma de Apoyo Refugiado Almansa

COMUNICAT

Arran de la detenció del vaixell de Proactiva Open Arms i la possible investigació per tràfic de persones i associació criminal, StopMM crida a  concentrar-se a favor de la solidaritat. Un cas el de Open Arms, que se suma als que javenen de lluny com el cas d’Helena Maleno o els bombers de Proem-aid. Denunciem la criminalització de la solidaritat per part dels estats europeus i exigim vies legals i segures d’accés a Europa.

Novament els estats europeus ataquen la solidaritat. Aquesta setmana l’ONG badalonina Proactiva Open Arms, que es dedica a fer salvament marítim, està sent investigada per tribunals italians per tràfic de persones i organització criminal. Per què? Per salvar vides al Mediterrani, vides que busquen un futur millor però que es troben atrapades per l’Europa fortalesa que les expulsa i les maltracta per evitar que arribin a sòl europeu.

Aquesta setmana, justament es compleixen dos anys de l’acord entre els estats europeus i Turquia, signat el 18 de març de 2016, precisament amb la finalitat d’aturar l’arribada de persones refugiades i migrants a través de les illes gregues. Un acord opac i que contradiu els drets més fonamentals recollits a la Declaració Universal dels Drets Humans, com ara que tothom qui està en perill al seu país d’origen té dret a sol·licitar l’asil. No és l’únic acord existent en el marc de l’externalització de fronteres, en trobem entre Espanya i Marroc o entre Itàlia i Líbia. I tot, per què? Perquè els Estats europeus volen defugir de les seves responsabilitats com garants de drets, perquè ens trobem cada cop més immersos en una Europa racista i on veiem que puja l’ultradreta, una Europa on enlloc d’obrir portes es col·loquen més tanques i concertines.

El cas d’Open Arms torna a posar sobre la taula la criminalització de la solidaritat i la voluntat dels estats europeus de preferir “l’efecte mort” a “l’efecte crida”. Des de ja fa temps veiem com el voluntariat, l’activisme, les ONG d’ajuda humanitària i les entitats autoorganitzades estan al punt de mira. Avui són Open Arms, però no són els únics: fa unes setmanes era l’activista Helena Maleno, per ajudar a salvar vides a l’Estret; també els tres bombers de PROEM-AID, Sevilla, acusats des de 2016 per actuar a l’illa de Lesbos; José Palazón que va rebre amenaces de querelles; les persones de l’Espai Antiracista de Salt acusades de delicte d’odi; Cédric Herrou, el francès condemnat a quatre mesos de presó per ajudar persones migrades a travessar la frontera entre França i Itàlia; i continuem amb un llarg etcètera de gent i organitzacions investigades o condemnades per fer la feina que haurien d’estar fent els estats: aplicar vies legals i segures d’accés a Europa.

Des de 2015, quan va esclatar la mal anomenada crisi de refugiats, han arribat més d’un milió i mig de persones i n’han mort al Mediterrani més de 12.500. Aquest any 2018 ja portem mig miler de morts, i el nombre no és més gran gràcies a la tasca de salvament marítim d’ONG com Open Arms. És per això que denunciem la criminalització de la solidaritat i exigim responsabilitats als estats i organismes europeus sobre totes aquestes morts. Alhora, reclamem que s’acabi amb el tràfic d’armament i l’explotació de recursos i persones d’altres països amb la complicitat de règims totalitaris. Mentre això no canviï, cada any milers de persones es veuran forçades a fugir de casa seva arriscant la seva vida en un periple que els pot costar la vida. Mentre això no canviï necessitarem la tasca dels companys i companyes de Proactiva Open Arms. De manera que exigim al fiscal en cap de Catania, Carmelo Zuccaro, conegut com “el sheriff del Mediterrani”, que retiri les ridícules acusacions contra els i les socorristes d’Open Arms i deixi d’obstaculitzar una feina que, davant la inacció dels Estats membre de la Unió Europea, salva milers de vides dia rere dia.

Per aquests motius us convoquem aquest dissabte 24 de març a les 12h davant l’edifici de la Comissió Europea a Barcelona (Passeig de Gràcia, 90) per marxar juntes cap al consolat italià i cridar ben alt que la solidaritat no és cap delicte!

COMUNICAT SALVAR VIDAS NO ES UN DELICTE

L’Europa fortalesa: espais de no dret i dolor

Aquest mes de març recordem que fa dos anys que va entrar en vigor l’acord UE-Turquia. Quin ha estat el resultat? Què ha passat des de llavors? Quina Europa estem construint? Repassem l’evolució d’aquests dos anys de morts i patiment i reflexionem d’on venim.

Acte dels 2 anys UE-Turquia. Stop Mare Mortum

“El més flagrant des de l’aplicació de l’acord UE-Turquia és que hem creat espais d’excepció dins Europa, com les illes gregues, que serveixen per dissuadir aquells que volien venir”. Aquestes paraules de Blanca Garcés, investigadora del CIDOB experta en migracions, resumeixen l’acte que Stop Mare Mortum va organitzar el passat 12 de març a Lleialtat Santsenca de Sants per recordar que es compleixen, aquest 18 de març, dos anys de la signatura de l’acord de la vergonya. Un acord, signat entre els estats europeus i Turquia, en total opacitat i impunitat, per frenar l’arribada de persones en cerca de refugi a Europa.

L’acte es va dividir en dues parts: una primera, que va permetre repassar la construcció de l’Europa fortalesa; i una segona, on el filferro que separa fronteres va agafar protagonisme.

Fronteres internes i externes

Pel que fa a la construcció de l’Europa fortalesa, Garcés va destacar quatre punts clau. El paper dels països veïns amb estats europeus, com per exemple Marroc: “Espanya és el primer estat que aplica polítiques d’externalització de fronteres. És un gran laboratori” . El paper d’aquests terces estats, on sovint hi ha una clara vulneració de drets, per controlar els fluxos migratoris és clau per posar fre al moviment de persones: “És molt més efectiu perquè són molt més impunes”. El segon element són les fronteres geogràfiques, les físiques, els murs i tanques que cada dia s’aixequen a Europa: “Espanya ha sigut pionera amb Ceuta i Melilla”, deia fent referència a l’exportació de la tecnologia aplicada a la frontera sud cap a altres llocs fronterers. A més, cal sumar-hi el mar i el seu control, per exemple, a través de l’OTAN a Grècia. El tercer són els espais d’excepció creats dins el continent, com les illes gregues o els camps de refugiades. Són llocs on les persones queden bloquejades i sense drets. I l’últim són els espais d’exclusió com els CIE, els camps de Paris o Calais, les expulsions, les detencions per perfil ètnic, els no dret. “Ara un sol·licitant d’asil és un immigrant il·legal fins que no es demostri el contrari”, denunciava Garcés. Els drets de les persones refugiades són constantment vulnerats.

I amb tot això, què és i què ha passat amb l’acord UE-Turquia? “Una nota de premsa, segons els juristes, i un pacte informal entre estats europeus i Turquia, segons el Tribunal de Justícia de Luxemburg”, explicava Garcés. L’objectiu principal era frenar l’arribada de persones per les illes gregues. Ha funcionat doncs? “Ho dubto, perquè la relació UE-Turquia no està en els seus millors moments”. Si bé el flux d’arribada ha passat de més de 1.700 persones al dia a 47 després de l’aplicació, per Garcés la rebaixa no es deu a l’acord sinó al tancament de la ruta dels Balcans amb tanques, devolucions, i violència, i creant “espais d’excepció”. Malgrat tot, l’acord és tant opac que tampoc se’n pot fer un bon seguiment.

 

Ferran Aragón i Jaume Sastre a l’acte 2 anys UE Turquia. Stop Mare Mortum

 La tecnologia del dolor

Garcés va parlar molt de fronteres i tanques, moltes de les quals inclouen concertines, el filferro de ganivetes. Quin paper té la tecnologia en el control migratori? “La majoria d’estats fa èmfasi en els sistemes d’alta tecnologia pel control del moviment, però tota aquesta aparença de modernitat amaga l’ús de l’antiga tecnologia: les ganivetes i el filferro”, segons Ferran Aragón del col·lectiu Allaqqat i Stop Mare Mortum. L’ús de ganivetes a les fronteres és novament un privilegi de l’Estat espanyol: a finals del 90 es va introduir el filferro i el 2005, amb el govern del PSOE, les ganivetes”, explicava Aragón, i afegia: “va ser una acció d’emergència, feta per l’exèrcit en un moment de gran afluència de migrants, sense planificació ni debat polític previ. Un cop va marxar l’emergència, les concertines es van quedar”. Aquest model de doble i triple tanca és el que després s’ha exportat a la resta d’Europa en estats com Hongria, on l’empresa espanyola European Security Fence s’ha apoderat del mercat del dolor.

El dolor, sí, aquesta és la idea bàsica de les concertines per frenar el moviment i marcar territori. Un element creat durant l’època de colonització d’Amèrica el 1870, explica l’expert Jaume Sastre, també d’Allaqqat. Des del control de bestiar durant la colonització, fins a la limitació de fronteres a l’actualitat: quina connexió hi ha? “El filferro talla la carn, provoca dolor”, diu Sastre. Les fronteres són “la implantació del sistema de dolor a gran escala”, remarca, “ara és lícit tallar pell per protegir fronteres”.

El dolor, els llocs de no dret, la repressió, el control, les vulneracions de drets humans… són mecanismes per a la contenció de les persones i del seu moviment. Mesures dissuasives perquè al final l’objectiu dels estats europeus és continuar mantenint els seus privilegis encara que sigui a costa de les vides de milers i milions de persones.

Veure Galeria de fotos

Xerrada

Torn de preguntes

Les dones, al centre de les violències en els desplaçaments forçats

Stop Mare Mortum se suma a la Vaga General Feminista convocada per aquest 8 de març per denunciar totes les violències i les desigualtats que pateixen les dones. Apostem per un 8M que sigui inclusiu i visibilitzi les discriminacions i opressions que pateixen TOTES les dones i per això posem el punt de mira en aquelles que es troben o s’han trobat en un procés migratori. 

Imatge: Anna Puiggròs

 

Aquest 8 de març Stop Mare Mortum volem reivindicar com les polítiques migratòries dels estats membres de la Unió Europea i la pròpia Unió, perjudiquen especialment les dones que es troben en un procés de desplaçament forçat. A principis de 2016, s’estimava que més del 55% de les persones refugiades que arribaven a Europa eren dones i menors, front al 27% de juny de 2015, segons CEAR. Des del naixement d’StopMM, el 2015, no hem parat d’exigir responsabilitats per les morts al Mediterrani i de treballar per l’aplicació de vies legals i segures per tal que les persones es puguin desplaçar amb plena llibertat i exercir els seus drets. Tres anys després, els estats membres de la Unió Europea, amb la col·laboració dels lobbies econòmics, han incrementat encara més les restriccions al moviment i, amb plena connivència dels països d’origen i de trànsit, han aconseguit que sigui encara més perillós desplaçar-se i que les fronteres siguin cada cop més segures i els éssers humans ho estiguin cada cop menys, especialment les dones .

Segons el Fons de Desenvolupament de les Nacions Unides per a les Dones (UNIFEM) el 70% de les persones que viuen en la pobresa absoluta i moren de fam són dones i nenes. En relació amb la feminització de la pobresa, el manteniment de la subordinació estructural de les dones arreu del món fa que qüestions com ara la desigualtat d’accés als recursos, la existència de múltiples discriminacions econòmiques i polítiques, o la persecució per motius de gènere (feminicidi, violència específica en cas de conflictes armats) empenyin a les dones a sortir del territori d’origen a la recerca de condicions més dignes o, fins i tot, com a única opció per salvar la vida.

I malgrat marxen per deixar enrere les situacions de violència, aquestes les persegueixen arreu. Així, dones i nenes s’enfronten a riscos físics i psicològics específics en els seus trànsits migratoris, incloent l’extorsió i l’explotació, la violació, l’assetjament sexual, el sexe de supervivència, el matrimoni forçat, el tràfic d’éssers humans o tot tipus d’humiliacions.

La perillositat per a les dones en desplaçament es veu accentuada per la impossibilitat d’accedir a vies legals i segures durant el seu viatge cap als països de destí escollits, ja que això les empeny a una major invisibilitat que fa que puguin ser explotades encara amb més impunitat, si és possible. La por a la persecució, la detenció o la deportació dificulta encara més la denúncia de les violències que les dones viuen i fa impossible el seu accés a la justícia, la defensa i reparació legal, amb conseqüències importants per a la seva salut física i mental.

L’explotació i la violència cap a les dones migrants no acaba un cop arriben a Europa: a les fronteres i els centres de detenció un nombre creixent de dones són abusades pels treballadors socials i els guàrdies de seguretat. A més, la masculinització del sector humanitari i el sistema d’asil és un factor clau que condueix a una major victimització sexual i una nova traumatització de les dones. Això demostra que la salut i el benestar de les dones, i en particular de les dones migrants, no és una prioritat en el sistema capitalista, racista i patriarcal actual.

Calen, doncs, vies legals i segures perquè les dones migrants puguin exercir i gaudir dels seus drets humans reconeixent la seva capacitat d’agència i la seva condició de subjectes polítics: les dones migrants no són vulnerables per se, sinó discriminades de manera estructural al llarg de tot el trajecte migratori. És imprescindible deixar d’invisibilitzar-les, incloure-les i comptar amb la seva presència en qualsevol espai de presa de decisions sòcio-polítiques que les puguin afectar als països d’origen, de trànsit i de destí.

Perquè cap dona no és il·legal​.

Perquè diem PROU al racisme i l’exclusió.

Perquè denunciem les polítiques migratòries i de fronteres de l’Estat espanyol i de la Unió Europea i ​exigim ​l’acolliment de totes les persones migrades, atenent al dret a la mobilitat human.

Perquè volem vies segures i legals per a les dones.

Perquè ens volem dones lliures en territoris lliures,

fem #VagaFeminista el proper #8M !!!

Dos anys de l’acord de la vergonya

Aquest març fa dos anys que es va signar l’acord UE-Turquia per frenar l’arribada de persones refugiades a Europa, Stop Mare Mortum volem respondre preguntes sobre aquest acord opac i sobre la construcció de l’Europa fortalesa i ho farem amb una xerrada amb Blanca Garcés, investigadora del CIDOB i Jaume Sastre i Ferran Aragón, del col·lectiu Allaqqat, el 12 de març a Lleialtat Santsenca.

El proper 18 de març es commemoren dos anys de la signatura del famós acord Unió Europea (UE) – Turquia que assentava una nova frontera invisible per frenar l’entrada de persones refugiades a Europa a través del Mediterrani oriental. L’acord, que Stop Mare Mortum i moltes altres organitzacions vam denunciar en el seu moment, va entrar en vigor el 20 de març de 2016 i permetia, entre d’altres coses, retornar a totes aquelles persones que intentessin creuar el mar de forma irregular des de les costes turques; augmentar el control marítim amb la intervenció militar de l’OTAN; i limitar el dret a l’asil segons la nacionalitat. Per cada persona retornada al país turc, una siriana seria reubicada a un país europeu. Tot a canvi de privilegis i quantitats econòmiques, que superaven els 6.000 milions d’euros, cap a l’Estat turc, on els drets humans són sistemàticament vulnerats.

Aquest acord, recordem, va provocar el bloqueig de fronteres i va dibuixar les terribles imatges de milers de persones estancades a Idomeni, Grècia, que no podien seguir el seu camí. Novament, la resposta europea al desplaçament forçat de centenars de milers de persones que fugien de la misèria, la guerra o les vulneracions de drets humans, tornava a ser aixecar murs i més murs, i prioritzar la mort davant la vida. Des de llavors, més de 380.000 persones han arribat a sòl europeu per mar i més de 7.500 han mort pel camí. S’ha demostrat que el sistema de reubicació i reassentament és insuficient i excloent, i mentrestant, milers de famílies han vist les seves vides fetes bocins.

Moltes preguntes ens vam fer llavors sobre aquest acord i moltes encara no han estat resoltes. L’acord UE-Turquia d’ara fa dos anys brilla per la seva opacitat i l’únic que han aconseguit és crear més murs, més filferros, més separació, més por. Malgrat les mostres de solidaritat internacional i les grans manifestacions com la del 21 de març de 2016 o  la del 18 de febrer de l’any passat a Barcelona, els països continuen posant per davant els interessos econòmics i polítics. El proper dilluns 12 de març a la tarda intentarem respondre algunes preguntes i fer-nos-en de noves sobre la construcció de l’Europa fortalesa i l’externalització de fronteres. Serà en una doble xerrada on primer parlarem de “Tecnologia i dolor: Una història de filferro espinós a l’Europa Fortalesa”, amb Ferran Aragón i  Jaume Sastre, i després de “La construcció de fronteres internes i externes” de la mà de Blanca Garcés, investigadora del CIDOB. L’acte començarà a les 19h a Lleialtat Santsenca i hi haurà torns de preguntes. La podeu seguir amb l’etiqueta #2anysUETurquia.

Noves morts silenciades

 

En dos dies han mort ofegades al Mar Mediterrani almenys 110 persones que cercaven una vida millor. 90 s’han ofegat a les costes de Líbia –on s’ha documentat, amb la connivència de la Unió Europea, esclavitud i tortures en els mal anomenats centres de refugiats– i les últimes  notícies parlen del naufragi d’una patera a la costa de Melilla que duia 47 persones a bord, de les qual s’han trobat surant més de 20 cossos sense vida. Gairebé 350 persones desaparegudes al Mediterrani en el que portem d’any, segons l’OIM. Algunes feien aquest viatge pensant en les seves famílies, en poder crear un projecte de futur. Però l’Europa fortalesa els ho ha impedit, ja no les tornaran a veure, ja no tindran l’oportunitat de lluitar per les fites que s’havien proposat. Totes havien deixat enrere molt per emprendre un camí que per elles ja no té retorn. La manca de vies legals i segures i les polítiques de fronteres les han assassinat. Europa i els seus estats membres  continuen apostant per impedir la migració fortificant les seves fronteres -ja existeixen més de 1.200km de tanques- i externalitzant-les a tercer països. 

A dia d’avui, cada vegada més Europa segueix externalitzant fronteres sense important les conseqüències com és el cas del  pacte UE-Turquia el denigrant pacte Itàlia-Líbia o de la nostra #FronteraSud, on l’estat espanyol ha estat pioner en l’externalització del control fronterer.

I no només continua dificultant el dret a la lliure de circulació, sinó que pretén invisibilitzar tots els crims que comet en nom de la seguretat i la protecció, com el recent arxivament del cas del Tarajal: no podem oblidar que agents de la Guardia Civil van disparar pots de fum i bales de goma des de l’espigó contra les persones que intentaven  creuar la frontera nedant. Com a mínim, 15 persones van morir ofegades ara fa 4 anys.

Com a ciutadania no podem restar passives davant d’aquests fets. Per això fem una crida a l’autoorganització, per tornar a demanar, o millor, a exigir responsabilitats polítiques als governs. Volem recordar que les nostres accions diàries, per petites que siguin, poden fer canviar aquests fets. Fins i tot, algunes de les nostres accions poden tenir molt a veure amb aquestes morts, com ara els productes que consumim, o  els bancs on tenim els diners, que poden ajudar a finançar  les guerres i els conflictes dels quals fugen aquestes persones.

 

Des d’Stop Mare Mortum ens solidaritzem amb les famílies que han perdut els seus éssers estimats. Famílies de Mali, Guinea Conakry, Costa d’Ivori d’entre altres països segons ha pogut verificar l’activista Helena Maleno, de Caminando Fronteras.

Seguirem lluitant per a que totes les persones tinguem dret a migrar de manera lliure i segura.

Stop Mare Mortum rep els diners recaptats pel SIOF durant la campanya d’objecció fiscal del 2016 i 2017

Aquest mes de desembre, el Servei d’Informació de l’Objecció Fiscal a les despeses militars ha lliurat a Stop Mare Mortum els diners que va recaptar durant la campanya d’objecció fiscal del 2016 i 2017 (renda 2015 i 2016).

La despesa militar espanyola actual ascendeix a 18.776 milions d’€, una quantitat que representa 51,4 milions diaris i un 1,64% del PIB, molt per sobre del 1% que assenyala la ministra de Defensa, María Dolores de Cospedal, segons diu l’informe 34 del @CentreDelas.

És evident que aquesta despesa és causa de guerres que fan que les persones hagin de deixar els seus països, arriscant les seves vides per les polítiques migratòries i d’asil que tenim a l’Estat Espanyol.

Des d’Stop Mare Mortum estem molt agraïdes per la sensibilitat del SIOF a la realitat de les persones que cerquen asil i refugi i, pel reconeixement a la nostra labor vers aquesta realitat reclamant un canvi en les polítiques europees d’estrangeria i migratòries amb la proposta d’aplicació de #ViesLegalsiSegures.

Per aquestes raons, des d’Stop Mare Mortum animem a tothom a col·laborar en la propera campanya del 2018 (renda 2017), tal com s’explica en el vídeo.

Més info: http://www.objecciofiscal.org

Manifestació #26A. Posicionament Stop Mare Mortum

Després dels atemptats del passat 17 d’agost a Barcelona i Cambrils, aquest dissabte 26 d’agost de 2017 estarem al carrer per donar tot el nostre suport a les víctimes i familiars, i per cridar ben fort que volem acabar amb els actes violents existents aquí i a tots aquells països on més pateixen barbàries com aquesta: l’Iraq, l’Afganistan, el Iemen, Nigèria o Síria, entre d’altres. Per això hem signat el manifest de col·lectius.

Però deixem clar que no ens sentim còmodes i que no és la manifestació ni l’acte que voldríem. No ens agrada compartir espai amb aquells que alimenten la violència i en fan ostentació. Aquells que vulneren sistemàticament els drets humans. Aquells que ens prefereixen callades. Però hi serem per a què no sigui un passeig planer. Hi serem per:

  • Denunciar novament la hipocresia del govern espanyol i de bona part dels estats europeus que, per una banda condemnen el terrorisme, i per l’altra, segueixen mantenint acords comercials i de venda d’armament amb països com l’Aràbia Saudita, que promouen i financen l’extremisme més violent.
  • Denunciar, com hem fet tantes altres vegades, la hipocresia d’uns governs que s’omplen la boca parlant de drets i llibertats i alhora, tanquen les fronteres i posen tots els impediments possibles perquè aquelles persones que fugen del terrorisme i de les guerres com les de Síria o el Iemen, on ja han mort més de 500.000 persones, no puguin trobar asil a Europa. A aquests morts també cal afegir-hi les més de 37.000 persones que han perdut la vida al Mediterrani des de l’any 2000 fugint de la violència, i les quals s’han vist obligades a arriscar la seva vida per arribar a una Europa que de la mà dels seus governants ha tancat les vies legals i segures per trobar refugi.
  • Denunciar que aquestes polítiques no només maten persones, sinó que també fomenten uns discursos racistes i xenòfobs que busquen criminalitzar a una part de la societat per la seva creença o origen.

Per tot això, estarem dissabte 26 d’agost a la manifestació però hi serem al darrera, amb el poble, perquè renunciem a estar properes a membres del govern espanyol, de la monarquia i d’unes forces de seguretat que no ens representen. Aquesta és la política que volem? NO. Aquests són els líders que ens representen? NO

Quedem a les 17h davant del Consolat de Cuba a Passeig de gràcia 34 (entre Consell de cent i Diputació) i #anemdeblau perquè les seves polítiques són les nostres morts, aquí i allà.

Abans us animem a anar a l’acte previ a les 16h a Rambla Catalunya amb Aragó.

 

Caravana ‘Obrint Fronteres’: Cap al restabliment de la legalitat a la Frontera Sud

LA TANCA

La tanca de Melilla va ser construïda el 1998 y des de aleshores s’hi ha anat invertint per a millorar la seva impermeabilitat, al mateix temps que la seva lesivitat. Actualment son dos tanques de sis metres d’alçada les que pretenen dissuadir les migrants.

I no només tracten de dissuadir-les sinó que posen en perill les seves vides. S’ha incorporat una “teranyina” de cable d’acer entre les dos tanques, una tanca addicional “anti-escalada” i ganivetes al capdamunt. Només algunes d’aquestes ganivetes van ser retirades el 2007.El 2009, Sambo Sadiako, de 30 anys, va morir a la tanca de Ceuta. La primera versió del govern culpava les condicions climatològiques i afirmava que Sadiako va caure, colpejant-se contra el terra. Més endavant la autòpsia va determinar que “l’immigrant havia mort a la concertina de la segona tanca, que va acabar tallant-li una de les artèries, causant-li la mort per pèrdua massiva de sang”.

L’any 2013, el qui aleshores era ministre, José Fernández Díaz, va decidir tornar a posar totes les ganivetes. La zona fronterera compta també amb sensors de moviment i soroll, videocàmeres de vigilància, llums d’alta intensitat i equips de visió nocturna. Es tracta de tecnologia fronterera punta. Tot un laboratori de proves per a la resta de tanques europees en construcció.

SALTS A LA TANCA

Les polítiques basades en crear una tanca cada cop més perillosa no han impedit que les migrants, desesperades, s’arrisquin a saltar-la, com evidencien els repetits intents. El darrer dilluns 8 de maig es va produir un altre salt de migrants a la tanca de Melilla. Cent deu, de les tres-centes persones subsaharianes que ho van intentar, van aconseguir entrar en territori espanyol. Els “salts massius”, dels que ens alerta la premsa periòdicament, són més segurs per a les persones que vulguin passar ja que eviten majors represàlies de la policia marroquí en cas de no tenir èxit.

EXTERNALITZACIÓ DE FRONTERES

Espanya ha estat pionera en la externalització del control fronterer que actualment està duent a terme la Unió Europea. L’informe “Frontera Sud: laboratori de les polítiques europees”, publicat pel Centre d’Assumptes Internacionals de Barcelona (CIDOB), assegura que la violència de la policia turca contra les migrants, la construcció de les tanques a països com Bulgària, Àustria o Macedònia, i l’intent de legalitzar les devolucions “en calent”, no són res nou per a qui segueixi l’actualitat a la Frontera Sud.L’externalització de les fronteres es basa en exercir un control fronterer més enllà de les fronteres geogràfiques. Això s’aconsegueix implicant els països d’origen i trànsit en el control dels processos migratoris. El problema que això genera és la seguretat de les migrants queda en mans de països que sistemàticament violen els drets humans. En el cas dels acords de l’estat espanyol amb Marroc, els fons que es podrien haver destinat a l’admissió de immigrants s’han invertit en augmentar la presencia policial i militar a la tanca.

LA SITUACIÓ A LA FRONTERA SUR

La clau per a que es puguin aconseguir aquest acords és declarar els tercers països com a llocs “segurs”. Tanmateix, en el cas de la frontera sud, nombroses organitzacions y mitjans de documentació han estat monitoritzant la violació sistemàtica de Drets Humans per part de les forces de seguretat marroquines. Les autoritats marroquines van començar a fer batudes en els campaments d’immigrants propers a la tanca, cremant-los i arrasant-los. El mes de novembre dos persones van morir asfixiades en una d’aquestes batudes.

Una altra de les practiques dutes a terme per les autoritats marroquines són els desplaçament forçosos. Les migrants corrent el risc de ser traslladades forçosament a alguna ciutat del sud a més de 900 quilometres de la frontera. La consigna es basa en buidar el nord d’immigrants i impedir que els de l’Àfrica Negra s’acostin a la frontera eliminant les seves opcions de sol·licitar asil a la frontera. Per això la seva única opció és arriscar-se a saltar la tanca.

Però sens dubte la pràctica més utilitzada són les devolucions “en calent”. L’Estat Espanyol empara les devolucions de migrants al costat marroquí sense que se’l hagi proporcionat assistència legal, sense comprovar si són menors o refugiades i fins i tot sense realitzar controls mèdics.

“M’havien pegat molt. Sagnava i no podia veure-hi perquè la sang de la cara no em deixava. Vaig estar allà dalt de la tanca, però vaig pensar que em desmaiava i que cauria. Vaig baixar i vaig notar la mà d’un guàrdia civil espanyol, em va agafar del braç, vaig pensar que havia vist que estava molt malament, però em va empènyer amb força y aleshores vaig notar el braç i el bastó d’un militar marroquí”. Aquest és el relat de R.A., ingressat en un hospital de Tànger després d’un intent de salt de la tanca, recollit per la ONG Caminando Fronteras, en el seu informe “Tras la Frontera”.

Les devolucions “en calent” han estat denunciades per nombroses ONGs, les nacions Unides, el Consell Europeu i fins i tot els governs de Canadà, Australia o Estats Units.

L’ APOSTA DE L’ESTAT ESPANYOL

A pesar de les violacions de Drets humans i les barbaritats que es comenten a la frontera sud, l’Estat Espanyol segueix entestat en apostar per les mateixes polítiques. Casualment, durant la presentació d’un nou projecte europeu de col·laboració policial amb sis països del Sahel, just després del darrer salt a la tanca, l’actual ministre d’interior,José Ignacio Zoido, va declarar:“seguirem reforçant la seguretat per protegir la frontera”. Després va defensar la persistent cooperació amb Marroc en matèria d’immigració

L’Estat Espanyol no només reafirma la seva aposta per l’externalització de les fronteres sinó que fins i tot gosa afirmar que el “model espanyol” ha de ser “la via a seguir” a les fronteres de Turquia.

CARAVANA FRONTERA SUD

Per mirar de revertir les polítiques migratòries, la caravana “Obrint Fronteres” sortirà el divendres 14 de juliol des de més de vint punts de l’Estat Espanyol cap a la frontera sud. La caravana pretén denunciar les polítiques migratòries tant de la Unió Europea com d’Espanya. Les entitats participants reivindicaran que es respectin els drets humans dels milions de persones que fugen de la guerra, la gana, les conseqüències del canvi climàtic o la tracta i tràfic de persones. Els col·lectius participants es reuniran a Madrid i passaran per Sevilla, Algeciras, Ceuta, Melilla i Almeria per a realitzar actes reivindicatius i activitats. Per a que la nostra veu tingui més força, convidem a totes les que vulguin a unir-se a la caravana “Obrint Fronteres” a participar o bé de les activitats que es desenvoluparan en els diferents territoris o bé a afegir-se als autobusos i ajudar-nos a visibilitzar la frontera sud.

Informació i inscripcions: https://abriendofronteras.net/

Continue reading

Older posts

© 2018 Stop Mare Mortum

Theme by Anders NorenUp ↑