A petició de la Comissió d’Afers Exteriors i Cooperació, Relacions Institucionals i Transparència del Parlament de Catalunya la plataforma Stop Mare Mortum hem exposat la nostra visió sobre l’actuació de les institucions davant la situació de milers de persones desplaçades.
Actualment hi ha 65,3 milions de persones desplaçades per conflictes bèl·lics i vulneracions de drets humans: 21,3 són les anomenades refugiades i 40,8 desplaçades internes. A més, cal sumar les persones afectades per desastres naturals i altres que són els anomenats “migrants econòmics”. Un total de més de 220 milions de persones han hagut de fugir de casa seva, segons Oxfam Intermón.
Per Stop Mare Mortum, precisament no existeix diferència entre refugiades (segons l’estatut del refugiat) i les migrades, ja que pensem que tothom té el mateix dret i així ho hem transmès als grups parlamentaris. Hem fet èmfasi, també, en les causes que provoquen aquests desplaçaments, és a dir, situacions que es podrien acabar amb un canvi d’actitud dels països del nord: espoli de recursos, explotació, comerç armamentístic, etc. Per altra banda, són els països empobrits els que acullen el major nombre de desplaçats (com Jordània 2’7 milions, Turquia 2’5 milions, Pakistan més d’1 milió, Líbia, Iran…) (podeu veure l’informe d’Amnistia internacional).
Com a resposta, la Unió Europea ha optat per construir l’anomenada “Europa Fortalesa”, prioritzant les polítiques de seguretat per davant de la protecció dels drets humans a costa de qualsevol cosa com va dir el ministre de l’interior, Jorge Fernández Díaz, preferint “l’efecte mort a l’efecte crida”. Un exemple de l’externalització de les fronteres és l’acord entre la UE i Turquia, el mateix que tenim a la frontera sud espanyola, amb l’acord amb el Marroc.
3.632 persones han perdut la vida al mar Mediterrani en el que portem d’any (12 octubre), això vol dir que en breu superarem el nombre de morts de l’any passat, 3.700 persones. La Mediterrània s’està convertint en una fossa comuna precisament perquè els estats no volen aplicar les vies segures i legals d’accés al territori que evitarien aquesta massacre, com ara la petició d’asil en ambaixades i consolats en països d’origen o de trànsit, la concessió de visats o l’aplicació dels programes de reunificació familiar.
L’any passat vam ser testimonis del deplorable regateig de quotes que es va produir entre els membres de la Unió Europea. De les 16.000 reubicacions acceptades per l’estat espanyol en un principi, es va rebaixar a la xifra final de 6.647. De moment n’han arribat només 313. El ministre d’exteriors, José Margallo, s’excusa dient que no volen venir a Espanya. Aquesta declaració queda desmentida quan veiem que actualment l’estat té 19.200 sol·licituds pendents de ser acceptades. És inadmissible que no es facin efectives de manera immediata. A més, el govern espanyol denega el 68,5% de peticions d’asil. Volem posar de manifest que les quotes són una perversió del dret a l’asil ja que suposen una mercantilització d’aquest dret humà recollit a la Declaració Universal dels Drets Humans.
És, per tant, una manca de voluntat política. Només cal veure quant s’ha gastat l’estat en protecció de fronteres i quant en asil: 290 milions d’euros vs. 10 milions entre el 2008 i el 2013.
A la comissió, tots els partits han estat d’acord amb l’exposició de la plataforma, a excepció del Partit Popular que continua tractant la immigració com una amenaça i donant excuses al bloqueig que ha posat l’estat espanyol en les reubicacions. Volem recordar que Ciutadans no va acceptar moltes de les mesures proposades per les eleccions del 26 de juny i que si el govern català, encapçalat per Junts pel sí, té capacitat per un mínim 4.500 places, pot i vol acollir, ja les pot començar a omplir amb totes les persones que ja han arribat a casa nostra per altres vies i que per una suposada falta de recursos per part de l’administració pública queden desemparades. Recordem que es va aprovar el Pla de Protecció Internacional de Catalunya l’any 2014 i que sembla haver quedat oblidat i guardat en un calaix. El compromís de desplegar el pla està recollit a la moció aprovada pel Parlament el maig del 2016 que englobava altres mesures per les quals s’ha demanat rendició de comptes.
Els partits de la comissió han proposat seguir treballant conjuntament per tal de no deixar aquest tema abandonat. Des de Stop Mare Mortum estem oberts a treballar conjuntament sempre i quan s’agafin compromisos que s’acabin complint.