Aquest dimarts 19 d’abril, fa un any d’una de les majors tragèdies dels darrers anys al mar Mediterrani.
Unes 800 persones van morir o desaparèixer quan feien el camí des de Líbia fins a Sicília en una barcassa. Aquest fet va despertar consciències i va ser llavors quan Stop Mare Mortum va néixer. Néixer per morir, esperem, algun dia quan ni una sola persona hagi de jugar-se la vida al mar Mediterrani.
L’any passat va acabar amb 3.700 morts o desaparicions i més d’un milió d’arribades. Aquest any ja han mort més de 700 persones a les nostres aigües i més de 170.000 han arribat al territori.
Ara parlem de Grècia, de Lesbos, Idomeni… Però continuen arribant per Itàlia i l’Estat espanyol. No ho oblidem.
Aquesta situació, més que una crisi humanitària, que ho és, és una crisi de valors. Dels valors suposadament fundacionals de la Unió Europea, basats en la democràcia i la defensa dels drets humans.
On han quedat aquests valors quan construïm tanques i murs que separen persones?
Quan decidim expulsar a persones, famílies, que fugen dels seus països per por, per supervivència?
Quan decidim que Turquia és un país segur quan NOMÉS reconeix el dret a l’asil a europeus i persegueix i oprimeix a minories?
Quan la manera d’afrontar aquesta situació és llançar gasos lacrimògens a gent indefensa que l’únic que vol és que s’obrin les fronteres?
Quan volem que no hi hagi testimonis i criminalitzem a les voluntàries? Les úniques que tenen cura de les persones.
Perquè recordem: són persones, NO bestiar.
Tot això es podria haver evitat? SÍ. Existeixen vies legals i segures d’accés al territori europeu però els estats no les estant aplicant i posen entrebancs. Deixem de parlar de quotes buides, perquè quan parlem d’acollir a 160.000 persones, què passa amb la 160.001? No té els mateixos drets?
Tenim UErgonya i per això ho denunciem cada dia. Per això sortim als carrers i a les places, per això no ens cansem de dir que volem que S’OBRIN LES FRONTERES. Perquè CAP PERSONA NO ÉS IL·LEGAL.
Pel dret a la vida i a la dignitat. Prou morts al mar Mediterrani. I refugi pels sense refugi.