I després del desmantellament de Calais, què passarà amb aquestes persones?

El camp de refugiats de Calais es despertava aquest dilluns 24 d’octubre amb l’amenaça d’un nou desallotjament que pretén ser, segons el Govern francès, el definitiu. Aquest dimecres hem rebut notícies d’incendis declarats.

Les autoritats franceses han mobilitzat prop de 3.000 efectius policials per controlar el trasllat, així com desenes de treballadors de l’Ajuntament de Calais per ajudar en les tasques de registre d’aquelles persones que pugen a un dels 60 autocars que s’han destinat a aquest operatiu. En total, es pretén desallotjar a les més de 9.000 persones que actualment ocupen el camp.

El destí dels autocars és relativament incert per a moltes d’aquestes persones, que tan sols saben que seran portades a un dels Centres d’Acollida i Orientació que França ha habilitat per a reubicar-les temporalment (per un període d’un mes com a màxim). Més incertesa suposa saber què passarà després amb elles, i és que de nou, ens trobem davant d’una mesura que no busca solucionar la situació de vulnerabilitat d’aquestes persones, sinó més aviat, satisfer les demandes dels sectors més reaccionaris i contraris a l’acollida de persones refugiades, com és el cas del Front Nacional a França, partit clarament anti-immigració i que sembla estar marcant les línies d’actuació del govern francès en matèria d’immigració.

El camp de Calais, creat l’any 2002, ha estat des dels seus inicis un dels exemples més clars dels efectes que suposen les polítiques migratòries de la Unió Europea i dels seus estats membres. Unes polítiques que obliguen a aquelles persones que fugen del seu país, a fer-ho en condicions precàries, arriscant la vida creuant el Mediterrani a mans de les màfies i entrant a Europa amagades per por a ser tancades a un CIE i ser posteriorment deportades. Unes polítiques que tenen a totes aquestes persones atrapades en camps en condicions d’insalubritat, amb tots els riscos que això comporta en matèria de salut. Unes polítiques que aixequen murs com el construït a Calais que obliguen a moltes d’aquestes persones a arriscar la vida per arribar allà on es  troben els seus familiars o coneguts. Unes polítiques que, en definitiva, neguen el dret a migrar i a buscar una acollida digna.

Cal recordar que, només a Calais, hi ha més de 1.300 menors, molts dels quals tenen el dret d’acollir-se a la reunificació familiar. Cal recordar també que, només aquest 2016 han mort 15 persones intentant arribar al Regne Unit i més de 3.700 persones intentant arribar a Europa. Davant d’aquesta situació, els governs europeus continuen donant respostes que no són solució. El desmantellament de Calais és una més d’aquestes respostes, la qual suma incertesa i desemparament a totes les persones que viuen atrapades a camps com el de Calais, els de Grècia o d’Itàlia entre d’altres.

És per aquest motiu que des de Stop Mare Mortum denunciem aquestes polítiques racistes que tant de patiment estan provocant. I alhora, defensem que hi ha alternatives. Alternatives que passen per donar respostes que assegurin el respecte als Drets Humans. És només una qüestió de voluntat política i de voler aplicar allò que ja existeix, com és el cas de la protecció internacional, la reunificació familiar d’aquelles persones que tenen familiars residint de forma regular a Europa, els visats humanitaris, els visats acadèmics i de feina, etc.. Estem parlant de les vies legals i segures que contínuament reclamem des de Stop Mare Mortum, unes alternatives possibles que ja existeixen i que exigim per tal de donar una solució a la realitat que viuen milers de persones que es troben atrapades dins d’Europa o a les portes d’aquesta.

Leer en castellano…

Y después del desmantelamiento de Calais, ¿qué pasará con todas estas personas?

14695331_1020664818044666_1632631786905357223_n
Foto Calais Jungle desallotjament: Yannick Mittelette

El campo de refugiados de Calais despertaba el pasado lunes 24 de octubre con la amenaza de sufrir un nuevo desalojamiento que pretendía ser, según el Gobierno francés, el definitivo. Este miércoles hemos recibido notícias de incendios declarados. Las autoridades francesas han movilizado alrededor de 3.000 efectivos policiales para controlar el traslado, así como a decenas de trabajadores del Ayuntamiento de Calais para ayudar durante el registro de las personas que subían a cada uno de los 60 autocares destinados a este operativo. En total, pretenden desalojar a las más de 9.000 personas que actualmente ocupan este campo.

El destino de los autocares es relativamente incierto para muchas personas, quienes tan solo saben que serán llevadas a uno de los Centros de Acogida y Orientación que Francia ha habilitado para reubicarlas temporalmente (durante un período máximo de un mes). La incerteza aumenta al pensar qué ocurrirá después, ya que una vez más, nos encontramos ante una medida que no busca solucionar la situación de vulnerabilidad, sino más bien, satisfacer las demandas de los sectores más reaccionarios y contrarios a la acogida de personas refugiadas, como es el caso del Frente Nacional en Francia, partido claramente antinmigración y que parece estar marcando las líneas de actuación del Gobierno francés en materia de inmigración.

El campo de Calais, creado en el año 2002, ha sido desde sus inicios, uno de los ejemplos más claros de las consecuencias de las políticas migratorias que la Unión Europea y sus estados miembros están llevando a cabo. Políticas que obligan a las personas que se ven forzadas a abandonar sus hogares, a hacerlo en condiciones precarias, arriesgando la vida para cruzar el Mediterráneo a manos de mafias y entrado en Europa a escondidas por miedo a ser encerradas en un CIE y ser posteriormente deportadas. Políticas que en definitiva, niegan el derecho a migrar e impiden una acogida digna.

Es preciso recordar que solo en Calais, hay más de 1.300 menores de edad, muchos de los cuales tienen derecho a exigir la reunificación familiar. Es necesario recordar que, en lo que llevamos de 2016 han muerto 15 personas intentando llegar al Reino Unido y más de 3.700 han muerto intentando llegar a Europa. Delante de esta situación, los gobiernos europeos continúan respondiendo sin aportar ninguna solución. El desmantelamiento de Calais es una más de estas reacciones, que añade incerteza y desamparo a todas las personas que viven atrapadas en campos como el de Calais, los de Grecia o los de Italia, entre otros.

Por este motivo, desde Stop Mare Mortum denunciamos estas políticas racistas que tanto sufrimiento e injusticia están provocando. Al mismo tiempo, defendemos alternativas. Alternativas que pasan por asegurar el cumplimiento de los Derechos Humanos. Respetarlos o no es únicamente cuestión de voluntad política para aplicar aquello que ya existe, como es el caso de la protección internacional, la reunificación familiar de aquellas personas que tienen familiares que residen de formar regular en Europa, aplicar los visados humanitarios, los visados académicos, los de trabajo, etc. En resumen, nos referimos a la activación de vías legales y seguras que reclamamos continuamente desde Stop Mare Mortum, alternativas reales y posibles que exigimos se apliquen inmediatamente para dar solución a la realidad que viven miles de personas que se encuentren a día de hoy atrapadas dentro de Europa o a las puertas de ésta.

Foto portada Calais Jungle: Fotomovimiento.org (Moni)