Aquest dijous 7 d’abril Stop Mare Mortum ha recollit el premi Mercè Conesa a la millor iniciatva solidària del Català de l’any del diari El Periódico. La cerimònia s’ha fet al Teatre Nacional de Catalunya i el nostre discurs no es va emetre en directe per TV3.
Us deixem l’escrit que vam llegir en representació del col·lectiu. Un premi que dediquem a totes aquelles persones que lluiten en contra les polítiques migratòries genocides i a favor de la defensa dels drets humans. Aprofitem per felicitar al Català de l’any 2015, Òscar Camps, per la tasca de salvament marítim a l’illa de Lesbos d eProactiva Open Arms. Per a nosaltres el premi no és important, sinó l’oportunitat que ens genera per fer arribar el discurs de denúncia.
“Bona nit. Perdoneu si m’emociono, però sóc humana a diferència dels qui semblen haver perdut la humanitat.
Les persones de la Mediterrània ens sentim obertes, acollidores, solidàries com ho són tots els pobles d’arreu del món. Però vosaltres, governants, que acordeu lleis assassines, que decidiu qui passa i qui no, qui viurà i qui no, no sou part benvinguda de les nostres societats, no ens representeu. Vosaltres representeu l’Europa fortalesa, l’Europa de la vergonya, l’Europa insolidària, l’Europa xenòfoba, l’Europa assassina…
Les vostres decisions que ara estan sent visibilitzades pels mitjans de comunicació han estat silenciades durant molts anys. Perquè ara mirem cap a Grècia, però nosaltres volem recordar: Ceuta i Melilla, Lampedusa, Calais, el Sàhara, Líbia, Jordània… i tants altres camps oblidats.
Els darrers anys, més de 35.000 persones han perdut la vida intentant creuar el mar fugint dels perills d’una guerra i d’una vida indigna. S’han trobat el poble grec i italià que els ha rebut, donant el millor de si mateixos, mentre els seus líders i governants europeus anaveu rumiant com expulsar-los mentre continuàveu venent les armes de les quals fugien, mentre continuàveu expropiant els recursos dels seus països, mentre continuàveu explotant els seus ciutadans i teixint complicitats amb governs autoritaris.
Des de Stop Mare Mortum som molt conscients de les barbaritats europees en aquesta crisi humanitària. Però no ho som menys de les nostres pròpies vergonyes: devolucions en calent, assassina
ts a la frontera Sud, detencions als CIES, prohibició de l’accés a la sanitat, masses exemples de racisme institucional cap a les persones migrades i refugiades.
Aquesta setmana han començat les deportacions a Turquia. Persones que fugen de la guerra, de les nostres bombes, d’explosions a mercats, a escoles, a parcs infantils i a hospitals. Dones i homes que han perdut les seves parelles, els seus fills, les seves filles, els seus amics, les seves veïnes. Fugen d’un horror que pel que sembla és menys important que el de Brussel·les o París. A tots ells els heu emmanillat amb brides, els heu custodiat amb l’exèrcit sense cap assistència jurídica. Els heu tret del fang on els havíeu deixat per portar-los a un centre de detenció i expulsar-los a un país que sabeu que no és segur. Vergonya. I més vergonya.
L’acord Europa-Turquía no només viola de forma flagrant els drets humans sino que crea un perillós precedent, on els interessos polítics d’alguns estats passen per sobre la vida de les persones i legalitza que els hi donem l’esquena. Però no l’utilitzeu com a excusa, podríeu fer moltes coses per garantir el dret d’asil i acollir-los com es mereixen. Garantiu per tothom les vies segures que ja existeixen: agafar un avió per uns quants euros i volar, o pagar milers d’euros als traficants de persones i jugar-se la vida. Torneu a permetre que la gent pugui demanar visats humanitaris als consulats, executeu els plans de reubicació compromesos, així evitaríeu moltes de les morts que causeu utilizant el nom de les màfies per justificar les seves morts. Cap institució, des de l’Estat espanyol fins als Ajuntaments ha estat a l’alçada de la situació. President de la Generalitat, Sra. Alcaldessa, sabeu que ho podeu fer molt millor. Un bon exemple, són les places limitades que oferiu. Com podeu reduir els drets humans de totes les persones a un grup determinat? Quan oferiu acollir 4.500 persones com una gran ofrena, què li penseu dir al 4.501? que no té el mateix dret a la vida que els 4500 que el precedeixen? La història ens jutjarà amb el temps, però les seves vides estaran perdudes.
Parlem de l’Ela, de l’Alaa, del Zakariia.… Persones amb nom i cognoms. Persones, i no animals, que l’únic que volen és que s’obrin les fronteres, no només que els hi repartim menjar i abric. Volem Vies Segures perque no perdin la vida fugint de la mort. Volem els nostres diners públics per garantir els drets bàsics de totes les persones, perquè mengin, perque tinguin medicines, perque dormin secs, perque trobin un lloc per viure on curar-se de les ferides i recuperar la vida que se’ls ha trencat.
No aturareu el coratge de les persones que volen seguir vives, és igual el que feu, és igual que les tracteu com a gossos, és igual que les expulseu, tornaran. Volen viure. No aturareu qui busca una vida digna, com tampoc no aturareu la nostra solidaritat. No les aturareu. No ens aturareu.
Avui recollim aquest premi, que agraïm sincerament a l’organització, en nom de molts col·lectius i activistes que treballen com nosaltres. Perquè som les ciutadanes qui tenim el poder a les nostres mans d’aturar barbàries, d’aixecar la veu, d’enfrontar-nos als qui governen injustament, d’aturar les morts a la Mediterrània, de millorar el món en què vivim. Stop Mare Mortum vam néixer amb un simple correu electrònic, d’una persona que no va voler quedar-se impasible davant la mort de 700 persones ofegades davant les costes de Sicilia, ens animava a lluitar plegades. Perquè juntes ho podem tot.
Aquest premi el recollim conjuntament amb l’Aziz, membre del Sindicato Popular de Vendedores Ambulantes de Barcelona, perque la seva lluita és la nostra lluita. Perque qui fuig d’una vida indigna és també un refugiat. Lamentem que per motius d’organització i protocol només hem pogut parlar una de nosaltres, perquè entenem que els col·lectius socials tenim més d’una veu que ens representa.
Moltes gràcies.”