Tag: Drets humans

El debat sobre vies legals i segures a les portes del ple del Parlament de Catalunya


Queden pocs dies per a que escoltem debatre una proposta de resolució sobre vies legals i segures a la sala de plens del Parlament de Catalunya. Aquest text és el fruit d’un acord entre els grups parlamentaris que han escoltat les peticions i reclamacions vinculades a les vies legals i segures que Stop Mare Mortum ha portat a l’Intergrup sobre protecció dels refugiats al Parlament de Catalunya. Han estat set mesos de treball intens per tal de presentar a les diputades i els diputats un espectre el més ampli possible de quina és la situació a Europa i a Catalunya: quina és la legislació que no s’aplica, quina no està desenvolupada, quins són els forats negres que aprofiten els governs per incomplir els seus compromisos internacionals, etc…. L’Intergrup també ha abordat els reptes actuals en l’acollida de persones refugiades, de la mà d’entitats com Asil.cat i la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat.

Després de les negociacions bilaterals amb els grups parlamentaris i la revisió de l’esborrany de proposta presentat per StopMM, ara és el moment de redactar el text definitiu que es presentarà a la Mesa del Parlament per al seu tràmit. L’objectiu és que aquest sigui un document de referència política que empenyi els partits a definir-se respecte a les polítiques del Govern en relació a les vies legals i segures. Les recomanacions de l’Intergrup es convertiran així en acords de ple al Parlament. Fins i tot en els punts del text que depassen el marc competencial de la Generalitat, StopMM considera rellevant obtenir un compromís majoritari.

A dia d’avui, l’incompliment de la legislació vigent per part dels estats europeus, l’espanyol entre ells, fa que les persones que fugen dels seus països hi tinguin l’entrada tancada. L’accés es converteix en un procés perillós i moltes vegades de llarga durada, on es veuen abocades a tractes inhumans, cruels i degradants.

Caravana ‘Obrint Fronteres’: Cap al restabliment de la legalitat a la Frontera Sud

LA TANCA

La tanca de Melilla va ser construïda el 1998 y des de aleshores s’hi ha anat invertint per a millorar la seva impermeabilitat, al mateix temps que la seva lesivitat. Actualment son dos tanques de sis metres d’alçada les que pretenen dissuadir les migrants.

I no només tracten de dissuadir-les sinó que posen en perill les seves vides. S’ha incorporat una “teranyina” de cable d’acer entre les dos tanques, una tanca addicional “anti-escalada” i ganivetes al capdamunt. Només algunes d’aquestes ganivetes van ser retirades el 2007.El 2009, Sambo Sadiako, de 30 anys, va morir a la tanca de Ceuta. La primera versió del govern culpava les condicions climatològiques i afirmava que Sadiako va caure, colpejant-se contra el terra. Més endavant la autòpsia va determinar que “l’immigrant havia mort a la concertina de la segona tanca, que va acabar tallant-li una de les artèries, causant-li la mort per pèrdua massiva de sang”.

L’any 2013, el qui aleshores era ministre, José Fernández Díaz, va decidir tornar a posar totes les ganivetes. La zona fronterera compta també amb sensors de moviment i soroll, videocàmeres de vigilància, llums d’alta intensitat i equips de visió nocturna. Es tracta de tecnologia fronterera punta. Tot un laboratori de proves per a la resta de tanques europees en construcció.

SALTS A LA TANCA

Les polítiques basades en crear una tanca cada cop més perillosa no han impedit que les migrants, desesperades, s’arrisquin a saltar-la, com evidencien els repetits intents. El darrer dilluns 8 de maig es va produir un altre salt de migrants a la tanca de Melilla. Cent deu, de les tres-centes persones subsaharianes que ho van intentar, van aconseguir entrar en territori espanyol. Els “salts massius”, dels que ens alerta la premsa periòdicament, són més segurs per a les persones que vulguin passar ja que eviten majors represàlies de la policia marroquí en cas de no tenir èxit.

EXTERNALITZACIÓ DE FRONTERES

Espanya ha estat pionera en la externalització del control fronterer que actualment està duent a terme la Unió Europea. L’informe “Frontera Sud: laboratori de les polítiques europees”, publicat pel Centre d’Assumptes Internacionals de Barcelona (CIDOB), assegura que la violència de la policia turca contra les migrants, la construcció de les tanques a països com Bulgària, Àustria o Macedònia, i l’intent de legalitzar les devolucions “en calent”, no són res nou per a qui segueixi l’actualitat a la Frontera Sud.L’externalització de les fronteres es basa en exercir un control fronterer més enllà de les fronteres geogràfiques. Això s’aconsegueix implicant els països d’origen i trànsit en el control dels processos migratoris. El problema que això genera és la seguretat de les migrants queda en mans de països que sistemàticament violen els drets humans. En el cas dels acords de l’estat espanyol amb Marroc, els fons que es podrien haver destinat a l’admissió de immigrants s’han invertit en augmentar la presencia policial i militar a la tanca.

LA SITUACIÓ A LA FRONTERA SUR

La clau per a que es puguin aconseguir aquest acords és declarar els tercers països com a llocs “segurs”. Tanmateix, en el cas de la frontera sud, nombroses organitzacions y mitjans de documentació han estat monitoritzant la violació sistemàtica de Drets Humans per part de les forces de seguretat marroquines. Les autoritats marroquines van començar a fer batudes en els campaments d’immigrants propers a la tanca, cremant-los i arrasant-los. El mes de novembre dos persones van morir asfixiades en una d’aquestes batudes.

Una altra de les practiques dutes a terme per les autoritats marroquines són els desplaçament forçosos. Les migrants corrent el risc de ser traslladades forçosament a alguna ciutat del sud a més de 900 quilometres de la frontera. La consigna es basa en buidar el nord d’immigrants i impedir que els de l’Àfrica Negra s’acostin a la frontera eliminant les seves opcions de sol·licitar asil a la frontera. Per això la seva única opció és arriscar-se a saltar la tanca.

Però sens dubte la pràctica més utilitzada són les devolucions “en calent”. L’Estat Espanyol empara les devolucions de migrants al costat marroquí sense que se’l hagi proporcionat assistència legal, sense comprovar si són menors o refugiades i fins i tot sense realitzar controls mèdics.

“M’havien pegat molt. Sagnava i no podia veure-hi perquè la sang de la cara no em deixava. Vaig estar allà dalt de la tanca, però vaig pensar que em desmaiava i que cauria. Vaig baixar i vaig notar la mà d’un guàrdia civil espanyol, em va agafar del braç, vaig pensar que havia vist que estava molt malament, però em va empènyer amb força y aleshores vaig notar el braç i el bastó d’un militar marroquí”. Aquest és el relat de R.A., ingressat en un hospital de Tànger després d’un intent de salt de la tanca, recollit per la ONG Caminando Fronteras, en el seu informe “Tras la Frontera”.

Les devolucions “en calent” han estat denunciades per nombroses ONGs, les nacions Unides, el Consell Europeu i fins i tot els governs de Canadà, Australia o Estats Units.

L’ APOSTA DE L’ESTAT ESPANYOL

A pesar de les violacions de Drets humans i les barbaritats que es comenten a la frontera sud, l’Estat Espanyol segueix entestat en apostar per les mateixes polítiques. Casualment, durant la presentació d’un nou projecte europeu de col·laboració policial amb sis països del Sahel, just després del darrer salt a la tanca, l’actual ministre d’interior,José Ignacio Zoido, va declarar:“seguirem reforçant la seguretat per protegir la frontera”. Després va defensar la persistent cooperació amb Marroc en matèria d’immigració

L’Estat Espanyol no només reafirma la seva aposta per l’externalització de les fronteres sinó que fins i tot gosa afirmar que el “model espanyol” ha de ser “la via a seguir” a les fronteres de Turquia.

CARAVANA FRONTERA SUD

Per mirar de revertir les polítiques migratòries, la caravana “Obrint Fronteres” sortirà el divendres 14 de juliol des de més de vint punts de l’Estat Espanyol cap a la frontera sud. La caravana pretén denunciar les polítiques migratòries tant de la Unió Europea com d’Espanya. Les entitats participants reivindicaran que es respectin els drets humans dels milions de persones que fugen de la guerra, la gana, les conseqüències del canvi climàtic o la tracta i tràfic de persones. Els col·lectius participants es reuniran a Madrid i passaran per Sevilla, Algeciras, Ceuta, Melilla i Almeria per a realitzar actes reivindicatius i activitats. Per a que la nostra veu tingui més força, convidem a totes les que vulguin a unir-se a la caravana “Obrint Fronteres” a participar o bé de les activitats que es desenvoluparan en els diferents territoris o bé a afegir-se als autobusos i ajudar-nos a visibilitzar la frontera sud.

Informació i inscripcions: https://abriendofronteras.net/

Continue reading

Stop Mare Mortum inicia accions legals contra l’Estat per incomplir les quotes d’arribada de refugiades

És la primera vegada que una entitat acudeix a la justícia per aquest motiu a tota Europa

Stop Mare Mortum hem decidit emprendre accions legals contra l’Estat davant el flagrant incompliment de les quotes d’arribada de refugiats que es van acordar amb la resta de països de la Unió Europea. En concret s’ha presentat un requeriment, pas previ a la presentació d’un procediment contenciós administratiu, on s’insta al govern de Mariano Rajoy a acomplir les obligacions de reubicació per part d’Espanya, que des de setembre del 2015 i fins a l’actualitat només ha acollit menys del 5% de les 19.500 persones que haurien d’haver arribat. Aquesta iniciativa és la primera que es presenta a nivell espanyol i europeu.

Tal i com ha comentat una de les portaveus d’Stop Mare Mortum, Sònia Ros, “la situació de totes aquestes persones i la inacció conscient del govern ens ha portat a iniciar aquestes accions legals perquè sigui la justícia la que faci acomplir al govern la llei que l’executiu de Rajoy no respecta. També és una darrera oportunitat que li donem per acollir a totes aquestes persones que tenen el dret de ser acollides”. Tot i això Ros ha deixat clar “que l’acompliment de les quotes és un mínim, ja que aquest no és el sistema que hauria de funcionar, si no un de fronteres obertes i sense restriccions a nivell no només espanyol, sinó també europeu. El sistema de quotes és una vulneració de drets humans per si mateix”. A més, Ros també ha encoratjat a resta d’Europa a fer el mateix: “esperonem a la societat civil d’altres països europeus a aprendre les mateixes accions legals”.

Tot el procediment s’ha fet en col·laboració de la Comissió de Drets del Col·legi d’Advocats de Barcelona i de diferents advocats, entre ells Isabel Baixeras i Alexandre Peñalver, que han explicat el detall de tot el procés que ara s’inicia. Com comentava Baixeras: “l’administració espanyola està subjecta al dret europeu i aquestes decisions són d’obligat compliment”.

Aquest requeriment, al qual l’Estat té un termini de 3 mesos per contestar (fins el 21 de juliol), és el pas previ i necessari per la interposició d’un contenciós administratiu: “en el cas que no fos atès, pot ser denegat expressament o simplement no contestat, en qualsevol dels dos casos anirem a contenciós administratiu”, remarca Baixeras, i afegeix: “aquest requeriment està adreçat directament al president del govern, Mariano Rajoy, perquè és la màxima instància política que hauria de fer complir les obligacions que venen d’Europa”.

En aquest sentit Baixeras ha remarcat: “L’escrit que presentem té inclosa una mesura cautelar perquè es compleixin les quotes d’arribada. Com segurament no es compliran, haurà de ser la justícia, en aquest cas la possibilitat que en un recurs contenciós i hagi també mesures cautelars preses pel propi jutge, qui obliguin a executar les quotes”. En el requeriment es diu que es “requereix al president del Govern que adopti les disposicions i mesures oportunes que procedeixin a fi de esmenar i corregir de manera immediata i urgent l’incompliment de l’obligació que tenia de reubicar efectivament” fins a un total de uns 19.500 persones refugiades. Per fer això possible es demana una “mesura provisional consistent en oferir, aprovar i executar les reubicacions, com a mínim, en la proporció que correspongui als mesos ja transcorreguts en base al criteri de dividir el total reubicacions entre els 24 mesos des de setembre de 2015”.

Peñalver ha recordat que en l’últim informe de 10 d’abril de la Comissió Europea, Espanya surt malparada i continuar incomplint reiteradament els seus compromisos: “L’Estat té l’obligació d’ofertar places i executar-les, no és una qüestió voluntària: l’Estat hauria d’haver ofertat places cada 3 mesos fins el desembre de 2016 i ara cada mes fins a setembre de 2017”. L’Estat ha ofertat poc més de 1.000 places i n’ha executat unes 800, que no representen ni el 5%.

Rafael Calderón, membre de la Comissió de defensa del ICAB, expressa el seu suport a la iniciativa legal d’Stop Mare Mortum. “Des de la comissió venim recolzant des de fa molt de temps iniciatives de denuncia de la vulneració dels drets humans de les persones refugiades”, ha dit.

Hashtag: #JusticiaXRefugiades

StopMM proposa al Parlament de Catalunya la creació d’un programa per a MENA i el finançament d’un corredor humanitari.

StopMM proposa al Parlament de Catalunya la creació d’un programa per a MENA i el finançament d’un corredor humanitari.
A la darrera sessió del Grup de Treball
sobre la Protecció dels Refugiats al Parlament de Catalunya, Stop Mare Mortum (StopMM) va presentar a les diputades i diputats dues experiències de vies legals i segures que ja són en funcionament. Es tracta de propostes que es podrien dur a terme  a Catalunya. Una d’elles la va detallar Xavier Vidal, de la Comunitat de Sant’Egidio a Catalunya, convidat per StopMM. L’altra va ser el programa d’actuacions amb menors no acompanyats (MENA) d’origen sirià a Andalusia.

Aquestes dues experiències posen en evidència que amb voluntat política i dins el marc legal vigent és possible acollir persones refugiades, a través de vies legals i segures. Aquest és l’argument que StopMM va defensar en la darrera compareixença al Parlament, en què va situar aquestes dues experiències com a exemples de les figures de protecció que ja existeixen. Protecció per als MENA; visats humanitaris, inclosos en el codi europeu de visats; i l’admissió humanitària, una fòrmula que ja han aplicat diversos països europeus per motiu de la guerra de Síria. En l’admissió humanitària, els estats membres admeten grups de població vulnerables entre les persones refugiades a tercers països, amb la finalitat de proporcionar una protecció per raons humanitàries

Xavier Vidal va donar a conèixer que, a començaments de l’any 2016, els ministeris d’Interior i d’Assumptes Exteriors italians van signar un “protocol d’entesa” amb un conjunt d’entitats eclesiàstiques pel qual establien l’obertura de corredors humanitaris sobre la base jurídica de l’article 25 delCodi de visats.

El primer grup de persones refugiades va arribar al febrer de 2016 i al llarg d’aquest any han arribat 700 persones a través del sistema pel qual, possiblement, la xifra ascendirà a 1.000 persones en el termini de dos anys.

Aquest acord resta al marge dels compromisos de reubicació i reassentament adquirits pels estats membres de la Unió Europea el 2015, però cal destacar que la xifra de 700 és superior a la suma de les persones acollides per 15 països de l’UE de manera individual, fet que indica tant l’importància de la voluntat política necessària, com l’efectivitat de la proposta de via segura i legal, que cal  tenir molt en compte. Recordem que, aquesta setmana precisament es signa l’acord del corredor humanitari amb França.

El programa de reubicació d’Andalusia, dins les quotes compromeses per part de l’Estat Espanyol l’any 2015 va consistir en l‘atenció i integració social de menors no acompanyats d’origen sirià, procedents de camps de refugiats de Grècia i d’Itàlia. A 23 de setembre de 2016 havien arribat 7 menors, dues noies i cinc nois. I el desembre de 2016 va arribar un menor més, és a dir, un total de 8, que van ser traslladats al municipi de Motril, a Granada.

StopMM ha exposat una sèrie de propostes a les parlamentàries i parlamentaris en la línia que, dins el seu àmbit competencial, es creï un programa d’acollida a MENA i, que els programes incloguin procediments que contemplin la figura de guarda provisional així com la sol.licitud d’asil amb la màximabrevetat possible.

D’altra banda també es va demanar una resolució del Parlament favorable a l’aplicació de l’admissió humanitària i l’establiment d’un corredor humanitari, i que aquest fos finançat pel Govern català.

#NoUEFortaleza, los Estados entierran los Derechos Humanos

SopMareMortum_26F17

Amigas y amigos, compañeros y compañeras, ciudadanía del mundo.

Nos encontramos hoy aquí, muy a nuestro pesar, para visibilizar la muerte de la Declaración de los Derechos Humanos. Nacida en 1948 como un brote de esperanza para los pueblos, muere, en estos días, a manos de sus progenitores: los estados y sus gobiernos. Gobiernos que, ya sea por su inacción o con sus acciones, la han convertido, golpe a golpe, en papel mojado.

Papel mojado por el mar Mediterráneo donde más de 40.000 personas han muerto desde el año 2000 intentando llegar a Europa en busca del refugio y la vida digna que la Declaración y el derecho internacional les prometían.

Papel mojado por las lluvias torrenciales o las nevadas caídas sobre los campos de refugiadas sin refugio. Sobre Idomeni, Eko… y tantos otros lugares, donde malviven familias enteras que huyen de los conflictos armados. Solo en Grecia,  58.000 personas están retenidas a la espera de que se cumpla el derecho de asilo. Pero son muchas más; en todo el planeta más de 290 millones de personas son desplazadas o refugiadas.

La declaración esta mojada y manchada de sangre. De sangre derramada por las personas heridas con las cuchillas de las concertinas en las vallas de Ceuta y Melilla, ciudades españolas donde no se aplica el derecho Internacional convirtiéndose así en un agujero negro para los derechos humanos.

Es papel mojado por el llanto de los 10.000 menores que han desaparecido en Europa, probablemente víctimas del tráfico de órganos o de las redes de prostitución. Niñas y niños que ya no juegan, separados de sus familias. Familias rotas por la guerra y los traficantes de personas. Una infancia que Europa tenía  y tiene la obligación de proteger y que, sin embargo, abandona a su suerte.

La declaración esta mojada por el sudor del trabajo esclavo, en precario y sin derechos, al que se ven abocadas, día tras día, millones de personas en todo el mundo. Muchas de ellas en nuestro país, al no poder legalizar su situación y no tener reconocidos sus derechos por falta de voluntad política.

Los derechos humanos son hoy papel mojado por las llamadas migrantes económicas. Personas en busca de un futuro después de que sus países hayan sido expoliados por el colonialismo de las grandes potencias, la globalización neoliberal o el cambio climático que ha desolado su sociedad y su tierra. En definitiva, papel mojado por el dolor y el sufrimiento de tantas y tantas personas a las que más allá de palabras vacías no se les ha dado una protección real y efectiva.

Nosotras no enterramos la Declaración de los Derechos Humanos, otras lo han hecho antes. Para nosotras,  dicen, en nuestro nombre. En nombre de la ciudadanía de los estados privilegiados, en nombre de la seguridad nacional. Fomentando el odio, el miedo y el racismo. Gobernantes psicópatas, mercachifles sin escrúpulos y parlanchines hipócritas han convertido lo que tenía que ser la Europa de los pueblos, la de la libre circulación de las personas, la de los derechos,  en la Europa Fortaleza. La Europa de los muros, las vallas y  las fronteras. La Europa que prima los intereses económicos a las personas. La venta de armas a la paz. La Europa de Frontex que prefiere gastar el dinero en vallas y represión a habilitar vías seguras y legales. La  que prefiere retener, deportar, detener en CIEs o delvolver en caliente a dar una acogida digna a las personas.  La Europa de los tratados de la vergüenza que externaliza fronteras a países no democráticos en vez de asumir sus responsabilidades.

No, nosotras decimos no.  No en nuestro nombre.

Las ideas y conceptos que defendía la Declaración de los Derechos Humanos siguen vivas en el imaginario y la esperanza de quién sufre. En los corazones y en las mentes de toda la gente de bien de este, nuestro planeta.  Seguiremos luchando y exigiendo que se cumplan. No queremos privilegios.  Queremos derechos en igualdad y dignidad para todo ser humano. Si los gobiernos no tienen memoria, nosotras no olvidamos.

Declaración de los Derechos Humanos. Hasta siempre, compañera. Que la humanidad guarde tu alma en su seno. Para que un día, al fin, reinen en el mundo la libertad, la igualdad y la fraternidad.

Que así sea.

[youtube https://www.youtube.com/watch?v=BXK9SCWUsCw&w=560&h=315]

#NoUEFortalesa: Enterrem la Declaració Universal dels Drets Humans

El proper diumenge 26 de febrer més de 30 ciutats espanyoles i d’altres europees es mobilitzen contra l’Europea Fortalesa i a favor de l’acollida de persones refugiades. A Barcelona Stop Mare Mortum convoquem a una acció simbòlica a les 12h al comptador de la vergonya.

Convidem a tothom a assistir a l’enterrament de la Declaració Universal dels Drets Humans com a símbol de la vulneració de drets i de la manca de vies legals i segures d’accés al territori. En aquest sentit StopMM fa una crida a tothom a venir vestides de negre. Els hashtags utilitzats són: #NoUEFortalesa #NoUEFortaleza #NoEUFortress

26f-barcelona_nouefortalesa_stopmm

El próximo domingo 26 de febrero más de 30 ciudades españolas y otras europeas se movilizan contra la Europa Fortaleza y a favor de la acogida de las personas refugiadas. En Barcelona Stop Mare Mortum convocamos una acción simbólica a las 12h en el contador de la vergüenza. 

Invitamos a todo el mundo a asistir al entierro de la Declaración Universal de los Derechos Humanos como símbolo de la vulneración de derechos y de la manca de vías legales y seguras de acceso a territorio. En este sentido StopMM hacemos una llamada a venir vestidas de negro. Los hashtags utilizados son: #NoUEFortalesa #NoUEFortaleza #NoEUFortress

Materials educatius d’Stop Mare Mortum sobre desplaçaments forçats

JORNADES EDUCATIVES STOP MARE MORTUMAquest dissabte 26 de novembre presentem els materials educatius elaborats amb diferents professionals de manera col·laborativa durant les Jornades educatives organitzades per Stop Mare Mortum i Irènia Jocs De Pau.

Des del principi, Stop Mare Mortum, té com a línia estratègica la sensibilització sobre la situació que es viu a la Mediterrània i les vulneracions de drets que pateixen les persones que intenten arribar a sòl europeu de manera irregular a causa de les restriccions de les polítiques dels Estats d’Europa en matèria migratòria. La plataforma té per objectiu provocar un canvi en les polítiques migratòries i d’asil europees. Per fer-ho, considerem imprescindible treballar des de l’educació, tant la formal com la no formal, per tal de generar una transformació social.

En els darrers mesos hem organitzat les Jornades educatives d’Stop Mare Mortum. Aquestes tenen dos objectius bàsics: per una banda, desenvolupar col·lectivament uns materials educatius per treballar des dels valors universals dels drets humans la realitat de les persones desplaçades forçosament. Per l’altra, formar persones educadores capaces de dinamitzar els materials desenvolupats. Per acomplir aquests objectius, trobem imprescindible fomentar els valors de pau, igualtat i justícia, proporcionar una mirada humana dels conflictes, cultivar el pensament crític tot facilitant l’accés al coneixement i, generar una actitud transformadora dels joves i infants tot creant espais de reflexió i de diàleg a través del treball en comú.

La presentació del material serà aquest dissabte 26 de novembre a l’escola Frederic Mistral – Tècnic Eulàlia. Aquesta darrera sessió tindrà una doble vessant: per una banda ens ha de servir per provar i avaluar els materials que des dels diferents grups hem elaborat i per altra banda, es planteja com una jornada de formació per a persones interessades en conèixer-los i fer-los arribar a les aules o les entitats de lleure  i socioeducatives.

D’on surt el projecte?
Les Jornades Educatives s’emmarquen dins del projecte “Parlem de Drets. Eines per entendre i actuar envers la crisis de les persones refugiades i les migracions” , premiat per Minyons Escoltes de Catalunya, l’any 2016.

Amb l’ajuda de qui el desenvolupem?
Les Jornades han estat conduïdes i dinamitzades pel col·lectiu IRÈNIA. Jocs de Pau, guardonat amb el premi UNAOC per la innovació intercultural, amb la col·laboració de professionals de l’educació i membres d’Stop Mare Mortum. Hi han participat 43 persones, entre persones docents de diferents nivells i especialitats educatives, monitores d’esplai o  entitats socioeduatives, i activistes d’entitats relacionades amb la sensibilització al voltant d’aquesta temàtica.

Les jornades educatives
La primera sessió es va fer el 24 de setembre, on es va fer una presentació introductòria sobre els continguts a treballar i es van mostrar exemples d’algunes de les metodologies de referència (joc de taula, rol, simulació, treball amb imatges, etc). Desprès es van repartir els participants en 4 grups, segons el seu interès, i es va començar a dissenyar un recurs didàctic per cadascun d’aquests nivells:

  • Educació infantil i primària.
  • Cicle mitjà, cicle superior i 1r Cicle ESO
  • 2n Cicle de Secundària i Batxillerat
  • Rostres de la Mediterrània, adreçada a joves

Els participants de cada grup van treballar en la segona sessió (8 d’octubre) en el procés d’elaboració del material des de la ideació, el disseny i els recursos, fins al format final. La finalitat d’aquests materials és ajudar als infants i joves a millorar la seva capacitat d’entendre la realitat que envolta l’actual situació migratòria: guerres, crisis humanitàries, repartiment desigual de la riquesa, etc. Continue reading

© 2018 Stop Mare Mortum

Theme by Anders NorenUp ↑

El lloc web www.stopmaremortum.org pot utilitzar cookies pròpies i de tercers per recopilar informació que ajudin a optimitzar la teva visita a les seves pàgines web. No s'utilitzaran les cookies per recollir informació de caràcter personal. Pots permetre el seu ús o rebutjar-lo, també pots canviar la seva configuració sempre que vulguis. Consulta la nostra Política de Cookies . Trobaràs més informació a la nostra Política de Privacitat El sitio web www.stopmaremortum.org puede utilizar cookies propias y de terceros para recopilar información que ayuden a optimizar tu visita a sus páginas web. No se utilizarán las cookies para recoger información de carácter personal. Puedes permitir su uso o rechazarlo, también puedes cambiar su configuración siempre que lo desees. Consulta nuestra Política de Cookies. Encontrarás más información en nuestra Política de Privacidad

ACEPTAR
Aviso de cookies