Tag: europa

Unes 300 persones es concentren a Barcelona per exigir la llibertat de Proactiva Open Arms

La concentració, organitzada per Stop Mare Mortum i voluntaris/es d’Open Arms, davant la Comissió Europea ha acabat davant el consolat italià per demanar la llibertat de l’ONG i exigir vies legals i segures d’accés a Europa.

Acció #FreeOpenArms 24M 2018. Foto: stop Mare Mortum

Aquest dissabte 24 de març, unes 300 persones s’han concentrat, tot i la pluja, davant la delegació de la Comissió Europea a Barcelona cridats per Stop Mare Mortum i voluntaris i voluntàries de l’ONG badalonina Proactiva Open Arms davant les acusacions per part de la fiscalia italiana de tràfic de persones i associació criminal de l’ONG. La concentració, després de la lectura de dos manifestos, s’ha desplaçat fins al consolat Itàlia al carrer de Mallorca amb Pau Claris tallant el pas dels cotxes.

Els manifestants d’aquest dissabte proclamaven crits com “Llibertat Open Arms”, “Prou morts al Mediterrani”, “Salvar vides no és cap delicte”, “Cap persona no és il·legal” o “Unió Europea assassina”.

El cas d’Open Arms se suma a la persecució de defensors i defensores de drets humans arreu. És el cas, per exemple, de l’activista Helena Maleno perseguida pels tribunals marroquins o els bombers sevillans de Proem-aid, pendents dels tribunals grecs: “S’està perseguint qui defensa i protegeix els drets humans, com Open Arms, a qui salva vides, a qui fa la feina que haurien de fer els estats europeus. Per això exigim vies legals i segures d’accés a Europa”, reclamava Adriana Cabeceran, d’Stop Mare Mortum.

El cas d’Open Arms arriba la mateixa setmana que fa dos anys que es va pactar i aplicar l’acord entre els estats europeus i Turquia per frenar l’arribada de persones migrades i refugiades a sòl europeu. “L’acord entre UE i Turquia, com el de Itàlia amb Líbia, demostra la voluntat d’Europa d’externalitzar les seves fronteres i fer tot el possible perquè la gent en cerca de refugi no arribi. Prefereixen l’efecte mort a l’efecte crida”, reivindica Cabeceran.

Des d’Stop Mare Mortum exigim la llibertat d’Open Arms, que s’acabi amb la criminalització de la solidaritat i que s’apliquin vies legals i segures d’accés a Europa per evitar que la gent es jugui la vida durant la travessia pel Mediterrani o pel desert.

VEURE GALERIA

VÍDEO TV3

L’Europa fortalesa: espais de no dret i dolor

Aquest mes de març recordem que fa dos anys que va entrar en vigor l’acord UE-Turquia. Quin ha estat el resultat? Què ha passat des de llavors? Quina Europa estem construint? Repassem l’evolució d’aquests dos anys de morts i patiment i reflexionem d’on venim.

Acte dels 2 anys UE-Turquia. Stop Mare Mortum

“El més flagrant des de l’aplicació de l’acord UE-Turquia és que hem creat espais d’excepció dins Europa, com les illes gregues, que serveixen per dissuadir aquells que volien venir”. Aquestes paraules de Blanca Garcés, investigadora del CIDOB experta en migracions, resumeixen l’acte que Stop Mare Mortum va organitzar el passat 12 de març a Lleialtat Santsenca de Sants per recordar que es compleixen, aquest 18 de març, dos anys de la signatura de l’acord de la vergonya. Un acord, signat entre els estats europeus i Turquia, en total opacitat i impunitat, per frenar l’arribada de persones en cerca de refugi a Europa.

L’acte es va dividir en dues parts: una primera, que va permetre repassar la construcció de l’Europa fortalesa; i una segona, on el filferro que separa fronteres va agafar protagonisme.

Fronteres internes i externes

Pel que fa a la construcció de l’Europa fortalesa, Garcés va destacar quatre punts clau. El paper dels països veïns amb estats europeus, com per exemple Marroc: “Espanya és el primer estat que aplica polítiques d’externalització de fronteres. És un gran laboratori” . El paper d’aquests terces estats, on sovint hi ha una clara vulneració de drets, per controlar els fluxos migratoris és clau per posar fre al moviment de persones: “És molt més efectiu perquè són molt més impunes”. El segon element són les fronteres geogràfiques, les físiques, els murs i tanques que cada dia s’aixequen a Europa: “Espanya ha sigut pionera amb Ceuta i Melilla”, deia fent referència a l’exportació de la tecnologia aplicada a la frontera sud cap a altres llocs fronterers. A més, cal sumar-hi el mar i el seu control, per exemple, a través de l’OTAN a Grècia. El tercer són els espais d’excepció creats dins el continent, com les illes gregues o els camps de refugiades. Són llocs on les persones queden bloquejades i sense drets. I l’últim són els espais d’exclusió com els CIE, els camps de Paris o Calais, les expulsions, les detencions per perfil ètnic, els no dret. “Ara un sol·licitant d’asil és un immigrant il·legal fins que no es demostri el contrari”, denunciava Garcés. Els drets de les persones refugiades són constantment vulnerats.

I amb tot això, què és i què ha passat amb l’acord UE-Turquia? “Una nota de premsa, segons els juristes, i un pacte informal entre estats europeus i Turquia, segons el Tribunal de Justícia de Luxemburg”, explicava Garcés. L’objectiu principal era frenar l’arribada de persones per les illes gregues. Ha funcionat doncs? “Ho dubto, perquè la relació UE-Turquia no està en els seus millors moments”. Si bé el flux d’arribada ha passat de més de 1.700 persones al dia a 47 després de l’aplicació, per Garcés la rebaixa no es deu a l’acord sinó al tancament de la ruta dels Balcans amb tanques, devolucions, i violència, i creant “espais d’excepció”. Malgrat tot, l’acord és tant opac que tampoc se’n pot fer un bon seguiment.

 

Ferran Aragón i Jaume Sastre a l’acte 2 anys UE Turquia. Stop Mare Mortum

 La tecnologia del dolor

Garcés va parlar molt de fronteres i tanques, moltes de les quals inclouen concertines, el filferro de ganivetes. Quin paper té la tecnologia en el control migratori? “La majoria d’estats fa èmfasi en els sistemes d’alta tecnologia pel control del moviment, però tota aquesta aparença de modernitat amaga l’ús de l’antiga tecnologia: les ganivetes i el filferro”, segons Ferran Aragón del col·lectiu Allaqqat i Stop Mare Mortum. L’ús de ganivetes a les fronteres és novament un privilegi de l’Estat espanyol: a finals del 90 es va introduir el filferro i el 2005, amb el govern del PSOE, les ganivetes”, explicava Aragón, i afegia: “va ser una acció d’emergència, feta per l’exèrcit en un moment de gran afluència de migrants, sense planificació ni debat polític previ. Un cop va marxar l’emergència, les concertines es van quedar”. Aquest model de doble i triple tanca és el que després s’ha exportat a la resta d’Europa en estats com Hongria, on l’empresa espanyola European Security Fence s’ha apoderat del mercat del dolor.

El dolor, sí, aquesta és la idea bàsica de les concertines per frenar el moviment i marcar territori. Un element creat durant l’època de colonització d’Amèrica el 1870, explica l’expert Jaume Sastre, també d’Allaqqat. Des del control de bestiar durant la colonització, fins a la limitació de fronteres a l’actualitat: quina connexió hi ha? “El filferro talla la carn, provoca dolor”, diu Sastre. Les fronteres són “la implantació del sistema de dolor a gran escala”, remarca, “ara és lícit tallar pell per protegir fronteres”.

El dolor, els llocs de no dret, la repressió, el control, les vulneracions de drets humans… són mecanismes per a la contenció de les persones i del seu moviment. Mesures dissuasives perquè al final l’objectiu dels estats europeus és continuar mantenint els seus privilegis encara que sigui a costa de les vides de milers i milions de persones.

Veure Galeria de fotos

Xerrada

Torn de preguntes

VÍDEO: Vulneracions de drets humans a la frontera sud. A peu de tanca

Visibilitzar la vulneració de drets humans a la Frontera Sud és un dels objectius de la exposició fotogràfica “A peu de tanca” inaugurada el passat 22 de febrer. El recull de fotografies d’Antonio Sampere documenta la dura realitat de la migració a la frontera sud d’Espanya. L’exposició estarà al centre cívic del Pati Llimona (Barcelona) del 22 al 15 de març. Una exposició organitzada per Stop Mare Mortum amb la col·laboració de l’agència Pressenza, l’associació Cuidando a quien cuida i Pedagogía Ceuta.

Aquesta activitat vol visualitzar i denunciar la vulneracions de drets humans a les fronteres i la manca de vies legals i segures, és a dir, de la llei, per permetre l’arribada de les persones a sòl europeu.

 

#NoUEFortaleza, los Estados entierran los Derechos Humanos

SopMareMortum_26F17

Amigas y amigos, compañeros y compañeras, ciudadanía del mundo.

Nos encontramos hoy aquí, muy a nuestro pesar, para visibilizar la muerte de la Declaración de los Derechos Humanos. Nacida en 1948 como un brote de esperanza para los pueblos, muere, en estos días, a manos de sus progenitores: los estados y sus gobiernos. Gobiernos que, ya sea por su inacción o con sus acciones, la han convertido, golpe a golpe, en papel mojado.

Papel mojado por el mar Mediterráneo donde más de 40.000 personas han muerto desde el año 2000 intentando llegar a Europa en busca del refugio y la vida digna que la Declaración y el derecho internacional les prometían.

Papel mojado por las lluvias torrenciales o las nevadas caídas sobre los campos de refugiadas sin refugio. Sobre Idomeni, Eko… y tantos otros lugares, donde malviven familias enteras que huyen de los conflictos armados. Solo en Grecia,  58.000 personas están retenidas a la espera de que se cumpla el derecho de asilo. Pero son muchas más; en todo el planeta más de 290 millones de personas son desplazadas o refugiadas.

La declaración esta mojada y manchada de sangre. De sangre derramada por las personas heridas con las cuchillas de las concertinas en las vallas de Ceuta y Melilla, ciudades españolas donde no se aplica el derecho Internacional convirtiéndose así en un agujero negro para los derechos humanos.

Es papel mojado por el llanto de los 10.000 menores que han desaparecido en Europa, probablemente víctimas del tráfico de órganos o de las redes de prostitución. Niñas y niños que ya no juegan, separados de sus familias. Familias rotas por la guerra y los traficantes de personas. Una infancia que Europa tenía  y tiene la obligación de proteger y que, sin embargo, abandona a su suerte.

La declaración esta mojada por el sudor del trabajo esclavo, en precario y sin derechos, al que se ven abocadas, día tras día, millones de personas en todo el mundo. Muchas de ellas en nuestro país, al no poder legalizar su situación y no tener reconocidos sus derechos por falta de voluntad política.

Los derechos humanos son hoy papel mojado por las llamadas migrantes económicas. Personas en busca de un futuro después de que sus países hayan sido expoliados por el colonialismo de las grandes potencias, la globalización neoliberal o el cambio climático que ha desolado su sociedad y su tierra. En definitiva, papel mojado por el dolor y el sufrimiento de tantas y tantas personas a las que más allá de palabras vacías no se les ha dado una protección real y efectiva.

Nosotras no enterramos la Declaración de los Derechos Humanos, otras lo han hecho antes. Para nosotras,  dicen, en nuestro nombre. En nombre de la ciudadanía de los estados privilegiados, en nombre de la seguridad nacional. Fomentando el odio, el miedo y el racismo. Gobernantes psicópatas, mercachifles sin escrúpulos y parlanchines hipócritas han convertido lo que tenía que ser la Europa de los pueblos, la de la libre circulación de las personas, la de los derechos,  en la Europa Fortaleza. La Europa de los muros, las vallas y  las fronteras. La Europa que prima los intereses económicos a las personas. La venta de armas a la paz. La Europa de Frontex que prefiere gastar el dinero en vallas y represión a habilitar vías seguras y legales. La  que prefiere retener, deportar, detener en CIEs o delvolver en caliente a dar una acogida digna a las personas.  La Europa de los tratados de la vergüenza que externaliza fronteras a países no democráticos en vez de asumir sus responsabilidades.

No, nosotras decimos no.  No en nuestro nombre.

Las ideas y conceptos que defendía la Declaración de los Derechos Humanos siguen vivas en el imaginario y la esperanza de quién sufre. En los corazones y en las mentes de toda la gente de bien de este, nuestro planeta.  Seguiremos luchando y exigiendo que se cumplan. No queremos privilegios.  Queremos derechos en igualdad y dignidad para todo ser humano. Si los gobiernos no tienen memoria, nosotras no olvidamos.

Declaración de los Derechos Humanos. Hasta siempre, compañera. Que la humanidad guarde tu alma en su seno. Para que un día, al fin, reinen en el mundo la libertad, la igualdad y la fraternidad.

Que así sea.

[youtube https://www.youtube.com/watch?v=BXK9SCWUsCw&w=560&h=315]

#NoUEFortalesa: Enterrem la Declaració Universal dels Drets Humans

El proper diumenge 26 de febrer més de 30 ciutats espanyoles i d’altres europees es mobilitzen contra l’Europea Fortalesa i a favor de l’acollida de persones refugiades. A Barcelona Stop Mare Mortum convoquem a una acció simbòlica a les 12h al comptador de la vergonya.

Convidem a tothom a assistir a l’enterrament de la Declaració Universal dels Drets Humans com a símbol de la vulneració de drets i de la manca de vies legals i segures d’accés al territori. En aquest sentit StopMM fa una crida a tothom a venir vestides de negre. Els hashtags utilitzats són: #NoUEFortalesa #NoUEFortaleza #NoEUFortress

26f-barcelona_nouefortalesa_stopmm

El próximo domingo 26 de febrero más de 30 ciudades españolas y otras europeas se movilizan contra la Europa Fortaleza y a favor de la acogida de las personas refugiadas. En Barcelona Stop Mare Mortum convocamos una acción simbólica a las 12h en el contador de la vergüenza. 

Invitamos a todo el mundo a asistir al entierro de la Declaración Universal de los Derechos Humanos como símbolo de la vulneración de derechos y de la manca de vías legales y seguras de acceso a territorio. En este sentido StopMM hacemos una llamada a venir vestidas de negro. Los hashtags utilizados son: #NoUEFortalesa #NoUEFortaleza #NoEUFortress

Tanquem l’any amb més de 5.000 morts ofegades. UErgonya

Sub-saharan refugees and migrants on an overcrowded dinghy wait to be rescued by a team of the Spanish NGO Proactiva Open Arms  24 miles north of Sabratha  Lybia  inside the so called Search and Rescue zone SAR  early in the morning on Tuesday  July 19  2016   AP Photo Santi Palacios

Sub-saharan refugees and migrants on an overcrowded dinghy wait to be rescued by a team of the Spanish NGO Proactiva Open Arms 24 miles north of Sabratha Lybia inside the so called Search and Rescue zone SAR early in the morning on Tuesday July 19 2016 AP Photo Santi Palacios

Un cop més hi ha un titular a primera pàgina que colpeja les consciències adormides per les festes de Nadal: “Creix el drama de les pasteres abarrotades”. Més de 5000 persones s’han ofegat aquest any en el Mediterrani intentant arribar a Europa”, “El passat dia 22 de desembre 100 persones més moren en dos naufragis” … (El Periódico 22/12/2016). Avui acaba l’any i hem d’assumir un nou i escandalós balanç global. Els governs autonòmics/regionals, estatals i europeus haurien d’explicar el clamorós fracàs de les seves polítiques de mobilitat migratòria, de refugiades i de dret d’asil.

Tot i el cost desmesurat de la construcció i el manteniment de l’Europa fortalesa, segueixen:

  • Augmentant el nombre de víctimes
  • Empitjorant la situació en els camps (ja no de trànsit sinó d’incerta supervivència) de refugiades.
  • Obstaculitzant i allargant els tràmits legals per a l’obtenció de visats, asil i residencia.
  • La continuada passivitat (indiferència) davant les actuacions de les màfies i del tràfic il·lícit de persones (es penalitza més les persones que transporten o acullen per lliure que les màfies organitzades).
  • Segueix la opacitat dels acords bilaterals per establir rutes més insegures i repatriacions en calent, que condicionen ajudes i fons per al desenvolupament.
  • Augmenta la indiferència còmplice sobre l’increment de versions islamofòbiques, xenòfobes i racistes en els medis de comunicació (i la manipulació informativa en els darrers atemptats)
  • Es segueix utilitzant el vergonyós tractat amb Turquia per frenar l’arribada de refugiades i fomentar la conflictivitat bèl·lica en les seves fronteres.
  • Seguim sense una política digna de mobilitat de persones a Europa, sense vies segures d’arribada i acollida, sense visats temporals humanitaris, sense…

Es cansa el teclat relatant tanta impotència, tanta indignació, tant dolor…. Què ens està passant? La crisi és nostra, no de les persones refugiades.

Durant el 2017 hem de poder enfrontar les institucions polítiques a l’actitud hostil i de rebuig de la ciutadania, per a que s’iniciï el final de tanta ignomínia.

Més de 50 entitats criden a una manifestació unitària el 19 de juny sota el lema “Obriu Fronteres, Volem Acollir!”

Amb motiu del Dia Mundial de les Persones Refugiades que es commemora el proper 20 de juny, més de 50 entitats s’uneixen (veure llistat) per convocar a una gran manifestació sota el lema “Obriu Fronteres, Volem Acollir” per denunciar públicament la irresponsabilitat, la negligència i l’hostilitat dels representants polítics de l’estat espanyol i de la resta dels estats europeus davant l’èxode de persones desplaçades que cerquen un lloc segur, diumenge 19 de juny a les 18h. El manifest (veure) convocant ja compta amb un centenar de col·lectius adherits (veure llistat) i encara es pot fer l’adhesió.

Roda de Premsa_mani19J_2_130616

Quatre portaveus de les entitats organitzadores han explicat els motius de la manifestació, quin en serà el recorregut i el seu significat.

La manifestació vol demostrar la necessitat d’obrir vies segures i legals per a les persones en recerca de protecció, així com la voluntat de la ciutadania d’acollir a les persones en recerca de protecció.

Roda de Premsa_mani19J_3_130616Les organitzacions volen manifestar el seu rebuig a tots els tractes inhumans que reben les persones que han patit un desplaçament forçat, inclosos els tractes que pateixen les persones privades de llibertat sense haver comès cap tipus de delicte, com és el cas de les persones en camps de detenció a Grècia. Toni Borrell, de la plataforma Stop Mare Mortum: “El Mediterrani s’ha convertit en una fossa comuna perquè els Estats europeus impedeixen la lliure circulació i no volen aplicar les vies d’accés legals i segures que ja existeixen. La UE i els Estats membres són còmplices de les morts al Mediterrani. L’Estat espanyol és responsable a la frontera sud a Ceuta i Melilla, l’únic de la UE en territori africà”.  Borrell també ha denunciat les detencions a casa nostra als Centres d’Internament d’Estrangers. El govern espanyol ha anunciat la reobertura del CIE de la Zona Franca a Barcelona pel 16 de juny: “Denunciem també les fronteres interiors, com els CIES I rebutgem la decisió de Madrid contra la voluntat de la societat civil i les institucions catalanes”, ha recordat Borrell.

Les entitats han volgut destacar el fet de que el dret d’asil porta anys sense ser respectat, i que ja és hora de que cessin les violacions de drets humans: “Volem denunciar que els governs europeus i la UE estan vulnerant la convenció de Ginebra i les seves pròpies lleis d’asil. La gent mor al Mediterrani perquè els governs vulneren la llei”, ha apuntat Miguel Pajares, president de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat, i afegeix: “Durant anys hem intentat cridar l’atenció sobre la situació de les persones refugiades, ara que hi ha consciència ciutadana és el moment de fer una manifestació multitudinària que  mostri el rebuig de la societat a polítiques contràries als drets humans com és el dret d’asil”.

Les entitats volen remarcar a través d’aquesta manifestació, els seu recolzament als pobles que pateixen la guerra: “El poble sirià pateix una guerra civil des de fa 5 anys i la resposta europea ha estat irresponsable i indigna de països que es reclamen dels drets humans” ha declarat Josep Lluís del Alcazar, del Comité de Solidaritat amb el Poble Sirià. “Recordem també que a Síria hi ha més de 8 milions de refugiats interns i denunciem la crueltat del règim, de Rússia, dels EUA i de Daesh en contra del poble sirià”, sentencia.

Una situació que no desconeixen els propis catalans, com ha recordat Natàlia Esteve, vice-presidenta de la Assemblea Nacional Catalana: “El poble català és un poble d’arrels mediterrànies que s’ha construït amb la migració. Som una societat que també ha patit l’exili als camps de refugiats”, i afegeix, “Catalunya vol parlar amb veu pròpia a Europa i al món per defensar el respecte als drets humans”.

Rebutgem el desallotjament de Eko station

Roda de Premsa_mani19J_brigadistesEKO_130616Davant la notícia aquest matí del desallotjament del camp informal d’Eko station, prop d’Idomeni, a Grècia, Marta Llopart, voluntària de les Brigades catalanes, ha explicat que han fet fora els voluntaris a la força quan s’estaven acomiadant de les persones refugiades. El desallotjament ha començat a les 5 del matí. “Aquest desallotjament posa en evidència que els volen invisibilitzar portant-los a camps militars, on viuen en pèssimes condicions”, i afegeix ”Veiem que hi ha ciutadania de primera i de segona, la que pot venir de turisme a Barcelona i la que que mor a les fronteres europees”.

Stop Mare Mortum present al festival Clownia de Txarango

Clownia 2016

Estem molt contentes d’anunciar-vos que enguany formarem part del la tercera edició del Festival Clownia, organitzat pel grup de música Txarango a Sant Joan de les Abadesses els dies 23, 24 i 25 de juny.

Amb els membres de la banda vam viatjar els mesos d’abril i maig a Grècia, els camps d’Idomeni i Ekostation on vam poder compartir amb ells l’experiència. S’han convertit en altaveu de la lluita per denunciar les polítiques migratòries i d’asil europees, i sobretot, les dels Estats europeus que provoquen que més de 50.000 persones estiguin estancades a Grècia, milers hagin perdut la vida al mar Mediterrani o que es vulnerin els drets humans a les fronteres europees (Grècia, Itàlia, Espanya, França…).

Aquests dies de juny, doncs, formarem part de la programació del festival. Concretament estarem a l’espai consciència, una fira d’entitats que per primera vegada es celebra en aquest marc, on diferents col·lectius exposarem les nostres lluites. Allà us podreu informar de qui som i què fem, obtenir marxandatge i veure part de l’exposició “Rostres de la Mediterrània”. També farem un taller-mural participatiu “Construïm la Mediterrània que somiem?” i una xerrada sota el títol “Què està passant a la Mediterrània? Desmuntem l’Europa fortalesa”.

A més, tenim l’honor d’aparèixer a les seves samarretes. Així doncs, veureu el logo d’Stop Mare Mortum a les samarretes especials del festival i un euro de cada venta anirà per la plataforma.

Moltes gràcies i us hi esperem!

VEURE VÍDEO PRESENTACIÓ TXARANGO

IMG-20160606-WA0010

© 2018 Stop Mare Mortum

Theme by Anders NorenUp ↑

El lloc web www.stopmaremortum.org pot utilitzar cookies pròpies i de tercers per recopilar informació que ajudin a optimitzar la teva visita a les seves pàgines web. No s'utilitzaran les cookies per recollir informació de caràcter personal. Pots permetre el seu ús o rebutjar-lo, també pots canviar la seva configuració sempre que vulguis. Consulta la nostra Política de Cookies . Trobaràs més informació a la nostra Política de Privacitat El sitio web www.stopmaremortum.org puede utilizar cookies propias y de terceros para recopilar información que ayuden a optimizar tu visita a sus páginas web. No se utilizarán las cookies para recoger información de carácter personal. Puedes permitir su uso o rechazarlo, también puedes cambiar su configuración siempre que lo desees. Consulta nuestra Política de Cookies. Encontrarás más información en nuestra Política de Privacidad

ACEPTAR
Aviso de cookies