Tag: Grècia (page 1 of 2)

Manifestació multitudinària a Atenes quan es compleix un any del vergonyós tractat de la UE i Turquia

Més de 200.000 persones contra la guerra i en solidaritat amb els refugiats

54 punts arreu d’Europa van realitzar accions reivindicatives

Manifestació multitudinària a Atenes quan es compleix un any del vergonyós tractat de la UE i TurquiaDissabte 18 de març, una marxa formada per persones de tots els orígens va recórrer els carrers d’Atenes per denunciar el tracte vexatori que estan rebent les persones en recerca d’asil que estan estancades a les portes d’Europa, especialment després del tractat acordat entre la UE i Turquia el 18 de març de 2016, i en contra de la guerra que està debastant Síria des de 2011.

La manifestació estava organitzada per diverses organitzacions, col·lectius ciutadans d’esquerres i grups de persones sol·licitants d’asil que viuen o treballen a la ciutat. Famílies senceres, persones vingudes de diversos camps i squats del país, grups de voluntaris d’arreu del món i ciutadans grecs van reunir-se a la plaça Omonia per llegir diversos manifestos de denúncia en grec, anglès, àrab, persa i urdu. Els motius de la convocatòria eren diversos però tots relacionats amb tracte que estan rebent les persones sol·licitants d’asil a causa de les polítiques migratòries europees. El rebuig de la guerra de Síria, el rebuig dels grups neonazis que estan creixent a Europa, la llibertat de moviment, l’obertura de fronteres, la fi de les deportacions a Turquia i als països d’origen i el rebuig del racisme i la discriminació de qualsevol tipus van ser algunes de les demandes dels manifestants.

Després de la lectura de manifestos, la marxa –multicolor per les incontables pancartes en diverses llengües– va iniciar el recorregut cap a la plaça Sintagma, seu del parlament grec. Tot i la forta presència policial, no hi va haver incidents i va tenir un ambient festiu però alhora de forta denúncia i reivindicació. A les cares de les persones migrants es podia veure la ràbia i la frustració de l’estancament que estan patint quan cridaven consignes en diverses llengües.

Molts manifestants van recordar la nova data de la vergonya: des del passat 15 de març, una altra línia roja s’estableix per a les persones que són a Grècia en el seu viatge migratori, fent que aquells que arribin després d’aquesta data i que continuin cap a altres països poden ser retornats a Grècia. Aquesta reactivació del procés de Dublín a Grècia (suspès el 2011) s’efectua sota la recomanació de la UE, que considera que Grècia està en un període de millora i estabilització en relació a la situació de migrants i refugiats. Per revocar aquesta assumpció, alguns grups d’activistes han volgut denunciar la inacceptable situació de desprotecció que molts sol·licitants d’asilo pateixen a Grècia, les negligències comeses en els procediments d’asilo, la discriminació constant i falta d’informació… Un d’aquests grups, l’Athens Legal Support Team, format per activistes que ofereixen suport legal en diversos espais de la ciutat, ha recollit aquestes denúncies en 10 punts fonamentals:

– Deportacions més fàcils des de 15 de març de 2016

– L’estancament a les illes gregues per completar el pre-registre del procés d’asil

– L’oficina de petició d’asil: tracte vexatori i discriminació

– Reubicació: el rebuig dels refugiats no desitjats

– La reunificació, una espera inaguantable

– Els menors no acompanyats, oblidats

– L’arrest en camps de detenció de les persones indocumentades

– Les nacionalitats en risc, definides segons criteris indefinits

– Sobreviure als camps és cada cop més difícil
La reivindicació també va comptar amb la solidaritat de més de cinquanta punts arreu d’Europa, amb manifestacions i actes reivindicatius fets el mateix dissabte i que van tenir una gran resposta ciutadana. Concretament, es van fer accions a Guernika (País Basc), París (França), Londres (Regne Unit), Brussel·les (Bèlgica), tretze llocs d’Alemanya, tres ciutats d’Àustria, Zurich (Suïssa), Crakòvia (Polònia), vuit llocs d’Itàlia i catorze de Grècia. Pel que fa a Catalunya també hi va haver manifestacions a càrrec d’Unitat Contra el Feixisme i el Racisme (UCFR).

Aquí trobareu unes quantes fotos de la jornada a Atenes: http://dlampropoulos.weebly.com/anti-racist-demonstration-on-the-occasion-of-the-international-day-against-racism-in-athens.html

Què puc fer? Exigir un canvi de polítiques

Les notícies de neu, fred i temperatures extremes de Grècia així com a d’altres indrets d’Europa han tornat a posar el focus d’atenció en la situació que viuen milers de persones estancades a Europa fruit d’una falta de voluntat política dels Estats europeus per acollir i obrir fronteres.

Migrants stand next to their tents at the Moria hotspot on the island of Lesbos following heavy snowfalls on January 7 2017 The number of migrants arriving in Europe by two main sea routes in 2016 plunged by almost two-thirds to 364 000 compared with the previous year EU border agency Frontex said Friday Frontex pointed to an EU border deal with Turkey which came into effect in March as having paved the way to a massive decline in the arrival of Syrian refugees and other migrants in Greece AFP PHOTO STR

Foto Moria (Lesbos. Grècia). El Periódico

El que està passant ara no és nou. L’hivern existeix cada any i ja en són dos consecutius els que ens trobem en aquesta situació. Una situació que només té una resposta política i per això hem d’exigir als nostres dirigents que governin d’acord amb els drets humans i el respecte a la vida i dignitat de les persones. Pel contrari, estan provocant un genocidi per omissió d’ajuda i que, malauradament massa tard, els acabarà passant factura.

Aquests dies estem veient moltes iniciatives solidaries de donació de roba, aliments i materials i, malgrat siguin grans mostres de solidaritat moltes vegades els enviaments comporten una gestió massa complexa i sovint poc eficient:

  • Comporten invertir una quantitat econòmica elevada en transport que es podria destinar a més material.
  • Requereixen disposar d’una contrapart que indiqui quines són les necessitats específiques per tal de no transportar elements de poca utilitat en destí.
  • Moltes vegades l’ajuda arriba massa tard.
  • Signifiquen una despesa medioambiental innecessària.

És per això que Stop Mare Mortum recomanem realitzar aportacions monetàries, senzillament perquè són més efectives que les recollides de roba, aliments i materials, i, a més, contribueixen a potenciar l’economia local de les zones acollidores, ja que el material es compra en destí, fet que implica una distribució des de la proximitat de les zones afectades.

Sabem que davant aquestes imatges, la resposta més immediata és la de donar roba i material per enviar a d’altres països, però cal que parem i reflexionem i que aquesta ràbia i indignació la canalitzem en accions realment transformadores. És per això que us animem a participar activament de plataformes i moviments socials que treballin per a un canvi de polítiques migratòries perquè amb l’existència de vies legals i segures d’accés a territori, aquestes imatges no existirien. Si el dret a migrar estigués garantit per a tothom, no veuríem els crims dels quals som espectadors/es. També existeixen altres eines de transformació social com el poder del consum, decidint què i a qui comprem contribuïm a canviar les regles de joc. Una altra manera d’intentar canviar les coses és mobilitzar-se. El proper diumenge 5 de febrer sortirem al carrer per denunciar els fets del Tarajal a la frontera sud espanyola i el dia 18 de febrer hi ha convocada la manifestació “Casa nostra, casa vostra per reivindicar una acollida amb igualtat de drets per a tothom.

StopMM hem recopilat algunes iniciatives que necessiten suport econòmic per a fer front a aquesta situació: Continue reading

La solidaritat no és delicte!

300116-solidaritat

Aquest 28 de desembre, dues activistes basques, Mikel Zuloaga i Begoña Huarte, van ser detingudes per les autoritats gregues quan intentaven creuar frontera fins al País Basc amb vuit persones refugiades a l’autocaravana. Dues d’elles segueixen detingudes.

Les vuit refugiades, segons ens ha explicat una d’elles, la Natasha, van estar informades en tot moment del procediment, els perills i les conseqüències d’aquest acte. Hi ha quines van renunciar a participar, altres van optar provar-ho. Són elles, tot i les condicions, les que decideixen.

La desobediència és vàlida per desobeir lleis injustes, però s’ha de plantejar bé i donar tota la informació, sobretot a les principals afectades, en aquest cas les persones en cerca de refugi.

Quant els governs no fan la seva feina, gairebé sempre la ciutadania pren la davantera. La ciutadania acostuma a anar sempre per davant dels governs i acaba exigint, amb el seu exemple, que aquest compleixin les seves obligacions.

Es indignant que, malgrat pressions, manifestacions i milers de signatures, els governs europeus no responguin i desobeeixen les seves pròpies lleis que els obliguen a complir amb la seva responsabilitat, la del respecte als drets humans.

Es més indignant, encara, que quan la ciutadania pren la iniciativa, els governs la criminalitzi i utilitzin, ara sí, la llei per castigar les que fan el que els pertocaria a ells.

Volem les refugiades a aquí d’una vegada. Les volem a través de vies segures i legals.

Volem la llibertat per Mikel i Begoña i per totes les que, com elles, han intentat simplement desobeir governs injustos, o més ben dir, obeir la Declaració Universal dels Drets Humans.

Volem que cap més persona no mori pel camí. Més de 5.000 persones comptabilitzades ofegades aquest 2016 a la Mediterrània. No és aquest un argument prou fort per actuar?

Per la llibertat de les detingudes i el respecte absolut cap a les persones en cerca de refugi.

Més informació: http://www.pikaramagazine.com/2016/12/dos-activistas-vascas-detenidas-en-grecia-cuando-intentaban-trasladar-a-un-grupo-de-refugiados-desde-grecia/ (Hibai Arbide)

Calendari 2017. Una proposta d’acompanyament

00-presentacio-alaa_72

El temps és un concepte estrany que ens produeix sentiments contradictoris, el vivim i el sentim de moltes maneres, segons les circumstàncies s’allarga i s’escurça, es modela i s’emmotlla. L’Alaa Dukhan i tantes altres persones viuen el pas del temps amb angoixa i sofriment com a company de viatge.

Aquest 2017, des d’Stop Mare Mortum volem prendre consciència d’aquesta espera llarga, de la lentitud del temps quan no hi ha solucions, quan res canvia, quan ja no saps a on mirar. El Calendari 2017 és una proposta d’acompanyament.

Descarregueu-vos cada mes l’entrega del calendari, com a símbol d’acompanyament de l’Alaa i de totes aquelles persones que esperen que les coses canviïn.

Podeu fer una aportació voluntària, els diners recollits aniran destinats a fer digna l’espera d’aquestes persones fins arribar al seu destí en el procés de reubicació de la Unió Europea que estem facilitant des de la nostra Plataforma.

No ens aturem. El 2017 seguirem treballant per un futur més digne.

Descarregat el calendari: Calendari DESEMBRE- STOPMM (pdf)

Descarregat el calendari: Calendari GENER – STOPMM (pdf)

Descarregat el calendari: Calendari FEBRER- STOPMM (pdf)

Descarregat el calendari: Calendari MARÇ- STOPMM (pdf)

Descarregat el calendari: Calendari ABRIL- STOPMM (pdf)

Descarregat el calendari: Calendari MAIG – STOPMM (pdf)

Descarregat el calendari: Calendari JUNY – STOPMM (pdf)

Descarregat el calendari: Calendari JULIOL – STOPMM (pdf)

Descarregat el calendari: Calendari AGOST – STOPMM (pdf)

Descarregat el calendari: Calendari SETEMBRE – STOPMM (pdf)

Descarregat el calendari: Calendari OCTUBRE – STOPMM (pdf)

Descarregat el calendari: Calendari NOVEMBRE – STOPMM (pdf)

Descarregat el calendari: Calendari DESEMBRE – STOPMM (pdf)

Aposta pel projecte jurídic: Caixa d’Enginyers: ES78 3025 0005 8214 3328 2790 (Concepte: Calendari)

La prostitució, una forma de sobreviure per a molts menors estancats a Grècia

20161104_182103Aquest divendres ens vam trobar amb el Tasos Smetopoulos, un educador social de carrer a Atenes, Grècia, de l’organització STEPS. Els darrers mesos ha estat treballant amb els menors no acompanyats (MENA) estancats a la capital grega fruit del tancament de fronteres europees. Molts d’ells han perdut els seus pares, o bé les famílies els han enviat a la cerca d’un futur millor. Altres tenen algun familiar a Europa que esperen trobar algun dia. Què passa amb aquests menors que queden fora d’un sistema grec col·lapsat?

Prostitució, drogues, robatoris o esclavitud són les principals vies en les que cauen per poder sobreviure. Una de les que en Smetopoulos destacava és la prostitució. Molts nois a, segons ell principalment d’origen afganès, es veuen obligats a prostituir-se per aconseguir els diners necessaris per a pagar les màfies per arribar al seu destí final: alguna de les capitals europees més pròsperes. La veritat, però, és que sovint només aconsegueixen el mínim per a sobreviure a Grècia. La demanda de joves per part de grecs adults homosexuals és alta. La plaça Victòria, el parc Panellinious i la plaça Omonia són alguns dels punts més freqüentats per aquesta pràctica. Allà es fan els intercanvis. Hi ha qui ofereix allotjament, menjar i roba o d’altres que paguen entre 12 o 150 euros a canvi dels seus serveis. Les nenes i noies joves són menys visibles al carrer, però també pateixen la violència sexual als camps oficials.

No hi ha un sistema oficial de registre de menors i això fa que les dades siguin molt poc precises. El sistema de protecció social grec no és capaç d’absorbir aquest volum de menors, i molts busquen alternatives: els seus destins, un cop a Grècia, és alguna ONG, camps de refugiades, cases ocupades o el carrer. Els menors d’origen sirià, fruit dels acords de la Unió Europea, són els que encara tenen alguna possibilitat d’entrar en algun dels programes i resideixen principalment als camps, però res clar i això no és garantia d’escapar-se de la violència ( que també existeix als camps oficials).

La majoria de menors entren per les illes gregues, allà són identificats i retinguts on reben un permís per moure’s dins l’illa. Teòricament s’hi haurien d’estar prop d’un mes, però per la majoria l’estada s’allarga entre 3 i 5 mesos. Quan toquen Atenes el seu objectiu és continuar el viatge i intenten trobar qualsevol via per fer-ho. Les rutes actuals són la terrestre via Macedònia fins al nord de Sèrbia, alguns intenten per Itàlia, o la falsificació de documents. Els costos poden elevar-se fins als 4.000 euros.

Que està fent Europa per aquests menors? On queda la Declaració Universal dels Drets dels Infants? La llista d’espera per entrar en alguna plaça dins el sistema de protecció social grec és de 1.000 menors. Aquest col·lapse afavoreix un mercat negre que, segons Smetopoulos, al sistema ja li convé per mantenir-se.

Podeu veure el reportatge de la BBC.

Leer en castellano… Continue reading

Stop Mare Mortum amb la Caravana a Grècia, Obrint Fronteres.

caravana greciaEl proper dissabte 16 de juliol parteix de Barcelona la “Caravana a Grecia, abriendo fronteras”. Aquesta viatge de protesta és iniciativa de múltiples plataformes ciutadanes, organitzacions i moviments socials de l’Estat i té com a objectiu respondre a les polítiques migratòries d’una Unió Europea, i especialment d’un Estat Espanyol, que vulneren els drets humans i incompleixen els convenis internacionals. La caravana cobrirà en tres dies la distància entre Barcelona i Tessalònica, on recalarà durant quatre dies més abans de retornar. Cadascuna d’aquestes jornades s’aprofitarà per realitzar accions de protesta a favor dels drets de les persones migrants i per denunciar les actituds i polítiques insolidàries i xenòfobes, quant no directament il·legals, dels nostres governs. En el manifest de la Caravana podeu llegir les demandes específiques que es dirigiran cap al Govern espanyol i cap a la resta de Governs europeus i que des de Stop Mare Mortum fem nostres.

Ara que els mitjans de comunicació de masses van perdent interès en el tema, iniciatives com la Caravana ens recorden que la situació de milers de persones desplaçades a les portes d’Europa segueix essent desesperada, que el nostre Mediterrani segueix essent una sinistra fossa comuna i que tant a les fronteres com a l’interior del nostre Estat, i de la resta d’Europa, se segueixen maltractant i perseguint persones pel crim imperdonable de no haver nascut aquí. La Caravana és el crit d’una ciutadania que en matèria d’humanitat està molt pel davant de les seves institucions; per això mereix tot el nostre suport i des de Stop Mare Mortum us animem a donar-li una càlida benvinguda. Les companyes de Ca la Dona, que també formen part de la Caravana, estan organitzant aquesta benvinguda i ens convoquen a dues importants cites:

 

DIJOUS 14 JULIOL: a les 12h del migdia, tindrà lloc una roda de premsa, davant de l’oficina de la UE al Passeig de Gràcia, 90. Veniu a donar-hi suport! Portarem la pancarta de les Jornades Dones lliures en Territoris lliures, Obrim Fronteres!

DIVENDRES 15 JULIOL: a les 19.00h del vespre, donem la benvinguda als autobusos que arriben a Barcelona el dia 15 i que partiran posteriorment cap a Grècia. Rebrem i compartirem els objectius de la Caravana.

MANIFEST:

http://caravanaagrecia.info/el-manifiesto-completo-de-la-caravana-a-grecia-abriendo-fronteras/

Més de 50 entitats criden a una manifestació unitària el 19 de juny sota el lema “Obriu Fronteres, Volem Acollir!”

Amb motiu del Dia Mundial de les Persones Refugiades que es commemora el proper 20 de juny, més de 50 entitats s’uneixen (veure llistat) per convocar a una gran manifestació sota el lema “Obriu Fronteres, Volem Acollir” per denunciar públicament la irresponsabilitat, la negligència i l’hostilitat dels representants polítics de l’estat espanyol i de la resta dels estats europeus davant l’èxode de persones desplaçades que cerquen un lloc segur, diumenge 19 de juny a les 18h. El manifest (veure) convocant ja compta amb un centenar de col·lectius adherits (veure llistat) i encara es pot fer l’adhesió.

Roda de Premsa_mani19J_2_130616

Quatre portaveus de les entitats organitzadores han explicat els motius de la manifestació, quin en serà el recorregut i el seu significat.

La manifestació vol demostrar la necessitat d’obrir vies segures i legals per a les persones en recerca de protecció, així com la voluntat de la ciutadania d’acollir a les persones en recerca de protecció.

Roda de Premsa_mani19J_3_130616Les organitzacions volen manifestar el seu rebuig a tots els tractes inhumans que reben les persones que han patit un desplaçament forçat, inclosos els tractes que pateixen les persones privades de llibertat sense haver comès cap tipus de delicte, com és el cas de les persones en camps de detenció a Grècia. Toni Borrell, de la plataforma Stop Mare Mortum: “El Mediterrani s’ha convertit en una fossa comuna perquè els Estats europeus impedeixen la lliure circulació i no volen aplicar les vies d’accés legals i segures que ja existeixen. La UE i els Estats membres són còmplices de les morts al Mediterrani. L’Estat espanyol és responsable a la frontera sud a Ceuta i Melilla, l’únic de la UE en territori africà”.  Borrell també ha denunciat les detencions a casa nostra als Centres d’Internament d’Estrangers. El govern espanyol ha anunciat la reobertura del CIE de la Zona Franca a Barcelona pel 16 de juny: “Denunciem també les fronteres interiors, com els CIES I rebutgem la decisió de Madrid contra la voluntat de la societat civil i les institucions catalanes”, ha recordat Borrell.

Les entitats han volgut destacar el fet de que el dret d’asil porta anys sense ser respectat, i que ja és hora de que cessin les violacions de drets humans: “Volem denunciar que els governs europeus i la UE estan vulnerant la convenció de Ginebra i les seves pròpies lleis d’asil. La gent mor al Mediterrani perquè els governs vulneren la llei”, ha apuntat Miguel Pajares, president de la Comissió Catalana d’Ajuda al Refugiat, i afegeix: “Durant anys hem intentat cridar l’atenció sobre la situació de les persones refugiades, ara que hi ha consciència ciutadana és el moment de fer una manifestació multitudinària que  mostri el rebuig de la societat a polítiques contràries als drets humans com és el dret d’asil”.

Les entitats volen remarcar a través d’aquesta manifestació, els seu recolzament als pobles que pateixen la guerra: “El poble sirià pateix una guerra civil des de fa 5 anys i la resposta europea ha estat irresponsable i indigna de països que es reclamen dels drets humans” ha declarat Josep Lluís del Alcazar, del Comité de Solidaritat amb el Poble Sirià. “Recordem també que a Síria hi ha més de 8 milions de refugiats interns i denunciem la crueltat del règim, de Rússia, dels EUA i de Daesh en contra del poble sirià”, sentencia.

Una situació que no desconeixen els propis catalans, com ha recordat Natàlia Esteve, vice-presidenta de la Assemblea Nacional Catalana: “El poble català és un poble d’arrels mediterrànies que s’ha construït amb la migració. Som una societat que també ha patit l’exili als camps de refugiats”, i afegeix, “Catalunya vol parlar amb veu pròpia a Europa i al món per defensar el respecte als drets humans”.

Rebutgem el desallotjament de Eko station

Roda de Premsa_mani19J_brigadistesEKO_130616Davant la notícia aquest matí del desallotjament del camp informal d’Eko station, prop d’Idomeni, a Grècia, Marta Llopart, voluntària de les Brigades catalanes, ha explicat que han fet fora els voluntaris a la força quan s’estaven acomiadant de les persones refugiades. El desallotjament ha començat a les 5 del matí. “Aquest desallotjament posa en evidència que els volen invisibilitzar portant-los a camps militars, on viuen en pèssimes condicions”, i afegeix ”Veiem que hi ha ciutadania de primera i de segona, la que pot venir de turisme a Barcelona i la que que mor a les fronteres europees”.

Desallotjament Ekostation III: Testimoni detinguda

Les companyes detingudes, com la Mònica Parra, membre de fotomovimiento, ens expliquen que estan bé i que no cal generar alarma. Les detencions s’han produït durant el desallotjament de Ekostation.

Desallotjament Ekostation I: Testimonis

Una de les persones refugiades, l’Alaa, ens explica com està gent el desallotjament del camp espontani de Ekostation, a uns 15km de l’anterior desallotjat d’Idomeni. Prop de la frontera entre Grècia i Macedònia. Aquest camp és dels pocs no oficials existents a Grècia on el voluntariat l’ha fet una mica més digne. Un símbol de resistència.

Ruben Wagensberg, voluntari a Ekostation, ens parla de que el desallotjament ha començat vora les cinc del matí sense avisar i que ara algunes companyes voluntàries estan detingudes per la policia grega.

 

Alaa ens passa un vídeo sobre la protesta per part de refugiades i voluntàries davant el desallotjament del camp. Perquè la resistència és la seva única arma.

Older posts

© 2018 Stop Mare Mortum

Theme by Anders NorenUp ↑